03
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
11:38h
Joan Josep Nuet deixa el lideratge d'EUiA i abandona també la militància del partit. Així ho ha anunciat el dirigent en un comunicat, una decisió que s'oficialitzarà al consell nacional que el partit celebrarà el 14 de juny. La renúncia de Nuet, que ha estat coordinador general d'EUiA durant set anys, era esperada després que es presentés de número quatre a la candidatura d'ERC a les eleccions espanyoles del 28 d'abril. En la missiva en la qual anuncia que abandona el càrrec carrega contra el lideratge "unipersonal" i la falta de "funcionament democràtic" de l'espai dels comuns, així com el risc que acabi esdevenint una esquerra "reaccionària" i no transformadora.
Nuet ha estat, juntament amb Elisenda Alamany, una de les veus més crítiques amb l'actual direcció dels comuns. Va participar de la confecció de Sobiranistes, que va néixer com un corrent intern que ha acabat coaligant-se amb ERC. De fet, arran d'aquesta decisió, Catalunya en Comú el va suspendre de militància el passat 15 de març acusant-lo de "trànsfuga" i, tres dies més tard, va deixar l'escó com a diputat del Parlament. Nuet és l'únic dirigent no independentista que està processat per desobediència en la causa de l'1-O per la seva acció com a membre de la mesa del Parlament presidida per Carme Forcadell. En aquests moments està pendent de ser jutjat.
La dimissió de Nuet implicarà la renovació de la direcció executiva. En la seva missiva argumenta que ja va manifestar fa setmanes la seva decisió de no optar a la reelecció i es mostra convençut "convençut que a EUiA existeix una clara majoria política que acompanya les decisions adoptades en els darrers mesos i que aquesta presentarà un anàlisi lúcid sobre els esdeveniments polítics i en garantirà la seva gestió". El dirigent es refereix així a la polèmica aliança amb ERC que ha aixecat polseguera dins d'un sector d'EUiA que ja abans de les eleccions demanava a seva dimissió i a l'espai dels comuns, del qual el partit en forma part.
En tot cas, manifesta que ara es dedicarà a la seva tasca de diputat al Congrés i que vol fer-ho sense "contradiccions". Seguirà com a secretari general de Comunistes i suspèn la militància a EUiA, on espera "poder-la reprendre" en un futur. "L'esquerra transformadora en pocs anys ha tocat el cel i alhora ha entrat en una crisi profunda. Les causes son diverses i les meves decisions segur que també han contribuït als encerts i a les equivocacions", afirma Nuet, que es mostra crític amb els comuns quan assegura que "cap projecte transformador pot avançar si s'edifica sobre lideratges unipersonals que substitueixen el funcionament democràtic per adhesions acrítiques". Aquesta fórmula, afegeix, passa a convertir l'espai "en crossa d'alguna de les diferents versions de la recomposició de la crisi del sistema" en lloc de servir per trencar el règim del 78.
Com va dir durant la campanya, assegura també que "negar o contraposar" l'eix nacional a la transformació social "no només empetiteix l'esquerra" sinó que la torna "reaccionària". "Només un projecte que fa compatible la sobirania i la fraternitat pot trobar solucions a les amenaces existents de divisió de la classe i del poble", sosté.
Trajectòria institucional extensa
La trajectòria política de Nuet és extensa. Els primers passos en la política institucional els va fer com a regidor de Montcada i Reixac, ciutat on viu, l'any 1991. Del 2006 al 2011 va ser senador, els quatre anys següents va ser diputat al Congrés i del 2015 al 2017 va ser diputat i secretari tercer de la mesa del Parlament de Catalunya, tasca per la qual està processat en la causa per desobediència. Després de les eleccions del 21-D, va exercir de diputat ras fins a la seva renúncia fa dos mesos i mig i ara torna a ser diputat al Congrés, motiu pel qual pot acabar sent jutjat pel Tribunal Suprem i no pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com la resta d'exmembres de la mesa.
Pel que fa a la trajectòria orgànica, va assumir la coordinació d'EUiA l'any 2012. Al mateix temps, és secretari general de Comunistes -partit integrat a EUiA però que dona suport a l'acord amb ERC- des del 2010, càrrec que mantindrà. La renúncia de Nuet arriba enmig de les negociacions per la governabilitat de Barcelona, tot i que durant les eleccions municipals no ha fet campanya per cap de les candidatures que pugnen per l'alcaldia de la capital catalana.
Nuet ha estat, juntament amb Elisenda Alamany, una de les veus més crítiques amb l'actual direcció dels comuns. Va participar de la confecció de Sobiranistes, que va néixer com un corrent intern que ha acabat coaligant-se amb ERC. De fet, arran d'aquesta decisió, Catalunya en Comú el va suspendre de militància el passat 15 de març acusant-lo de "trànsfuga" i, tres dies més tard, va deixar l'escó com a diputat del Parlament. Nuet és l'únic dirigent no independentista que està processat per desobediència en la causa de l'1-O per la seva acció com a membre de la mesa del Parlament presidida per Carme Forcadell. En aquests moments està pendent de ser jutjat.
La dimissió de Nuet implicarà la renovació de la direcció executiva. En la seva missiva argumenta que ja va manifestar fa setmanes la seva decisió de no optar a la reelecció i es mostra convençut "convençut que a EUiA existeix una clara majoria política que acompanya les decisions adoptades en els darrers mesos i que aquesta presentarà un anàlisi lúcid sobre els esdeveniments polítics i en garantirà la seva gestió". El dirigent es refereix així a la polèmica aliança amb ERC que ha aixecat polseguera dins d'un sector d'EUiA que ja abans de les eleccions demanava a seva dimissió i a l'espai dels comuns, del qual el partit en forma part.
"Cap projecte transformador pot avançar si s'edifica sobre lideratges unipersonals que substitueixen el funcionament democràtic per adhesions acrítiques"
En tot cas, manifesta que ara es dedicarà a la seva tasca de diputat al Congrés i que vol fer-ho sense "contradiccions". Seguirà com a secretari general de Comunistes i suspèn la militància a EUiA, on espera "poder-la reprendre" en un futur. "L'esquerra transformadora en pocs anys ha tocat el cel i alhora ha entrat en una crisi profunda. Les causes son diverses i les meves decisions segur que també han contribuït als encerts i a les equivocacions", afirma Nuet, que es mostra crític amb els comuns quan assegura que "cap projecte transformador pot avançar si s'edifica sobre lideratges unipersonals que substitueixen el funcionament democràtic per adhesions acrítiques". Aquesta fórmula, afegeix, passa a convertir l'espai "en crossa d'alguna de les diferents versions de la recomposició de la crisi del sistema" en lloc de servir per trencar el règim del 78.
Com va dir durant la campanya, assegura també que "negar o contraposar" l'eix nacional a la transformació social "no només empetiteix l'esquerra" sinó que la torna "reaccionària". "Només un projecte que fa compatible la sobirania i la fraternitat pot trobar solucions a les amenaces existents de divisió de la classe i del poble", sosté.
Trajectòria institucional extensa
La trajectòria política de Nuet és extensa. Els primers passos en la política institucional els va fer com a regidor de Montcada i Reixac, ciutat on viu, l'any 1991. Del 2006 al 2011 va ser senador, els quatre anys següents va ser diputat al Congrés i del 2015 al 2017 va ser diputat i secretari tercer de la mesa del Parlament de Catalunya, tasca per la qual està processat en la causa per desobediència. Després de les eleccions del 21-D, va exercir de diputat ras fins a la seva renúncia fa dos mesos i mig i ara torna a ser diputat al Congrés, motiu pel qual pot acabar sent jutjat pel Tribunal Suprem i no pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com la resta d'exmembres de la mesa.
Pel que fa a la trajectòria orgànica, va assumir la coordinació d'EUiA l'any 2012. Al mateix temps, és secretari general de Comunistes -partit integrat a EUiA però que dona suport a l'acord amb ERC- des del 2010, càrrec que mantindrà. La renúncia de Nuet arriba enmig de les negociacions per la governabilitat de Barcelona, tot i que durant les eleccions municipals no ha fet campanya per cap de les candidatures que pugnen per l'alcaldia de la capital catalana.