MAPA Consulta quants pisos s'han construït al teu municipi entre 2014 i 2017

Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre verd, sota el logo de NacióDigital. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el nombre d'habitatges iniciats (total, per iniciativa privada i de protecció oficial) entre 2014 i 2017, la població, la ràtio per cada 1.000 habitants i el percentatge de protecció oficial respecte el total. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.

El sector de la construcció està lluny d'arribar als nivells previs a la crisi. Segons les últimes dades disponibles, entre 2014 i 2017, es va iniciar en total la construcció de 33.460 habitatges a Catalunya, mentre que només el 2007 se'n van començar 94.554. En 333 municipis, de fet, no es va iniciar la construcció d'un sol habitatge en aquests quatre anys. En tot cas, de mitjana, se'n van començar 4,4 per cada 1.000 catalans.

Els municipis amb més nous edificis

Els municipis on la ràtio és més elevada són petits (la construcció de pocs edificis ja la fa variar ràpid). En concret, són Fontanilles (Baix Empordà), amb 30 habitatges iniciats tot i ser 138 habitants, Palau-sator (Baix Empordà), amb 28 de començats per 285 veïns, i Bolvir (Cerdanya), amb 33 d'iniciats amb 380 habitants. Tenint en compte els municipis de més de 1.000 habitants, els que tenen la major ràtio d'habitatges construïts són Naut Aran (Vall d'Aran), amb 66,8 per cada 1.000 veïns; seguit de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), amb 60,7; Vilablareix (Gironès), amb 46,1; Llívia (Cerdanya), amb 45,2; i Alp (Cerdanya), amb 44.

Aquesta ràtio no varia massa en relació al tamany dels municipis. En els pobles amb menys de 200 habitants, se situa en 5,5 habitatges començats per cada 1.000 habitants, però la variació no segueix una evolució clara a mesura que creix el padró. De fet, en les ciutats de més 100.000 habitants, la ràtio és molt similar, de 5,2, mentre que aquesta cau a 3,8 en el cas de Barcelona. Els que menys habitatges van iniciar van ser els pobles d'entre 200 i 500 veïns: només 3,3 de nous per cada 1.000 persones.
 
Malgrat la baixa construcció de nous habitatges, el percentatge dels de protecció oficial és igualment insuficient per complir amb la llei catalana del dret a l'habitatge, que fixa que s'ha de tendir a que el 15% d'aquests tinguin finalitats socials. Entre 2014 i 2017, només l'11,3% dels nous habitatges començats van ser de protecció oficial. De fet, només 37 dels 947 municipis van iniciar-ne la construcció.

A tres d'aquests, però, la totalitat dels nous habitatges van ser de protecció oficial. Es tracta de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), on se'n van començar deu; Olost (Osona), amb quatre; i Prades (Baix Camp), amb dos. El percentatge és igualment elevat a Manlleu (Osona), on 11 dels 20 nous habitatges iniciats són de protecció oficial; Sant Vicenç de Montalt (Maresme), amb 25 de 46; o Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), amb quatre de vuit. Diverses ciutats del Baix Llobregat també presenten percentatges alts: Viladecans (42,4%), el Prat de Llobregat (41,9%), Sant Joan Despí (36,1%) i Molins de Rei (25,1%).
 
Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre verd, sota el logo de NacióDigital. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el nombre d'habitatges iniciats (total, per iniciativa privada i de protecció oficial) entre 2014 i 2017, la població, la ràtio per cada 1.000 habitants i el percentatge de protecció oficial respecte el total. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.