L'expedient Cabassers

Un web inspirat en WikiLeaks filtra els documents que expliquen perquè Cabacés és l'únic poble de Catalunya que manté el nom en castellà

per Xavi Tedó/Barcelona, 17 de desembre de 2010 a les 16:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de desembre de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Vista de Cabassers. ND

Acceptaríem que a Girona se la conegués oficialment com a “Gerona”? O que Lleida continués denominant-se “Lérida”? Sota aquesta premissa i emulant Julian Assange però amb una dimensió més local, el periodista Carles Prats ha publicat una pàgina web inspirada en WikiLeaks on filtra documentació sobre el procés de canvi de nom oficial del municipi prioratí de Cabassers per Cabacés, l’únic de tot Catalunya que encara té el seu topònim en castellà imposat per la dictadura franquista. Tot i que el 1983 la Generalitat aprovà la forma catalana del topònim (Cabassers) com a oficial del municipi, l’Ajuntament d’aleshores inicià un procés per a tornar a oficialitzar la traducció castellana (Cabacés), tot i els informes en contra de l’Institut d’Estudis Catalans i la Direcció General de Política Lingüística.


El fet que els veïns aprovessin per una àmplia majoria retornar al topònim castellà va motivar que quatre anys més tard la Generalitat publiqués al DOGC la forma Cabacés a la llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya. En declaracions a Nació Digital, Prats assenyala que “és un misteri l'oposició social” a denominar el poble amb el seu tòponim en català, però apunta que el “conservadorisme” dels seus habitants pot ser el motiu tenint en compte que alguns d'ells es pregunten que “si tota la vida ho hem vist així per què hem de canviar les coses ara?”. De fet, el nom d'aquest poble del Priorat era en castellà fins a la República, quan es va denominar Cabassers  des de 1933 fins al 1939. “Potser és que no tenen un bon record de la República”, remarca el periodista. Els documents que filtra Prats serveixen per comprovar que el retorn al nom en castellà es va produir per una decisió arbitrària del departament de Governació, que va donar per bona la sol·licitud de l'ajuntament amb el silenci administratiu. Passats els anys, la polèmica continua viva perquè una part minoritària de la població reclama el topònim en català.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació