Una dècada del terratrèmol a l'oasi que va desencadenar el declivi de CDC

L'entrada dels Mossos al Palau de la Música va suposar el final d'una era, la de l'anomenat oasi català, i també va encetar el declivi del partit que durant 23 anys l'havia gestionat de forma ininterrompuda. Les revelacions sobre el saqueig de la institució cultural liderada per Fèlix Millet, al cap de només uns dies, van mutar cap al finançament irregular de Convergència i va obrir un front de grans dimensions a la formació liderada per Artur Mas. Si l'oasi havia començat a quedar sec -sensació que es faria encara més palpable després del cas Pretòria, aparegut només uns mesos després-, també s'hi acabaria quedant un partit que acabaria mutant definitivament arran d'un altre terratrèmol: la confessió de la "deixa" a càrrec de Jordi Pujol.

Tots dos casos van aparèixer amb cinc anys de diferència. Tots dos a finals de juliol, quan l'actualitat informativa comença a esllanguir. En un primer moment, el cas Palau no va tenir impacte real en Convergència -encara aliada amb Unió-, i Artur Mas, secretari general de la formació des de l'any 2000, va arribar amb comoditat al Palau de la Generalitat gràcies a uns notables 62 diputats als comicis del 2010. El desgast del tripartit va ser més alt que l'erosió per un cas que ja havia posat els dos peus al Parlament amb una comissió d'investigació en la qual responsables de CDC i de la Fundació Ramon Trias Fargas -que va canviar de nom després del Palau i va passar a anomenar-se CatDem abans de desaparèixer- van ser interrogats per l'oposició.

Els avenços en la investigació, i molt especialment les revelacions de la Fiscalia, van començar a erosionar seriosament l'estructura de Convergència. A mitjans de juny del 2013, fa sis anys, el ministeri públic especialitzat en Anticorrupció va xifrar en 6,6 milions d'euros els diners que s'havien desviat des de la institució cultural fins al partit nacionalista. El fiscal Emilio Sánchez Ulled -curiosament, el mateix que va exercir com a acusació contra Mas en el judici pel 9-N- va assenyalar que el Palau va ser la "canonada" a través de la qual CDC va desviar les comissions irregulars, i va definir Daniel Osàcar, extresorer de la formació, com el "gallet de la pistola".

Per què? Segons Ulled, Osàcar actuava com a "intermediari" entre el partit i la institució liderada per Millet. Convergència va ser condemnada per finançament irregular i a tornar els 6,6 milions d'euros desviats. En tot cas, però, el primer contacte entre els gestors del Palau es va produir quan Carles Torrent, mort el 2014 -tres anys abans del judici-, era el responsable de finances de la formació nacionalista. El seu nom apareix en cartes i arxius digitals del Palau. Osàcar apareixia en la documentació com a "Daniel" i, malgrat ser apartat del nucli financer de CDC, sovint apareixia a la seu del carrer Còrsega.

Els alts responsables de la formació sempre han defensat la innocència de l'extresorer, tot i la insistència de la Fiscalia -i el martelleig constant de l'oposició, que va portar Mas a comparèixer al Parlament fins i tot quan ja havia abandonat la Generalitat- en la veracitat de les comissions del 3%. Un percentatge que va posar en circulació l'expresident Pasqual Maragall i que, amb el pas del temps, va acabar derivant en el 4%. Aquesta era la quantitat de la comissió que arribava a CDC a canvi d'adjudicació d'obra pública, amb empreses tan rellevants com Ferrovial implicades. Els seus responsables no van ser condemnats perquè el delicte havia prescrit.

L'adeu de Mas

Una de les figures que van estar en l'ull de l'huracà mentre va durar la investigació i el judici -al qual Millet i Jordi Montull van arribar amb un pacte amb la Fiscalia sota el braç- va ser la de Mas. Tot i que en cap moment ha estat citat com a testimoni o com a investigat en cap causa relacionada amb el finançament irregular, l'oposició sempre el va situar com a responsable polític de la corrupció provada en el partit que dirigia. Un partit que, després de la confessió de Pujol, va posar la directa cap a una refundació materialitzada el juliol del 2016 amb el naixement del PDECat. 

Les noves sigles, però, no s'han escapat del braç de la justícia. L'Audiència Nacional va investigar la formació com a "continuadora" de CDC, malgrat que els seus responsables -Marta Pascal i David Bonvehí, en el moment de la imputació- s'han desmarcat al màxim de les trames que afectaven Convergència. Mas era vist com un vincle polític entre les dues etapes, i va acabar dimitint de la presidència del PDECat quan quedaven tan sols uns dies per la sentència del Palau que va acabar condemnant Osàcar -quatre anys i cinc mesos de presó- i també Convergència. Es tancava una etapa.

Una etapa que va començar el 23 de juliol del 2009 amb l'entrada dels Mossos al Palau de la Música i que va acabar desencadenant una reacció en cadena. Una dècada després, Convergència es manté hivernada, el PDECat n'és l'hereu polític i ara afronta una delicada refundació sota el paraigua de Junts per Catalunya. Un camí de repensament encetat amb el Palau i que s'ha produït sota l'influx del procés.