27
de gener
del
2019
Actualitzat
el
26
de febrer
a les
20:08h
Ada Colau, Joan Subirats i Jaume Asens van ser els encarregats de presentar la plataforma Guanyem Barcelona en una multitudinària convocatòria el 26 de juny del 2014 a l’escola Collaso i Gil del Raval. Tots tres lluïen una xapa, vermella, amb el nounat logotip del moviment. Era el primer pas públic del que després es convertiria en l'espai dels comuns, que projectava una candidatura a les eleccions municipals de la capital catalana. Guanyem Barcelona finalment va mutar en la marca Barcelona en Comú, sense perdre força. Onze mesos després d'aquell acte al Raval, Colau es va convertir en la primera alcaldessa de la capital catalana -després que la llista que encapçalava aconseguís ser la més votada contra tot pronòstic- i Asens va ocupar una de les tinences d'alcaldia. Subirats, en canvi, va preferir mantenir les responsabilitats acadèmiques i empènyer el projecte des de fora, tot i les propostes rebudes per implicar-se en responsabilitats de gestió.
El professor exercia com un dels ideòlegs dels comuns. Subirats liderava en aquell moment l'equip investigador del Programa de Doctorat de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), però visitava sovint l'Ajuntament en els primers mesos de mandat de Colau. Era una de les persones més escoltades a la plaça de Sant Jaume. Era en aquelles dates quan Subirats repetia, als analistes que buscaven respostes polítiques i socials al tomb experimentat a l'Ajuntament, que la sacsejada a la ciutat responia a moviments de fons que Colau -la més coneguda de les activistes antidesnonaments- va saber vehicular. "La seva figura i la seva motxilla com a activista representen el missatge", deia Subirats quan se'l citava a fer un cafè. A mig mandat, el politòleg va aparcar la universitat per entrar a l'Ajuntament com a comissionat de Cultura, una àrea en la qual se sent còmode i que els comuns tenien mal resolta. L'alcaldessa va agrair el compromís.
Aquesta ha estat una bona setmana per a Colau. Dimecres va poder anunciar que Subirats serà el número dos de llista dissenyada per intentar la reelecció, un cop rebut hores abans el "sí" del comissionat. L'alcaldessa aclareix així amb qui farà tàndem, per bé que la composició de la candidatura es custodia gelosament. I aquest divendres, amb el missatge de Subirats propagat, va poder aprovar la connexió del tramvia per la Diagonal -sense calendari però amb el suport d'ERC-, un dels projectes estrelles del mandat, que fins ara havia topat amb la negativa de l'oposició. La setmana permet a Colau transmetre dos missatges a la parròquia dels comuns: que conserva capacitat per aconseguir suports en projectes capitals -en la precampanya, Barcelona en Comú incidirà en l'obra de govern- i que està confeccionant una llista que connecta amb la il·lusió generada el 2015, tot i el desgast intern i extern dels quatre anys.
Projectar ideals intactes
Deia Colau dimecres que Subirats és un "home d'idees" i una figura "transversal" que va més enllà d'un espai polític concret. Però és tant o més precís afirmar que el comissionat de Cultura permet a l'alcaldessa un retorn a l'essència del projecte. Amb Subirats, Colau transmet que els comuns no han desdibuixat ideals per l'acció de governar, sempre exigent i plena de contradiccions. El comissionat de Cultura també permet mitigar l'erosió que provoca l'adeu de l'Ajuntament de figures que connecten amb les parets sobiranistes de l'electorat dels comuns, com la de Gerardo Pisarello. Fonts coneixedores de la convivència al consistori subratllen que el salt de Pisarello a la candidatura de les europees -acceptat pel tinent d'alcalde després d'una anàlisi calculada de la situació- té connexions amb la intenció de Colau d'incorporar al projecte perfils de gestió que entronquin amb el maragallisme. El nom del gerent municipal, Jordi Martí, ha guanyat ascendent aquest mandat. Tanmateix, Colau pensa conservar Jaume Asens a la llista, contrapès que es visualitzi necessari i dirigent ben connectat amb Pablo Iglesias.
La desaparició de Pisarello del projecte municipalista se suma al comiat -encara plorat- de Xavier Domènech de Catalunya en Comú, una altra figura heterodoxa de l'espai i amb ascendent públic. La marxa de Domènech remet a la complexa construcció d'un partit a escala nacional avui desdibuixat per les disputes internes. L'equip de confiança de l'alcaldessa -incrustat en el projecte de Barcelona en Comú- i dirigents d'ICV piloten avui la marca nacional dels comuns, supeditada als requeriments del projecte de la capital catalana. Barcelona ho aguanta tot. I per conservar Barcelona, joia de la corona, Colau ha recorregut a Subirats, síntesi dels orígens dels comuns, ideòleg del que és i podia haver estat.
El professor exercia com un dels ideòlegs dels comuns. Subirats liderava en aquell moment l'equip investigador del Programa de Doctorat de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), però visitava sovint l'Ajuntament en els primers mesos de mandat de Colau. Era una de les persones més escoltades a la plaça de Sant Jaume. Era en aquelles dates quan Subirats repetia, als analistes que buscaven respostes polítiques i socials al tomb experimentat a l'Ajuntament, que la sacsejada a la ciutat responia a moviments de fons que Colau -la més coneguda de les activistes antidesnonaments- va saber vehicular. "La seva figura i la seva motxilla com a activista representen el missatge", deia Subirats quan se'l citava a fer un cafè. A mig mandat, el politòleg va aparcar la universitat per entrar a l'Ajuntament com a comissionat de Cultura, una àrea en la qual se sent còmode i que els comuns tenien mal resolta. L'alcaldessa va agrair el compromís.
L'alcaldessa aclareix amb qui farà tàndem a les municipals, per bé que la composició de la candidatura es custodia gelosament
Aquesta ha estat una bona setmana per a Colau. Dimecres va poder anunciar que Subirats serà el número dos de llista dissenyada per intentar la reelecció, un cop rebut hores abans el "sí" del comissionat. L'alcaldessa aclareix així amb qui farà tàndem, per bé que la composició de la candidatura es custodia gelosament. I aquest divendres, amb el missatge de Subirats propagat, va poder aprovar la connexió del tramvia per la Diagonal -sense calendari però amb el suport d'ERC-, un dels projectes estrelles del mandat, que fins ara havia topat amb la negativa de l'oposició. La setmana permet a Colau transmetre dos missatges a la parròquia dels comuns: que conserva capacitat per aconseguir suports en projectes capitals -en la precampanya, Barcelona en Comú incidirà en l'obra de govern- i que està confeccionant una llista que connecta amb la il·lusió generada el 2015, tot i el desgast intern i extern dels quatre anys.
Joan Subirats Foto: Adrià Costa
Projectar ideals intactes
Deia Colau dimecres que Subirats és un "home d'idees" i una figura "transversal" que va més enllà d'un espai polític concret. Però és tant o més precís afirmar que el comissionat de Cultura permet a l'alcaldessa un retorn a l'essència del projecte. Amb Subirats, Colau transmet que els comuns no han desdibuixat ideals per l'acció de governar, sempre exigent i plena de contradiccions. El comissionat de Cultura també permet mitigar l'erosió que provoca l'adeu de l'Ajuntament de figures que connecten amb les parets sobiranistes de l'electorat dels comuns, com la de Gerardo Pisarello. Fonts coneixedores de la convivència al consistori subratllen que el salt de Pisarello a la candidatura de les europees -acceptat pel tinent d'alcalde després d'una anàlisi calculada de la situació- té connexions amb la intenció de Colau d'incorporar al projecte perfils de gestió que entronquin amb el maragallisme. El nom del gerent municipal, Jordi Martí, ha guanyat ascendent aquest mandat. Tanmateix, Colau pensa conservar Jaume Asens a la llista, contrapès que es visualitzi necessari i dirigent ben connectat amb Pablo Iglesias.
Barcelona ho aguanta tot. I per conservar Barcelona, joia de la corona, Colau ha recorregut a Subirats, síntesi dels orígens dels comuns
La desaparició de Pisarello del projecte municipalista se suma al comiat -encara plorat- de Xavier Domènech de Catalunya en Comú, una altra figura heterodoxa de l'espai i amb ascendent públic. La marxa de Domènech remet a la complexa construcció d'un partit a escala nacional avui desdibuixat per les disputes internes. L'equip de confiança de l'alcaldessa -incrustat en el projecte de Barcelona en Comú- i dirigents d'ICV piloten avui la marca nacional dels comuns, supeditada als requeriments del projecte de la capital catalana. Barcelona ho aguanta tot. I per conservar Barcelona, joia de la corona, Colau ha recorregut a Subirats, síntesi dels orígens dels comuns, ideòleg del que és i podia haver estat.