Segur que més de la meitat de les persones que viuen o han estat durant una bona temporada a Barcelona tenen gravada al cervell una frase molt enigmàtica: “ES VICIO ES ALQUILER”, així, en castellà i en majúscula.
"Sí!", direu, "al carrer Marina tot just creuar el pont en direcció muntanya a la dreta!" Són unes lletres blanques a la façana d'un edifici molt deteriorat situat al número 122 del carrer Marina, que per la seva posició privilegiada han estat vistes repetides vegades per molts dels qui hi hem passat alguna vegada.
Els més curiosos volen anar més enllà, com és el cas del comunicador cultural Daniel Zapater, que fa uns dies preguntava a Instagram quina era la història d'aquell edifici. I és que darrere aquelles misterioses lletres s'amaga entre d'altres la història d’una de les empreses barcelonines més antigues encara en actiu.
Si ens fixem bé en la façana, més enllà de les lletres destacades en blanc hi podem llegir: “GAY SILLAS MESAS SERVICIO PARA BANQUETES SECCIÓN DE ALQUILER”. Entre els més observadors, segur que algú s'haurà fixat que en alguns concerts o esdeveniments socials les cadires, especialment les de fusta plegables, porten escrit al darrere "Casa Gay", doncs bé, és la mateixa empresa.
La Casa Gay fou fundada per José Gay i Gurrí l'any 1860, moment en què tenia la concessió de les ja desaparegudes cadires que fins fa ben poc es llogaven a la Rambla. En un principi hi havia cadires a la plaça Catalunya, al Liceu i davant del monument a Colom. Amb el temps, l'empresa va agafar embranzida i el 1916 ja tenien un local al carrer Ali Bei cantonada amb Passeig de Sant Joan i un magatzem de cinc plantes al carrer Fontrodona del Poble Sec.
L'immoble va ser ocupat per, entre altres activitats, dur-hi a terme tallers artístics Foto: Bernat Cedó
El 1929, coincidint amb l'any de la 2a Exposició Internacional de Barcelona, s'inaugura el local del carrer Marina del que hem començat a parlar i el 1935, un any abans de l'esclat de la Guerra Civil, s'obre un nou local al Carrer Roger de Llúria 12-14, que encara està obert al públic.
L'any 1947 va entrar com a soci Lluís Ortega i Peres, segons explica David Ortega, actual conseller de l'empresa i descendent de Lluís Ortega. Amb la mort del germà i la germana Gay sense descendència una part del patrimoni va ser donada i la resta de l'empresa va seguir amb la família Ortega Aixelà al capdavant.
En el cas del local del carrer Marina 122, segons el registre de la propietat, la Sra. Gay n'era la propietària i, en quedar sense testament, va anar parar a una neboda seva, que pel que sembla va cedir-ne l'ús a "els blancs", la congregació religiosa dels Mercedaris, amb seu actual a l'Església de Sant Pere Nolasc de la Plaça Castella i que tenen com a missió principal l'ajuda a persones que són o han estat a la presó. Sembla que en algun moment els mercedaris hi van fer algun tipus d'obra religiosa però va durar poc. El llegat també incloïa un edifici annex ara ja enderrocat.
Pel que sembla, els nous propietaris de l'immoble van tenir-lo molt de temps abandonat i finalment l'immoble va ser ocupat per, entre altres activitats, dur-hi a terme tallers artístics. Segons afirma un membre d'un dels col·lectius que s'hi van instal·lar durant un temps amb el qual s'ha pogut contactar, veient que des de les finestres es podia accedir a pintar les lletres van tenir una idea.
Simplement canviant el color d'algunes de les lletres de la façana podien variar el sentit comercial del missatge original. Aquí va néixer la famosa frase “ES VICIO ES ALQUILER” enigmàtica i evident a la vegada per la que la gent es pregunta ja fa molts anys.
A la façana de l'edifici encara ara es pot veure una instal·lació artística sobre rajola en la qual s'explica la història dels entorns de l'edifici: hi apareixen unes imatges aèries de Barcelona durant els bombardejos de 1938, moment en el qual la finca annexa, ara enderrocada va ser afectada pels bombardeigs. Els seus veïns van conviure durant anys amb una gran esquerda.
Per altra banda, hi ha la imatge de la façana de la finca que hi ha just a l'altra banda del carrer, on s'aprecia que després de ser tapiat, durant un cert temps les plantes dels balcons encara eren vives. I, per últim, hi ha 2 imatges referides a un ficus que hi havia davant la casa i fou arrencat en les obres d'anivellament del carrer Marina.
Amb tot, la finca en concret, segons el Portal d'Informació Urbanística de Barcelona fa molts anys que està afectada per una futura zona verda de la ciutat, que probablement ampliarà el parc ja existent.