Els Suñol, Barça, sucre i mecenatge

El fill de qui va ser president culer afusellat pels franquistes va construir una de les col·leccions privades d'art més rellevants de l'Estat

Despatx de Josep Ildefons Suñol i Soler, i el seu pare, Josep Suñol i Garriga
Despatx de Josep Ildefons Suñol i Soler, i el seu pare, Josep Suñol i Garriga | ND
Miquel Macià / Pep Martí
23 de febrer del 2020
Actualitzat el 02 d'abril del 2024 a les 17:11h

L'11 de novembre passat va morir a Barcelona Josep Ildefons Suñol i Soler, empresari i mecenes, impulsor de les fundacions Suñol i Glòria Soler, i un dels homes més discrets de la burgesia catalana. Tan discret que és una tasca impossible tenir-ne una fotografia per exprés desig personal.

Darrere seu deixava un llegat impressionant, amb una de les col·leccions privades d'art més importants del país, atresorada al llarg de més de quaranta anys. De tot el seu llinatge, però, la figura més coneguda és la del seu pare, Josep Suñol i Garriga, dirigent republicà i president del Barça els anys trenta que va ser afusellat pels franquistes a la serra de Guadarrama a l'inici de la Guerra Civil. 

Suñol i Garriga era també un empresari important, amb una fortuna que venia d'anys enrere. La seva vida va transcórrer entre el 1898 i el 1936, és a dir, entre la pèrdua de Cuba i la Guerra Civil. Dos esdeveniments aquests que van marcar profundament la història de la família.  

El primer Suñol que va amassar un patrimoni important va ser Antolí, avi de qui seria president culer. D'una família menestral provinent de Martorell, Antolí va començar a guanyar-se la vida fent de dependent d'una botiga de roba a la plaça Reial, on anaven a comprar les bones famílies de Barcelona. Es va obrir pas convertint-se primer en l'encarregat i, després, casant-se amb la filla de l'amo. Més tard, va obrir un establiment a tocar del mercat del Born per comerciar amb productes de les colònies, entre ells el sucre.

Una fortuna molt dolça

La pèrdua de Cuba, el 1898, va suposar un trasbals per a l'economia catalana i la fi del comerç de sucre. L'hereu de la família, Josep Suñol i Casanovas -pare de Suñol i Garriga- va intuir el negoci i es va abocar a la producció, refinament i comercialització de sucre de remolatxa. D'aquí va néixer la Companyia d'Indústries Agrícoles, fundada el 1911 i que aviat va obrir fàbriques a la Rioja i l'Aragó. A la companyia hi treballaria també el germà del propietari, Ildefons Suñol, un advocat que aviat es decantaria per l'activitat política catalanista.
 

Un altre soci de l'empresa va ser Jaume Carner Romeu, qui també va fer política, en un sentit similar al d'Ildefons Suñol. Profundament catalanistes, van abraçar la causa de la Lliga Regionalista, però un cop vist el caire conservador del partit van evolucionar cap a posicions més liberals i republicanes. En el cas de Carner, va ser ministre de Finances dels governs de Manuel Azaña durant la República. 

El lligam entre els Suñol i els Carner es va fer amb el temps molt estret, fins al punt que es van produir diversos matrimonis entre els dos llinatges. Un dels fruits d'aquests enllaços va ser Jaume Carner Suñol, que acabaria sent president de Banca Catalana i es va casar amb Maria Lourdes Cabana Vancells, germana de l'economista Francesc Cabana.
 

Placa dels Amics de Josep Sunyol en record al centenari del seu naixement, al número 133 de La Rambla Foto: Gerogina Albreda


Empresa, esport i ciutadania

Josep Suñol i Garriga va créixer a l'ombra del seu pare, que el volia veure al cim del negoci. Era l'únic fill varó i tenia dues germanes, Maria Lluïsa i Glòria, que moriria jove. El futur president del Barça va ser gerent de la Companyia d'Indústries Agrícoles, però molt aviat les seves inquietuds econòmiques van conviure amb les polítiques i les cíviques, per a disgust del pare. Interessat per un munt de temes i influït per l'oncle Ildefons, de mentalitat liberal, va fer-se soci del Barça el 1925, un vessant que en ell sempre va anar de la mà del catalanisme. Va ser directiu de la Federació Catalana de Futbol i del Barça, que acabaria presidint el 1935. 

Atret pel mon dels mitjans, va escriure amb assiduïtat en diversos diaris i finalment va impulsar rotatius comLa Nau dels Esports iLa Rambla, un mitjà que seria molt popular i combinava esports i informació general, sempre amb un compromís polític al servei d'idees republicanes i sota el lema "Esport i ciutadania". Militant d'Acció Catalana, amb la Segona República es va adherir a ERC i fou elegit diputat a Corts en diverses ocasions. Casat amb Glòria Soler, filla d'una altra família benestant -l'avi havia estat propietari del Teatre Tívoli-, van tenir un fill, Josep Suñol i Soler.
 

Josep Suñol, president del Barça afusellar pels franquistes. Foto: FC Barcelona

 


Un destí tràgic a la serra de Guadarrama

Suñol i Garriga va tenir molt mala sort. En el moment d'esclatar la guerra el juliol del 1936, era diputat al Congrés. A començaments d'agost va emprendre un viatge a València i Madrid. Duia unes cartes del president del Parlament, Joan Casanovas, a diversos dirigents republicans com el cap del govern espanyol José Giral i el president de les Corts, Martínez Barrio. Tot indica que es disposava a fer d'enllaç entre diferents dirigents republicans. També volia anar a donar ànims als combatents catalans al front. El cert és que es va endinsar pels voltants de la serra de Guadarrama, a Madrid, acompanyat del periodista Pere Ventura i Virgili, de La Rambla, un oficial de l'exèrcit i un xofer amb un cotxe Ford que lluïa una bandera catalana. 

Van errar de camí i van entrar, sense saber-ho, en zona franquista. Al km 52 de la carretera de Madrid a la Corunya, van ser aturats en un post de control. No se'n va saber res més i es van desfermar diverses hipòtesis. Però el cert és que, pel testimoni d'un sergent a El Adelantado de Segovia, diari franquista, es va conèixer el destí tràgic del president del Barça i els seus acompanyants, que van ser afusellats. Més endavant, el testimoni d'uns soldats del front de Madrid que es van passar al bàndol republicà va confirmar els fets.
 

Josep Suñol i Lluís Companys. Foto: FC Barcelona  


Un orfe de nou anys

La notícia de l'assassinat del pare va agafar Josep Suñol i Soler i la seva mare, Glòria Soler, a la casa d'estiu, a Tona, a Osona. El noi havia fet els nou anys el 19 de juliol, precisament el dia en què es va iniciar l'aixecament militar a Barcelona. En el documentat llibre de Jordi Badia Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya(Pagès i Fundació Suñol), el fill del president del Barça explica que no recorda exactament el moment precís en què va conèixer la mort del pare, però sí moments relacionats amb el fet, com quan, ja retornats a la casa familiar de Barcelona, va veure la seva mare plorant sense consol. 

La figura del pare va impregnar Suñol i Soler, que recordava que viatjava molt per les seves ocupacions com a dirigent esportiu i com a cap de l'empresa familiar. El pare li enviava moltes postals, que ell guardava. En canvi, li va saber sempre greu no conservar el tren elèctric que un dia li va regalar i que tenia dues estacions, Barcelona i la Garriga, on la família tenia una casa d'estiueig. 

Després de la mort del dirigent esportiu i militant republicà, la seva família va decidir marxar i traslladar-se a Suïssa. No tenien res a esperar d'un triomf franquista, com és obvi. El règim vencedor el 1939 acabaria confiscant la companyia familiar i les fàbriques que tenien a la Rioja i l'Aragó. Però els Suñol també temien alguna acció contrària de grups incontrolats. Eren uns burgesos acomodats en un moment revolucionari. El PSUC es va apoderar de La Rambla i en va fer el seu òrgan. 

La mala relació amb l'avi

Primer a Suïssa i després a Montecarlo, els Suñol van restar uns anys a l'exili. L'avi, Josep Suñol i Casanovas, es va fer càrrec de la família. Però en una situació molt complicada. L'avi sempre havia discrepat de les activitats polítiques del fill i va fixar en Suñol i Soler la seva ràbia per la sort de la família i el seu negoci. Es va negar que fos el fill del dirigent assassinat l'hereu de la saga. Va repartir l'herència en cinc parts iguals (els cinc nets, el fill de Suñol i Garriga i els quatre fills de la seva germana Maria Lluïsa, que havia estat abandonada pel seu marit).

Josep Suñol i Soler mai va oblidar el tracte que li va infringir l'avi. Tot i així, no va voler impugnar el testament quan el marit de Maria Lluïsa va tornar a casa. I és que l'avi havia deixat escrita una clàusula que permetia anul·lar el testament si el marit fugit tornava. Però el futur mecenes d'art mai va voler fer-ho per no ferir els seus quatre cosins.


 Nom: Josep Suñol i Soler (1927-2019), creador de la Fundació Suñol.

 Família: fill de Josep Suñol i Garriga, expresident del Barça i empresari sucrer, assassinat pels franquistes el 1936.

 Negoci: després de fer fortuna amb el negoci del sucre i amb l'immobiliari, l'hereu de la saga es va centrar en el mecenatge.

 Un lloc: Galeria 2, l'espai de la Fundació Suñol al carrer Mejía Lequerica, al barri de les Corts de Barcelona.

 Actitud davant el procés: la figura de Josep Suñol i Garriga, republicà i catalanista, ha impregnat la història de la família. El seu hereu, Suñol i Soler, home de mentalitat liberal, va evitar sempre fer valoracions polítiques. 



Una promesa a la mare: no fer política

La mort brutal del pare va condicionar la vida de Suñol i Soler. La mare li va fer prometre que mai entraria en política, cosa que va complir de manera rigorosa. L'absència es va veure agreujada per l'ombra en què va quedar la figura del pare, especialment després del triomf franquista. Això li va fer sentir atracció per un personatge històric en qui es veia reflectit, el fill de Napoleó, que es va veure apartat de l'emperador després de la seva derrota a Waterloo i que va viure a la cort austríaca amb la seva mare. Una figura que l'escriptor Edmond Rostand va narrar al seu llibre L'Aiglon, una obra que Suñol va devorar.

Recuperar la posició perduda 

Suñol i Soler va iniciar els estudis de batxillerat a França i els va culminar a l'escola Virtèlia de Barcelona. Després va cursar la carrera de Dret. Des de jove, Suñol i Soler va voler recuperar el que considera que ha estat una posició perduda amb la mort del pare i els problemes per recuperar el patrimoni familiar. Vol fer camí propi i per això no continua el negoci sucrer, que passa als seus cosins. A la universitat coneix Josep Maria Figueras Bassols, emprenedor com ell, i junts aixequen la que serà una de les grans empreses immobiliàries catalanes, el Grup Habitat.
 

Interior de la Fundació Suñol. Foto: Adrià Costa


Figueras serà un dels rostres dels anys de l'especulació urbanística a Barcelona, Cornellà, Bellvitge, Sant Adrià. Només al barri de Sant Ildefons, a Cornellà, Habitat construirà habitatges per a 70.000 persones. Després, la companyia també aixecarà edificis amb més bona imatge, com les torres Trade de Josep Antoni Coderch a la Gran Via de Carles III. Es donarà el cas que, el maig del 1966, Habitat compra els terrenys de l'antic camp del Barça a les Corts per 226 milions. És un espai de 27.000 metres quadrats on s'hi vol construir habitatge. D'aquesta manera, Suñol compra els terrenys abandonats pel Barça -que ja juga al Camp Nou- on un dia el seu pare va presidir la llotja. 

De la construcció a l'art 

El 1994, mor Josep Maria Figueras. Habitat restarà dempeus uns anys més, fins que un seguit d'operacions arriscades de Bruno Figueras, el fill, compliquin la situació. El grup es va endeutar adquirint la divisió immobiliària de Ferrovial el 2006, per 2.200 milions d'euros. Una xifra que no va poder assumir. En dos anys, Habitat entrava en concurs de creditors. Suñol i Soler es va anar desvinculant de la gestió de la constructora en paral·lel al seu creixent interès per la seva col·lecció d'art, que havia iniciat molts anys abans. Possiblement, l'admiració que sentia pel cunyat de l'àvia, el pintor Carlos Vázquez Úbeda, que tenia un taller a la Rambla de Catalunya, va ser un factor determinat en el seu vessant artístic. 

L'any 2002, va néixer la Fundació Suñol i cinc anys més tard va obrir les seves portes com a centre artístic. Ho va fer a l'edifici del passeig de Gràcia, 98, la casa familiar on va néixer Suñol i Soler. Des d'aleshores, el fons s'ha convertit en una de les col·leccions privades d'art més rellevants de l'estat espanyol. A un espai contigu al carrer de Rosselló se'l va anomenar Galeria 0, dedicat a l'art emergent. En tots dos espais, la fundació va organitzar un centenar d'exposicions i nombroses activitats de tot tipus, que van fer del centre un punt de referència entre els creadors contemporanis.
 

La Fundació Suñol disposa d'una important col·lecció d'art contemporani. Foto: Adrià Costa


La Galeria 1 era al domicili del mecenes, a Pedralbes, i s'anomena Galeria 2 el que fins fa poc era el magatzem de la fundació, al carrer de Mejía Lequerica de les Corts, que des de fa uns mesos és la seva nova seu. L'escultor i dibuixant Sergi Aguilar n'és el director, i era una de les persones que millor coneixien Suñol i Soler, a qui defineix com "un home exquisit i privat que protegia molt la seva vida personal, de cultura francesa, viatjat i enamorat d'Itàlia". "Un personatge inclassificable", assegura, que va construir un fons d'art que avui en dia és valorat a nivell internacional.

La Fundació Suñol disposa de més de 1.200 peces, que inclouen obres de Miró, Picasso, Giacometti i Andy Warhol, entre molts d'altres. Però més enllà del valor del fons, la fundació ha teixit una xarxa de col·laboració amb museus i institucions, des del Centre d'Art Reina Sofia a la Fundació Juan March, el MOMA de Nova York o la Tate Modern de Londres. També ha engegat diversos projectes educatius amb escoles, junt amb la Fundació Glòria Soler, una altra creació de Suñol i Soler per col·laborar amb projectes solidaris amb hospitals com el Clínic i Sant Joan de Déu.     

La fi de seixanta anys de silenci 

Una de les grans satisfaccions de Suñol i Soler va ser veure recuperada la figura del seu pare. Va ser a partir dels anys noranta quan van sorgir diverses iniciatives, com l'associació Amics de Josep Sunyol, que no hagués tingut tant de ressò sense l'activisme generós de Toni Strubell. Els articles de l'historiador Carles Santacana, el llibre Sunyol, l'altre president afusellat, de Josep Maria Solé i Sabaté, Strubell i Carles Llorens, i l'activitat de l'associació van posar Suñol i Garriga al bell mig de l'actualitat.

Amb esforç, es va aconseguir que el Barça reconegués i homenatgés el seu expresident. Es va erigir un monòlit al lloc on es creu que va ser afusellat i un carrer de les Corts porta el seu nom. Malauradament, el que no ha estat encara possible és recuperar les seves restes, perdudes en un lloc de la serra de Guadarrama. 
 

Despatx de Josep Suñol. Foto: Fundació Suñol


De la sucrera del 1911 a Ebro Foods

Pel que fa a la Companyia d'Indústries Agrícoles, que va poder ser recuperada finalment per la família, va ser Josep Noguer Suñol, nebot de l'expresident blaugrana, fill de la seva germana Maria Lluïsa, qui se'n va fer càrrec fins a la seva mort, el 1989. Poc després, la companyia es va fusionar amb una altra sucrera, Ebro, constituint la marca Ebro Agrícolas SA, amb domicili a Barcelona. Després entraria en el capital el grup KIO, representat per Javier de la Rosa. 

La presència accionarial dels Suñol es va anar diluint i el 2000, en fusionar-se Ebro amb Puleva, naixeria Ebro Puleva, amb seu a Madrid. Roger Vinton explicava recentment, en un article a Via Empresa, el llarg camí que va dur d'una empresa sucrera fundada per catalans emprenedors a l'actual Ebro Foods, un gegant del negoci de l'alimentació després d'una corrua de compres i fusions. Alfons Carner Suñol, un membre de la saga, en va ser directiu abans de la seva jubilació i ara és membre del patronat de la Fundació Banc dels Aliments.


Un obituari sense foto

Quan va morir Josep Suñol i Soler, el diari La Vanguardia va demanar a la Fundació Suñol un article necrològic, que va escriure el seu director, Sergi Aguilar. El problema va venir per la fotografia. No n'hi havia cap. Al diari no donaven crèdit. Finalment, Aguilar va enviar una imatge que possiblement sigui el millor retrat del finat: el seu despatx a la fundació, amb un quadre de Zush, un dels artistes predilectes del mecenes, i un objecte molt personal: la seva maleta. L'obituari va ser finalment publicat.