Deures per fer

Els actors independentistes busquen la unitat formal, que per ara només és antirepressiva després d'un estiu poc resolutiu. Avui són notícia l'article conjunt de Junqueras i Rovira, la Diada dels presos i exiliats, l'any judicial al Suprem, les targetes d'Iván Redondo, l'Estatut de Núria i Ramon Besa

09 de setembre del 2019
Actualitzat a les 8:17h

Clica aquí i rep El Despertador cada matí al correu

Sant tornem-hi! Espero que hàgiu passat -si les heu acabades, com ens passa a la majoria- unes bones vacances amb la família i els amics, i que us hi torneu a posar amb ganes i atents a l'actualitat. Torna El Despertador amb algun petit canvi per fer-vos més agradable i fàcil la lectura. A la redacció ja estem de tornada i amb les piles carregades després d'un estiu que, políticament, ha estat tranquil. Massa, perquè no s'ha resolt quina serà la resposta dels partits i entitats independentistes a la sentència del Suprem (seguim sense unitat malgrat que s'han fet acostaments a Ginebra), i tampoc sabem si Pedro Sánchez i Pablo Iglesias es posaran d'acord o tindrem noves eleccions espanyoles.

Ens espera, en qualsevol cas, una tardor d'alt voltatge. La Diada (la gent no fallarà) marcarà de nou l'inici del curs a l'espera de la sentència. De raons per sortir al carrer n'hi ha moltes i des de diverses òptiques. El clam contra la sortida repressiva i no negociada és el comú denominador, tal com demostra l'article conjunt que publiquem dels presos i exiliats. A falta d'una entesa que vagi més enllà en el "com ho farem", tothom afina la seva estratègia.

És, en aquest sentit, rellevant l'article conjunt d'Oriol Junqueras i Marta Rovira que han escrit per a NacióDigital. Seguiran al capdavant del partit i fixen una posició que passa per un referèndum acordat que caldrà, i així ho assumeixen, alguna cosa més que bona voluntat i insistència per aconseguir. Criden a deixar també enrere els plets interns entre independentistes. La unitat interna i el discurs clar -per bé que no tan contundent com alguns voldrien- és una fortalesa d'ERC en aquest moment.

L'altra gran família, la de JxCat, té deures per fer fora i dins de casa. La confluència entre el PDECat i la Crida amb la marca JxCat està encallada i, lògicament, la posició del partit de Carles Puigdemont costa més d'aclarir més enllà de les crides a la unitat i la confrontació. Haurem d'estar també atents als moviments del president Quim Torra, que no es descarta com a candidat. Avui Marta Rovira serà entrevistada per Mònica Terribas, el PDECat reuneix el comitè nacional per abordar el seu futur i els comuns pressionaran per un acord PSOE-Podem. Estarem molt pendents de l'obertura de l'any judicial a Madrid amb Felip VI, el president del Suprem, Carlos Lesmes, i la Fiscal General, María José Segarra. És a la mateixa sala on es va fer el judici de l'1-O. Serà el tema i seran durs.
 

Avui no et perdis

» Així comunicarà el Suprem la sentència de l'1-O; per Aida Morales.

»Opinió «Al servei de la República Catalana, la llibertat i la justícia»; per Oriol Junqueras i Marta Rovira.

»Entrevista a Francesc-Marc Álvaro: «És perillós no distingir entre activisme i periodisme»; per Pep Martí.

»La guerra europea que va perdre Espanya: cinc coses que potser no saps del 1714; per Pep Martí.

» Per què Joaquín Luna no ha estrenat temporada al «FAQS»?; per Sergi Ambudio.

»Opinió «​Crítica i autocrítica en la pagesia»; per Miquel Andreu.
 

Vist i llegit

Coincidint amb la Setmana del Llibre en Català el programa de Catalunya Ràdio En Guàrdia!, un plaer setmanal que ens regala la ràdio pública conduït per Enric Calpena, va dedicar ahir a la tarda l'espai a l'escriptora i periodista Montserrat Roig, que va morir massa jove (45 anys) per culpa d'un càncer de pit. Amb l'historiador Josep Maria Soléi Sabaté i la periodista Aina Torres, que ha estudiat la seva vida i obra, vam poder saber més de la Roig periodista i escriptora, que era indestriable de la Roig feminista, independentista i d'esquerres. Una gran figura de la nostra cultura. Recupereu-lo aquí.  

 El passadís

Iván Redondo, l'spin doctor de Pedro Sánchez, ha estat, sense cap mena de dubte, un dels noms de l'estiu. És evident que té poder i que la seva opinió pesa (i molt) a l'hora de marcar la política d'aliances. Si hi ha noves eleccions a Espanya, hi tindrà molt a veure. Ell, però, no es vol tancar cap porta personal pel que pugui venir. Redondo havia treballat pel PP i flirtejat amb Podem i Ciutadans abans d'anar al PSOE a reflotar Sánchez. Per això no va sorprendre que l'assessor, d'origen guipuscoà, es fes fa unes setmanes un tip de repartir targetes de visita en un dinar amb empresaris bascos. Mai se sap quina porta pot tocar trucar si les coses no surten bé.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1932 les Corts Espanyoles aprovaven el primer Estatut de Catalunya, conegut com el de Núria, ja que al santuari és on el van redactar les forces polítiques catalanes. El text va ser ratificat per les institucions catalanes i votat en referèndum l'agost de 1931. Hi va participar el 75% del cens i el 99% va votar "sí". Les dones no podien votar encara, però van recollir 400.000 signatures d'adhesió a un text que reconeixia el caràcter nacional de Catalunya, feia oficial el català i atorgava amplis poders al Govern de Francesc Macià. A les Corts va ser severament retallat. La Història sempre torna. Així va explicar Macià als catalans l'aprovació del text a Madrid

 L'aniversari

El 9 de setembre de l'any 1958, avui fa 61 anys, va néixer a Perafita, al Lluçanès, el periodista esportiu Ramon Besa, una de les veus més autoritzades (i talentoses) per parlar del Barça, i també de Leo Messi. Besa treballa actualment al diari El País i va fer els primers passos en premsa a El 9 Nou i l'Avui. Aquí podeu llegir els seus articles. Sobre Besa, que fa uns mesos va ser investit doctor honoris causa per la UVic, us deixo aquest extens reportatge de Toni Coromina. 
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per subscriure-t'hi