PRIMÍCIA

Una Constitució catalana que superi l'Estatut: la nova aposta dels comuns en l'eix nacional

Catalunya en Comú debat un document estratègic, al qual ha tingut accés NacióDigital, que defineix una relació confederal de Catalunya amb l'Estat

per Sara González, 18 de desembre de 2018 a les 17:07 |
Els coordinadors generals de Catalunya en Comú, Ada Colau, Candela López i Ramon Arnabat | Flickr Catalunya en Comú
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Posar l'accent en la construcció d'una República espanyola per passar pàgina a la monarquia, proposar una Constitució catalana que superi l'Estatut i apostar per una relació confederal amb Espanya. Aquesta és la proposta que els comuns pretenen consolidar en l'agenda política catalana dels pròxims mesos. Així ho recull el document d'estratègia i acció política que la direcció de Catalunya en Comú està sotmetent a debat del partit amb la mirada posada en les eleccions municipals i europees del maig.

El document, al qual ha tingut accés NacióDigital i que ja s'ha exposat al consell nacional de la formació, beu de la necessitat de fer equilibris en un context de turbulències en la política catalana. El procés també ha passat factura als comuns a nivell intern i pot tenir encara més costos en els pròxims mesos, si es produeix una hipotètica escissió del partit o es perd l'alcaldia de Barcelona. El gran repte, segons l'estratègia esbossada, és diferenciar-se tant "de la fracassada via unilateral independentista" com de l'"immobilisme autonomista i monàrquic".


L'estratègia esbossada passa per diferenciar-se tant "de la fracassada via unilateral independentista" com de l'"immobilisme autonomista i monàrquic"

"Ens ho juguem tot a les municipals", asseguren cada vegada amb més freqüència dins del partit liderat per Ada Colau. Els comuns són conscients de les dificultats per omplir el buit de lideratge que va deixar Xavier Domènech amb la seva dimissió i de com la polifonia del partit, especialment a partir de l'1-O, ha desdibuixat el seu projecte. La necessitat de clarificar-se és evident, però està altament influenciada per la necessitat d'apuntalar el caràcter sobiranista de l'espai que el sector crític encapçalat per Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet posen en dubte.

La incomoditat de parlar de República catalana

Parlar de República catalana, inclosa en l'ideari fundacional del partit, genera incomoditat en l'actual direcció perquè entén que es tracta d'una referència que s'associa a l'independentisme. La marca Catalunya en Comú va néixer defensant, de la mà de Domènech, la creació d'una República catalana que tingués vocació de "compartir sobiranies" amb un estat espanyol que fos "plenament plurinacional". Els federalistes crítics ja fa temps que demanen revisar aquest posicionament per apostar per una via clarament federal. La nova carta de navegació exposa ara una solució intermèdia: defensar una República espanyola parlamentària federal "amb una relació de caràcter confederal respecte Catalunya i les nacions que així ho decideixin". Aquest model, precisen, "es concretaria a través d'acords bilaterals amb el marc d’un estat plurinacional".


Per contra, parlar d'una República espanyola genera molt més consens i comoditat interna. Aprofitant que precisament va ser Catalunya en Comú Podem el grup impulsor de la reprovació del rei al Parlament -que Pedro Sánchez ha posat en mans del Tribunal Constitucional-, els comuns busquen ara potenciar el debat sobre la monarquia. Entenen que es tracta d'una "oportunitat de radicalitat democràtica" i, per això, proposen donar suport de forma activa als referèndums sobre la monarquia convocats a les universitats d'arreu de l'Estat i "donar-hi continuïtat" a través de l'acció política i institucional del partit.

"Superar" el marc estatutari

Una altra de les propostes que preveuen plantejar públicament és l'elaboració d'una Constitució catalana per "superar" el marc estatutari actual. Això implicaria, detallen, una "reforma de la Constitució espanyola en clau plurinacional", una aposta que en aquests moments no compta amb prou suport per impulsar-se al Congrés. En tot cas, entenen que s'ha de reconèixer Catalunya com una "nació política", garantir el blindatge de drets econòmics, laborals, socials i ambientals, un finançament específic per a Catalunya a partir de la creació d'una hisenda pròpia, un increment competencial del món local i disposar de "plena sobirania" en aquelles competències exclusives de la Generalitat.

Els comuns pretenen aprofundir en el pacte de claredat que ja van proposar en la cimera de partits i plantegen activar la proposta de llei per tramitar-la al Parlament

El document estratègic no fa referència explícita ni al dret a l'autodeterminació ni a l'expressió dret a decidir. Els comuns, però, sí que pretenen aprofundir en el pacte de claredat que ja van proposar en la cimera de partits i plantegen activar la proposta de llei per tramitar-la al Parlament. Estableixen que la llei hauria de pivotar sobre tres eixos: reconeixement del dret del poble de Catalunya a ser consultat sobre el seu futur polític a través d'un referèndum, la "necessitat de majories qualificades per tirar endavant qualsevol modificació en l'estatus polític" de Catalunya i "incentivar la via de l'acord bilateral a l'hora d'impulsar qualsevol tipus de referèndum" sobre el futur polític de Catalunya. 

La proposta d'un pacte de claredat sí que ha rebut fins ara el suport d'ERC, mentre que Junts per Catalunya s'hi ha abstingut. Els republicans han entès fins ara, però, que el que estaven plantejant els comuns era un acord al voltant de la pregunta, el procediment del referèndum i el quòrum necessari per donar per vàlid el resultat, però sempre que entre les opcions de votació hi figurés el supòsit de la independència.

Confrontar amb PP i Cs en l'àmbit de llibertats i amb el Govern en l'àmbit social

Més enllà de la proposta en l'eix nacional, que els comuns bategen com "republicanisme i plurinacionalitat", el document dels comuns proposen quatre àmbits de debat estratègic més: llibertat i democràcia, justícia social, justícia ambiental i territori i justícia de gènere.

Amb la vista posada en el judici de l'1-O, en el capítol sobre drets i llibertats Catalunya en Comú es conjura per seguir reivindicat la fi de l'empresonament dels presos polítics i la repressió, així com la taula de diàleg entre partits ampliada amb actors socials. Volen visibilitzar-se com una formació que "lluita contra tot tipus d'autoritarisme i repressió, i que aposta per solucions polítiques i dialogades". Per desenvolupar aquest objectiu, detallen, "caldria confrontar amb PP i Cs en aquest camp" i "diferenciar-se del PSC".

Per contra, en la carpeta de justícia social, buscaran "confrontar amb el Govern (PDECat i ERC)" i "diferenciar-se del PSC". Tenint ben present que és l'eix en què es mouen amb més comoditat i cohesió interna, els comuns es fixen com a objectiu "donar centralitat als debats i conflictes socials" i afrontar les municipals erigint-se en "la força política que vol posar les "persones al centre a través de l'ampliació de les polítiques socials i l'accés a l'habitatge".

El document es va presentar al consell nacional de dissabte i l'objectiu és aprovar de forma definitiva l'estratègia a partir d'aquest gener. Quedaran aleshores quatre mesos per als comicis municipals i europeus, la prova del cotó que determinarà si els comuns han encertat o no el rumb.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació