02
de juliol
del
2020
Quan Arrels Fundació va fer el primer recompte de persones sense sostre va localitzar-ne 658 dormint al carrer. Dotze anys després, en l'últim recompte fet el 2020, n'ha trobat de 1.239. L'evolució representa un increment del 80% en 12 anys. És una de les principals conclusions de l'informe "Viure al carrer a Barcelona" que l'entitat ha presentat aquest dijous.
Arrels insisteix que el sensellarisme no només afecta les persones que viuen al carrer. També són persones sense llar aquelles que viuen en assentaments (836) o aquelles allotjades en recursos públics o privats (2.171). Sumant les dues dades a la de persones que viuen al carrer, el resultat és de 4.246 persones sense llar a la capital.
En relació al perfil de persona que viu al carrer a Barcelona, el 85% són homes, l'11% dones i el 4% s'identifiquen amb altres identitats de gènere. La mitjana d'edat és de 41 anys i tres de cada quatre són migrants. Pel que fa a la cronificació del sensellarisme, un de cada deu fa més de 10 anys que viu al carrer. Segons Arrels, els darrers anys ha augmentat el nombre de persones molt joves (de 16 a 25 anys), que actualment són el 13% del total.
Pel que fa a la realitat per districtes, a Ciutat Vella hi viuen el 23% de les persones que viuen al carrer. El 20% viuen a Sants-Montjuïc, mentre que l'Eixample i Sant Martí tenen cadascun el 18% de persones que viuen al carrer a la ciutat.
L'entitat assenyala que vuit de cada deu persones que viuen al carrer estan en situació de vulnerabilitat alta o mitjana i que el 30% tenen alguna malaltia crònica. El 40% han estat víctimes d’agressions físiques o verbals i tres de cada 10 mencionen addiccions durant l'enquesta feta per l'entitat.
Arrels fa una extensa radiografia de la vulnerabilitat social i en l'informe destaca que tres de cada 10 persones que viuen al carrer no poden cobrir les seves necessitats bàsiques. A més la meitat dels més joves de 35 anys no tenen targeta sanitària. Un 40% expliquen haver estat atesos per un treballador social els darrers sis mesos. Entre els afectats, la desorientació és alta i Arrels assegura que durant el 2019 va atendre 1.344 persones que no sabien on trobar ajuda.
Segons recull Arrels al seu informe, A Catalunya fins al moment s’han fet recomptes a onze municipis: Barcelona, Badalona, Girona, Lleida, Mataró, Reus, Sabadell, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona i Terrassa. Representen el 40% de la població i sumen, com a mínim, 1.600 persones vivint al carrer.
Pel que fa al sensellarisme a Catalunya, Arrels xifra en 5.571 persones viuen al ras o pernocten en albergs però han de passar la resta del dia al carrer. Es tracta de dades del 201, que recullen dades de 719 municipis, un 76% del total.
Necessitats accentuades per l'epidèmia
L'informe d'Arrels arriba després que l'epidèmia de coronavirus hagi incrementat la quantitat de persones que s'han vist abocades a viure al carrer. De fet, un de cada tres sensesostre que hi ha actualment a Barcelona no ho era abans de l'epidèmia.
A finals de maig, l'Ajuntament va assegurar que habitualment el 50% de les persones sense sostre ateses a Barcelona són de fora de la ciutat. Durant l'epidèmia, el 30% de les persones que han anat als centres habilitats tampoc són veïns de Barcelona. "Cobrim una demanda important a la ciutat, però també de fora", ha assegurat Tarafa.
La regidora va instar aleshores la resta d'administracions, especialment a la Generalitat, a aportar més recursos contra el sensellarisme. "Barcelona no pot absorbir i resoldre en solitari la situació de persones sense llar a tot Catalunya", ha avisat, a l'hora que ha posat el focus en la diferència entre la quantitat de places disponibles a Barcelona (2.200) i a la resta del país, un total de 180. L'Ajuntament reclama que el Govern destini una partida pressupostària de 10 milions d'euros a l'estratègia contra el sensellarisme de la Generalitat, dissenyada el 2017 i que no s'ha dotat fins ara de pressupost. Tarafa també ja plantejat la necessitat de disposar de pisos turístics per a persones sense sostre.
Arrels insisteix que el sensellarisme no només afecta les persones que viuen al carrer. També són persones sense llar aquelles que viuen en assentaments (836) o aquelles allotjades en recursos públics o privats (2.171). Sumant les dues dades a la de persones que viuen al carrer, el resultat és de 4.246 persones sense llar a la capital.
En relació al perfil de persona que viu al carrer a Barcelona, el 85% són homes, l'11% dones i el 4% s'identifiquen amb altres identitats de gènere. La mitjana d'edat és de 41 anys i tres de cada quatre són migrants. Pel que fa a la cronificació del sensellarisme, un de cada deu fa més de 10 anys que viu al carrer. Segons Arrels, els darrers anys ha augmentat el nombre de persones molt joves (de 16 a 25 anys), que actualment són el 13% del total.
Pel que fa a la realitat per districtes, a Ciutat Vella hi viuen el 23% de les persones que viuen al carrer. El 20% viuen a Sants-Montjuïc, mentre que l'Eixample i Sant Martí tenen cadascun el 18% de persones que viuen al carrer a la ciutat.
L'entitat assenyala que vuit de cada deu persones que viuen al carrer estan en situació de vulnerabilitat alta o mitjana i que el 30% tenen alguna malaltia crònica. El 40% han estat víctimes d’agressions físiques o verbals i tres de cada 10 mencionen addiccions durant l'enquesta feta per l'entitat.
Arrels fa una extensa radiografia de la vulnerabilitat social i en l'informe destaca que tres de cada 10 persones que viuen al carrer no poden cobrir les seves necessitats bàsiques. A més la meitat dels més joves de 35 anys no tenen targeta sanitària. Un 40% expliquen haver estat atesos per un treballador social els darrers sis mesos. Entre els afectats, la desorientació és alta i Arrels assegura que durant el 2019 va atendre 1.344 persones que no sabien on trobar ajuda.
Segons recull Arrels al seu informe, A Catalunya fins al moment s’han fet recomptes a onze municipis: Barcelona, Badalona, Girona, Lleida, Mataró, Reus, Sabadell, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona i Terrassa. Representen el 40% de la població i sumen, com a mínim, 1.600 persones vivint al carrer.
Pel que fa al sensellarisme a Catalunya, Arrels xifra en 5.571 persones viuen al ras o pernocten en albergs però han de passar la resta del dia al carrer. Es tracta de dades del 201, que recullen dades de 719 municipis, un 76% del total.
Necessitats accentuades per l'epidèmia
L'informe d'Arrels arriba després que l'epidèmia de coronavirus hagi incrementat la quantitat de persones que s'han vist abocades a viure al carrer. De fet, un de cada tres sensesostre que hi ha actualment a Barcelona no ho era abans de l'epidèmia.
A finals de maig, l'Ajuntament va assegurar que habitualment el 50% de les persones sense sostre ateses a Barcelona són de fora de la ciutat. Durant l'epidèmia, el 30% de les persones que han anat als centres habilitats tampoc són veïns de Barcelona. "Cobrim una demanda important a la ciutat, però també de fora", ha assegurat Tarafa.
La regidora va instar aleshores la resta d'administracions, especialment a la Generalitat, a aportar més recursos contra el sensellarisme. "Barcelona no pot absorbir i resoldre en solitari la situació de persones sense llar a tot Catalunya", ha avisat, a l'hora que ha posat el focus en la diferència entre la quantitat de places disponibles a Barcelona (2.200) i a la resta del país, un total de 180. L'Ajuntament reclama que el Govern destini una partida pressupostària de 10 milions d'euros a l'estratègia contra el sensellarisme de la Generalitat, dissenyada el 2017 i que no s'ha dotat fins ara de pressupost. Tarafa també ja plantejat la necessitat de disposar de pisos turístics per a persones sense sostre.