17
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
9:43h
Francisco Sánchez, de 80 anys i veí de Gràcia, recuperarà el seu pis de lloguer del qual va ser desnonat el passat 19 de febrer. La comitiva judicial va executar el desallotjament mentre era fora de casa, sense que Sánchez tingués constància de la data assenyalada. Ara la propietat li haurà de tornar les claus, en un nou capítol d'un cas que fins i tot ha arribat al Tribunal Suprem.
El 19 de febrer Sánchez estava fent unes gestions fora de casa, quan li van trucar per avisar-lo que algú havia entrat al seu pis. Quan hi va arribar va comprovar que la comitiva judicial ja havia canviat el pany i ell s'havia quedat al carrer. L'execució va ser dictada pel jutjat de primera instància 26 de Barcelona, que ara ha atès el recurs de Sánchez i determina que el procediment no va seguir els passos requerits.
En una resolució a la qual ha tingut accés NacióDigital, el jutjat admet que no es va fer tot el possible per contactar amb l'afectat. Després d'intentar comunicar-li l'avís via carta, finalment el desnonament es va comunicar per edicte, és a dir a través d'un full informatiu al jutjat. Sánchez no se'n va assabentar i es va trobar directament amb el desnonament.
La resolució declara nul el procediment i considera que no es van esgotar tots els passos per comunicar el desallotjament al veí. També recull que això pot haver provocat una vulneració del dret a defensa de Sánchez i que el veí va acabar pagant la quantitat de lloguer que devia a la propietat.
El propietari de l'immoble és l'empresa UPL Gràcia SL, per a qui Sánchez era l'últim escull per vendre's sencer tot l'edifici del carrer Maignon 6. Tots els altres veïns ja havien marxat, després de veure com la propietat no els renovava el contracte o els oferia diners per marxar. Poc després de desnonar Sánche, la propietat anunciava que tota la finca estava en venda per 1,7 milions d'euros.
El pis de Sánchez, però, ha patit desperfectes a causa de les obres que la propietat ha fet i ara el veí i UPL Gràcia SL hauran de negociar i obrir la porta a possibles indemnitzacions.
El cas d'aquest veí, però no acaba aquí, i de fet està en mans del Tribunal Suprem. El primer pis de la finca on va viure Sánchez és l'àtic, pel qual pagava un lloguer de 22.000 pessetes mensuals des del 1975. Al cap d'uns anys, però, va tenir problemes econòmics i va plantejar als antics propietaris un canvi de pis. Ell es comprometia a condicionar el soterrani, que aleshores no tenia cèdula d'habitabilitat, i deixava lliure l'àtic a canvi d'una rebaixa en la quota, que passaria a ser de 15.000 pessetes de l'època. La propietat va acceptar i ell va invertir tres milions de pessetes en la reforma.
El 2002 la finca va ser adquirida per UPL Gràcia SL, administrada per Michael Saidov. "Vaig rebre un burofax a casa i em deien que havia de marxar", explica Sánchez. L'argument de la propietat era que en el moment de fer el bescanvi de pisos, l'anterior titular havia fet un canvi de contracte que ja no estava sotmès a la llei d'arrendaments urbans de 1964, que regula els lloguers indefinits.
NacióDigital ha tingut accés al document firmat per les dues parts, que titula el nou acord com a "annex" del contracte signat el 19575 i que compta amb la firma del veí i el titular. De fet, el jutjat de primera instància de Barcelona va determinar que el titular del document ja deixava clar que era una modificació i no un contracte nou i va donar la raó al llogater. L'empresa no es va rendir i va presentar un recurs a l'Audiència Provincial de Barcelona. Aquest cop el tribunal va fallar a favor de la propietat, argumentant que el canvi de domicili i de quota de lloguer representava un nou acord contractual. En aquest escenari, Sánchez va recórrer al Suprem, que encara no s'ha pronunciat.
El 19 de febrer Sánchez estava fent unes gestions fora de casa, quan li van trucar per avisar-lo que algú havia entrat al seu pis. Quan hi va arribar va comprovar que la comitiva judicial ja havia canviat el pany i ell s'havia quedat al carrer. L'execució va ser dictada pel jutjat de primera instància 26 de Barcelona, que ara ha atès el recurs de Sánchez i determina que el procediment no va seguir els passos requerits.
En una resolució a la qual ha tingut accés NacióDigital, el jutjat admet que no es va fer tot el possible per contactar amb l'afectat. Després d'intentar comunicar-li l'avís via carta, finalment el desnonament es va comunicar per edicte, és a dir a través d'un full informatiu al jutjat. Sánchez no se'n va assabentar i es va trobar directament amb el desnonament.
La resolució declara nul el procediment i considera que no es van esgotar tots els passos per comunicar el desallotjament al veí. També recull que això pot haver provocat una vulneració del dret a defensa de Sánchez i que el veí va acabar pagant la quantitat de lloguer que devia a la propietat.
El propietari de l'immoble és l'empresa UPL Gràcia SL, per a qui Sánchez era l'últim escull per vendre's sencer tot l'edifici del carrer Maignon 6. Tots els altres veïns ja havien marxat, després de veure com la propietat no els renovava el contracte o els oferia diners per marxar. Poc després de desnonar Sánche, la propietat anunciava que tota la finca estava en venda per 1,7 milions d'euros.
El pis de Sánchez, però, ha patit desperfectes a causa de les obres que la propietat ha fet i ara el veí i UPL Gràcia SL hauran de negociar i obrir la porta a possibles indemnitzacions.
El cas d'aquest veí, però no acaba aquí, i de fet està en mans del Tribunal Suprem. El primer pis de la finca on va viure Sánchez és l'àtic, pel qual pagava un lloguer de 22.000 pessetes mensuals des del 1975. Al cap d'uns anys, però, va tenir problemes econòmics i va plantejar als antics propietaris un canvi de pis. Ell es comprometia a condicionar el soterrani, que aleshores no tenia cèdula d'habitabilitat, i deixava lliure l'àtic a canvi d'una rebaixa en la quota, que passaria a ser de 15.000 pessetes de l'època. La propietat va acceptar i ell va invertir tres milions de pessetes en la reforma.
El 2002 la finca va ser adquirida per UPL Gràcia SL, administrada per Michael Saidov. "Vaig rebre un burofax a casa i em deien que havia de marxar", explica Sánchez. L'argument de la propietat era que en el moment de fer el bescanvi de pisos, l'anterior titular havia fet un canvi de contracte que ja no estava sotmès a la llei d'arrendaments urbans de 1964, que regula els lloguers indefinits.
NacióDigital ha tingut accés al document firmat per les dues parts, que titula el nou acord com a "annex" del contracte signat el 19575 i que compta amb la firma del veí i el titular. De fet, el jutjat de primera instància de Barcelona va determinar que el titular del document ja deixava clar que era una modificació i no un contracte nou i va donar la raó al llogater. L'empresa no es va rendir i va presentar un recurs a l'Audiència Provincial de Barcelona. Aquest cop el tribunal va fallar a favor de la propietat, argumentant que el canvi de domicili i de quota de lloguer representava un nou acord contractual. En aquest escenari, Sánchez va recórrer al Suprem, que encara no s'ha pronunciat.