21
d'agost
del
2020
Actualitzat
el
22
d'agost
a les
9:09h
Sostenia ahir Carles Puigdemont des de la Maternitat d'Elna que, quan posa els peus a la Catalunya Nord, se sent pràcticament a casa. Pràcticament tres anys després de marxar a l'exili, la influència de l'expresident de la Generalitat es manté intacta, encara més amb les eleccions catalanes properes en el calendari. La voluntat majoritària dels dirigents de Junts per Catalunya (JxCat), el partit que presideix, és que sigui candidat acompanyat d'un número dos efectiu, i de moment sospesa quins seran els propers moviments. Per ara, aquest divendres s'ha encarregat de fixar la "confrontació intel·ligent" com a estratègia de JxCat en contraposició a la via dialogada que defensa ERC, que per ara no ha donat fruits més enllà d'una reunió de la taula de negociació.
Tenint en compte, doncs, que de l'Estat "no sortirà mai una plataforma negociadora per l'autodeterminació de Catalunya", la ciutadania s'ha de preparar per la "confrontació intel·ligent" amb Espanya. Aquesta és l'essència del missatge que l'eurodiputat de JxCat ha desgranat a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), a Prada (Conflent), que aquest estiu celebra l'edició número 52. Puigdemont també ha insistit en la necessitat, segons ell, de fer servir el Consell per la República -on hi ha representat tot l'independentisme, per bé que amb intensitats i delegacions desacompassades en la intensitat- com a plataforma per bastir una estratègia unitària que serveixi per recuperar la confiança entre "aliats", tocada per les divergències des de la tardor del 2017.
Puigdemont ha destacat que, malgrat els efectes de la repressió, tant les enquestes com les eleccions que es van celebrant determinen que continua havent-hi un percentatge molt notable de catalans que volen la independència. "Volem desactivar la independència? Tenim maneres de fer-ho. Si és que no, ens hem de preguntar si fem prou per ser independents amb lideratge i raons", ha apuntat l'expresident. "Tots som conscients que el camí és tan difícil, i que hi hagi qui decideixi que no paga la pena", ha insistit l'eurodiputat de JxCat, que malgrat defensar la confrontació -per ara sense contingut específic i sense definir què fer en el mentrestant- ha admès que la via pactada és la preferida per la "majoria incontestable dels catalans".
"Com més vots, més repressió. I sabem que no ens sobra ningú. Espanya sempre té una paret preparat per nosaltres, però ja està esquerdada", sosté l'expresident de la Generalitat
"Això demostra que ni havent-hi majories sòlides al darrere, com amb l'Estatut i amb el pacte fiscal, l'Estat vol acceptar una resolució acordada del conflicte. L'única via transitable, sense falses il·lusions, és la confrontació intel·ligent amb Espanya", ha apuntat Puigdemont, que ha demanat una "preparació a tots nivells molt més gran que la de fa uns anys". "En la lògica democràtica, preparar-se des del Parlament i els ajuntaments suscita repressió. Com més vots, més repressió. I sabem que no ens sobra ningú. Espanya sempre té una paret preparat per nosaltres, però ja està esquerdada", ha insistit, citant el llibre de Josep Costa, vicepresident del Parlament.
En aquest sentit, ha demanat "acordar entre aliats d'una mateixa causa" una estratègia per "saltar la paret". "Cal planificar, però acceptar que hi ha factors que no depenen de la nostra visió i que poden ser determinants. Conscients de les limitacions però amb convicció, hem posat el Consell per la República al servei de la causa", ha assenyalat en clau d'aliança independentista. La institució que presideix des de Waterloo es troba immersa en la redacció d'una estratègia perfilada ja en l'acte a Perpinyà del febrer i que es va debatre internament en una reunió a la Catalunya Nord al juliol. La "confrontació intel·ligent", per cert, ja va ser defensada dimecres pel conseller Damià Calvet, tot i que ell hi va afegir una consideració gens menor: calia fugir de la "gestualitat".
Bona part de l'argumentació de l'expresident, en tot cas, va destinada a visibilitzar que dins d'Espanya no hi ha cap sortida, tampoc en el diàleg bilateral amb la Moncloa. "Els partits monàrquics només són molt resolutius i estan disposats a trepitjar drets fonamentals no pas per a solucions arriscades, sinó pel contrari: com poden reprimir millor i deixar en liquidació l'autogovern de Catalunya", ha indicat Puigdemont. "Volen matar el problema com a manera de resoldre'l", ha apuntat l'expresident, que ha indicat que va tenir una conversa amb un constitucionalista alemany que li va dir que el país germànic hauria trobat una solució molt allunyada de l'espanyola. "La pregunta no és si Alemanya permet la secessió. La pregunta és per què no hi ha una alternativa a la independència d'un estat federal", ha reflexionat el màxim dirigent de JxCat.
És en aquest punt que ha citat la sentència del tribunal d'Schleswig-Holstein segons la qual es va vetar la seva extradició el juliol del 2018. "Un referèndum no és un crim, i per això es va denegar l'extradició. I per això Espanya va retirar l'euroordre", ha ressaltat Puigdemont, que ha aprofitat per demanar la nul·litat del judici de l'1-O. "La millor resolució dels problemes polítics és parlar-ne, no combatre'l", ha insistit.
Lideratges vigents
"Si tot el talent de l'Estat s'hagués mobilitzat per trobar propostes atrevides, potser la independència no s'hauria activat i no hauria tingut dues majories absolutes consecutives. No hem d'oblidar que la independència era abans minoritària", ha ressaltat l'eurodiputat. "Si en tres anys no han aconseguit liquidar el procés és perquè no en tenen la possibilitat. Si això estigués en mans de l'Estat, jo avui no seria aquí, ni Oriol Junqueras presidiria ERC, ni Jordi Sànchez no hauria fet política, ni Marta Rovira seria secretària general dels republicans", ha assenyalat. Desactivar la independència, ha assenyalat, dependria exclusivament dels partidaris de la República catalana.
"Si liquidar el procés estigués en mans de l'Estat, jo avui no seria aquí, ni Oriol Junqueras presidiria ERC, ni Jordi Sànchez no hauria fet política, ni Marta Rovira seria secretària general dels republicans", remarca Puigdemont
L'expresident ha constatat que l'Estat, "començant pel seu cap" -en referència al rei Felip VI-, porta tres anys immers en la repressió. "S'hi han abraonat sense filar prim. La repressió ha estat agressiva, és agressiva i duríssima. I s'ha fet en nom de l'Estat. Com que hi hem posat nom i cognoms, ha fet l'efecte que la responsabilitat era culpa d'un partit, d'un jutge o un fiscal, o d'un govern determinat. I això ha anat diluint, sense voler, que qui ens persegueix i ens vol mal són l'Estat i els seus poders. Ho hem de tenir clar per no confondre'ns", ha ressaltat el dirigent independentista. Segons ell, el projecte continua vigent perquè cap dels "perseguits" ha renunciat a fer-lo possible.
El "fracàs" de la repressió
"Tots els intents de l'Estat per desactivar els lideratges polítics i socials han fracassat. Tots estem en actiu, des de la presó i des de l'exili", ha remarcat Puigdemont, en referència també a Òmnium Cultural, que té el president -Jordi Cuixart- a la presó, i tant a JxCat com a ERC, que tenen els principals dirigents a la presó o bé a l'estranger. "A més de demostrar el fracàs de l'intent de decapitació i liquidació, això demostra que en situacions excepcionals hi ha formes de dirigir viables i efectives", ha indicat.
"Tots els intents de l'Estat per desactivar els lideratges polítics i socials han fracassat. Tots estem en actiu, des de la presó i des de l'exili", indica
L'expresident de la Generalitat també s'ha queixat de les maniobres de l'Estat per espiar dirigents independentistes, i de les negatives a investigar el vincle entre el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017 i el CNI. Puigdemont ha lamentat, a banda, la voluntat del govern espanyol -sigui quin sigui- de posar "dificultats conscients" a l'autogovern, com ara quan es frena l'obertura de delegacions a l'estranger. "Això perjudica tothom, no només els independentistes", ha indicat.
A Puigdemont l'han acompanyat dirigents que formen part de la plana major de JxCat. Hi han estat Elsa Artadi, cap de files a Barcelona i vicepresidenta de la formació; Laura Borràs, portaveu al Congrés dels Diputats; Albert Batet, president del grup parlamentari a Catalunya; Josep Costa, vicepresident primer de la cambra catalana i aquesta setmana protagonista del xoc amb ERC per la no-publicació de les resolucions contra la monarquia; i els també exiliats i exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. El nucli dur que, de ben segur, l'acompanyarà quan JxCat ja estigui en campanya.