Jordina Freixanet: «Hem d'aixecar catifes perquè sinó serem connivents amb la corrupció»

La segona tinenta d'alcaldia de la Paeria de Lleida assegura que el govern tripartit treballa per millorar les mesures de transparència i avisa que hi poden haver més casos d'irregularitats d'anteriors executius

Jordina Freixanet, segona tinent d'alcaldia de la Paeria
Jordina Freixanet, segona tinent d'alcaldia de la Paeria | Àlvar Llobet
30 de gener del 2020
Actualitzat a les 19:56h
Jordina Freixanet Pardo (Lleida, 1983) és la segona tinenta d'alcaldia de la Paeria, Regidora de Govern Obert i Qualitat Democràtica i Institucional i una de les cares visibles del canvi polític a Lleida. Membre de Moviment d'Esquerres (MES), l'edil assegura que l'executiu lleidatà està en una bona dinàmica tot i el "desordre" que es van trobar a l'ajuntament després de dècades de governs del PSC. Explica que s'ha començat a treballar en millorar les mesures de transparència i aventura que sortiran més casos d'irregularitats dels anteriors governs.

- Els hi costat adaptar-se al funcionament del govern de la Paeria?

- La majoria som molt nous en la gestió política i hem hagut de fer front a un canvi gran a l'hora de gestionar agendes, prendre decisions... l'adaptació ha estat ràpida.

- Ho ha fet més complicat el fet que hi hagi tres partits a l'executiu?

- Ens hem hagut de relacionat entre membres dels diferents partit i també del propi, perquè hi ha gent que fa un any no coneixia i avui son companys de viatge. La informació és compartida entre els regidors de l'executiu. D'altra banda, la crítica de l'oposició també ens uneix.

- En quin nivell estan ara?

- Al bé. Hem superat l'aprovat i ens encaminem cap al notable. Hi ha qüestions que encara no hem vist perquè no s'ha completat l'any sencer, però el sistema de treball cada cop és més sistematitzat. Molts dels regidors no havíem estat mai a primera línia política i és una experiència bona.

A la Paeria hi havia un gran desordre i la sensació que les regidories eren compartiments estancs. Ara es treballa de manera més transversal en col·laboració entre edils. Abans no passava això


- Què valora d'haver fet aquest pas?

- Que pots posar en pràctica la teoria. Pots transformar les coses des del govern, i això et dona un punt de vista diferent. Jo sempre havia estat a la cuina de la política.

- Tem que la qüestió nacional eclipsi l'obra de l'executiu?

- En cap moment, perquè són temes completament diferents. En la qüestió nacional som contundents i, alhora, ens impliquem en la gestió de la ciutat. L'eix de la independència no amaga la nostra tasca per la ciutat.

- El fet de tenir un soci com el Comú ha fet aixecar el peu de l'accelerador a l’hora de prendre decisions de caire nacional?

- Totes les decisions es prenen de comú acord, i el Comú no ha plantejat problemes en aquestes qüestions. De fet, les coses que sí han generat debat les hem abordat i solucionat. El Comú no veia amb bons ulls el fet que Lleida formés part de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i no vam incloure aquest punt al pacte de legislatura. Estem defensant els drets fonamentals i les llibertats, i en aquestes reivindicacions tots ens hi sentim còmodes.

- Com van trobar la Paeria quan van entrar?

- Hi havia un gran desordre i la sensació que les regidories eren compartiments estancs. Ara es treballa de manera més transversal en col·laboració entre edils. Abans no passava això. Cada regidor només s'ocupava de la seva àrea i no es treballava de manera conjunta.

- S'esperava trobar aquesta situació?

M'ho esperava millor. En organització i també a nivell econòmic. Realment no coneixes la realitat dels números fins que no entres al govern. El PSC va deixar un document en el qual hi havia un “esquelet” de l'estructura i funcionament de l'ajuntament, però la realitat va molt més enllà.

- A què es refereix quan parla de "desordre"?

- Li posaré un exemple. Un procediment administratiu pot començar però ho fa amb interrogants. El ciutadà no en sap res, no se sap qui hi intervé, quina durada tindrà, si s'encallarà en algun lloc.

- Té la sensació que aquest govern es mira molt amb lupa?

- No. Crec que la gent és molt comprensiva. Quan vas a parlar persones i entitats veus que hi ha molta empatia amb nou govern tot i les discrepàncies, que és lògic que apareguin.

Volem passar a la història per ser els que van fer funcionar Lleida


- L'oposició ha criticat molt el govern de la Paeria en aquests primers mesos pel fet d'haver augmentat la partida de salaris. Com ho explica perquè s'entengui?

- La política de nivell té un cost, i s'ha de remarcar que el que ha augmentat és la partida, no els sous. La Llei de Bases diu que en ajuntaments com el de Lleida, amb 27 regidors, 18 poden tenir dedicació exclusiva. El que hem fet ha estat repartir-ne 12 en l'equip de govern i sis per a l'oposició. No els hem deixat sense res, com diuen. A part, hem augmentat els honoraris parcials de 979 a 1.300 euros, que és un 34% més. La crítica que fan els partits de l'oposició és demagògica, partidista i irresponsable. Ells son els primers beneficiats pels canvis.

- També diuen que aquest és un govern poc transparent que tira pel dret sense tenir en compte l'oposició.

- Donem la mateixa transparència al ciutadà que a l'oposició. Els partits que no són al govern volen un tracte preferencial, però els temps han canviat.

- I quin tracte han de tenir?

El que tenen ara. No treballarem per fer que ells estiguin més contents, sinó per posar en valor la transparència i que sigui accessible per als ciutadans. Els anteriors executius treballaven en una línia que només perseguia complir els tràmits per tenir la màxima puntuació en les enquestes de transparència d'ajuntaments. És possible que enguany no ens donin la màxima certificació, però és que el nostre objectiu és un altre: que les dades estiguin a l'abast fàcilment i que siguin actualitzables de manera automàtica i no com ara, que es pengen PDFs. La tecnologia ha d'estar al servei de la transparència.

És possible que enguany no ens donin la màxima certificació en transparència, però és que el nostre objectiu és un altre: que les dades estiguin a l'abast fàcilment


- Quan van fer el pacte per la governabilitat de Lleida van aparèixer veus que deien que calia un canvi de dinàmiques internes després de 40 anys de governs del PSC. S'han trobat amb aquesta necessitat?

- A la casa hi ha grans professionals i el que calia, d'entrada era escoltar-los. Els regidors de l'actual govern tenen una relació més estreta amb els treballadors que els edils anteriors. N'hi havia que hi tenien contacte, però d'altres, no. Quan t'impliques a trobar solucions, les noves dinàmiques surten soles.

- S'han queixat que el deute els llasta, però ara ja tenen el pressupost  del 2020 per començar a implementar els projectes que van explicar durant la campanya.

- El deute és un llast i els pressupostos son més continguts. Som el govern de les petites coses i, per tant, no es preveu que hi hagi cap gran obra. Volem passar a la història per ser els que van fer funcionar Lleida. Ja al programa electoral ho dèiem. El pacte de Sant Joan té 200 pàgines i moltes mesures que anirem aplicant en aquesta legislatura.

- Van portar el Club Banyetes a la Fiscalia i finalment el cas ha acabat arxivat. Els ha decebut aquesta decisió?

- No. Nosaltres hem afrontat aquest tema en dues vies, la Fiscalia i l'Oficina Antifrau. Quan la Fiscalia va iniciar la investigació, va aturar-se a l'espera d'una decisió. Ara que ja hi ha resolució, Antifrau podrà recuperar la tasca. Cal dir que una cosa és el delicte i l'altra, la irregularitat. Teníem la sospita que en aquesta qüestió hi havia males praxis i la nostra obligació és posar-ho en coneixements dels advocats. Hem de ser capaços d'aixecar catifes perquè sinó serem connivents amb la corrupció.

- Com es blinden els membres del govern de Lleida contra la corrupció?

- Amb molta transparència, amb compromís i dedicació plena. Si es detecta alguna mala praxis, serem durs.

- Vostè ha estat vinculada a la política des de molt jove. Ara ha fet el pas de posar-se en primera línia. L'alcaldia de Lleida l'atrau com a objectiu?

- No penso en el relleu de Miquel Pueyo, sinó en el seu acompanyament. Ell ha dit que, com a molt, estarà vuit anys en el càrrec, i jo tampoc preveig que la durada sigui més llarga.