Dades: coronavirus

Florentino Pérez, Telefónica... i les altres 98 empreses amb més ingressos públics pel coronavirus

La multiserveis Clece, propietat del president del Madrid, ha rebut més recursos de l'administració en motiu de la pandèmia que empreses farmacèutiques com Grifols o Roche

per Roger Tugas Vilardell , 6 de juny de 2020 a les 20:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de juny de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La urgència per fer front a la pandèmia del coronavirus ha trastocat les regles bàsiques de la contractació pública, generalitzant les adjudicacions a dit pel tràmit d'emergència. Les empreses sanitàries i farmacèutiques han estat les que, lògicament, han rebut més recursos de totes les administracions de l'Estat, però al capdavant d'aquesta classificació també s'hi troben societats de l'àmbit informàtic i tecnològic, com Telefónica, o multiserveis, com Clece, propietat del president del Reial Madrid, Florentino Pérez.



L'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació, vinculada al Ministeri d'Hisenda, elabora informes periòdics analitzant com evoluciona aquesta contractació d'emergència a causa de la Covid-19 i, en la seva darrera edició, incloïa informació resumida dels 5.251 contractes firmats entre el 14 de març i el 27 de maig. NacióDigital ha analitzat i agrupat aquestes dades, que inclouen tant les licitacions de l'administració de l'Estat com de les comunitats i els ajuntaments, per analitzar quines han estat les 100 empreses més beneficiades i els seus àmbits.

Aquest centenar de societats ha ingressat, en total, 926,9 milions d'euros, un 77,3% del total dels recursos adjudicats durant aquestes setmanes. La immensa majoria d'aquestes empreses són de l'àmbit sanitari o farmacèutic, les quals han rebut 793,3 milions (un 85,6% del total de les 100 analitzades), molt per davant dels 49,4 milions a firmes de transport aeri per fer arribar el material, sobretot de l'Àsia, o els 42,3 milions de les de l'àmbit informàtic, per proveir de recursos per al teletreball, per exemple.


Pessics més petits però rellevants s'han endut les empreses multiserveis (12,3 milions), per fer tasques de neteja o vigilància; d'alimentació (12 milions); asseguradores (9 milions); comunicació i publicitat (4,5 milions); vigilància (2,4 milions); o serveis socials (1,6 milions). En la següent taula es poden consultar les principals societats que han rebut fins ara contractes públics durant la pandèmia, per fer-hi front, amb la quantitat ingressada i l'àmbit pel qual han treballat.



En primer lloc se situa Hongkong Travis Asia Limited, que amb tan sols dos contractes suma 161,8 milions, un 13,5% del total adjudicat per totes les administracions fins ara. Es tracta, segons va publicar El Confidencial, d'una societat instrumental creada fa sols un any per la qual un intermediari xinès de 29 anys tindria previstos encara més ingressos (245 milions). En segon lloc, Hong Jin Medical Science And Tecnology Service hauria rebut també 51,7 milions per material de producció, igual que Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas (39,7 milions) o Comité Textil (31,9 milions).

En cinquè lloc es trobaria Hangzhou Ruining Trading (31,8 milions), l'empresa a qui el govern espanyol va comprar mascaretes defectuoses per a un miler de sanitaris que van haver d'aïllar-se, la qual tindria en realitat contractes firmats per valor de 116 milions, segons l'ABC. També es va importar d'Àsia a través de China National Instruments Import & Export Corporation (29,7 milions), mentre que la catalana Basic Devices ha estat la principal prestadora de material de protecció de la Generalitat (28,9 milions), per bé que els contractes van superar una sospita de frau que va arribar al jutjat, segons El País.


En el lloc 12è s'hi troba Innjoo, empresa sobre la que també han posat la lupa mitjans com El Independiente, ja que es tracta d'un majorista d'electrodomèstics al qual els governs espanyol, català o balear han contractat per proveir-los de material de protecció, especialment mascaretes, per les quals ha ingressat 16,9 milions. També l'executiu canari li va comprar unes 93.000 mascaretes, però les va haver de retornar per deficients, segons El Día.

Més enllà de les empreses de material sanitari o farmacèutic, previsibles de trobar en aquestes classificacions -més enllà de certes curiositats o polèmiques-, n'hi ha una vintena d'altres camps entre les 100 que més han ingressat. Sis són precisament empreses de transport aeri per fer arribar el material comprat sobretot a l'Àsia: Dsv Air & Sea (28,9 milions), Globalia Borker Services (5,9 milions), Tiba Spain (5,6 milions), Iberia (3,6 milions), Shanghai Guocheng Industry (3,4 milions) i Asercomex Logistics (2,1 milions), o també -fora dels 100 primers llocs- Ethiopian Airlines Air Cargo (1,5 milions).


Un altre àmbit al qual s'ha recorregut aquestes setmanes és l'informàtic, i en concret Telefónica ha ingressat 21,2 milions -desena empresa amb més contractes- per material informàtic o de telefonia per facilitar el teletreball o per habilitar hospitals o serveis com el 112. L'empresa Seidor també ha rebut 9,3 milions, bàsicament de la Generalitat per renovar i comprar llicències de productes Microsoft, mentre que el Govern també va pagar 3 milions a Oracle per llicències. Viewnext també va vendre 5,8 milions en eines per al teletreball -sobretot a l'Estat- i Constructora de Calaf i FOC, Fibra y Sistemas van rebre 2,9 milions per seguir amb l'extensió de la fibra òptica a Catalunya.

En el lloc 25, es troba Berkshire Hathaway European Insurance Designated Activity Company, a qui el govern aragonès va pagar 9 milions per una assegurança de responsabilitat civil sanitària. Cinc llocs més avall, hi ha Clece, amb 7,4 milions de diversos contractes que s'analitzen més avall. Una altra empresa multiserveis amb molts contractes dels governs català, valencià o madrileny per a tasques de neteja o vigilància és Ilunion, per 4,9 milions. L'altra gran empresa del sector, Eulen, tan sols ha rebut contractes per valor de 882.163 euros, molt lluny dels llocs capdavanters.


Diverses empreses de l'àmbit de l'alimentació també han rebut nombrosos contractes per abastir a gent necessitada o hotels, com Eurest Colectividades (4,8 milions), Serunion (4,3 milions) o Consum (2,9 milions). Completen el llistat d'empreses no sanitàries entre les 100 amb més ingressos públics Havas Media, amb 4,5 milions per repartir publicitat -sobretot de la Generalitat- sobre la Covid-19 als mitjans; una unió temporal d'empreses de vigilància (2,4 milions de la Diputació de Barcelona); i la Creu Roja (1,6 milions), per fer tasques de serveis socials a Sabadell, Alacant, Sevilla, Vigo, Sevilla i Osca.

Ara bé, quines administracions han contractat a Clece, l'empresa de Florentino Pérez, perquè ingressi 7,4 milions i se situï per damunt de farmacèutiques com Roche (5,3 milions) o Grifols (5,2 milions)? Bàsicament, la Comunitat de Madrid (5,6 milions), però també, a molta distància, el ministeri de Defensa (638.182 euros) o institucions catalanes com Transports de Barcelona (389.308 euros), l'Institut Català de Salut (124.500 euros), el Consorci Sanitari de l'Anoia (121.778 euros) o l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat (24.793 euros). La majoria de contractes són per a tasques de neteja i desinfecció, però també n'hi ha de vigilància o per servir àpats.



Ara bé, Florentino Pérez no en té prou, i l'empresa Clece -del grup ACS- ha reclamat que se la compensi pels sobrecostos que hauria tingut en les residències de gent gran que gestiona i que, segons El Confidencial, implicaria una despesa extraordinària de 7,2 milions. Així mateix, les quantitats ingressades per aquesta o altres empreses en contractes pel coronavirus podrien incrementar-se, ja que la pandèmia no ha acabat i, a més, hi ha cert retard entre l'adjudicació i la seva publicació en els registres de l'Estat o de les comunitats, les fonts de les quals es nodreix l'anàlisi.


Pel que fa a la distribució territorial, un 44,9% de la quantitat adjudicada per contractes d'emergència i feta pública fins ara ho ha estat per part de l'administració de l'Estat, mentre que, en segon lloc, es troben les institucions catalanes (Generalitat o ens locals), amb un 13,4% i, tot seguit, les valencianes, amb un 13,1% del total. Així mateix, un 62,2% dels contractes s'han adjudicat amb negociació i sense publicitat -a dit-, mentre que tan sols un 2,8% han seguit un procediment obert convencional.

L'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació, més enllà de recordar l'obligatorietat de publicar tots els contractes en les plataformes públiques, independentment del procediment que se segueixi per adjudicar-los, assenyala algunes deficiències, com que ha "identificat una sèrie de publicacions amb anomalies o confusió de conceptes que no permet identificar de forma adequada la publicació individualitzada de cada contracte i, en conseqüència, la informació que ha de constar en el corresponent anunci".

​​
​​​
​​​​
​​​​​

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació