"Jo no soc burgès, jo soc pagès". Aquesta és la targeta de presentació de Carles Sumarroca i Coixet, 86 anys, que ens rep a la finca Molí Coloma, a Subirats, niu de les vinyes de la família, un dels molts sectors econòmics on han establert arrels potents. La història d'aquest home pirinenc és la d'una voluntat de superació des dels seus orígens en un petit poble del Pallars Jussà.
Llimiana té una rica història de fills seus que van emigrar per provar sort. Des de la crisi de la fil·loxera, amb la destrucció de les vinyes, a finals del XIX, la vida al Pallars no era fàcil i la història de Llimiana esdevé també la de molts veïns del poble que decideixen marxar a Amèrica. Després vindran altres migracions, algunes fins i tot més dramàtiques, com la que es va produir arran de la Guerra Civil i el triomf franquista. Els anys seixanta es va patir la última gran onada migratòria, cap a Barcelona i l'àrea metropolitana.
Als habitants de Llimiana, al Pallars Jussà, se'ls anomena cipellesos, en al·lusió al que havia estat el calçat tradicional al poble, les cipelles, basat en una sola de fusta o de cuir que es lligava a la cama amb vetes. El terme tenia un cert sentit despectiu, però la gent de Llimiana el va acabar fent seu amb orgull. Un dels cipellesos més emprenedors ha estat sens dubte Carles Sumarroca.
A Sumarroca li agrada recordar que ha segat amb dalla, i que és fill d'una família de pagesos humils (només tenien sis hectàrees de terres) que amb molt d'esforç va poder donar estudis als tres germans.
Poc després de fer divuit anys, a començaments dels cinquanta, Carles va establir-se a Barcelona. "Li vaig dir al pare que si podia estudiar, acabaria dirigint una fàbrica, tot i que jo no sabia ben bé què volia dir això". Una cosa tenia clara: treballaria pels seus somnis ("Mai no he treballat per ningú").
Una mirada innovadora
L'home que segava amb dalla va aterrar a Barcelona, on va culminar els estudis d'enginyeria i de seguida es va adonar que "no hi havia a Barcelona cap empresa que tingués un tècnic". D'aquí va néixer EMTE (Empresas, Montajes y Tendidos Eléctricos), que va innovar en el món de les instal·lacions i els serveis. A partir d'una idea de Sumarroca: "Si vols tenir èxit has de saber que pots aportar alguna cosa nova a un sector. Això i tenir sentit del risc, sense ser temerari".
Una visió aquesta que el va acompanyar en tots els seus altres projectes, com Agromillora Catalana, creada el 1986, que té la seu a tocar del Molí Coloma i que s'ha convertit en líder mundial en la producció d'arbres de viver. Un negoci que Carles Sumarroca va conèixer a partir d'un viatge a Itàlia per veure de prop les tècniques de plantes "in vitro": "No en tenia ni idea, però de seguida vaig veure que era el futur".
De Cavall Fort a Convergència
De pensament nacionalista, Sumarroca explica la impressió que li va produir l'arribada a la Barcelona dels anys cinquanta: "De seguida vaig veure que ens havien robat la llengua". Molt aviat es va vincular a grups que es movien en una línia catalanista, com el que des de finals dels anys cinquanta s'aplegava entorn Josep Tremoleda amb l'objectiu de crear una revista en català per a nens i joves. Seria Cavall Fort i Sumarroca hi col·laborava en la tasca feixuga de trobar subscriptors: "Era un temps de por i molta gent no gosava a fer-se subscriptor".
Carles Sumarroca i Núria Claverol. Foto: Bodegues Sumarroca
Més endavant, es va acostar a una organització que es movia en plena clandestinitat sota la dictadura: el Grup d'Acció al Servei de Catalunya (GASC). Va ser en aquells anys d'acció oculta quan Carles Sumarroca va conèixer Pujol, poc més gran que ell, que era una figura de referènca d'un sector de l'oposició des dels fets del Palau de Müsica del maig del 1960.
Militaven al GASC homes que esdevindrien figures públiques, com Jaume Casajoana, Miquel Esquirol i Miquel Sellarès, noms rellevants d'aquell moment i del futur que s'acostava. El GASC va ser una de les forces que el 1976 van confluir amb d'altres, com el Grup d'Independents que liderava Miquel Roca, per constituir el partit Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). A diferència d'altres exponents del que es va anomenar amb el temps el sector dels negocis de Convergència, Carles Sumarroca no va ser un nouvingut a l'entorn de Jordi Pujol.
El lligam amb els Rosell
Un dels cognoms amb els que han establert més relació és el dels Rosell, la família de l'expresident del Barça. Sent Carles Sumarroca president d'EMTE, el pare de Sandro Rosell, Jaume Rosell, en va ser el director. Més endavant, les dues nissagues van participar en la creació de la companyia alimentària Selfoods. Una de les activitats de l'empresa era comercialitzar els vins i els caves de les bodegues dels Sumarroca. Un altre punt de concidència va ser a la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya, el novembre de 1974 al monestir de Montserrat. Sumarroca posseeix el carnet número 23 del partit.
L'intent de "conquerir" Foment del Treball
Els Sumarroca han estat uns empresaris amb voluntat d'incidència social. Una voluntat que encaixava perfectament amb l'ambició del pujolisme per consolidar la seva hegemonia dins de la societat civil. En aquest escenari, controlar les principals organitzacions empresarials era un objectiu prioritari. Sumarroca va ser president de Petita i Mitjana Empresa (precedent de l'actual Pimec), entre 1977 i 1985. De fet, la Pimec va ser sempre una organització amb proximitat a l'antiga CiU, tant a Convergència com a Unió Democràtica.
Després, els Sumarroca van ser presents en el projecte de la FemCat, l'entitat creada per un grup d'empresaris propers a CiU amb voluntat d'hegemonia en els àmbits patronals. FemCat va ser un suport important en l'operació per intentar guanyar les eleccions a la presidència de la patronal en les eleccions del 2010, quan Joan Rosell es presentava a la reelecció per liderar Foment del Treball. Sumarroca, com el nucli dur de FemCat, van donar suport a Josep Maria Boixareu.
Carles Sumarroca Coixet i Carles Sumarroca Claverol en un acte del Cercle d'Economia.
Aquesta operació va generar una forta crispació a Foment: era el primer cop que es disputava obertament la presidència en una casa acostumada a la cooptació entre els clans establerts. La candidatura de Boixareu, que va partir amb bones expectatives, va ser vista amb hostilitat pel sector més tradicional. En l'entorn de Rosell, que es va acabar imposant, es va considerar Sumarroca com la peça clau de l'operació.
Una altra iniciativa de Sumarroca va ser el llançament del Cava per la Llengua, una promoció especial del Nadal de 2018, en col·laboració amb la Plataforma per la Llengua, Una part de l'import de la venda es destinava a aquesta entitat defensora del català. Es podia adquirir als estabiments de Bonpreu-Esclat. El disseny de l'ampolla estava elaborat a partir d'una obra de Perejaume, consistent en una al·legoria sobre la llengua, inspirada en el perfil de la muntanya del Turó de l'Home, al Montseny.
L'ombra del 3%
Aquests dies, la família Sumarroca torna als mitjans de comunicació: el 16 de juliol el titular del jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, José de la Mata, va concloure la interlocutòria que posava fi a la instrucció sobre la família Pujol, a la qual acusa d'organització criminal o associació il·lícita, delicte contra la hisenda pública, blanqueig de capitals i falsedat documental. El jutge també procedeix contra divuit persones més. De la Mata assenyala l'empresa EMTE i Carles Sumarroca pare i Carles Sumarroca fill per suposat blanqueig de capitals i falsedat documental.
L'acte de De la Mata no és encara l'escrit d'acusació però apunta indiciàriament als Sumarroca. Tots dos, des de la seva finca de Molí Coloma, mostren serenor. Carles Sumarroca i Claverol explica que presentaran recurs per demanar l'arxiu i defensa la seva innocència. Un fet és objectiu: els Sumarroca no van construir el seu poder econòmic a l'escalf dels governs de Jordi Pujol; ja eren un nom important en el món empresarial català des de molt abans de la victòria de Pujol en les eleccions del 1980.
Sumarroca fill es fa fort en algunes xifres: l'adjudicació pública de la Generalitat a l'empresa EMTE, durant els millors anys, no va superar el 5% de la seva facturació. Entre els anys 1999-2009, la facturació d'EMTE amb la Generalitat va suposar el 4,24%, el 16,80% de Teyco i l'1'66% dels laboratoris General Lab. En el període 2004-2009, sota els governs tripartits d'esquerres, va ser respectivament del 3,29%, el 16.04% i el 0,99%.
Una investigació del Diari de Girona, que va seguir les contractacions públiques de la Generalitat, va donar la xifra de 285 milions d'euros, els que haurien sumat EMTE i Teyco en contractes del Govern durant l'etapa de Jordi Pujol. Carles Sumarroca fill explica que totes dues empreses sempre van estar en la banda baixa del llistats d'empreses que van rebre adjudicacions de la Generalitat, sempre superades de llarg per grans companyies espanyoles com FCC (presidida per Esther Koplowitz), ACS (Florentino Pérez) o OHL (presidida durant molts anys per l'exministre Juan Miguel Villar Mir).
Carles Sumarroca i Claverol Foto: COMSA.
Les empreses dels Sumarroca van continuar obtenint adjudicacions de la Generalitat durant els governs tripartits. L'any 2009, durant el mandat del president Montilla, per un total de 41 milions d'euros, essent aquest un dels exercicis en què va beneficiar-se de més contractes. També durant l'etapa dels governs presidits pel PSC, els Sumarroca van participar en el projecte Spanair per crear una gran aerolínia catalana, una iniciativa que va tenir un suport estratègic de la Generalitat però que va acabar fracassant.
Sis anys sense escrit d'acusació
L'ombra de les presumptes comissions del 3% per finançar Convergència empaita els Sumarroca des de fa anys. El 2014, un altre fill, Jordi Sumarroca, president de la constructora Teyco, va ser detingut, junt amb un oncle i una cosina, per possibles comissions a l'alcalde de Torredembarra per obra pública. D'aquell episodi, els Sumarroca tenen encara clavada la negativa del jutge del Vendrell a acceptar una fiança, que va dur l'empresari a la presó durant 21 dies, fins que l'Audiència de Tarragona va esmenar la plana al jutge. Això sí, amb una fiança de 600.000 euros. Sis anys després, la família es queixava a NacióDigital que encara no hi ha escrit d'acusació.
Carles Sumarroca i Claverol assegura que per a una empresa és letal romandre sota els focus mediàtics per una investigació judicial que s'eternitza. En el cas de Teyco, es van decidir a canviar el nom de la companyia, que va passar a anomenar-se Top Proyectos, abans d'entrar en un concurs de creditors.
També a EMTE els afers entorn Pujol van tenir un cost per als Sumarroca. Després de la fusió de l'empresa amb COMSA, de la família Miarnau, el 2009, en plena crisi econòmica i implicació del nom de la família en afers judicials, van haver de cedir el seu lloc al consell d'administració, però conservant, això sí, el seu paquet d'una tercera part de les accions.
El paper de Sumarroca va ser important en l'itinerari econòmic d'alguns fills de l'expresident, especialment de Jordi i Pere Pujol i Ferrusola, que van treballar amb Sumarroca en una de les seves empreses, Entorn SL, de serveis d'enginyeria.
En la serenor de la finca de Subirats, envoltats de vinyes, els Sumarroca esperen a la justícia espanyola amb l'ajuda d'alguns dels trets que caracteritzen la trajectòria de la família: la força de caràcter i un cert sentit del risc.
Nom: Carles Sumarroca i Coixet, casat amb Núria Claverol i Claverol.
Família: Tres fills, Carles, Jordi i Albert Sumarroca i Claverol.
Negoci: Empreses agrícoles: vins i caves i clonació de plantes llenyoses.
Un lloc: Llimiana, el poble del Pallars Jussà, on va néixer Sumarroca i Coixet.
Actitud davant el procés: Proximitat directa al sobiranisme a través de l'expresident Jordi Pujol.
Unes inversions diversificades
La trajectòria empresarial dels Sumarroca es va caracteritzar durant anys per intervenir en sectors molt diversos, des de la premsa (El Correo Catalán) fins a les anàlisis clíniques, tot passant per la floristeria, l'enginyeria, la construcció o el curtit. Les incidències derivades del procés judicial que els afecta, així com els efectes de la crisi econòmica desfermada a partir de 2008, han resituat la seva activitat, que s'ha concentrat sobretot en l'agroindústria i el cava, amb presència a diversos països.
El sector agrari
Agromillora Catalana, fundada l'any 1986, és una firma de primera línia mundial en la multiplicació clonal "in vitro" de plantes llenyoses, com les oliveres i els ametllers. Amb una producció anual de més de 90 milions d'arbres i una facturació de 90 milions, ocupa unes 1.800 persones en 25 països, amb 11 filials als cinc continents, i laboratoris de producció a Espanya, els Estats Units, Xile, Brasil, Turquia, Marroc, Austràlia i Tunísia.
En el sector dels vins i els caves. hi treballen des de Bodegues Sumarroca, fundada el 1983, que també produeix oli d'oliva i conserves vegetals, amb les marques Sumarroca, Núria Claverol (en homenatge a la cap de la família), Molí la Boella i Aranca, entre d'altres. Amb una plantilla de 80 persones i una facturació de 13 milions d'euros, exporta un 40% dels seus vins i caves.
El febrer de 2018, Sumarroca va introduir al mercat espanyol el cava True Colours, adreçat a l'ambient gai, i que venia precedit per una bona acollida als mercats internacionals. De la primera anyada, en van vendre 200.000 ampolles. L'operació s'ha fet en col·aboració amb entitats com FELGTB, que destinarà els beneficis a projectes d'educació i salut adreçats a la comunitat LGTBI.
Les darreres novetats del negoci dels caves de Sumarroca són les excel·lents quaificacions que han obtingut a la Guia Peñín, on han col·locat un total de nou vins i caves en llocs destacats, elaborats amb raïm ecològic de producció a les seves vinyes del Penedès.
La firma Selfood elabora i distribueix marques pròpies de conserves i salses com Aranca, Boletus i Molí Coloma, i els olis i vinagres La Boella. Aquesta empresa havia estat creada per Sandro Rosell i el seu pare el 1998, associats amb els Sumarroca, que en van assumir el control a partir del 2000.
La presència a Califòrnia és la joia de la corona dels Sumarroca al sector. La seva societat California Olive Ranch és el principal productor i venedor d'oli d'oliva extra verge als Estats Units, on disposa una quota de mercat del 70%. Fundada el 1998, disposa de més de 3.000 hectàrees d'oliveres en alta densitat en aquest estat nord-americà. La plantilla és de 120 persones, amb una facturació de 150 milions de dòlars.
Comsa Corporación, un gegant del sector
Junt amb els negocis al sector agrari, l'altra punt fort és la seva participació d'una tercera part del capital a la constructora COMSA, procedent de la seva fusió amb EMTE. Completament dirigida per la família Miarnau, sota la presidència del soci majoritari, Jorge Miarnau, l'any 2019 va facturar 777 milions, amb un creixement del 6%, i enguany esperava assolir els 840 milions.
Aquesta firma és un gegant del sector de la construcció, amb 5.000 treballadors directes i una activitat en 18 països. Creada el 1961, la seva facturació del 2018 va ser de 1.115 milions. El descens és degut a que va desagregar del grup la filial polonesa; sense aquesta operació, hauria tingut un creixement del 5%. Comsa Corporación actua en els àmbits de la construcció i el manteniment d'infraestructures, les concessions de projectes d'infraestructura i d'edificis no residencials, les energies renovables i les tasques de manteniment en general.
L'antiga Teyco, que havia estat des de la seva creació el 1961 punta de llança en l'activitat de l'enginyeria vinculada a la construcció, es troba en una situació de pràctica paràlisi, arran de la seva entrada en concurs de creditors. En un intent de superar les greus incidències judicials patides, la companyia va canviar el nom pel de Top Proyectos y Contratas, que el 2018 va anar a concurs de creditors amb un passiu de 43 milions, 30 dels quals es repartien entre mitja dotzena de bancs. La facturació de Teyco havia caigut en els anteriors exercicis des dels 30 milions de 2016 fins als 17 milions de 2017.
Jordi Fainé i Carles Sumarroca Foto: Comsa-Emte
Presència a la sanitat i al curtit
Dues de les empreses en què la família Sumarroca havia tingut una presència determinant van ser els laboratoris General Lab i Labco, creats el 1987, dedicats a les anàlisis clíniques i que van vendre al líder europeu del sector Synla l'any 2016, i la històrica multinacional Colomer i Munmany, de Vic. Sumarroca pare ha explicat a NacióDigital com van entrar en el sector de l'anàlisi clínica: "Va ser a través de la coneixença que tenia la meva dona del doctor Josep Ignasi Hornos, que ens va fer una proposta per crear un laboratori d'anàlisis. Vam crear l'empresa el 1991". Molt aviat es va convertir en una referència internacional. L'alemanya Synlab va adquirir els laboratoris el 2016.
Sumarroca va entrar al sector del curtit el 1993 quan, juntament amb Pedro Olabarria i Pere Rosell, van passar a gestionar el Grup Industrial Colomer, una multinacional catalana amb seu a Vic des del segle XVIII, propietat dels tres germans Colomer i Munmany. En aquell moment, la situació de la firma era molt delicada i es trobava en realitat en mans del Banco Hispanoamericano degut a la voluminós deute que hi arrossegava. El grup de Sumarroca va passar a ser majoritari al consell però sense ser-ho a l'accionariat.
L'operació havia estat "dissenyada" pel fill gran del president Pujol, uns anys abans, però l'aleshores alcalde de Vic, Pere Girbau, no va voler tirar-la endavant per les acusacions d'especulació que podia generar. Anys més tard, amb Jacint Codina (UDC) a l'alcaldia de Vic, es va fer la requalificació de l'immens complex industrial a tocar del centre de Vic -que va ser demolit- i els terrenys van ser venuts a una promotora immobiliària de Sans, l'industrial tèxtil de Mataró.
En l'etapa Sumarroca, l'empresa va arribar a tancar alguns exercicis amb beneficis, però la crisi del sector i la impossibilitat de competir amb altres marques internacionals, la van anar enfonsant en una crisi que va culminar pràcticament amb la seva desaparició. Sumarroca i els socis van vendre'n les restes a Channel l'any 2018. La fase final de Colomer va ser molt accidentada, ja que s'havia aconseguit que l'Ajuntament requalifiqués en residencials els terrenys de la macrofactoria de Colomer Munmany amb al condició que es conservarien els llocs de treball i que es construiria una nova fàbrica en un polígon. La nova fàbrica no va existir i es treballadors es van mobilitzar per cobrar el que els pertocava, manifestant-se a Barcelona davant el domicili del pare de Sandro Rosell.
Segons la classificació del diari El Mundo, la família Sumarroca ocuparia el lloc 291 entre les grans fortunes espanyoles, amb un patrimoni calculat en uns 165 milions d'euros, amb la participació a COMSA i la propietat d'Agromillora com el seus principals actius.
A Llimiana, el poble de naixement de Carles Sumarroca i Coixet, hi ha una casa museu que porta el nom del seu darrer morador, Josep Bonifaci i Mora, ben conegut de la família. Aquest metge, nascut el 1895, políticament inquiet, va ser un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya i es va afiliar al PSUC a l'inici de la Guerra Civil. La seva relació amb el líder del PCE, José Díaz, va ser decisiva en la seva vida. Després de la derrota del 1939, es va traslladar a viure a Moscou, on va treballar a l'Hospital del Kremlin i va ser metge de molts dirigents de la Komintern, la internacional comunista. Va poder tornar a Catalunya a les acaballes de la dictadura i va morir el 1989.
La repressió no va ser massa dura a Llimiana després de la Guerra Civil, però la família de Carles Sumarroca es va veure obligada abandonar un temps el poble i viure a l'Aragó. Possiblement, ser considerats amics del doctor Bonifaci va ser suficient per classificar-los com a hostils al nou règim