28
de setembre
del
2020
Actualitzat
a la
13:31h
L'independentisme no oferirà una resposta conjunta a la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, per desobediència. Almenys, no serà la reacció que haurien desitjat totes les formacions i entitats independentistes. Junts per Catalunya (JxCat) i ERC ultimen un acord per encaminar l'epíleg de la legislatura i protegir el Govern de la inhabilitació del president. I l'entesa passa pel repartiment de funcions a l'executiu en l'etapa d'interinatge i una reacció al Parlament -Torra podria comparèixer a la cambra després de ser inhabilitat, com ha avançat La Vanguardia-, pacte del qual no n'ha participat la CUP.
Tot i que Carles Puigdemont ha afirmat aquest dilluns que hi ha un acord sobre la "resposta institucional" davant la inhabilitació de Torra, l'entesa que s'ultima no passa per una reacció política de consens al Suprem sinó per un pacte a l'hora d'assumir les responsabilitats a l'executiu en el tram final del mandat. Tal com ha informat NacióDigital, la CUP denuncia que les converses entre JxCat i ERC no passen per una resposta "de confrontació" en cas que el president hagi de deixar el càrrec sinó per consensuar el pes de cada partit al Govern fins al mes de febrer, quan arribin les eleccions.
Ni s'ha acordat una data per posar fi a la legislatura ni el president de la Generalitat, Quim Torra, està disposat a acollir-se a la via Venturós i continuar en el càrrec de forma simbòlica. La CUP lamenta que JxCat i ERC hagin rebutjat el pla que van posar sobre la taula per pilotar la inhabilitació de Torra i que, a més, l'independentisme no hagi pactat "cap via" de rebuig per respondre davant del que consideren un nou episodi de la repressió de l'Estat. "Constatem que no hi ha res més enllà que seguir els passos que marca la llei davant la inhabilitació del president", expliquen fonts del partit a aquest diari.
Els anticapitalistes van promoure fa 20 dies una bateria de converses i reunions entre els partits independentistes amb la finalitat de traçar conjuntament l'epíleg de la legislatura i acordar com procedir davant el cessament de Torra per decisió del tribunals. Constaten que s'ha fracassat en aquest intent i que l'únic que s'ha treballat per part dels partits del Govern és l'itinerari legal per procedir en l'aplicació de la sentència. És a dir, que les converses s'han centrat en la gestió administrativa per acatar-la. Segons la CUP, en termes polítics, la resposta no anirà "més enllà" d'una proposta de resolució al Parlament.
Quin marge hi ha, per tant, a l'hora d'abordar el calendari electoral? Fonts de Palau sostenen des de fa dies que és "escàs", en la mesura que si Torra no signa el decret -com ja va anunciar després de la vista al Suprem- abans de ser inhabilitat -el desposseïment del càrrec és efectiu quan és publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE)-, es perd el control de la data de les eleccions. S'obre un període de deu dies perquè Roger Torrent, president del Parlament, obri consultes per trobar un candidat alternatiu i, si no hi és, té clar que activarà el rellotge dels dos mesos preceptius previs a la convocatòria obligatòria d'eleccions, que serien al cap de 54 dies.
JxCat ha intentat pactar què fer a la cambra amb ERC, partit amb el qual ha tingut múltiples disputes durant la legislatura pel paper de Torrent. Fonts coneixedores de les converses sostenen que hi ha hagut veus de la formació de Puigdemont que defensaven la possibilitat de situar un president o presidenta alternatiu per gestionar els propers mesos de pandèmia. El que es presumeix com a segur, en tot cas, és que hi haurà un ple de rebuig a la cambra a la inhabilitació de Torra -una proposta del debat de política general ja anava en aquesta línia-, i que el president no collarà els socis per perpetuar-se en el càrrec. No serà un "obstacle", com va dir a Madrid.
En el darrers dies s'ha produït un intens intercanvi de documents entre JxCat i ERC per abordar com funcionaria un executiu en funcions, que tindria limitada la capacitat normativa -no podria presentar els pressupostos de la Generalitat per al 2021, per exemple- amb Aragonès al capdavant. El vicepresident, que exercirà com a "substitut" de Torra, no es traslladarà a Palau -així s'ha acordat- ni oferirà discurs de Cap d'Any. Tal com estableix la llei, no podrà convocar comicis ni tampoc formular una remodelació del Govern. El dirigent d'ERC es limitarà a pilotar l'interinatge. JxCat ha posat èmfasi en l'equilibri a l'executiu per protegir, per exemple, la figura de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó.
A banda d'aquest intercanvi de propostes per al funcionament del Govern, els de Puigdemont mantenien en les darreres setmanes que el millor era pactar una solució "global", és a dir, que inclogués quina estratègia seguir a les pròximes eleccions -punts en comú al programa- i l'acció política a Madrid, marcada per les desavinences sobre la col·laboració amb Pedro Sánchez. L'entesa no és senzilla. En els mesos que venen hi haurà qüestions cabdals al Congrés: els pressupostos, la reforma del codi penal per refer el delicte de sedició i la taula de diàleg, que s'hauria de reunir en breu a Barcelona si es compleix el guió previst.
Estratègies divergents
De moment, les estratègies globals són distants, amb JxCat centrada en la confrontació -ara sota l'epígraf d'"intel·ligent"- i ERC defensa el referèndum pactat com la via més "sensata". L'estratègia a Calàbria continua sent pressionar perquè Torra convoqui, però comencen a percebre com a infranquejable aquest mur. "Si el president no convoca les eleccions, el calendari quedarà supeditat al Suprem", resumeixen els d'Oriol Junqueras sense amagar certa resignació. És per això que fonts republicanes s'ha centrat a enfocar un escenari alternatiu al de la convocatòria d'eleccions i situen el focus en pactar la transició fins a la celebració dels comicis automàtics. En definitiva, pautar els quatre mesos de provisionalitat, que arriben en un context de crisi econòmica sense precedents i poden afectar les àrees de gestió que comanden els republicans des del Govern.
Si una cosa volen evitar a ERC és que l'interinatge es converteixi en una batalla campal entre els dos partits, havent de gestionar la pandèmia i la crisi econòmica i social derivada. Els republicans insisteixen que, en cas d'inhabilitació del president, les competències que podrà assumir Pere Aragonès estan reglades legalment. A més, la intenció del vicepresident és esquivar que JxCat el pugui acusar d'"usurpar" el càrrec de Torra -descarten, per exemple, reunir en aquest context la taula de diàleg amb la Moncloa-, amb la qual cosa els republicans han demanat en les negociacions que quedi ben clar qui farà què.
Tot i que Carles Puigdemont ha afirmat aquest dilluns que hi ha un acord sobre la "resposta institucional" davant la inhabilitació de Torra, l'entesa que s'ultima no passa per una reacció política de consens al Suprem sinó per un pacte a l'hora d'assumir les responsabilitats a l'executiu en el tram final del mandat. Tal com ha informat NacióDigital, la CUP denuncia que les converses entre JxCat i ERC no passen per una resposta "de confrontació" en cas que el president hagi de deixar el càrrec sinó per consensuar el pes de cada partit al Govern fins al mes de febrer, quan arribin les eleccions.
Ni s'ha acordat una data per posar fi a la legislatura ni el president de la Generalitat, Quim Torra, està disposat a acollir-se a la via Venturós i continuar en el càrrec de forma simbòlica. La CUP lamenta que JxCat i ERC hagin rebutjat el pla que van posar sobre la taula per pilotar la inhabilitació de Torra i que, a més, l'independentisme no hagi pactat "cap via" de rebuig per respondre davant del que consideren un nou episodi de la repressió de l'Estat. "Constatem que no hi ha res més enllà que seguir els passos que marca la llei davant la inhabilitació del president", expliquen fonts del partit a aquest diari.
Els anticapitalistes van promoure fa 20 dies una bateria de converses i reunions entre els partits independentistes amb la finalitat de traçar conjuntament l'epíleg de la legislatura i acordar com procedir davant el cessament de Torra per decisió del tribunals. Constaten que s'ha fracassat en aquest intent i que l'únic que s'ha treballat per part dels partits del Govern és l'itinerari legal per procedir en l'aplicació de la sentència. És a dir, que les converses s'han centrat en la gestió administrativa per acatar-la. Segons la CUP, en termes polítics, la resposta no anirà "més enllà" d'una proposta de resolució al Parlament.
Quin marge hi ha, per tant, a l'hora d'abordar el calendari electoral? Fonts de Palau sostenen des de fa dies que és "escàs", en la mesura que si Torra no signa el decret -com ja va anunciar després de la vista al Suprem- abans de ser inhabilitat -el desposseïment del càrrec és efectiu quan és publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE)-, es perd el control de la data de les eleccions. S'obre un període de deu dies perquè Roger Torrent, president del Parlament, obri consultes per trobar un candidat alternatiu i, si no hi és, té clar que activarà el rellotge dels dos mesos preceptius previs a la convocatòria obligatòria d'eleccions, que serien al cap de 54 dies.
JxCat ha intentat pactar què fer a la cambra amb ERC, partit amb el qual ha tingut múltiples disputes durant la legislatura pel paper de Torrent. Fonts coneixedores de les converses sostenen que hi ha hagut veus de la formació de Puigdemont que defensaven la possibilitat de situar un president o presidenta alternatiu per gestionar els propers mesos de pandèmia. El que es presumeix com a segur, en tot cas, és que hi haurà un ple de rebuig a la cambra a la inhabilitació de Torra -una proposta del debat de política general ja anava en aquesta línia-, i que el president no collarà els socis per perpetuar-se en el càrrec. No serà un "obstacle", com va dir a Madrid.
En el darrers dies s'ha produït un intens intercanvi de documents entre JxCat i ERC per abordar com funcionaria un executiu en funcions, que tindria limitada la capacitat normativa -no podria presentar els pressupostos de la Generalitat per al 2021, per exemple- amb Aragonès al capdavant. El vicepresident, que exercirà com a "substitut" de Torra, no es traslladarà a Palau -així s'ha acordat- ni oferirà discurs de Cap d'Any. Tal com estableix la llei, no podrà convocar comicis ni tampoc formular una remodelació del Govern. El dirigent d'ERC es limitarà a pilotar l'interinatge. JxCat ha posat èmfasi en l'equilibri a l'executiu per protegir, per exemple, la figura de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó.
A banda d'aquest intercanvi de propostes per al funcionament del Govern, els de Puigdemont mantenien en les darreres setmanes que el millor era pactar una solució "global", és a dir, que inclogués quina estratègia seguir a les pròximes eleccions -punts en comú al programa- i l'acció política a Madrid, marcada per les desavinences sobre la col·laboració amb Pedro Sánchez. L'entesa no és senzilla. En els mesos que venen hi haurà qüestions cabdals al Congrés: els pressupostos, la reforma del codi penal per refer el delicte de sedició i la taula de diàleg, que s'hauria de reunir en breu a Barcelona si es compleix el guió previst.
Estratègies divergents
De moment, les estratègies globals són distants, amb JxCat centrada en la confrontació -ara sota l'epígraf d'"intel·ligent"- i ERC defensa el referèndum pactat com la via més "sensata". L'estratègia a Calàbria continua sent pressionar perquè Torra convoqui, però comencen a percebre com a infranquejable aquest mur. "Si el president no convoca les eleccions, el calendari quedarà supeditat al Suprem", resumeixen els d'Oriol Junqueras sense amagar certa resignació. És per això que fonts republicanes s'ha centrat a enfocar un escenari alternatiu al de la convocatòria d'eleccions i situen el focus en pactar la transició fins a la celebració dels comicis automàtics. En definitiva, pautar els quatre mesos de provisionalitat, que arriben en un context de crisi econòmica sense precedents i poden afectar les àrees de gestió que comanden els republicans des del Govern.
Si una cosa volen evitar a ERC és que l'interinatge es converteixi en una batalla campal entre els dos partits, havent de gestionar la pandèmia i la crisi econòmica i social derivada. Els republicans insisteixen que, en cas d'inhabilitació del president, les competències que podrà assumir Pere Aragonès estan reglades legalment. A més, la intenció del vicepresident és esquivar que JxCat el pugui acusar d'"usurpar" el càrrec de Torra -descarten, per exemple, reunir en aquest context la taula de diàleg amb la Moncloa-, amb la qual cosa els republicans han demanat en les negociacions que quedi ben clar qui farà què.