Dades: Primícia

L'Estat va destinar a Catalunya només el 10,8% de la inversió executada el 2019

La despesa del govern de Sánchez va ser l'any passat de 811,8 milions, gairebé 90 menys que en l'últim any de Rajoy

per Roger Tugas Vilardell , 5 de juny de 2020 a les 20:00 |
El primer any complet de Pedro Sánchez a la Moncloa no va suposar un canvi pel que fa a la distribució territorial de la inversió estatal. Segons dades del mateix ministeri d'Hisenda sobre la despesa finalment executada, a les quals ha tingut accés NacióDigital, Catalunya tan sols va rebre un 10,8% de la inversió de l'any passat, un percentatge molt inferior al seu pes a nivell de població (16,3%) o de PIB (19%) i molt similar al dels anys de Mariano Rajoy com a president espanyol.



Aquestes dades inclouen les inversions realitzades per l'Administració General de l'Estat, els organismes autònoms, les entitats del sector públic i les empreses i fundacions públiques. Els percentatges estan calculats només en relació a la despesa atribuïda a alguna comunitat i, per tant, se n'exclou la despesa no regionalitzable, feta a diversos territoris, als serveis centrals o a l'exterior. La inversió mitjana va ser l'any passat de 160,6 euros per habitant, tot i que a Catalunya va ser molt inferior, de 105,8 euros.

Tal com es pot comprovar en el mapa superior, els territoris amb menys inversió per habitant, fins i tot per sota de Catalunya, van ser les Canàries (66,6 euros), el País Valencià (76,1), Andalusia (81,8), Navarra (94,9) i les Balears (96,6). Cal tenir en compte, però, que Navarra -com el País Basc, quasi empatat amb Catalunya, amb 107,3 euros- té règim foral i, per tant, algunes inversions s'executen des de les seves administracions. Els territoris més beneficiats, per contra, són Galícia (464,3 euros per habitant), Castella i Lleó (374,2), Múrcia (339,1), Aragó (327,1) i Extremadura (251,2).


En el gràfic inferior es pot observar de forma més clara aquesta divergència a l'hora de repartir els recursos, comparant el percentatge de la inversió executada a cada territori i el percentatge de la població que hi viu. Cal tenir en compte, però, que malgrat que la inversió a Madrid se situa força en equilibri pel que fa als dos percentatges i, per tant, només una mica per sobre de la mitjana estatal per càpita (166,1 euros), bona part de les inversions als serveis centrals són inversions fetes en realitat a la Comunitat de Madrid. Si se sumessin aquesta quantitat i l'atribuïda directament a Madrid, la inversió per persona a la capital espanyola augmentaria a 191,7 euros, un 55,2% més que la de Catalunya.



Pel que fa a l'evolució respecte els anys anteriors, el percentatge de la inversió que es destina a Catalunya creix molt lleugerament respecte el 10,4% del 2018, tan sols quatre dècimes. En canvi, cau clarament respecte el 13,2% del 2017, últim any sencer de Mariano Rajoy a la Moncloa, es manté respecte el 2016 (10,5%) i és netament superior a la xifra del 2015 (8,4%), el primer any en què el ministeri d'Hisenda va començar a oferir les dades d'inversió territorialitzada de tots els organismes de l'Estat.

​​​​​
En termes absoluts, la inversió executada a Catalunya va ser de 811,8 milions d'euros, d'un total de 9.995,9 milions -7.551,1 dels quals, regionalitzables-. Tal com es pot observar en el gràfic inferior, aquesta quantitat és lleugerament superior a la de l'any anterior, però Rajoy va invertir a Catalunya 89,6 milions més en el seu darrer any complet com a president espanyol, superant els 900 milions. L'exercici amb menys recursos va ser el 2016 (644,5 milions), mentre que el 2015 havia estat lleugerament superior (734,9 milions).



Bona part d'aquestes inversions -i de les més reclamades- són a la xarxa ferroviària. En concret, van ascendir l'any passat a 269,3 milions, la majoria dels quals per a Adif (129,6 milions), que gestiona les vies i estacions, seguit de l'Alta Velocitat (75 milions) i, finalment, Renfe (64,7 milions), que gestiona els trens. És una quantitat total inferior a la del 2018, quan va ser de 310 milions, i del 2017, de 311,5 milions, però supera les de 2016 (160,7 milions) i 2015 (235,7 milions). Els darrers anys, a més, han anat perdent pes les inversions a l'Alta Velocitat per dedicar-les sobretot a la xarxa convencional.

​​​​​
En aquest cas, és complex analitzar quina part del pressupost ha quedat sense executar, ja que l'Estat es trobava l'any passat -i l'actual- en situació de pròrroga pressupostària. Segons va denunciar la Generalitat en referència a anys anteriors, el govern espanyol ha deixat d'executar una tercera part de les inversions previstes a Catalunya, entre 2013 i 2018, xifra que equival a despeses per valor de 2.214 milions. Per contra, en el mateix període, hauria invertit a Madrid més i tot del pressupostat, l'equivalent a un 114%.

Per altra banda, un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona apunta que la inversió pressupostada i finalment no executada ha tingut conseqüències molt rellevants per a l'economia. Una quarta de les partides compromeses en infraestructures per l'Estat a Cataluny des del 2001 no s'haurien gastat -uns 8.000 milions d'euros-, cosa que hauria impedit un creixement econòmic del país equivalent al 3,3% del PIB i la creació o manteniment de 115.000 llocs de treball.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació