El polvorí

Relativament allunyat del castell de Montjuïc i en un indret amb personalitat pròpia es troben les restes d’un dels antics magatzems de pólvora construïts a la muntanya al segle XVIII.

L’antic polvorí, que precisament dona nom a aquest barri de la Marina del Prat Vermell és una construcció que data del principi del segle XVIII. Tot apunta al fet que aquest element de l’antic patrimoni militar de Barcelona podria haver estat dissenyat pel mateix Juan Martín Cermeño, l’enginyer militar al qual se li va encarregar la modernització de la fortalesa de Montjuïc després de la Guerra de Successió.
 
El context en el qual cal entendre aquestes construccions és després d’una guerra en la qual les noves autoritats havien d’assegurar-se el control d’un antic focus rebel. Montjuïc i la nova Ciutadella militar eren els nuclis principals de presència militar a Barcelona i com a tals havien d’assegurar-se un proveïment de pólvora.

No es casual que les parets de l’actual Parlament de Catalunya (antic polvorí de la Ciutadella) siguin tan gruixudes. Els explosius d’aquella època eren realment perillosos quant a seguretat i els dies de tempesta elèctrica els barcelonins patien per la seva pròpia supervivència.

L’historiador Pere Voltes va recordar al seu llibre Historia de Montjuïc y su castillo que el 1735 el consistori va escriure una súplica al Capità General. En època de fortes pluges en què alguns llamps havien caigut a la ciutadella, demanaven que deixessin d’acumular la pólvora a aquest recinte militar i també al de Montjuïc, pel perill, textualment, que la ciutat fos sepultada en les seves pròpies runes.
 Per seguretat, i seguint les pautes dictades pels enginyers militars de l’època a la muntanya de Montjuïc van començar a proliferar polvorins i dipòsits d’armes. De fet tota la muntanya està perforada per diverses mines i túnels de diferents èpoques que es van fer servir per a aquest propòsit.

L’antic polvorí  de la Marina té com a complement a uns 300 metres davant l’edifici del cos de guàrdia que el custodiava, que també es conserva i és un dels vestigis militars del segle XVIII més desconeguts de la ciutat. Poca gent sap que el barri del Polvorí, no es diu així per tenir com a veïns gent molt procliu a la revolta (que també ho han estat històricament) sinó per aquestes restes que encara avui dia són ignorades per bona part de la ciutadania.

El barri que va créixer al voltant d’aquests vestigis entre 1950 i 1952, també té una història peculiar. La seva situació, en un turó relativament aïllat on antigament s’hi anava a buscar terres d’escudella li atorga una personalitat especial.
El Patronato de la Vivienda del franquisme va expropiar 10 finques de la zona per construir-hi en una primera fase uns pisos de 41,7m2 per reallotjar diferents barraquistes de la muntanya. Segons Huertas Clavería, en algun dels petits habitatges, amb el sistema de rellogats van arribar a amuntegar-se de 20 a 25 persones. Posteriorment es van fer pisos més dignes de més de 70m2.

L’altra part important de la població del barri foren membres de la policia armada, que paradoxalment al que pugui semblar vivien en condicions més miserables que els ex-barraquistes, els quals els titllaven d’incultes. Un dels problemes afegits dels policies del barri era que en abandonar l’ofici perdien el dret a l’habitatge, i en molts casos la família sencera es veia obligada a abandonar el barri.

Actualment, per sort el polvorí ha deixat de ser el que era. Les escales mecàniques d’accés i els equipaments municipals han millorat la qualitat de vida dels seus veïns. L’antic vestigi militar és ara niu del projecte artístico-cultural “Teatro de los Sentidos” que es dedica a investigar i experimentar amb el teatre a través dels sentits.