El despertador: 28 de gener

S'ha acabat

Si a les urnes no hi ha alternatives transitables i rigoroses, els votants decebuts abraçaran opcions no necessàriament independentistes o salvapàtries populistes. Avui també són notícia els presos polítics al Parlament, el Tribunal de Comptes, el poder d'Alberto Fernández al PP, el Challenger i J.V.Foix

per Ferran Casas, 28 de gener de 2020 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Era una legislatura que, en el millor dels casos, havia de ser de transició. Doncs ni això, perquè acabarà com el rosari de l'aurora i sense la bellesa de la cançó d'Els Pets que té el mateix títol que aquest article i que relata la fi d'un amor impossible. Haurà estat un fracàs amb totes les lletres i que ahir va tenir escenes patètiques al Parlament com ara els diputats de Ciutadans corejant "delinqüent, delinqüent!" contra el president de la Generalitat o la d'un pressupost de la cambra que cap diputat va voler votar al ple malgrat que JxCat, Cs i PP l'havien pactat feia uns dies.

Els dos partits del Govern van quedar atrapats mentre Torra perdia l'escó per haver retirat a destemps una pancarta: els postconvergents perquè apel·len a la desobediència sense que hi hagi res més que simbolisme (i en el fons impotència) al darrere; i els republicans perquè també son impotents a l'hora de contenir la voracitat de la justícia espanyola (disposada a rebentar agendes polítiques de diàleg) i víctimes dels equilibris que els van fer votar una moció el 4 de gener de la qual ahir es desentenien per no comprometre Roger Torrent i els nous pressupostos.

Només l'aprovació dels comptes, que ja han pactat ERC, JxCat i els comuns, podria servir per apuntar algun èxit al balanç. El trencament, fruit de la gestió del fracàs del 27-O i la lluita pel relat i de dos anys d'estratègies divergents, aboca a eleccions més aviat que tard. En els propers dies s'haurà de resoldre -ara ja només en funció de l'interès electoral de JxCat- si Quim Torra les convoca immediatament o s'espera uns mesos. A Waterloo (tot i que Carles Puigdemont guarda silenci públic) i a Lledoners no tenen pressa. Més que res per fer evidents els límits de la mesa de diàleg entre governs que ERC ha pactat amb el PSOE i que es reuniria abans de passar per les urnes, i perquè Pere Aragonès ha de ser cap de llista i com més dies vicepresideixi un Govern moribund pitjor per ell. A l'altra banda, Torra voldria acabar-ho ja perquè veu l'ocasió de sortir dignament després de no haver pogut complir els objectius marcats, tal com us explicava a El despertador d'ahir. Hauran de triar quan i com els va bé.

La repressió ha aconseguit, si no hi ha un cop d'efecte amb el qual ningú compta, els objectius de frenar el procés i dividir els partits. L'independentisme no se'n va a casa perquè les raons i els votants hi son, però calen unes eleccions amb un debat rigorós que serveixin per confrontar projectes, oferir alternatives transitables i establir lideratges. Altrament, no només no s'ampliarà cap base o saltarà cap mur sinó que els votants decebuts buscaran altres opcions no necessàriament independentistes o abraçaran els salvapàtries populistes que ofereixen solucions màgiques embolcallades de discursos identitaris i poca cosa més.

En aquest context tan poc agradós avui compareixen al Parlament els presos polítics. El darrer cop que Oriol Junqueras i Quim Forn hi van ser era 27 d'octubre de 2017. El que es trobaran ells i els també exconsellers Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa serà molt pitjor. Parlaran del 155 però sobretot valoraran l'actual situació i la cosa amenaça de no ser amable. Escoltarem als presos, que no sempre tenen la raó però als que s'ha de reconèixer el valor de jugar-se-la. I d'assumir-ne conseqüències, com les que avui es començaran a depurar al Tribunal de Comptes per l'1-O contra Puigdemont, Junqueras i una trentena d'alts càrrecs. 
 

Avui no et perdis

» Crònica: el Govern es trenca al Parlament; per Oriol March, Joan Serra Carné i Sara González.

» La Veu de Nació: «Desobediència precària»; per Pep Martí.

»
Opinió: «Màgia i pragmatisme»; per Jordi Cabré.

»
La decisió de convocar eleccions divideix JxCat; per Oriol March.

» Enquesta: Torra ha de convocar eleccions? Entra i vota.

» Els presos tornen al Parlament en un clima enrarit per la crisi al Govern; per Oriol March.

» El Govern de Puigdemont s'enfronta al Tribunal de Comptes per les despeses de l'1-O; per Bernat Surroca.

» Emergència climàtica: un repte global que exigeix respostes immediates; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Green Deal Catalunya»; per Marina Geli.

» L'amenaça del coronavirus a Catalunya: què cal fer per evitar‑ne el contagi?; per Albert Cadanet.

» Centenars de llogaters es planten davant d'un fons voltor propietari de 7.000 pisos; per Andreu Merino i Anna Mira.
 

 El passadís

Hi ha agitació al Partit Popular de Barcelona. Les declaracions del regidor Josep Bou criticant cruament la diputada Cayetana Álvarez de Toledo, el fitxatge de la qual va considerar un "error", van caure molt malament en la direcció del partit. Però aquesta enganxada és només una part del problema intern. Hi ha irritació en la cúpula catalana pel que consideren un anar per lliure de Bou a l'Ajuntament. Per postres, qui no s'està gens quiet és l'exregidor Alberto Fernández Díaz, que té una agenda molt activa i es deixa veure en nombrosos actes públics. Fernández manté ben engreixada la seva base de suport entre la militància barcelonina en la majoria dels districtes. L'exregidor convoca els seus partidaris un cop al mes. En aquestes reunions, que neguitegen la direcció, hi ha assistència nodrida i han arribat a trobar-s'hi seixanta o setanta persones. El fernandisme resta ben viu i somia tornar.

Vist i llegit

Hem vist i llegit moltes coses sobre els refugiats que vaguen per la Mediterrània buscant acollida o que han arribat a casa nostra. Però com s'ho passen els nens sirians que fugen de la guerra i han anat a parar al Líban? La corresponsal de la CCMA a Orient Mitjà, Txell Feixas, ho va retratar amb Oriol Andrés en un 30 minuts que es va emetre diumenge, "Beirut: infàncies robades". Al país hi ha més de 900.000 sirians que han fugit de la guerra i molts d'ells són nens que han hagut de deixar l'escola i ara són víctimes del treball infantil. Podeu recuperar-lo aquí. És un bon document.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1986 vam veure una de les imatges més espectaculars i tràgiques en la carrera de l'home per conquerir l'espai. El transbordador espacial de la NASA Challenger es va desintegrar 73 segons després d'enlairar-se i els seus bocins van caure damunt de l'Atlàntic. Els set tripulants van morir després que una fuga de gas encengués el tanc de combustible que li havia de permetre sortir a l'espai. Els programes espacials van quedar aturats i es va obrir una investigació. Recupereu aquí com es va viure en directe a la CNN

 L'aniversari

El 28 de gener de l'any 1893 va néixer a Sarrià, a Barcelona, Josep Vicenç Foix, poeta, periodista i assagista català, un dels més destacats de les avantguardes literàries. Va morir a la capital catalana el 1987. Foix es va introduir als cercles culturals i periodístics però la mort del seu pare el va obligar a centrar-se en la pastisseria familiar, que encara funciona al carrer Major de Sarrià. Com a poeta, Foix va conrear el surrealisme i fer de mestre de figures destacades de noves generacions, com ara Joan Brossa. Recupereu aquí els fragments d'una entrevista que li va fer TV3 el 1984 i aquesta altra d'escrita que li va fer Narcís Comadira. Una fundació en difon el llegat.
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació