Els artesans alerten de la complicada situació del sector per la suspensió de fires i el tancament de fronteres

La Federació d’Associacions d’Artesans d'Ofici de Catalunya (FAAOC) ha alertat que el tancament de les fires i de les fronteres per la Covid-19 pot fer que molts negocis es vegin obligats a deixar de treballar. Una part important dels clients que tenen són d’altres països, on l’artesania és molt apreciada, i amb l’estat d’alarma han trobat que han perdut un mercat “clau”, ja que són canals comercials “imprescindibles”.

A més, amb les botigues tancades des de fa un mes i mig, moltes vendes directes no es produeixen, i també han deixat de fer molts contactes. El sector també lamenta que les ajudes que s’ofereixen són “insuficients”, ja que només cobreixen 180 dels 7.000 artesans que hi ha a Catalunya, i que se senten “oblidats” en la crisi del coronavirus perquè, a diferència de moltes altres activitats, ells han vist com tancaven totes les línies comercials que tenen.

La principal línia de negoci que tenen els artesans són les fires específiques d’artesania, que representen un punt de negoci molt important, per exemple la del cistell de Salt (Gironès), la de la ceràmica d’Argentona (Maresme) o la de brocanters, a la Bisbal de l’Empordà. Molts pobles també acullen petites fires, que se solen fer els caps de setmana, i en què molts artesans aprofiten per fer venda al detall o bé subministren productes a altres expositors.

El vicepresident de la FAAOC, Julián Sañudo, assegura que aquestes fires són “un punt clau”, perquè generen sinergies i contactes amb nous clients, però també és un lloc on es tanquen moltes vendes, ja que “hi va públic habitual, però també aquell que busca quelcom concret”. Sañudo també remarca que és “un dels moments de més facturació de l’any per part de l’artesà”.

El decret d’estat d’alarma, a més, ha reduït al mínim l’exportació a altres països, i moltes comandes han quedat aturades als tallers. Una de les fronteres que ha tancat és la de França, un mercat molt destacat pels artesans catalans en general. Sañudo explica que França és un punt de venda important perquè la seva feina “es valora molt més que no pas aquí”. “Allà, un mestre d’art és una persona molt respectada i considerada per part de la societat, i això es nota”, explica.

Aquesta opinió, a més, és “compartida” en la majoria de països que visiten, afegeix Sañudo. "A la Federació tenim artesans que han fet projectes a la Xina, Amèrica del Sud, Japó, Estats Units o a l'Orient Mitjà, i en canvi aquí a Catalunya no ens surt ni un contracte. És trist que et coneguin arreu del món i a casa teva no et valorin", lamenta Sañudo.

Ajudes insuficients

El sector també lamenta que les ajudes que ofereix l’administració són “insuficients”: en total, s’han destinat 600.000 euros a la part que ocupa els artesans, i que tal com està articulada només cobreix uns 180 negocis dels 7.000 que hi ha a Catalunya. Tot i valorar la “bona voluntat i feina feta” per la directora del Consorci de Comerç, Artesania i Moda, Montse Vilalta, Suñedo assegura que “així és impossible, perquè s’han de pagar lloguers dels locals a més d’altres despeses”.






​

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor