22
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
20:15h
"Recomençar" la relació amb Catalunya a partir de la desjudicialització del conflicte. És la promesa que va fer el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant el debat d'investidura. Tant ell com el PSOE, però, han rebutjat l'amnistia que demanen els independentistes i també la via de l'indult. En canvi, ha flirtejat en les últimes hores amb la reforma del delicte de sedició en el codi penal, una proposta que els comuns van defensar en la seva campanya i que requeriria de majoria absoluta al Congrés per prosperar. La prova del cotó del compromís de Sánchez per desfer la via judicial serà si es concreta o no i, en cas d'impulsar-se, en quin sentit ho fa tenint en compte que la dreta l'acusa d'actuar sotmès als designis de l'independentisme.
Des del moment en què Sánchez va assumir que només podia ser president de la mà de Podem i de l'independentisme, acceptava també que l'estabilitat de la legislatura quedava en mans de partits com ERC. I els d'Oriol Junqueras, disposats a esprémer la força negociadora a Madrid i conscients dels riscos que això suposa en unes eventuals catalanes, han deixat clar que si la mesa de negociació evoluciona, hi haurà legislatura. És a dir, que supeditaran cada pas clau que hagi de fer el govern espanyol, com ara l'aprovació dels pressupostos, als avenços que es produeixin.
Però s'ha fet evident que l'element que més distorsiona el diàleg és la situació de presó dels líders independentistes, condemnats per sedició a penes d'entre 9 i 13 anys en el cas d'Oriol Junqueras. Tant ERC com Junts per Catalunya han insistit que no avalaran cap altra via que no sigui la de l'amnistia dels presos i exiliats.
Tres símptomes d'una nova etapa
Fins ara, tres actuacions han estat simptomàtiques de la nova etapa que pretén obrir el govern de coalició amb el de la Generalitat. Ja mentre el PSOE negociava la investidura amb ERC, el govern en funcions va deixar de portar al Tribunal Constitucional (TC) resolucions del Parlament que defensaven l'autodeterminació. La setmana passada, a més, va donar suport a l'obertura de les delegacions a l'exterior de l'Argentina, Mèxic i Tunísia. Les va recórrer als tribunals quan Josep Borrell era encara ministre, però la nova portaveu, María Jesús Montero, ara considera que els decrets aprovats pel Govern per obrir-les s'ajusten a la legalitat i no hi posaran cap impediment. La tercera de les accions ha estat que Sánchez reconegui que Quim Torra és president de la Generalitat almenys fins que el Tribunal Suprem es pronunciï en sentència ferma i que estigui disposat a reunir-se amb ell a principis de febrer.
Tot i això, el moll de l'os de la desjudicialització serà tota aquella mesura que contribueixi a la sortida de la presó dels líders independentistes i escurci el camí de retorn dels exiliats. La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha argumentat aquest dimecres en una entrevista a la SER que cal reformar els delictes de sedició i de rebel·lió per "compassar-los" als criteris d'altres justícies europees. Ha posat com a exemple el fet que Alemanya es negués a extradir Carles Puigdemont perquè l'acusació de rebel·lió li resultava "estranya". Però per molt que el PSOE intenti embolcallar la reforma amb arguments com aquest, a ningú se li escapa -i a la dreta òbviament tampoc- que el sentit de la reforma podria suposar una disminució de les penes que compleixen els presos polítics.
Rebaixar les condemnes del delicte de sedició per apujar les de rebel·lió és la fórmula que esbossen des del govern espanyol per intentar trobar, almenys, la complicitat del PP, amb qui el PSOE voldria aprovar una reforma d'aquest calibre. Per una banda, aplicat amb caràcter retroactiu, escurçaria l'estada a la presó dels líders del procés, però els socialistes ofereixen a la dreta aferrar-se al fet que s'endureixi el càstig en el cas del màxim delicte contra l'ordre constitucional. A més, la reforma que es projecta del codi penal és de caràcter integral i s'inclouen també qüestions cabdals com endurir el delicte d'agressió sexual i regular el consentiment en les relacions sexuals i tipificar delictes mediambientals.
Una reforma integral que es circumscriu al Congrés
És precisament amb aquest caràcter integral de la reforma que el govern de coalició pretén aconseguir el suport majoritari per aprovar-lo. L'objectiu de Sánchez és que el debat es piloti des del Congrés. Tot i això, en plena cursa per liderar el flanc d'una dreta radicalitzada, tant el PP com Ciutadans i Vox han considerat la proposta com una manera d'indultar els independentistes "per la porta del darrere". Amb l'obertura d'aquest meló -el projecte de reforma està ja sobre la taula del govern- caldrà veure, però, què fa Pedro Sánchez amb les promeses que va fer durant la campanya electoral en un context d'escalada verbal contra l'independentisme.
Una de les mesures que va anunciar va ser la de tornar a penalitzar l'organització de referèndums -es va despenalitzar l'any 2005 sota el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero-, fet que suposaria assenyalar com a delicte un eventual nou intent de l'independentisme de tornar a fer un referèndum sense acord amb l'Estat. La proposta de reforma que han defensat els comuns amb l'aval de Podem no preveu aquesta possibilitat, motiu pel qual per portar el segell del govern de coalició caldrà que tot plegat s'hagi debatre i consensuar en el consell de ministres.
Per ara, els d'Iglesias han exhibit sintonia. El portaveu d'Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, ha defensat que cal aquesta reforma perquè delictes com el de sedició o rebel·lió no es puguin aplicar, per exemple, a persones que "aturen un desnonament" o als miners que "en un moment donat tallin una autopista". De fet, la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O ha generat crítiques entre el món jurídic en considerar que la interpretació que es fa del delicte de sedició posa en escac drets com el de manifestació.
ERC continuarà demanant l'amnistia
Per ara, tant ERC com JxCat han tingut notícia d'aquesta reforma del codi penal per les declaracions fetes pel govern espanyol en mitjans de comunicació. L'encaixen, però, amb escepticisme. Fonts dels republicans asseguren que no deixaran de reclamar l'amnistia encara que s'aprovés aquesta reforma. "No assumirem la culpabilitat", argumenten, i afegeixen que "acabar amb la repressió" requereix d'una solució política i de caràcter general. "Tot el que no sigui amnistia i acabar amb la repressió, no és la nostra via", insisteixen tot desvinculant aquesta reforma de la mesa de negociació acordada amb el PSOE. Altra cosa és, asseguren, que situïn el focus en altres qüestions "de caràcter democràtic" que, en tot cas, estudiaran quan puguin estudiar una proposta que sigui palpable.
La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha assegurat a Els Matins de TV3 que té dubtes sobre si una mesura així tindria prou majoria al Congrés dels Diputats. Si una cosa té clara Sánchez és que aquesta reforma s'ha de circumscriure a la cambra i, per tant, no serà subjecte de discussió en les reunions que mantindrà amb els presidents autonòmics i, per tant, amb el president de la Generalitat, Quim Torra. La trobada s'ha planificat per a la primera setmana de febrer, però no s'ha acabat de concretar.
Des del moment en què Sánchez va assumir que només podia ser president de la mà de Podem i de l'independentisme, acceptava també que l'estabilitat de la legislatura quedava en mans de partits com ERC. I els d'Oriol Junqueras, disposats a esprémer la força negociadora a Madrid i conscients dels riscos que això suposa en unes eventuals catalanes, han deixat clar que si la mesa de negociació evoluciona, hi haurà legislatura. És a dir, que supeditaran cada pas clau que hagi de fer el govern espanyol, com ara l'aprovació dels pressupostos, als avenços que es produeixin.
Però s'ha fet evident que l'element que més distorsiona el diàleg és la situació de presó dels líders independentistes, condemnats per sedició a penes d'entre 9 i 13 anys en el cas d'Oriol Junqueras. Tant ERC com Junts per Catalunya han insistit que no avalaran cap altra via que no sigui la de l'amnistia dels presos i exiliats.
Tres símptomes d'una nova etapa
Fins ara, tres actuacions han estat simptomàtiques de la nova etapa que pretén obrir el govern de coalició amb el de la Generalitat. Ja mentre el PSOE negociava la investidura amb ERC, el govern en funcions va deixar de portar al Tribunal Constitucional (TC) resolucions del Parlament que defensaven l'autodeterminació. La setmana passada, a més, va donar suport a l'obertura de les delegacions a l'exterior de l'Argentina, Mèxic i Tunísia. Les va recórrer als tribunals quan Josep Borrell era encara ministre, però la nova portaveu, María Jesús Montero, ara considera que els decrets aprovats pel Govern per obrir-les s'ajusten a la legalitat i no hi posaran cap impediment. La tercera de les accions ha estat que Sánchez reconegui que Quim Torra és president de la Generalitat almenys fins que el Tribunal Suprem es pronunciï en sentència ferma i que estigui disposat a reunir-se amb ell a principis de febrer.
Tot i això, el moll de l'os de la desjudicialització serà tota aquella mesura que contribueixi a la sortida de la presó dels líders independentistes i escurci el camí de retorn dels exiliats. La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha argumentat aquest dimecres en una entrevista a la SER que cal reformar els delictes de sedició i de rebel·lió per "compassar-los" als criteris d'altres justícies europees. Ha posat com a exemple el fet que Alemanya es negués a extradir Carles Puigdemont perquè l'acusació de rebel·lió li resultava "estranya". Però per molt que el PSOE intenti embolcallar la reforma amb arguments com aquest, a ningú se li escapa -i a la dreta òbviament tampoc- que el sentit de la reforma podria suposar una disminució de les penes que compleixen els presos polítics.
Rebaixar les condemnes del delicte de sedició per apujar les de rebel·lió és la fórmula que esbossen des del govern espanyol per intentar trobar, almenys, la complicitat del PP, amb qui el PSOE voldria aprovar una reforma d'aquest calibre. Per una banda, aplicat amb caràcter retroactiu, escurçaria l'estada a la presó dels líders del procés, però els socialistes ofereixen a la dreta aferrar-se al fet que s'endureixi el càstig en el cas del màxim delicte contra l'ordre constitucional. A més, la reforma que es projecta del codi penal és de caràcter integral i s'inclouen també qüestions cabdals com endurir el delicte d'agressió sexual i regular el consentiment en les relacions sexuals i tipificar delictes mediambientals.
Una reforma integral que es circumscriu al Congrés
És precisament amb aquest caràcter integral de la reforma que el govern de coalició pretén aconseguir el suport majoritari per aprovar-lo. L'objectiu de Sánchez és que el debat es piloti des del Congrés. Tot i això, en plena cursa per liderar el flanc d'una dreta radicalitzada, tant el PP com Ciutadans i Vox han considerat la proposta com una manera d'indultar els independentistes "per la porta del darrere". Amb l'obertura d'aquest meló -el projecte de reforma està ja sobre la taula del govern- caldrà veure, però, què fa Pedro Sánchez amb les promeses que va fer durant la campanya electoral en un context d'escalada verbal contra l'independentisme.
Una de les mesures que va anunciar va ser la de tornar a penalitzar l'organització de referèndums -es va despenalitzar l'any 2005 sota el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero-, fet que suposaria assenyalar com a delicte un eventual nou intent de l'independentisme de tornar a fer un referèndum sense acord amb l'Estat. La proposta de reforma que han defensat els comuns amb l'aval de Podem no preveu aquesta possibilitat, motiu pel qual per portar el segell del govern de coalició caldrà que tot plegat s'hagi debatre i consensuar en el consell de ministres.
Per ara, els d'Iglesias han exhibit sintonia. El portaveu d'Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, ha defensat que cal aquesta reforma perquè delictes com el de sedició o rebel·lió no es puguin aplicar, per exemple, a persones que "aturen un desnonament" o als miners que "en un moment donat tallin una autopista". De fet, la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O ha generat crítiques entre el món jurídic en considerar que la interpretació que es fa del delicte de sedició posa en escac drets com el de manifestació.
ERC continuarà demanant l'amnistia
Per ara, tant ERC com JxCat han tingut notícia d'aquesta reforma del codi penal per les declaracions fetes pel govern espanyol en mitjans de comunicació. L'encaixen, però, amb escepticisme. Fonts dels republicans asseguren que no deixaran de reclamar l'amnistia encara que s'aprovés aquesta reforma. "No assumirem la culpabilitat", argumenten, i afegeixen que "acabar amb la repressió" requereix d'una solució política i de caràcter general. "Tot el que no sigui amnistia i acabar amb la repressió, no és la nostra via", insisteixen tot desvinculant aquesta reforma de la mesa de negociació acordada amb el PSOE. Altra cosa és, asseguren, que situïn el focus en altres qüestions "de caràcter democràtic" que, en tot cas, estudiaran quan puguin estudiar una proposta que sigui palpable.
La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha assegurat a Els Matins de TV3 que té dubtes sobre si una mesura així tindria prou majoria al Congrés dels Diputats. Si una cosa té clara Sánchez és que aquesta reforma s'ha de circumscriure a la cambra i, per tant, no serà subjecte de discussió en les reunions que mantindrà amb els presidents autonòmics i, per tant, amb el president de la Generalitat, Quim Torra. La trobada s'ha planificat per a la primera setmana de febrer, però no s'ha acabat de concretar.