Meritxell Ruiz: «El fet religiós s'ha de poder tractar a les escoles»

El 14 de setembre va ser per Meritxell Ruiz un dia especial. Després de mesos de confinament, la directora de l'Escola Pia de Vilanova i la Geltrú va obrir la porta als nens i nenes que tornaven. Com cada any, però aquest cop una mica diferent. Ruiz ha viscut la crisi pandèmica i com ha afectat l'escola molt des de dins. Coneix el món de l'ensenyament des de la doble perspectiva: de gestora política i docent a peu d'aula. 

Llicenciada en administració i direcció d'empreses, Ruiz (Reus, 1978) va estar onze anys dedicada a la política. Diputada de CiU al Parlament entre el 2006 i el 2011, va ser directora general d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa i consellera d'Ensenyament (2016-17). Va abandonar el Govern el juliol del 2017, quan la crisi política es desllissava cap al xoc de trens entre la Generalitat i l'Estat. En aquesta entrevista parla del nou curs, de l'educació i una mica de política.

- Vostè és directora d'escola. Com ha anat l'inici de curs?

- Ha estat molt intens. Realment, el primer dia que vam obrir les portes a l'escola, va ser un moment molt bonic perquè feia sis mesos que no venien. Però és una situació molt complexa. 

- Guarda alguna imatge simbòlica d'aquests dies?

- El moment en què vaig obrir la porta i van començar a entrar els nens. Aquest moment és molt màgic. Per mi, com a directora d'escola, el moment més emocionant és quan, el 12, 13 o 14 de setembre, obres la porta i entren els nens. Aquest any ha estat com els altres però una mica diferent. Sempre entren corrent, però aquest cop fins i tot els de l'ESO van arribar abans. Hi havia ganes de tornar.

- Què va sentir?

- Una immensa alegria en veure que els infants i joves eren de nou on havien de ser, que és a l'escola. També molta responsabilitat pel que hem de gestionar.   

- Dels alumnes de la seva escola, n'hi ha molts que han quedat fora del radar durant el confinament?

- Els mestres han fet molt de seguiment. Tenim mestres a l'escola que han arribat a pagar les connexions d'internet d'alumnes. Bé perquè els ordinadors no han arribat o quan han arribat ja s'havia acabat el curs. A l'escola s'ha fet molt d'esforç perquè aquests nois no es desenganxessin. Però aquest tema no depèn només de l'escola. Per aquests nois, l'escola és molt important perquè és un suport molt bàsic. 
 
- Però es podran reenganxar?  

- Depèn molt de l'edat. Els més petits és més fàcil perquè passaran més temps a l'escola. Amb els adolescents serà més complicat. Pels nois que ja estaven a tercer o quart d'ESO amb dificultats, aquests mesos han estat difícils i costarà de recuperar-los. Però s'estan fent molts esforços. També depèn molt de la família. Quan parlem de nois vulnerables posem en un mateix sac situacions diferents. Hi ha famílies sense recursos que estan convençudes que l'educació és molt important i aquests nanos no s'han despenjat.

Hi ha hagut nanos que feien la feina a ma i se'ls enviava els exercicis per wats al mòbil perquè no tenien connexió, i ells feien una foto i te'ls enviaven. El que pesa molt és la percepció del pes de l'educació que hi ha en una família. Quan a casa saben la importància de l'escola com a ascensor social, els nanos se'n surten. Quan no, és quan hi ha més dificultats.  

"Quan a casa saben la importància de l'escola com a ascensor social, els nanos se'n surten"

- Ha estat consellera. Com ho ha fet el departament?

- No m'atreviria a dir massa. Una situació com aquesta no s'havia viscut. Hi ha hagut molt de patiment a tot arreu, també a la conselleria. Sí que hem trobat que la informació ens ha arribat en compta-gotes i en uns terminis molt curts. Si ja hem fet una reunió amb  les famílies i a la setmana següent els has d'enviar un paper, hagués preferit dir-los que rebrien un paper per autoritzar fer els PCR a l'escola, per exemple. Haguéssim agraït informació amb més antelació. També a vegades, quan s'anuncia una cosa als mitjans, l'escola ho sap alhora que les famílies, que ens truquen de seguida i els hem de dir que sabem el mateix que ells.   

- En general, s'han sentit acompanyats per les institucions?

- Jo crec que al setembre s'ha començat a posar més en valor l'escola. No em refereixo només a l'àmbit polític. El primer que es va tancar van ser les escoles i l'últim que s'ha obert han estat les escoles. També per la complexitat que suposa. A la nostra escola tenim més de 800 alumnes. Socialment, fa temps que l'escola ha perdut molt de reconeixement.

- La pandèmia canviarà aquesta percepció?

- Tenir els nens a casa uns mesos es fa complicat i això ha fet que s'hagi valorat més la tasca que fa l'escola. A mi m'agradaria que es tingués més confiança en l'escola. Crec que amb la pandèmia recuperarem reconeixement social.

- L'escola a Catalunya arrossega alguns problemes greus. La Fundació Bofill ha advertit del risc d'un increment de la segregació escolar. 

- El problema de la segregació escolar no es pot treballar només des de l'àmbit escolar. Hi ha molts estudis sobre això. La segregació escolar no deixa de reflectir també una segregació habitacional. En aquest país tenim tendència a fer debats que són molt vistosos però que resolen poc. Ara, el Síndic de Greuges ha assolit un pacte contra la segregació que serà molt positiu. Però dins de Catalunya mateix tenim municipis que han treballat molt bé enfront aquest tema i d'altres que no. És un tema que hem de mirar més des del dia a dia i no tant des de la ideologia.
 
- Hi ha massa ideologia entorn l'escola?

- Sí, molt. Jo ho he viscut molt. M'hagués agradat que la mirada que s'ha fet sobre el sector sanitari, que és molt professional, es fes també sobre l'escola. Però, malauradament, en aquest país, sobre l'escola es fa massa ideologia i poca pedagogia. 

- Sobre la sanitat també hi ha debat entorn pública/privada o entorn les retallades.

- Sí, però jo m'ho miro com si fos una família. Si tens menys diners, has de decidir què deixes de fer. Si tenim en compte el dèficit fiscal, recordo que quan el conseller parlava dels 16.000 milions, jo pensava que eren tres vegades el pressupost de la conselleria. El debat sobre la sanitat és més professional. En un debat hi pot haver un professional de centre públic i un de privat i ningú ho sap. Sobre l'escola, sempre fem aquesta separació, com si no féssim la mateixa feina. 

- Té la sensació que l'escola concertada és víctima d'atacs ideològics?

- Sí, en els darrers anys, molt. L'escola pública és molt bona, la concertada també. I hi ha mancances a totes dues. Si parléssim més del dia a dia, avançaríem més. 

- La concertada s'ha explicat bé?

- Segurament, no. Però al final, la millor manera d'explicar-se és amb la feina que fem. En aquesta escola on som, el 85% dels alumnes són de fora i a vegades es té la sensació que la concertada no col·labora en això.    

"Un problema que hem tingut és que s'ha desprestigiat la formació professional, i això en un país com el nostre, on el sector serveis té el pes que té"

- Un altre dèficit greu és el de l'abandonament escolar. Estem a la cua d'Europa. Com s'explica això?

- Una de les primers coses que hauríem de fer és destriar les dades per comunitats autònomes. Recordo quan estava al departament, en què fèiem les avaluacions del PISA, s'havia millorat molt. De fracàs escolar se'n parla molt, però deixem parlar poc als professors. És un tema educatiu però també social. Una cosa que ha passat en aquest país és que, abans de la crisi, a molts nois de 16 anys els sortia millor posar-se a treballar i cobrar 1.000 euros que haver de fer cicles formatius o batxillerat. Un altre problema ha estat que s'ha desprestigiat la formació professional. Un país com el nostre, on el sector serveis té el pes que té, per què no hi ha un requisit que les empreses hagin d'agafar una persona titulada?  
 
- El departament ha tancat un acord amb entitats musulmanes per engegar un programa pilot i impartir Islam a les aules. Creu que hi ha d'haver classes d'Islam?

- Crec que hem de fer un debat previ en això i és quin coneixement volem que tinguin els nostres alumnes del fet religiós i quin és el pes que ha de tenir el fet religiós en la societat. Si no comencem responent això, crec que el debat està equivocat. 

- I vostè què pensa?

- Soc de les persones que creu que no podem viure en una societat plural amb un desconeixement del que és el fet religiós, que és el que està passant. Tenim aules amb alumnes cristians, jueus, musulmans, i hi ha alumnes que no saben ni què és el fet religiós. Jo crec que el fet religiós ha d'estar present a la societat i que s'ha de poder tractar a les escoles per poder conviure. Quan no ens coneixem, surten pors i estereotips. 

- Veuria bé que hi hagués classes sobre religions o de religió?

- Seria bo que tothom tingués coneixement d'això. També seria bo no expulsar el fet transcendent de l'escola. En una societat tan individualista és bo plantejar-se el sentit de la vida, el sentit de l'existència. Això també és positiu. Hi ha països que ho han fet. Al Canadà, per exemple, existeix un programa sobre educació espiritual a les escoles.

"En una societat tan individualista és bo plantejar-se el sentit de la vida i de l'existència"

- Que un imam entri a les aules li sembla bé?

- Com deia, crec que el debat ha de ser previ, partint del fet de plantejar-se el coneixement del fet religiós. 

- Va ser consellera durant un any i mig. No és un departament fàcil. 

- És el departament més complex de gestionar. Sanitat té un pressupost més gran, però els qui gestionen tots els recursos humans són directament els hospitals. L'ICS és molt petit. Ensenyament gestiona directament més de 77.000 docents només de la pública. Aquí cal sumar els 30.000 de la concertada i els 1.600.000 alumnes.  - Sectors de l'ensenyament han defensat un nou model escolar. 

- La Covid ha posat l'escola en el centre i hem de confiar més en ella. En educació a vegades vivim molt de modes i poc d'evidències. S'ha d'escoltar molt la gent que hi ha a l'aula i basar-se menys en ocurrències i més en evidències. Oi que no ho faríem en el camp sanitari? No ho fem tampoc amb l'escola. Em sorprèn quan hi ha debats educatius on els que participen no han estat mai a una aula. Fa uns anys es va fer un gran debat que es deia "Ara és demà", en què va participar molta gent, i es van fer moltes propostes, des del Consell Escolar de Catalunya. I ha quedat allí. 

- Què va aprendre de la política?

- Moltes coses. Em va tocar una situació complicada. Vaig aprendre que en moments difícils és quan les decisions les has de prendre amb més consciència i coneixement. També he après que és bo deixar de fer política i tornar a la teva feina.

- Quan el president Puigdemont la va rellevar el juliol del 2017, es va sentir més bandejada o alleujada? 

- No ho vaig viure així. Era un moment de traspàs i tant el president com jo ho vam viure amb pena perquè cada situació requereix perfils diferents. Va ser una decisió consensuada, en part personal i per la situació del moment. 

"Hem d'evitar caure en el populisme fàcil i buit de contingut"

- El camí que duia el Govern no la convencia?

- Amb perspectiva s'han afegit més elements. Al Govern treballàvem i em vaig sentir molt contenta de formar-ne part. 

- Continua al PDECat?

- Sí, però com a militant de base.
 
- No seguirà els companys que se n'han anat?

- Continuaré al PDECat. Crec que de la política també se n'ha de sortir i ara em dedico molt al que m'agrada fer, que és estar a l'escola. No tinc temps de més compromisos polítics. 

- Vist tot el que ha passat des del 2017, què s'hauria de fer diferent?

- Seria molt pretensiós per part meva dir el que s'hauria de fer. Sí que crec que hem d'evitar caure en el populisme fàcil i en pensar que la política ha de ser un pim-pam-pum. Si hi ha un perill que em preocupa és aquest, el dels missatges fàcils i buits de contingut. La societat és prou important com perquè actuem amb molta responsabilitat, d'això en depèn la cura dels altres, l'equilibri del planeta, lluitar contra les desigualtats.   

- Nota a faltar cultura de govern?

- Tant en política com en general a la nostra societat falta ser conscients de l'important que és una bona política. Temo que hi hagi una política amb molta opinió i poc criteri.