17
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
21:50h
Laura Borràs és oficialment al punt de mira del Tribunal Suprem. Aquest dimarts, l'alt tribunal ha obert una investigació contra la portaveu de Junts per Catalunya (JxCat) al Congrés dels Diputats pels suposats contractes irregulars que va adjudicar mentre era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. La sala d'admissions del Suprem ha acceptat la petició de la Fiscalia, que demanava investigar Borràs, després que el jutjat d'Instrucció 9 de Barcelona que havia pilotat el cas fins ara optés per elevar-lo al Suprem ara que la cap de files de JxCat és aforada.
Què s'està investigant? De què s'acusa Borràs? Què ha dit ella fins ara? Existeix una ofensiva judicial contra un dels noms amb més futur polític en l'espai de JxCat? Repassem les claus del cas a continuació:
1. Què s'investiga?
El Suprem ha obert una investigació contra Laura Borràs per adjudicar presumptament a dit contractes mentre era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L'alt tribunal considera que existeixen "indicis en l'execució de fets" que podrien ser "constitutius de delicte", en concret de prevaricació, frau a l'administració, malversació de fons públics i falsedat documental. El Suprem també vol investigar el suposat beneficiari d'aquests contractes, Isaías Herrero, un informàtic amic de Borràs amb el qual es va enviar correus electrònics on parlaven de la qüestió que ara s'investiga.
Segons l'exposició raonada que va rebre el Suprem de part del jutjat d'instrucció 9 de Barcelona, que investigava inicialment el cas, queda clar que Borràs va fraccionar contractes de prestació de serveis informàtics per imports inferiors a 18.000 euros per evitar haver d'obrir un concurs públic i adjudicar-los directament a una mateixa persona, concretament Isaías Herrero. En total, aquests contractes sumen prop de 260.000 euros. De la mateixa manera, com es pot llegir en la interlocutòria del Suprem, Borràs i Herrero van aportar suposadament pressupostos falsos a nom d'altres entitats i el preu dels contractes adjudicats no es corresponia amb el preu real del servei.
2. El Suprem pot investigar Borràs directament?
Laura Borràs és diputada de Junts per Catalunya (JxCat) al Congrés dels Diputats i, per tant, és aforada i només pot ser investigada pel Tribunal Suprem. Per poder-la investigar, l'alt tribunal ha de demanar un suplicatori a la cambra espanyola, que l'ha de votar. Això, però, no és immediat. El reglament del Congrés dels Diputats diu que un els diputats tenen immunitats i no poden ser inculpats ni processats sense l'autorització prèvia de la cambra. Si ho vol, Borràs pot renunciar a aquest dret.
Si no ho fa, quan el Congrés rebi el suplicatori, la presidenta, Meritxell Batet, l'ha de remetre en un termini de cinc dies a la Comissió de l'Estatut dels Diputats, que haurà de decidir en un termini màxim de trenta dies després de conèixer el cas de Borràs, ja sigui en audiència o per escrit. Un cop la comissió acabi la seva tasca, el ple haurà de votar si accepta o no la sol·licitud del jutge. En un termini de vuit dies, la presidenta del Congrés haurà d’informar de la decisió l'autoritat judicial, és a dir, el Suprem.
3. Què diu Borràs?
Tan bon punt es va fer públic que s'estava investigant Borràs, l'aleshores consellera de Cultura va assegurar sentir-se "orgullosa" de la feina feta al capdavant de la ILC durant cinc anys, va lamentar que s'intentessin generar "ombres" sobre la seva tasca i es posava a disposició de la investigació per esclarir "fins a la darrera qüestió". El desembre passat, davant dels grups parlamentaris, va negar taxativament cap mena d'irregularitat en l'adjudicació de contractes i va considerar "rotundament falses" les informacions que li atribuïen irregularitats, va esgrimir el "rigor" i va assegurar que totes les seves actuacions s'havien ajustat a la llei.
En declaracions més recents, concretament de finals de novembre, just després que el jutjat 9 elevés la causa al Suprem, Borràs va assegurar que es tractava d’una "investigació política" amb l'objectiu de no parlar de la situació anòmala que es viu a Catalunya. Aquell dia, Borràs va dir que no faria més declaracions sobre el cas dels contractes irregulars recordant que la seva màxima personal era el "rendiment de comptes i la transparència" i insistint, en aquest sentit, que ja havia comparegut al Parlament per donar explicacions. La diputada també va criticar l’Estat per intentar "reprimir judicialment" els seus adversaris polítics.
4. Què ha passat fins ara?
La investigació contra Laura Borràs va transcendir al novembre de 2018, quan es va saber que els Mossos d'Esquadra investigaven l'aleshores consellera de Cultura per la seva gestió mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes. En aquell moment, des del seu entorn s'assegurava que el que s'estava investigant no era Borràs sinó la institució que ella presidia. La principal sospita, en aquell moment inicial de la investigació, era que s'havien fraccionat contractes grans per fer-los passar per menors i evitar concursos públics.
La investigació, sota secret de sumari, l'ha pilotada des del principi el jutjat d'instrucció 9 de Barcelona. En aquell moment, Borràs era diputada al Parlament i per tant estava aforada i només podia ser investigada formalment i, arribat el cas, jutjada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Per què no ho investigava, doncs, el TSJC? En aquell moment la investigació era no era formal i fonts del tribunal confirmaven que no hi havia cap causa oberta. El jutjat 9 només recopilava indicis sense obrir formalment cap investigació. Si ho hagués fet, el TSJC l'hauria d'haver reclamat.
Quan Borràs va fer el salt al Congrés dels Diputats (primer el 28-A i després el 10-N) va passar a ser aforada pel Tribunal Suprem. És per això que fa uns mesos el jutjat 9 de Barcelona va elevar la causa contra la portaveu de JxCat a l'alt tribunal. El Suprem, al seu torn, va preguntar a la Fiscalia si veia indicis per obrir una investigació. El ministeri públic, amb una contundent exposició raonada escrita pel fiscal Javier Zaragoza, va demanar obrir una causa. Finalment la sala d'admissió ho ha acceptat i ha designat el magistrat Eduardo de Porres com a instructor. Serà davant seu on haurà de declarar Borràs com a investigada.
5. Ofensiva judicial contra Borràs?
La justícia espanyola posa el focus ara en Laura Borràs. De reconeguda trajectòria en l'àmbit de la cultura i propera als presidents Torra i Puigdemont, Borràs debuta com a diputada i consellera de Cultura amb uns primers mesos plàcids, fins que al novembre del 2018 apareixen les primeres informacions que la relacionen amb les suposats contractes a dit. L'ofensiva judicial del Suprem pot interpretar-se com un intent d'escapçar una de les favorites per ser candidata a la Generalitat i alhora un exemple de la renovació i les cares noves que havia situat JxCt a la primera fila, en contraposició al PDECat.
Amb la investigació oberta per Suprem, Borràs ja és la segona cap de files consecutiva de l'espai nacionalista a Madrid que és investigada després de posar els peus al Congrés. El primer va ser Franesc Homs l'any 2016 pel 9-N. Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van ser els primers investigats i no va ser fins després que va ser el torn d'Homs. El va acabar jutjant i inhabilitant el magistrat Manuel Marchena amb l'acusació del fiscal Jaime Moreno, protagonistes tots dos del judici del procés i que també podrien tenir un paper destacat en funció de com avanci la causa de Borràs.
Què s'està investigant? De què s'acusa Borràs? Què ha dit ella fins ara? Existeix una ofensiva judicial contra un dels noms amb més futur polític en l'espai de JxCat? Repassem les claus del cas a continuació:
1. Què s'investiga?
El Suprem ha obert una investigació contra Laura Borràs per adjudicar presumptament a dit contractes mentre era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L'alt tribunal considera que existeixen "indicis en l'execució de fets" que podrien ser "constitutius de delicte", en concret de prevaricació, frau a l'administració, malversació de fons públics i falsedat documental. El Suprem també vol investigar el suposat beneficiari d'aquests contractes, Isaías Herrero, un informàtic amic de Borràs amb el qual es va enviar correus electrònics on parlaven de la qüestió que ara s'investiga.
Segons l'exposició raonada que va rebre el Suprem de part del jutjat d'instrucció 9 de Barcelona, que investigava inicialment el cas, queda clar que Borràs va fraccionar contractes de prestació de serveis informàtics per imports inferiors a 18.000 euros per evitar haver d'obrir un concurs públic i adjudicar-los directament a una mateixa persona, concretament Isaías Herrero. En total, aquests contractes sumen prop de 260.000 euros. De la mateixa manera, com es pot llegir en la interlocutòria del Suprem, Borràs i Herrero van aportar suposadament pressupostos falsos a nom d'altres entitats i el preu dels contractes adjudicats no es corresponia amb el preu real del servei.
2. El Suprem pot investigar Borràs directament?
Laura Borràs és diputada de Junts per Catalunya (JxCat) al Congrés dels Diputats i, per tant, és aforada i només pot ser investigada pel Tribunal Suprem. Per poder-la investigar, l'alt tribunal ha de demanar un suplicatori a la cambra espanyola, que l'ha de votar. Això, però, no és immediat. El reglament del Congrés dels Diputats diu que un els diputats tenen immunitats i no poden ser inculpats ni processats sense l'autorització prèvia de la cambra. Si ho vol, Borràs pot renunciar a aquest dret.
Si no ho fa, quan el Congrés rebi el suplicatori, la presidenta, Meritxell Batet, l'ha de remetre en un termini de cinc dies a la Comissió de l'Estatut dels Diputats, que haurà de decidir en un termini màxim de trenta dies després de conèixer el cas de Borràs, ja sigui en audiència o per escrit. Un cop la comissió acabi la seva tasca, el ple haurà de votar si accepta o no la sol·licitud del jutge. En un termini de vuit dies, la presidenta del Congrés haurà d’informar de la decisió l'autoritat judicial, és a dir, el Suprem.
3. Què diu Borràs?
Tan bon punt es va fer públic que s'estava investigant Borràs, l'aleshores consellera de Cultura va assegurar sentir-se "orgullosa" de la feina feta al capdavant de la ILC durant cinc anys, va lamentar que s'intentessin generar "ombres" sobre la seva tasca i es posava a disposició de la investigació per esclarir "fins a la darrera qüestió". El desembre passat, davant dels grups parlamentaris, va negar taxativament cap mena d'irregularitat en l'adjudicació de contractes i va considerar "rotundament falses" les informacions que li atribuïen irregularitats, va esgrimir el "rigor" i va assegurar que totes les seves actuacions s'havien ajustat a la llei.
Borràs sempre ha defensat la seva gestió al capdavant de l'ICL i ha negat taxativament qualsevol tipus d'irregularitat en els contractes
En declaracions més recents, concretament de finals de novembre, just després que el jutjat 9 elevés la causa al Suprem, Borràs va assegurar que es tractava d’una "investigació política" amb l'objectiu de no parlar de la situació anòmala que es viu a Catalunya. Aquell dia, Borràs va dir que no faria més declaracions sobre el cas dels contractes irregulars recordant que la seva màxima personal era el "rendiment de comptes i la transparència" i insistint, en aquest sentit, que ja havia comparegut al Parlament per donar explicacions. La diputada també va criticar l’Estat per intentar "reprimir judicialment" els seus adversaris polítics.
4. Què ha passat fins ara?
La investigació contra Laura Borràs va transcendir al novembre de 2018, quan es va saber que els Mossos d'Esquadra investigaven l'aleshores consellera de Cultura per la seva gestió mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes. En aquell moment, des del seu entorn s'assegurava que el que s'estava investigant no era Borràs sinó la institució que ella presidia. La principal sospita, en aquell moment inicial de la investigació, era que s'havien fraccionat contractes grans per fer-los passar per menors i evitar concursos públics.
La investigació, sota secret de sumari, l'ha pilotada des del principi el jutjat d'instrucció 9 de Barcelona. En aquell moment, Borràs era diputada al Parlament i per tant estava aforada i només podia ser investigada formalment i, arribat el cas, jutjada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Per què no ho investigava, doncs, el TSJC? En aquell moment la investigació era no era formal i fonts del tribunal confirmaven que no hi havia cap causa oberta. El jutjat 9 només recopilava indicis sense obrir formalment cap investigació. Si ho hagués fet, el TSJC l'hauria d'haver reclamat.
Quan Borràs va fer el salt al Congrés dels Diputats (primer el 28-A i després el 10-N) va passar a ser aforada pel Tribunal Suprem. És per això que fa uns mesos el jutjat 9 de Barcelona va elevar la causa contra la portaveu de JxCat a l'alt tribunal. El Suprem, al seu torn, va preguntar a la Fiscalia si veia indicis per obrir una investigació. El ministeri públic, amb una contundent exposició raonada escrita pel fiscal Javier Zaragoza, va demanar obrir una causa. Finalment la sala d'admissió ho ha acceptat i ha designat el magistrat Eduardo de Porres com a instructor. Serà davant seu on haurà de declarar Borràs com a investigada.
5. Ofensiva judicial contra Borràs?
La justícia espanyola posa el focus ara en Laura Borràs. De reconeguda trajectòria en l'àmbit de la cultura i propera als presidents Torra i Puigdemont, Borràs debuta com a diputada i consellera de Cultura amb uns primers mesos plàcids, fins que al novembre del 2018 apareixen les primeres informacions que la relacionen amb les suposats contractes a dit. L'ofensiva judicial del Suprem pot interpretar-se com un intent d'escapçar una de les favorites per ser candidata a la Generalitat i alhora un exemple de la renovació i les cares noves que havia situat JxCt a la primera fila, en contraposició al PDECat.
Amb la investigació oberta per Suprem, Borràs ja és la segona cap de files consecutiva de l'espai nacionalista a Madrid que és investigada després de posar els peus al Congrés. El primer va ser Franesc Homs l'any 2016 pel 9-N. Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van ser els primers investigats i no va ser fins després que va ser el torn d'Homs. El va acabar jutjant i inhabilitant el magistrat Manuel Marchena amb l'acusació del fiscal Jaime Moreno, protagonistes tots dos del judici del procés i que també podrien tenir un paper destacat en funció de com avanci la causa de Borràs.
Causa Borràs al Suprem (20954-2019) by edicio naciodigital on Scribd