26
de gener
del
2019
Actualitzat
el
27
de gener
a les
9:50h
A les cadires del Centre de Convencions Internacionals de Barcelona hi reposaven cartells amb la paraula "unitat". Tot estava preparat al congrés constituent de la Crida Nacional per la República per projectar dos missatges: primer, que l'independentisme ha de caminar unit en els pròxims mesos -altre cop marcats pel calendari electoral-; i, segon, que la Crida és l'espai que millor ocupa la centralitat política i aglutina el missatge sobiranista. La marca ideada per Carles Puigdemont i Jordi Sànchez neix com una OPA hostil als partits, començant pel PDECat. Aquest dissabte ha començat a fer camí, sense esperar unes sigles neoconvergents que els dirigents del nounat espai donen per amortitzades.
Al congrés de la Crida han estat tan destacades les presències com les absències. S'hi han escoltat les veus de Puigdemont des de Waterloo -president fundador- i Sànchez des de Lledoners -gràcies a la carta llegida per Joan Lluís Bozzo-, així com la del president de la Generalitat, Quim Torra, que ha defensat l'acció del Govern i el compromís per fer possible la República, missatge llegit com una resposta a les crítiques de l'ANC. Torra també ha reclamat una candidatura unitària a Barcelona i fer possible una sola llista a les eleccions europees, missatges repetits per Toni Morral, secretari general i home fort de la direcció de la Crida. L'escoltava des de primera fila -i amb rostre seriós- David Bonvehí, president del PDECat. Artur Mas, en canvi, no hi era. Tampoc va participar en l'assemblea fundacional a Manresa.
Sànchez, president i estratègia unitària
Un cop proclamat president, Sànchez ha enviat un missatge als fundadors que s'han acostat al congrés constituent de la formació. Com tots els oradors que han pres la paraula durant el conclave, Sànchez ha fet un clam a la unitat i ha instat l'independentisme a acordar ja una estratègia unitària. Per què? "La necessitem com l'aire", ha assegurat per carta des de la presó.
Una de les qüestions que planen sobre la Crida és si s'articularà definitivament com una formació convencional, i l'expresident de l'ANC ha assegurat que no pretenen "instal·lar-se" en el sistema de partits. "Hem vingut a aglutinar com més gent millor per tornar a fer possible l'oportunitat de llibertat de l'1-O", ha recalcat Sànchez, tal com havia repetit amb anterioritat Morral, que es perfila com l'home fort de la nova marca al costat de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. "El que toca és aprendre dels errors, corregir i seguir avançant. No venim a substituir partits, però sí a prendre partit per defensar els espais d'unitat", ha reblat el dirigent independentista.
Puigdemont: "Ni la presó ni l'exili ens confrontaran"
Des de Waterloo, l'expresident Carles Puigdemont ha reivindicat que la Crida serà l'espai més "plural, transversal i inclusiu" de l'independentisme. A partir d'aquesta premissa, ha refermat que el moviment és el més fidel a l'esperit d'unitat de l'1-O. "Ni la presó ni l'exili ens confrontaran", ha afirmat Puigdemont, rebut amb crits de "president, president". "El nostre objectiu no és comptar els dies a les presons i l'exili sinó comptar els dies que ens falten per ser una República reconeguda internacionalment, per viure en una democràcia real, de llibertats i de respecte", ha afegit.
Puigdemont ha reclamat no desviar-se del que ha definit com a "actitud Crida", que segons la seva opinió, és la mateixa "actitud que va vèncer l'estat autoritari l'1-O". "Si volem continuar vencent l'estat autoritari, hem de renovar i reforçar aquesta actitud. Sense aquesta actitud ens allunyem de la victòria definitiva", ha reblat. L'expresident, que ha recalcat que per assolir la República queda un "camí molt llarg", ha argumentat que la marca neoconvergent mira a dreta i esquerra amb "generositat". Per Puigdemont, la Crida sintetitza la "modernització de la política".
Missatges de Torra a l'ANC
"Jo vull guanyar, i sé que vosaltres voleu guanyar. De manera que la fórmula és unitat, llibertat i República". Aquest és un dels missatges principals que ha desgranat el president de la Generalitat, Quim Torra, en la seva intervenció. Torra tenia ganes de dir coses i no s'ha mossegat la llengua. Primer de tot, ha volgut deixar clar, davant les crítiques de l'ANC pels "incompliments" en el full de ruta independentista, que tot el Govern té l'objectiu d'arribar a la República.
"Em sento orgullós dels consellers de Junts per Catalunya (JxCat) i dels d'ERC. Tots tenim l'objectiu de fer la República catalana, que ningú en tingui cap dubte", ha indicat. "La lluita pels drets socials i nacionals ens hi portarà. Nosaltres som els que tenim com a objectiu prioritari la investidura del president Puigdemont, que ningú no se n'oblidi", ha apuntat Torra tot seguit, referint-se a un dels compromisos de JxCat.
El president de la Generalitat ha demanat una candidatura unitària a l'Ajuntament de Barcelona, i ha fet una crida explícita a Joaquim Forn, Ernest Maragall, Neus Munté, Ferran Mascarell i Jordi Graupera a negociar per aconseguir-la. "Us ho demano sisplau", ha apuntat. "Imaginem que hi ha un alcalde independentista a Barcelona, i que guanyem les europees amb més d'un 50%. Us imagineu on ens situem? Hem de guanyar a la capital catalana i a les europees, i a totes les que se'ns posin per davant. No renuncieu a res, accepteu els papers incòmodes si així avancem", ha dit Torra.
Ponències aprovades... i sense referència a la unilateralitat
El matí ha servit per presentar públicament la ponència política i la d'organització, que no tenien esmenes vives i ja van ser projectades en la convenció fundacional de Manresa. En cap de les votacions de les ponències -i tampoc en l'elecció de la direcció-, han pogut votar Puigdemont ni els presos. En el cas del full de ruta estratègic, la Crida aposta per un referèndum "efectiu i acordat" amb l'Estat, sense renunciar a cap de les vies "democràtiques" i no-violentes per aconseguir la independència. No s'inclou, això sí, cap referència explícita a la unilateralitat. Les llistes unitàries també es consignen en el text, avui presentat per Marc Guerrero, exlíder dels liberals de Convergència.
La ponència organitzativa tampoc arribava al plenari amb esmenes vives, però un dels congressistes, Joan-Ramon Colomines-Companys, ha pujat al faristol per lamentar -malgrat votar-hi a favor- que el text modelava una organització molt assimilable a un partit polític tradicional. La Crida tindrà tres òrgans interns: una direcció política de 21 persones, un "senat" format per les corrents ideològiques i els quadres territorials, i una assemblea que es reunirà cada dos anys. El punt clau, això sí, és que s'ha refermat el compromís de dissoldre's un cop feta efectiva la República. "Naixem per desaparèixer", es pot escoltar en un vídeo publicat un cop tancat el congrés.
Direcció en marxa
La tria de la direcció s'ha fet de forma presencial, de manera que ni Puigdemont -exiliat- ni Sànchez, Josep Rull, Jordi Turul i Joaquim Forn -empresonats- han pogut participar en les votacions. El tàndem de l'expresident de la Generalitat i Morral ha rebut 2.417 vots, a moltíssima distància dels líders de la candidatura alternativa, Jordi Ferrés i Oriol Izquierdo, que n'han obtingut 115. Tots dos, però, havien demanat explícitament el vot per a Sànchez i el nou secretari general. Gerard Sesé i Rosario Palomino, integrants de la candidatura alternativa, han aconseguit sumar-se a la cúpula.
La dirigent més votada ha estat Laura Borràs amb 2.237 vots, seguida d'Elsa Artadi, que n'ha sumat 2222. Els dos milers de sufragis també els han sumat Gemma Geis, portaveu parlamentària adjunta de JxCat, i la periodista Pilar Calvo, portaveu dels presos durant la vaga de fam. La cúpula té un dirigent d'ERC, Josep Andreu -alcalde de Montblanc i exdiputat al Congrés-, i dos exmilitants republicans: Àngels Cabasés, que també va ser diputada a la cambra catalana, i Gerard Sesé, que fa unes setmanes va fer pública una carta justificant per què ja no formava part d'ERC.
Dilluns ja es reuneix l'executiva, que és qui haurà de prendre les decisions rellevants dels propers mesos: participació a les eleccions, rumb estratègic, rol com a "associació amb sensibilitat de moviment" i encaix amb el PDECat. Això, només per començar.
Al congrés de la Crida han estat tan destacades les presències com les absències. S'hi han escoltat les veus de Puigdemont des de Waterloo -president fundador- i Sànchez des de Lledoners -gràcies a la carta llegida per Joan Lluís Bozzo-, així com la del president de la Generalitat, Quim Torra, que ha defensat l'acció del Govern i el compromís per fer possible la República, missatge llegit com una resposta a les crítiques de l'ANC. Torra també ha reclamat una candidatura unitària a Barcelona i fer possible una sola llista a les eleccions europees, missatges repetits per Toni Morral, secretari general i home fort de la direcció de la Crida. L'escoltava des de primera fila -i amb rostre seriós- David Bonvehí, president del PDECat. Artur Mas, en canvi, no hi era. Tampoc va participar en l'assemblea fundacional a Manresa.
Sànchez, president i estratègia unitària
Un cop proclamat president, Sànchez ha enviat un missatge als fundadors que s'han acostat al congrés constituent de la formació. Com tots els oradors que han pres la paraula durant el conclave, Sànchez ha fet un clam a la unitat i ha instat l'independentisme a acordar ja una estratègia unitària. Per què? "La necessitem com l'aire", ha assegurat per carta des de la presó.
"No venim a substituir partits, però sí a prendre partit per defensar els espais d'unitat", ha expressat Sànchez un cop escollit president de la Crida
Una de les qüestions que planen sobre la Crida és si s'articularà definitivament com una formació convencional, i l'expresident de l'ANC ha assegurat que no pretenen "instal·lar-se" en el sistema de partits. "Hem vingut a aglutinar com més gent millor per tornar a fer possible l'oportunitat de llibertat de l'1-O", ha recalcat Sànchez, tal com havia repetit amb anterioritat Morral, que es perfila com l'home fort de la nova marca al costat de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. "El que toca és aprendre dels errors, corregir i seguir avançant. No venim a substituir partits, però sí a prendre partit per defensar els espais d'unitat", ha reblat el dirigent independentista.
Carles Puigdemont, durant el congrés constituent de la Crida Foto: Julio Díaz / Crida Nacional
Puigdemont: "Ni la presó ni l'exili ens confrontaran"
Des de Waterloo, l'expresident Carles Puigdemont ha reivindicat que la Crida serà l'espai més "plural, transversal i inclusiu" de l'independentisme. A partir d'aquesta premissa, ha refermat que el moviment és el més fidel a l'esperit d'unitat de l'1-O. "Ni la presó ni l'exili ens confrontaran", ha afirmat Puigdemont, rebut amb crits de "president, president". "El nostre objectiu no és comptar els dies a les presons i l'exili sinó comptar els dies que ens falten per ser una República reconeguda internacionalment, per viure en una democràcia real, de llibertats i de respecte", ha afegit.
Puigdemont ha reclamat no desviar-se del que ha definit com a "actitud Crida", que segons la seva opinió, és la mateixa "actitud que va vèncer l'estat autoritari l'1-O". "Si volem continuar vencent l'estat autoritari, hem de renovar i reforçar aquesta actitud. Sense aquesta actitud ens allunyem de la victòria definitiva", ha reblat. L'expresident, que ha recalcat que per assolir la República queda un "camí molt llarg", ha argumentat que la marca neoconvergent mira a dreta i esquerra amb "generositat". Per Puigdemont, la Crida sintetitza la "modernització de la política".
Missatges de Torra a l'ANC
"Jo vull guanyar, i sé que vosaltres voleu guanyar. De manera que la fórmula és unitat, llibertat i República". Aquest és un dels missatges principals que ha desgranat el president de la Generalitat, Quim Torra, en la seva intervenció. Torra tenia ganes de dir coses i no s'ha mossegat la llengua. Primer de tot, ha volgut deixar clar, davant les crítiques de l'ANC pels "incompliments" en el full de ruta independentista, que tot el Govern té l'objectiu d'arribar a la República.
Quim Torra, durant el congrés constituent de la Crida Foto: Julio Díaz / Crida Nacional
"Em sento orgullós dels consellers de Junts per Catalunya (JxCat) i dels d'ERC. Tots tenim l'objectiu de fer la República catalana, que ningú en tingui cap dubte", ha indicat. "La lluita pels drets socials i nacionals ens hi portarà. Nosaltres som els que tenim com a objectiu prioritari la investidura del president Puigdemont, que ningú no se n'oblidi", ha apuntat Torra tot seguit, referint-se a un dels compromisos de JxCat.
"Imaginem que hi ha un alcalde independentista a Barcelona, i que guanyem les europees amb més d'un 50%. Us imagineu on ens situem?", s'ha preguntat Torra
El president de la Generalitat ha demanat una candidatura unitària a l'Ajuntament de Barcelona, i ha fet una crida explícita a Joaquim Forn, Ernest Maragall, Neus Munté, Ferran Mascarell i Jordi Graupera a negociar per aconseguir-la. "Us ho demano sisplau", ha apuntat. "Imaginem que hi ha un alcalde independentista a Barcelona, i que guanyem les europees amb més d'un 50%. Us imagineu on ens situem? Hem de guanyar a la capital catalana i a les europees, i a totes les que se'ns posin per davant. No renuncieu a res, accepteu els papers incòmodes si així avancem", ha dit Torra.
Ponències aprovades... i sense referència a la unilateralitat
El matí ha servit per presentar públicament la ponència política i la d'organització, que no tenien esmenes vives i ja van ser projectades en la convenció fundacional de Manresa. En cap de les votacions de les ponències -i tampoc en l'elecció de la direcció-, han pogut votar Puigdemont ni els presos. En el cas del full de ruta estratègic, la Crida aposta per un referèndum "efectiu i acordat" amb l'Estat, sense renunciar a cap de les vies "democràtiques" i no-violentes per aconseguir la independència. No s'inclou, això sí, cap referència explícita a la unilateralitat. Les llistes unitàries també es consignen en el text, avui presentat per Marc Guerrero, exlíder dels liberals de Convergència.
La ponència organitzativa tampoc arribava al plenari amb esmenes vives, però un dels congressistes, Joan-Ramon Colomines-Companys, ha pujat al faristol per lamentar -malgrat votar-hi a favor- que el text modelava una organització molt assimilable a un partit polític tradicional. La Crida tindrà tres òrgans interns: una direcció política de 21 persones, un "senat" format per les corrents ideològiques i els quadres territorials, i una assemblea que es reunirà cada dos anys. El punt clau, això sí, és que s'ha refermat el compromís de dissoldre's un cop feta efectiva la República. "Naixem per desaparèixer", es pot escoltar en un vídeo publicat un cop tancat el congrés.
Direcció en marxa
La tria de la direcció s'ha fet de forma presencial, de manera que ni Puigdemont -exiliat- ni Sànchez, Josep Rull, Jordi Turul i Joaquim Forn -empresonats- han pogut participar en les votacions. El tàndem de l'expresident de la Generalitat i Morral ha rebut 2.417 vots, a moltíssima distància dels líders de la candidatura alternativa, Jordi Ferrés i Oriol Izquierdo, que n'han obtingut 115. Tots dos, però, havien demanat explícitament el vot per a Sànchez i el nou secretari general. Gerard Sesé i Rosario Palomino, integrants de la candidatura alternativa, han aconseguit sumar-se a la cúpula.
En cap de les votacions de les ponències -i tampoc en l'elecció de la direcció-, han pogut participar-hi Puigdemont ni els presos perquè la tria era presencial
La dirigent més votada ha estat Laura Borràs amb 2.237 vots, seguida d'Elsa Artadi, que n'ha sumat 2222. Els dos milers de sufragis també els han sumat Gemma Geis, portaveu parlamentària adjunta de JxCat, i la periodista Pilar Calvo, portaveu dels presos durant la vaga de fam. La cúpula té un dirigent d'ERC, Josep Andreu -alcalde de Montblanc i exdiputat al Congrés-, i dos exmilitants republicans: Àngels Cabasés, que també va ser diputada a la cambra catalana, i Gerard Sesé, que fa unes setmanes va fer pública una carta justificant per què ja no formava part d'ERC.
Dilluns ja es reuneix l'executiva, que és qui haurà de prendre les decisions rellevants dels propers mesos: participació a les eleccions, rumb estratègic, rol com a "associació amb sensibilitat de moviment" i encaix amb el PDECat. Això, només per començar.