03
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
23:18h
El govern espanyol ha tret pit aquest diumenge d'haver iniciat una etapa de "cogovernança" de la desescalada conjuntament amb les comunitats autònomes. El cert, però, és que s'ha negat a modificar l'estat d'alarma per poder mantenir la legislació única a tot l'Estat i ha tancat la porta a una reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra. El detall de l'ordenança que regula aquesta cogovernança, publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), és clara: les comunitats proposen i executen, però qui decideix és el govern espanyol.
"La decisió sobre l'avanç o retrocés en els diferents territoris a través de les diferents fases correspondrà al ministeri de Sanitat", deixa clar l'ordenança, per bé que afirma que aquest i les comunitats "actuaran en permanent diàleg sota els principis de cooperació i col·laboració". Les decisions sorgiran de l'anàlisi dels indicadors sobre l'evolució de l'epidèmia, però la darrera paraula la tindrà l'executiu central, qui també decidirà si els espais de referència seran les províncies o d'altres.
Aquest mateix diumenge ja hi ha hagut un xoc entre els governs espanyol i català. La Generalitat havia afirmat que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, havia acceptat assumir les regions sanitàries a Catalunya després de la reunió amb la consellera de Salut, Alba Vergés, però l'executiu central ho ha negat posteriorment, matisant que tan sols s'havia obert a estudiar-ho.
En la mateixa ordenança publicada al BOE sobre la cogovernança, s'especifica que les comunitats -i Ceuta i Melilla- podran traslladar al ministeri propostes de desescalada per als respectius territoris, d'acord amb l'esquema comú, i plantejar activitats no contemplades entre les permeses a cada fase, o també que la província no sigui la unitat epidemiològica de referència. Alguns presidents socialistes igualment han reclamat descavalcar la província.
Aquestes propostes, però, es basaran en el pla de fases establert pel govern espanyol i inclouran tant les mesures concretes com "la informació epidemiològica, sanitària, social, econòmica i de mobilitat que justificaria la seva aprovació". El ministeri, llavors, l'estudiaria i debatria amb la comunitat, però la decisió final seria seva.
Segons l'ordenança, la primera proposta per territorialitza el pla s'hauria de fer arribar per part de les comunitats abans del 6 de maig i, a partir de llavors, anar-ne remetent setmanalment, amb tota la informació que la justificaria, sobretot pel que fa a capacitat de detecció de casos, de contenció de fonts de contagi, d'aïllament de confirmats i simptomàtics i de capacitat de l'atenció primària i hospitalària, o l'evolució dels casos, entre d'altres. Com a mínim, per saltar d'una fase a una altra, el territori en qüestió ha de tenir capacitat d'instal·lar en un màxim de cinc dies entre 1,5 i 2 llits d'UCI per cada 10.000 habitants i entre 37 i 40 llits per a malalts d'aguts per cada 10.000 habitants.
En cas que, com Catalunya, es pretengui que la província deixi de ser la unitat de referència, el govern que ho demani haurà d'especificar-ne les raons per les que considera que la regió alternativa "té unes condicions d'homogeneïtat que aconsellen un tractament comú" i diferenciat de la província, així com les "garanties de mobilitat i aïllament que s'aplicarien en aquest territori respecte a la resta de la província o comunitat". També s'hauria de fer constar si la demanda ha anat acompanyada de consultes amb les entitats locals.
Per encarar aquesta fase, el ministeri es compromet a reunir-se, com a mínim, un cop de forma bilateral amb els departaments amb competències sanitàries de cada territori. I acabi acordant o imposant el pla a seguir i l'àmbit de referència a cada lloc, l'ordenança subratlla que "correspondrà a les autoritats competents de les comunitats autònomes i de les ciutats autònomes, així com les entitats locals, l'execució de les previsions que s'estableixin en les ordres que dicti el titular del ministeri de Sanitat".
"La decisió sobre l'avanç o retrocés en els diferents territoris a través de les diferents fases correspondrà al ministeri de Sanitat", deixa clar l'ordenança, per bé que afirma que aquest i les comunitats "actuaran en permanent diàleg sota els principis de cooperació i col·laboració". Les decisions sorgiran de l'anàlisi dels indicadors sobre l'evolució de l'epidèmia, però la darrera paraula la tindrà l'executiu central, qui també decidirà si els espais de referència seran les províncies o d'altres.
Aquest mateix diumenge ja hi ha hagut un xoc entre els governs espanyol i català. La Generalitat havia afirmat que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, havia acceptat assumir les regions sanitàries a Catalunya després de la reunió amb la consellera de Salut, Alba Vergés, però l'executiu central ho ha negat posteriorment, matisant que tan sols s'havia obert a estudiar-ho.
En la mateixa ordenança publicada al BOE sobre la cogovernança, s'especifica que les comunitats -i Ceuta i Melilla- podran traslladar al ministeri propostes de desescalada per als respectius territoris, d'acord amb l'esquema comú, i plantejar activitats no contemplades entre les permeses a cada fase, o també que la província no sigui la unitat epidemiològica de referència. Alguns presidents socialistes igualment han reclamat descavalcar la província.
Aquestes propostes, però, es basaran en el pla de fases establert pel govern espanyol i inclouran tant les mesures concretes com "la informació epidemiològica, sanitària, social, econòmica i de mobilitat que justificaria la seva aprovació". El ministeri, llavors, l'estudiaria i debatria amb la comunitat, però la decisió final seria seva.
Segons l'ordenança, la primera proposta per territorialitza el pla s'hauria de fer arribar per part de les comunitats abans del 6 de maig i, a partir de llavors, anar-ne remetent setmanalment, amb tota la informació que la justificaria, sobretot pel que fa a capacitat de detecció de casos, de contenció de fonts de contagi, d'aïllament de confirmats i simptomàtics i de capacitat de l'atenció primària i hospitalària, o l'evolució dels casos, entre d'altres. Com a mínim, per saltar d'una fase a una altra, el territori en qüestió ha de tenir capacitat d'instal·lar en un màxim de cinc dies entre 1,5 i 2 llits d'UCI per cada 10.000 habitants i entre 37 i 40 llits per a malalts d'aguts per cada 10.000 habitants.
En cas que, com Catalunya, es pretengui que la província deixi de ser la unitat de referència, el govern que ho demani haurà d'especificar-ne les raons per les que considera que la regió alternativa "té unes condicions d'homogeneïtat que aconsellen un tractament comú" i diferenciat de la província, així com les "garanties de mobilitat i aïllament que s'aplicarien en aquest territori respecte a la resta de la província o comunitat". També s'hauria de fer constar si la demanda ha anat acompanyada de consultes amb les entitats locals.
Per encarar aquesta fase, el ministeri es compromet a reunir-se, com a mínim, un cop de forma bilateral amb els departaments amb competències sanitàries de cada territori. I acabi acordant o imposant el pla a seguir i l'àmbit de referència a cada lloc, l'ordenança subratlla que "correspondrà a les autoritats competents de les comunitats autònomes i de les ciutats autònomes, així com les entitats locals, l'execució de les previsions que s'estableixin en les ordres que dicti el titular del ministeri de Sanitat".