23
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
17:36h
La sala tercera del Tribunal Suprem ha decidit mantenir vigent la inhabilitació de Quim Torra com a diputat ordenada per la Junta Electoral Central (JEC) el 3 de gener. D'aquesta manera, el futur president de la Generalitat segueix enterbolit, com passa des que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va condemnar a un any i vuit mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència per la pancarta del llaç groc. Els serveis jurídics de la Generalitat, en un informe amb data del 13 de gener, sostenen que Torra pot seguir sent president malgrat perdre l'acta de diputat. La sala tercera assegura que no està creant una situació "irreversible" amb el seu posicionament.
La decisió del tribunal contradiu el criteri de la Fiscalia, que la setmana passada va avalar que es deixés en suspens la inhabilitació. En un escrit de 21 pàgines signat pel fiscal Pedro Crespo, el ministeri públic entenia que "d'acord amb la la prudent i equilibrada preservació" dels interessos públics, que podrien resultar "contràriament afectats" per la inhabilitació en un context "complex", era acceptable no oposar-se a la mesura cautelar sol·licitada per Torra. D'aquesta manera, el ministeri públic acceptava aturar l'acord de la JEC fins que la sala tercera del Suprem, la contenciosa-administrativa, resolgui si la decisió de l'organisme electoral és ajustada o no a dret.
Fa dues setmanes, l'alt tribunal ja va rebutjar suspendre de manera cautelaríssima la inhabilitació de Torra com a diputat, argumentant que no veia "raons d'urgència" per frenar l'acord de la JEC, perquè no s'haurien escoltat els arguments de totes les parts, entre els quals el mateix organisme electoral i la Fiscalia. No va entrar, doncs, en el fons del recurs de Torra, i va donar cinc dies a les parts per fer al·legacions sobre si procedeix una mesura cautelar ordinària sobre el cas. El Parlament continua considerant que el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) és diputat, i que pot votar a la cambra.
D'altra banda, la sala tercera del Suprem ha recordat al Parlament que el recurs l'ha d'interposar el ple i no pas la mesa, com va fer el 14 de gener. Ara, el tribunal dona quinze dies per subsanar l'error.
Incògnites de futur
La cambra i el president s'han conjurat per defensar la presidència de la Generalitat, de manera que la mesa va aprovar la setmana passada un recurs al Suprem destinat a defensar els seus drets. Quan arribi la condemna ferma, en tot cas, poden aparèixer divergències: Torra sosté que és el Parlament qui ha de decidir l'aplicació de la inhablitació, mentre que la cambra -així ho defensava el seu president, Roger Torrent, en una entrevista a NacióDigital- aposta per una resposta "de país".
El clima electoral és present a Catalunya des de fa setmanes, tot i que de moment Torra descarta comicis anticipats, com va deixar clar la setmana passada en una trobada de l'espai de diàleg al Palau de la Generalitat. Si la inhabilitació és ferma, s'obre un període de dos mesos per investir un nou president i, en cas que no hi hagi un acord, es procediria a la convocatòria automàtica d'eleccions per al cap de 54 dies.
La decisió del tribunal contradiu el criteri de la Fiscalia, que la setmana passada va avalar que es deixés en suspens la inhabilitació. En un escrit de 21 pàgines signat pel fiscal Pedro Crespo, el ministeri públic entenia que "d'acord amb la la prudent i equilibrada preservació" dels interessos públics, que podrien resultar "contràriament afectats" per la inhabilitació en un context "complex", era acceptable no oposar-se a la mesura cautelar sol·licitada per Torra. D'aquesta manera, el ministeri públic acceptava aturar l'acord de la JEC fins que la sala tercera del Suprem, la contenciosa-administrativa, resolgui si la decisió de l'organisme electoral és ajustada o no a dret.
Fa dues setmanes, l'alt tribunal ja va rebutjar suspendre de manera cautelaríssima la inhabilitació de Torra com a diputat, argumentant que no veia "raons d'urgència" per frenar l'acord de la JEC, perquè no s'haurien escoltat els arguments de totes les parts, entre els quals el mateix organisme electoral i la Fiscalia. No va entrar, doncs, en el fons del recurs de Torra, i va donar cinc dies a les parts per fer al·legacions sobre si procedeix una mesura cautelar ordinària sobre el cas. El Parlament continua considerant que el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) és diputat, i que pot votar a la cambra.
D'altra banda, la sala tercera del Suprem ha recordat al Parlament que el recurs l'ha d'interposar el ple i no pas la mesa, com va fer el 14 de gener. Ara, el tribunal dona quinze dies per subsanar l'error.
Incògnites de futur
La cambra i el president s'han conjurat per defensar la presidència de la Generalitat, de manera que la mesa va aprovar la setmana passada un recurs al Suprem destinat a defensar els seus drets. Quan arribi la condemna ferma, en tot cas, poden aparèixer divergències: Torra sosté que és el Parlament qui ha de decidir l'aplicació de la inhablitació, mentre que la cambra -així ho defensava el seu president, Roger Torrent, en una entrevista a NacióDigital- aposta per una resposta "de país".
El clima electoral és present a Catalunya des de fa setmanes, tot i que de moment Torra descarta comicis anticipats, com va deixar clar la setmana passada en una trobada de l'espai de diàleg al Palau de la Generalitat. Si la inhabilitació és ferma, s'obre un període de dos mesos per investir un nou president i, en cas que no hi hagi un acord, es procediria a la convocatòria automàtica d'eleccions per al cap de 54 dies.