Inhabilitació de Torra

El Parlament, en el punt de mira: què passa amb Torra després de la decisió del Suprem?

La decisió del tribunal posa tota la pressió sobre la cambra, a qui la Junta Electoral Central ja ha exigit la retirada immediata de l'escó al president, que aspira a seguir exercint les seves funcions

per Bernat Surroca , 23 de gener de 2020 a les 19:35 |
El president de la Generalitat, Quim Torra, entrant a l'hemicicle | Josep M. Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La sala tercera del Tribunal Suprem torna a complicar la legislatura i trasllada la pressió al Parlament. L'òrgan judicial ha decidit rebutjar les mesures cautelars sol·licitades per Quim Torra per deixar en suspens la inhabilitació com a diputat ordenada per la Junta Electoral Central (JEC) el passat 3 de gener. Es tracta d'una decisió que els magistrats han pres per unanimitat i -això és poc freqüent- contra el parer de la Fiscalia, que es decantava per deixar en suspens la inhabilitació del president mentre es resol el recurs. Ara, el Suprem entrarà a valorar el fons de la qüestió, però de moment ha avalat la decisió de la JEC de retirar la credencial de diputat al president. 

Aquest escenari obre un seguit d'incògnites que s'hauran d'anar resolent en les properes setmanes i mesos amb un focus principal: el Parlament, a qui la JEC ja ha ordenat la retirada immediata de l'escó a Torra. Tot seguit, les preguntes i les respostes que es desencadenen arran de la decisió del Suprem.



- Torra continua sent president? 


La decisió de la JEC i que de moment manté el Suprem inhabilita Torra com a diputat, però en cap cas com a president. El 13 de gener, els serveis jurídics de la Generalitat van fer arribar al president un informe en el qual sostenien que podia seguir en el càrrec malgrat la inhabilitació de diputat i feien una vista panoràmica del cas.

"Si bé la condició de membre del Parlament és un requisit necessari per a l'elecció del càrrec de president de la Generalitat, i la lògica institucional intrínseca al sistema parlamentari del Govern vincula normalment el càrrec de president al de membre del Parlament, aquesta vinculació queda excepcionada en determinades situacions", sostenia el document, signat pel cap del cos legal de la Generalitat, Francesc Esteve.


"El cessament en el càrrec del president ha d'estar necessàriament previst en una llei; i en l'actualitat, cap llei preveu el cessament en execució d'una pena d'inhabilitació en virtut d'una sentència condemnatòria que no ha esdevingut ferma", insistia l'informe. També Pedro Sánchez, president del govern espanyol, sosté que Torra pot seguir exercint el càrrec, i té previst reunir-s'hi la primera setmana de febrer. La dreta ja el pressiona perquè no es desplaci a Barcelona per veure's amb algú "inhabilitat".


- Torra continua sent diputat?

És la qüestió clau. Segons la JEC i el Tribunal Suprem, Torra ja no és diputat del Parlament. Tot i així, el Parlament manté que el dirigent de JxCat continua tenint escó a la cambra. El president sempre ha indicat que seguirà exercint les funcions del seu càrrec malgrat la situació legal en què es troba, i el Parlament li ha garantit fins ara que podrà votar i intervenir en els plens malgrat la inhabilitació ordenada per l'organisme electoral.

La cambra i el president s'han conjurat per defensar la principal institució del país, de manera que la mesa va aprovar la setmana passada un recurs al Suprem destinat a defensar els seus drets. Un recurs, però, que té un error: no és la mesa qui l'ha de presentar sinó el ple. Així ho ha notificat aquest dijous el Suprem i ha donat quinze dies a la cambra catalana per subsanar-ho.


Ciutadans ja ha avisat que farà servir tots els ses recursos legals per fer que la cambra acati l'ordre i deixi Torra sense la credencial. El dirigent de JxCat sosté que és el Parlament qui ha de decidir l'aplicació de la inhabilitació. El dia 4 de gener, la majoria independentista de la cambra va aprovar una proposta de resolució en la qual refermava Torra com a president, i JxCat té previst dur a votació en el proper ple una moció que defineix la maniobra de la JEC com un "cop d'estat".

- Què diu el Parlament?

Roger Torrent, en una entrevista a NacióDigital, apostava per una resposta "de país". Feia aquestes consideracions referint-se a una condemna ferma del Suprem: "Defensem que el president Torra continua sent diputat a tots els efectes i, per tant, podrà votar en el proper ple. Però hi afegeixo una reflexió. Aquesta no és una defensa que fem picant-nos al pit i amb una retòrica grandiloqüent i pretesament èpica. És el que ens sembla jurídicament defensable, i el que protegeix millor els principis fonamentals del parlamentarisme i, específicament, els drets del conjunt dels diputats". 


També manifestava aquest posicionament: "La inhabilitació d'un president és prou greu políticament com perquè això no només es dirimeixi a la mesa del Parlament. Aquí hi ha d'haver una resposta política que vagi molt més enllà de la cambra i que inclou la majoria parlamentària i la majoria de Govern. Això no afecta només al Parlament, afecta també a la presidència de la Generalitat, afecta al Govern de la Generalitat. Hi haurà d'haver un pla d'acció política per com s'actua si es produeix aquesta circumstància".

La prova de foc serà dilluns, quan se celebra el primer ple des que la Junta Electoral, a instàncies de PP i Ciutadans, va desposseir Torra de l'acta. Totes les mirades estaran posades en la mesa i en Torra: si participa de les votacions, el Parlament podria incórrer en un delicte de desobediència.

- D'on surt la polèmica? 

L'origen de tot plegat és la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que condemna Torra a una pena d'un any i mig d'inhabilitació per un delicte de desobediència per no haver retirat a temps la pancarta per la llibertat dels presos del Palau de la Generalitat. Aquesta decisió no és ferma i es pot recórrer en cassació a la sala segona del Tribunal Suprem. Torra, però, encara no ho ha fet. Té temps de marge fins la primera setmana de febrer. Quan el Suprem dicti la seva sentència sobre el recurs de Torra, el president es podria trobar davant d'una sentència ferma i, aleshores, sí que podria ser cessat en el càrrec de president d'acord amb la llei electoral general.

Torra presentarà a principis de febrer un recurs al Suprem sobre les raons de fons de la condemna per desobediència; fins ara, l'alt tribunal només s'ha pronunciat sobre les mesures cautelars i cautelaríssimes contra la decisió de la JEC

Abans d'arribar a aquest punt, PP, Ciutadans i Vox van optar per buscar una inhabilitació per la via ràpida. Van interposar un recurs a la JEC demanant la inhabilitació del president d'acord a l'article 6.2. L'organisme electoral va acceptar aquest recurs i va ordenar retirar la credencial de diputat de Torra. Aquesta decisió va ser recorreguda per la defensa del dirigent de JxCat a la sala tercera del Suprem que primer va rebutjar adoptar mesures cautelaríssimes i aquest dijous ha rebutjat també les mesures cautelars. Per tant, abans de resoldre sobre el fons, manté que Torra està inhabilitat.

- El Suprem, contra la Fiscalia

La decisió de la sala tercera contradiu el criteri de la Fiscalia, que la setmana passada va avalar que es deixés en suspens la inhabilitació. En un escrit de 21 pàgines signat pel fiscal Pedro Crespo, el ministeri públic entenia que "d'acord amb la la prudent i equilibrada preservació" dels interessos públics, que podrien resultar "contràriament afectats" per la inhabilitació en un context "complex", era acceptable no oposar-se a la mesura cautelar sol·licitada per Torra. D'aquesta manera, el ministeri públic acceptava aturar l'acord de la JEC fins que la sala tercera del Suprem, la contenciosa-administrativa, resolgui si la decisió de l'organisme electoral és ajustada o no a dret. 

La Fiscalia, la setmana passada, va considerar acceptable que el tribunal no s'oposés a les mesures cautelars demanades per Torra; el tribunal ha desatès els arguments

Fa dues setmanes, l'alt tribunal ja va rebutjar suspendre de manera cautelaríssima la inhabilitació de Torra com a diputat, argumentant que no veia "raons d'urgència" per frenar l'acord de la JEC, perquè no s'haurien escoltat els arguments de totes les parts, entre els quals el mateix organisme electoral i la Fiscalia. No va entrar, doncs, en el fons del recurs de Torra, i va donar cinc dies a les parts per fer al·legacions sobre si procedeix una mesura cautelar ordinària sobre el cas.

- Noves eleccions?

El clima electoral és present a Catalunya des de fa setmanes, tot i que de moment Torra descarta comicis anticipats, com va deixar clar la setmana passada en una trobada de l'espai de diàleg al Palau de la Generalitat. Si la inhabilitació és ferma, s'obre un període de dos mesos per investir un nou president i, en cas que no hi hagi un acord, es procediria a la convocatòria automàtica d'eleccions per al cap de 54 dies.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació