coronavirus

Manlleu o quan el coronavirus entén de classes socials

"Al virus no li agrada més la pobresa, el problema són les condicions socioeconòmiques", remarca l'epidemiòloga Vilella mentre l'ajuntament insisteix en la prevenció i els hàbits

per Carles Fiter , Manlleu, 26 de setembre de 2020 a les 14:21 |
Cribratge massiu a Manlleu. | Josep M. Montaner
L'ambient al barri de l'Erm de Manlleu ha canviat aquests darrers dies. El departament de Salut ha decidit fer un cribratge massiu al municipi -per a tota la població de 15 a 55 anys- per l'alt risc de rebrot. I això s'ha notat el barri, que està més buit i silenciós del que és habitual.

Amb diversos blocs de pisos a tocar del centre de la ciutat, es tracta d'una zona amb una alta densitat de població i diversitat cultural. De fet, l'alcalde de Manlleu Àlex Garrido remarca que "la clau per entendre perquè en aquest barri hi ha més transmissió és l'estructura urbanística i d'habitatge del barri de l'Erm".


Des del mateix barri, Cosme Arroyo, de l'associació veïnal, apunta que també hi ha hagut "falta de precaucions i consciència social". "Hi ha l'obligació de prendre mesures a la feina o fer grups bombolla a l'escola, però el moment de plegar, a partir de les 5 de la tarda, els bars estan plens", lamenta.

Arroyo també reconeix que hi ha famílies que "no poden fer un aïllament com Déu mana" per condicionants econòmics o dels pisos on viuen. "Alguns no poden deixar de treballar i d'altres que no es poden quedar tancats a casa perquè el pis és molt petit", conclou.


Segons l'Observatori Socioeconòmic d'Osona, el 2017 Manlleu tenia de les taxes més elevades de pobresa (21%), mentre que la mitjana a Osona era de 12,6% i a Catalunya de 16,5%. Pel que fa a la taxa d'estrangeria, el 2019, Manlleu i Vic concentren la població estrangera amb un 22,8% i 27,6% respectivament. Osona és d'un 15,29% -similar a la catalana-. 

Les condicions socioeconòmiques


Precisament, la doctora Anna Vilella, epidemiòloga de l'Hospital Clínic, apunta que "el problema rau en les condicions socioeconòmiques". "El principi bàsic perquè hi hagi un contagi és una distància inferior a dos metres. Com més densitat, més persones viuen en menys metres i aquesta aglomeració facilita la transmissió del virus", declara.
 

En Pep i l'Anna, dos agents Covid conversant amb dos nois, al barri de l'Erm. Foto: Adrià Costa


"No és que el virus li agradi més la pobresa", però en un barri amb la renda més alta, els habitatges "són més grans i hi ha menys persones vivint en la mateixa superfície". A això, si suma la dificultat de poder aïllar una persona del grup, ja que no es disposa de suficient espai.

"Des de l'Ajuntament, tenim mecanismes per respondre a aquestes necessitats", diu l'alcalde remarcant que "si una família no té la possibilitat de fer un bon confinament, ens pertoca a l'administració local donar una alternativa". En aquest sentit anuncia que l'Ajuntament proposarà alternatives a aquelles persones que no puguin confinar-se a casa seu, com per exemple albergs propers o altres habitatges.

Els hàbits diversos

La densitat de població, però, no és l'únic factor que contribueix a la transmissió del virus. De fet, els hàbits de les diverses comunitats que integren el barri són força diferents. L'alcalde remarca que no hi ha una "barrera lingüística" perquè "assumim que tothom coneix l'abast del virus", però "sí que és cert que pel que fa a hàbits: hi ha població que té característiques de vida diferents de la nostra i hi ha comunitats que viuen molt al carrer, malgrat que siguem mediterranis". "I com més vida social, més probabilitat de transmissió del virus hi ha", destaca Garrido.

En aquest mateix sentit es pronuncia l'epidemiòloga Anna Vilella: "Hi ha cultures que per la seva manera de fer es relacionen amb moltes persones i diverses". "Generalment, els catalans ens relacionem amb la família més propera, però n'hi ha d'altres que estan acostumats a fer sovint grans dinars o trobades amb familiars i amics, com els llatinoamericans", exemplifica.

La confiança per transmetre el missatge

Precisament, dos agents comunitaris de Manlleu treballen per frenar la Covid a peu de carrer i amb les diverses comunitats. Durant aquests dies, a partir de les quatre de la tarda, Anna Font -tècnica en gestió de la diversitat- i Pep Molas -monitor del centre obert- han recorregut els carrers per fer un control de les directrius de seguretat de manera assertiva, així com per animar a participar en el cribratge massiu.
 

Anna Font i Pep Molas parlant amb el regidor Pere Compte. Foto: Adrià Costa


"Els informadors són personal de l'Ajuntament que coneixen molt bé la realitat del barri i són persones de confiança que transmeten el missatge", destaca el regidor de Promoció Social i Personal Pere Compte.

"No s'ha focalitzat amb una comunitat o una altra, sinó que hem parlat amb diverses entitats, associacions i establiments, com la mesquita, els oratoris, l'associació de malians, cafeteries, barberies... perquè informin a la comunitat", explica Font, remarcant que d'aquesta manera fa com d'altaveu i "és més fàcil fer arribar el missatge a tothom".

De fet, el regidor Compte reconeix que s'ha insistit en la zona més poblada perquè el primer dia del cribratge molts dels participants no representaven la pluralitat del barri. Aquesta tendència es va trencar el divendres, en què ja hi havia més diversitat.


Inicialment, a la sortida de les escoles és on s'ha notat més "relaxació", tot i que en els darrers dies "el barri de l'Erm s'ha convertit en un barri fantasma per la por a la Covid", explica Pep Molas. "Està bé perquè la gent ha pres consciència i s'ha confinat, ara només cal que es facin la prova", afegeix. En aquest sentit, Molas remarca que "ara insistim molt en els asimptomàtics, ja que poden contagiar tota la família".

El primer cribratge en centres

A més del cribratge massiu poblacional, Manlleu també ha esdevingut el primer municipi en què s'ha fet PCR a un centre escolar. Aquest dijous, l'escola Puig-Agut, situada enmig del barri de l'Erm, ha fet uns 350 PCR als seus alumnes i personal del centre.


Des de l'escola, la seva directora Rosa M. Espadamala en fa una bona valoració. La majoria de l'alumnat -un 87%- va rebre l'autorització per fer-se el test. A més, també es va fer la prova en dos dels tres grups confinats. El tercer va aprofitar per fer-la el mateix dijous. Espadamala destaca que els infants poden ser decisius per tal que els seus pares es decideixin per fer-se finalment la prova al centre cívic del barri.






 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació