Després d’un viatge de sis mesos i mig durant els quals ha recorregut 483.000.000 de quilòmetres, el passat 26 de novembre la nau InSight de la NASA va trepitjar Mart per començar una missió de dos anys. L’objectiu és estudiar des dels efectes sísmics fins a l’estructura de la superfície, com també la forma en què la calor es transporta pel planeta.
El primer de desembre, els sensors de la sonda van enregistrar un vent marcià, que bufava entre setze i vint-i-quatre quilòmetres hora en sentit nord-oest a sud-est; el que aquí en diríem un mestral entre moderat i fresc, segons l’escala Beaufort. La gràcia de l’enregistrament és que la sonda no està equipada amb micròfons: han estat altres sensors els que han detectat les vibracions de l’aire. És a dir, l’instrumental de la nau ha proporcionat una informació no prevista. Com?
Els panells solars i els sensors sísmics de l’InSight han actuat conjuntament com la nostra oïda interna. El vent ha fet vibrar els panells solars –que han actuat com si fossin els timpans– i els sismòmetres han actuat com la còclea –que transforma les vibracions en senyals nervioses. Junts han produït aquest so, que com és de baixa freqüència (50Hz) per a poder-lo sentir els científics l’han editat pujant-lo dues octaves.
Un segon instrument, un sensor de pressió d’aire, que forma part de l’estació meteorològica de l’InSigh,va detectar un altre so, d’una freqüència molt més baixa –el podrien escoltar balenes o elefants, però no humans. Per a que ens arribi, ha estat accelerat per un factor de cent, cosa que augmenta el so prop de sis octaves.
Com la densitat de l’aire a Mart és un 1% la densitat de l’aire de la Terra, es veuen afavorits els sons de baixa freqüència. A banda que els instruments no són sensibles a freqüències més altes.
No és la primera vegada que s’enregistren vibracions a Mart. Ja ho van fer els sismògrafs de les nau Víking, però la freqüència era molt més baixa, inaudible per a nosaltres. La Mars Polar Lander duia micròfons, però com es va estavellar en l’intent d’aterratge a la superfície de mart el 1999, no es van poder aprofitar.
Tampoc no és el primer so que es recull fora de la Terra. Les naus Venera-13 i Venera-14 que els soviètics van enviar el 1976, van recollir el so de la superfície de Venus. I la sonda Huygens, que va caure sobre Tità el gener de 2005, conduïda per la nau Cassini, també va enviar a la Terra sons captats per un micròfon.
En els pròxims anys, diverses agències enviaran expedicions al planeta vermell. A banda de l’InSight, que estudia l’interior profund del planeta, el 2020 la NASA vol enviar una altra missió per buscar signes de vida i recollir dades per a expedicions futures. Per a l’estiu del mateix any, l’Agència Espacial Europea (ESA) i l’agència russa Roscosmos preparen una missió conjunta, l’ExoMars, per estudiar els gasos atmosfèrics de Mart i trobar proves d’activitat biològica i geològica.
Xinesos i àrabs també preparen missions al planeta vermell. L’administració de l’espai xinesa té programada una missió que també arribaria l’agost de 2020. I la primera missió dels Emirats Àrabs, que téper objectiu estudiar l’atmosfera marciana, és previst que s’enlairi el juliol de 2020 i que aterri a principis de 2021 –coincidint amb el cinquantè aniversari de la fundació dels EAU.
Per acabar, SpaceX, l’empresa aeroespacial fundada el 2002 per Elon Musk –cofundador de Tesla Motors i PayPal, entre altres companyies– està desenvolupant un sistema de llançament espacial totalment reutilitzable per a la seva primera missió exploratòria a Mart, l’any 2022. La previsió és que la segueixi una missió tripulada el 2024, que estructuri la base del que vol ser una ciutat, per finalment crear una civilització autosostenible.
Perquè aquest és el rerefons de l’exploració de Mart: buscar l’habitabilitat del planeta vermell. Per a la "terraformació" cal comprendre com han actuat els processos geològics i climàtics al llarg del temps, i com interactuen encara avui dia. Hi tenim ja un bon llistat de deixalles i una col·lecció fantàstica d’imatges.I tindrem un millor coneixement del Sistema Solar, que col·laborarà a la cura d’humilitat que va iniciar Copèrnic.