CAS 3%

L'Audiència Nacional fa més gran la taca de corrupció de CDC i l'amplia al PDECat

De la Mata envia a judici l'exconseller Gordó, dos exgerents més de Convergència, el coordinador jurídic i empresaris i alts càrrecs per finançament irregular en ple debat per la reordenació de l'espai

per Bernat Surroca , 30 de juliol de 2020 a les 21:40 |
Consell nacional del PDECat del 14 de desembre del 2019 | PDECat
El final de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ara ja en procés legal de liquidació, ha estat marcat pels escàndols de corrupció. Una taca que la Justícia fa ara més gran i que amplia també al PDECat. El magistrat de l'Audiència Nacional José de la Mata, que instrueix la causa coneguda com "el 3%" pel finançament irregular del partit, ha proposat jutjar totes dues organitzacions, entre una cinquantena més de persones i empreses, per un delicte d'organització criminal, frau, suborn, tràfic d'influències i blanqueig de capitals. Tot plegat, en plena refundació de l'espai postconvergent i amb un nou partit, el de Carles Puigdemont, que va començar a caminar fa menys d'una setmana i que negocia quina relació ha de tenir amb el PDECat, formació continuadora de CDC.

El PDECat es veu doncs esquitxat per la corrupció de CDC després d'esquivar, per ara, haver d'assumir la condemna del cas Palau contra la seva formació matriu. Fa unes setmanes, el Tribunal Suprem va confirmar la sentència contra el partit fundat per Jordi Pujol pel cobrament de comissions il·legals en la trama del Palau de la Música. Arran d'això, Fèlix Millet, Jordi Montull i Daniel Osàcar van entrar a la presó. Osàcar, extresorer de CDC i que compleix condemna a Brians 2, també serà jutjat en el marc del cas del 3%.


Amb la sentència ferma, la Fiscalia va demanar que el PDECat assumís els 6,6 milions d'euros de condemna de CDC per l'espoli del Palau, però l'Audiència de Barcelona ho va descartar argumentant que "la hipotètica formació successora" que lidera David Bonvehí no està condemnada en el judici. Això no és definitiu i podria canviar en els pròxims mesos i, de fet, un informa de la Guàrdia Civil en la causa indicava que hi havia una "identitat substancial" entre CDC i el PDECat i a això es va agafar el ministeri fiscal per demanar al jutge que la formació postconvergent fos també responsable del compliment de la pena.


En aquest cas, el jutge torna a vincular CDC i el PDECat. De la Mata apunta que existeix una "aparent identitat" entre les dues formacions i sosté que això permet apuntar de manera indiciària que la formació és "una simple transformació o canvi de la mateixa realitat amb la finalitat de desconnectar-se de les responsabilitats en què hagués pogut incórrer la formació política precedent, és a dir, Convergència". D'aquesta manera, el magistrat processa en la causa el partit de David Bonvehí, juntament amb una vintena més d'organitzacions i empreses, com ara TeyCo, Urbaser, la Fundació ACS, Grup Soler Constructoras o Copisa.

A banda d'empreses, després de cinc anys d'investigació, i amb diversos procediments oberts en jutjats d'arreu de Catalunya, De la Mata també proposa jutjar una trentena de persones. Entre els noms més destacats, l'exconseller de Justícia Germà Gordó, els extresorers de CDC Andreu Viloca i Daniel Osàcar, i l'advocat Francesc Sànchez, un dels homes de confiança de Puigdemont i vinculat a Junts per Catalunya (JxCat). Hi ha també exalts càrrecs del Govern, com l'exconseller de Cultura Joan Maria Pujals o l'exresponsable d'Infraestructures de Catalunya Josep Antoni Bosch; Constantí Serrallonga, gerent de l'Ajuntament de Barcelona durant l'etapa de Xavier Trias i actual director general de Fira Barcelona; Antoni Vives, extinent d'alcalde de Barcelona amb CDC; Sixte Cambra, expresident del Port de Barcelona, o l'empresari Jordi Sumarroca.


Germà Gordó, un dels noms amb més pes en tot l'entramat segons el jutge, ja se n'ha desmarcat. El seu partit, Convergents, li ha donat tot el suport a través de Twitter i s'ha mostrat "convençut de la seva innocència". El PDECat, debilitat en la negociació amb Puigdemont

Tot plegat arriba en plenes negociacions entre el PDECat i Junts, el nou partit de Carles Puigdemont que va començar a caminar dissabte passat en un congrés fundacional que s'allargarà fins la tardor. El tipus de relació entre les dues formacions és el gran escull: mentre David Bonvehí vol una aliança en forma de coalició electoral o federació que no impliqui la dissolució del PDECat, el sector de Puigdemont prefereix que els hereus de CDC es dilueixin en el nou partit i hi entrin de manera individual, com ja han fet el mateix Puigdemont o els exconsellers presos, per deslliurar-se de qualsevol rastre de l'antiga Convergència.

Els recents moviments judicials -el processament de la família Pujol Ferrusola, la sentència del cas Palau o ara el tancament de la instrucció del cas 3%- no permeten que CDC i el PDECat se separin de la corrupció, cosa que debilita la seva posició en les negociacions amb Puigdemont i referma encara més els partidaris d'allunyar-se dels hereus de CDC. Després del consell nacional d'aquest dijous, la formació de David Bonvehí continuarà discutint per dirimir si s'ajunta i en quines condicions amb la formació que lidera el president a l'exili i que ha d'estar llesta a la tardor per afrontar les previsibles eleccions al Parlament. 


Una organització criminal estable liderada pels exgerents de CDC

El jutge situa la cúpula de CDC -excepte Artur Mas, mà dreta de Pujol i líder del partit durant bona part del temps en què es produeix el 3%, però que no apareix mencionat en cap moment de la interlocutòria- dalt de tot d'un engranatge dividit en tres estaments i dissenyat per finançar irregularment la formació a través de donacions sovint, no sempre, a canvi d'adjudicacions públiques. Alts càrrecs de CDC, responsables públics i funcionaris de diverses administracions públiques de Catalunya, juntament amb empresaris, van posar en marxa una estructura per finançar el partit "il·legalment i de manera encoberta".

Dalt de tot de l'organització hi havia Germà Gordó, Andreu Viloca i Daniel Osàcar, exgerents de CDC, que controlaven i feien seguiment de les licitacions d'obra pública i serveis oferts en administracions controlades per CDC (ajuntaments, diputacions, organismes dependents de la Generalitat...). Gordó, Viloca i Osàcar, diu el jutge, "influïen en els responsables d'aquests organismes per aconseguir que les adjudicacions anessin a les empreses connivents o associades a aquest pacte criminal". Tots tres duien els comptes, materialitzaven el seguiment dels deutes pendents, les adjudicacions donades i "per descomptat" rebien els pagaments.


En un segon estament hi havia les autoritats de les administracions que, d'acord amb els responsables de CDC, alteraven concursos públics amb la finalitat de "dirigir-los" cap a les companyies dels empresaris vinculats a la trama. El tercer estament, diu el magistrat instructor, inclou un grup d'empresaris que de manera sistemàtica feien pagaments encoberts a CDC, sota l'aparença de donacions, a través de fundacions vinculades al partit i ara ja dissoltes, com ara la CatDem o la Fundació Fòrum Barcelona. 

Tots els investigats, continua el jutge, eren necessaris per tancar el cercle de les activitats delictives i van dur a terme aquestes accions amb una única finalitat: "Subvertir l'estat de dret i, mitjançant un intens abús de poder, utilitzar la direcció de les administracions per obtenir un benefici i un lucre il·lícit, personal, mercantil (en el cas dels empresaris) i d'organització (en el cas de CDC), aconseguint un finançament il·legal per al partit, un greu descrèdit a l'administració pública i un perjudici a les arques públiques".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació