15
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
26
de febrer
a les
20:58h
Plataforma per Catalunya formalitzarà aquest dissabte la seva dissolució. El partit creat l’any 2002 per Josep Anglada a Vic, que el 2010 va estar a punt d’entrar al Parlament de Catalunya i que el 2011 va obtenir 67 regidors arreu del país, celebrarà a porta tancada a Mataró un congrés extraordinari que certificarà la seva desaparició. L'objectiu, facilitar l’entrada en bloc de la majoria dels seus militants a Vox.
Tot i que la Secretària General de PxC i regidora de Mataró, Mónica Lora, havia manifestat la voluntat de mantenir viu el partit i presentar-se en coalició amb Vox en aquells municipis on PxC té implantació, el partit de Santiago Abascal i Javier Ortega Smith va bloquejar aquesta opció, com ja va explicar NacióDigital. Vox només contemplava dues opcions. La primera, la incorporació de membres de PxC a títol individual, sempre que aquests haguessin tramitat prèviament la seva baixa al partit. La segona, l’entrada col·lectiva del gruix de militants i regidors de PxC, si el partit es dissolia.
Finalment el partit xenòfob català ha optat per la segona via, tot i que la decisió s'ha demorat per manca de garanties de dirigents i regidors de PxC per encapçalar llistes a les eleccions municipals. Vox aprovarà el procediment per fer les llistes en el congrés que farà el 23 de febrer i oficialment encara no pot garantir a ningú encapçalar una candidatura. Alguns exdirigents de PxC, però, ja ocupen llocs de responsabilitat a Vox. Per exemple, Joan Garriga i Daniel Clemente són coordinadors del partit d'Abascal a Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat, respectivament.
L'agonia de PxC
La situació de PxC era totalment agònica, després que a les eleccions municipals del 2015, després d’haver expulsat al seu líder i fundador Josep Anglada, el patit enfonsar obtenint només 8 regidors a tot Catalunya. En van conservar tres al Vendrell, dos a Salt, un a Mataró, i un als petits municipis de Sant Miquel de Fluvià i Roquetes. També manté grups de militants a Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Reus i Olot.
El grup municipal més potent és el del Vendrell i el seu cap de llista August Armengol, és també president del partit. Fa un any va manifestar la seva voluntat de plegar i l'exnúmero dos del neonazi Movimiento Social Republicano (MSR), Jordi de la Fuente, es va fer càrrec de la gestora que havia de dirigir PxC al Baix Penedès fins a les municipals d'enguany.
I es donava per segur que De la Fuente encapçalaria la llista o aniria de segon darrere d'Armengol, sempre que finalment el segon deixés l'Ajuntament i es retirés després de les eleccions. Però un cop Armengol s'ha espolsat la responsabilitat de ser president del partit i aprofitant els nous horitzons que aporta Vox, s’ho ha repensat i, probablement, s’oferirà a encapçalar la llista de la marca al Vendrell. Amb tot, De La Fuente no té encara assegurat un lloc que li garanteixi ser escollit regidor, si bé podria postular-se per la llista de Vox de Segur de Calafell.
La marca Vox, benefici o perjudici?
Sobre el debat de dissolució de PxC, els seus membres han tingut dubtes sobre si presentar-se sota la sigla de Vox els beneficiaria o perjudicaria en alguns municipis. No és cap secret que a municipis on PxC va aconseguir bons resultats a les municipals, com Vic, Salt o Olot, els vots aconseguits en els comicis locals triplicaven habitualment els suports aconseguits en eleccions catalanes o espanyoles.
Molts dels veïns que votaven PxC a les municipals pel seu rebuig a la immigració, a les altres eleccions votaven partits catalanistes o independentistes. I aquests antics votants de PxC difícilment donaran el seu vot a un partit que vol tancar TV3, capgirar el model lingüístic escolar i dissoldre la Generalitat. Entre altres coses, això posa en dubte que a Olot l'exregidor Nacho Mulleras –que fins al 2010 militava a Democracia Nacional-, aconsegueixi amb la sigla de Vox tornar a entrar a l’ajuntament de la capital de la Garrotxa.
El qui sí sortirà beneficiat de l’entrada del que quedava de PxC a Vox és Josep Anglada. Després de ser expulsat del partit es va presentar a les passades municipals per Plataforma Vigatana i va mantenir la seva acta de regidor. Ara, amb la sigla Som Identitaris vol presentar candidatures a diversos municipis amb el seu discurs xenòfob i contrari a la immigració però mostrant un perfil més catalanista, oposant-se a les propostes de Vox contra l’estat autonòmic i la llengua catalana. Precisament per evitar que Anglada intenti recuperar la sigla de Plataforma per Catalunya, en el congrés de dissolució de demà s’acordarà transformar el partit en una fundació o associació amb el mateix nom.
Tot i que la Secretària General de PxC i regidora de Mataró, Mónica Lora, havia manifestat la voluntat de mantenir viu el partit i presentar-se en coalició amb Vox en aquells municipis on PxC té implantació, el partit de Santiago Abascal i Javier Ortega Smith va bloquejar aquesta opció, com ja va explicar NacióDigital. Vox només contemplava dues opcions. La primera, la incorporació de membres de PxC a títol individual, sempre que aquests haguessin tramitat prèviament la seva baixa al partit. La segona, l’entrada col·lectiva del gruix de militants i regidors de PxC, si el partit es dissolia.
Finalment el partit xenòfob català ha optat per la segona via, tot i que la decisió s'ha demorat per manca de garanties de dirigents i regidors de PxC per encapçalar llistes a les eleccions municipals. Vox aprovarà el procediment per fer les llistes en el congrés que farà el 23 de febrer i oficialment encara no pot garantir a ningú encapçalar una candidatura. Alguns exdirigents de PxC, però, ja ocupen llocs de responsabilitat a Vox. Per exemple, Joan Garriga i Daniel Clemente són coordinadors del partit d'Abascal a Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat, respectivament.
L'agonia de PxC
La situació de PxC era totalment agònica, després que a les eleccions municipals del 2015, després d’haver expulsat al seu líder i fundador Josep Anglada, el patit enfonsar obtenint només 8 regidors a tot Catalunya. En van conservar tres al Vendrell, dos a Salt, un a Mataró, i un als petits municipis de Sant Miquel de Fluvià i Roquetes. També manté grups de militants a Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Reus i Olot.
El grup municipal més potent és el del Vendrell i el seu cap de llista August Armengol, és també president del partit. Fa un any va manifestar la seva voluntat de plegar i l'exnúmero dos del neonazi Movimiento Social Republicano (MSR), Jordi de la Fuente, es va fer càrrec de la gestora que havia de dirigir PxC al Baix Penedès fins a les municipals d'enguany.
I es donava per segur que De la Fuente encapçalaria la llista o aniria de segon darrere d'Armengol, sempre que finalment el segon deixés l'Ajuntament i es retirés després de les eleccions. Però un cop Armengol s'ha espolsat la responsabilitat de ser president del partit i aprofitant els nous horitzons que aporta Vox, s’ho ha repensat i, probablement, s’oferirà a encapçalar la llista de la marca al Vendrell. Amb tot, De La Fuente no té encara assegurat un lloc que li garanteixi ser escollit regidor, si bé podria postular-se per la llista de Vox de Segur de Calafell.
La marca Vox, benefici o perjudici?
Sobre el debat de dissolució de PxC, els seus membres han tingut dubtes sobre si presentar-se sota la sigla de Vox els beneficiaria o perjudicaria en alguns municipis. No és cap secret que a municipis on PxC va aconseguir bons resultats a les municipals, com Vic, Salt o Olot, els vots aconseguits en els comicis locals triplicaven habitualment els suports aconseguits en eleccions catalanes o espanyoles.
Molts dels veïns que votaven PxC a les municipals pel seu rebuig a la immigració, a les altres eleccions votaven partits catalanistes o independentistes. I aquests antics votants de PxC difícilment donaran el seu vot a un partit que vol tancar TV3, capgirar el model lingüístic escolar i dissoldre la Generalitat. Entre altres coses, això posa en dubte que a Olot l'exregidor Nacho Mulleras –que fins al 2010 militava a Democracia Nacional-, aconsegueixi amb la sigla de Vox tornar a entrar a l’ajuntament de la capital de la Garrotxa.
El qui sí sortirà beneficiat de l’entrada del que quedava de PxC a Vox és Josep Anglada. Després de ser expulsat del partit es va presentar a les passades municipals per Plataforma Vigatana i va mantenir la seva acta de regidor. Ara, amb la sigla Som Identitaris vol presentar candidatures a diversos municipis amb el seu discurs xenòfob i contrari a la immigració però mostrant un perfil més catalanista, oposant-se a les propostes de Vox contra l’estat autonòmic i la llengua catalana. Precisament per evitar que Anglada intenti recuperar la sigla de Plataforma per Catalunya, en el congrés de dissolució de demà s’acordarà transformar el partit en una fundació o associació amb el mateix nom.