25
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
7:30h
Com va marxar Carles Puigdemont des de Catalunya fins a Bèlgica? Quins mitjans de transport va fer servir? A qui va avisar? Qui el va ajudar? Són preguntes que sobrevolen l'independentisme des que el dilluns 30 d'octubre va transcendir que el president de la Generalitat, en aquell moment ja administrativament destituït en aplicació de l'article 155 de la Constitució, era a Brussel·les. Puigdemont reconstrueix part dels fets en el llibre La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa (La Campana), escrit amb el periodista belga Olivier Mouton. "Alguns mitjans diran que vaig anar de Catalunya fins a l'aeroport de Marsella dins del maleter del cotxe de la meva dona. Això és ridícul", assenyala Puigdemont.
"La meva dona no va tocar el seu cotxe per res i jo no m'he ficat mai en cap maleter. Em vaig asseure al cotxe i vaig viatjar per França amb tota normalitat, fins arribar a Bèlgica. Tampoc vaig agafar cap avió a Marsella, com es va insinuar. És increïble que la gent s'inventi coses així; això demostra el nivell de degradació de la premsa a Espanya", assegura el president a l'exili, que al llarg de tot el relat carrega amb duresa contra la connivència entre els grans grups mediàtics i el relat de l'Estat contra el procés. Segons el màxim dirigent de Junts per Catalunya (JxCat), el que va fer va ser travessar França en cotxe i entrar a Bèlgica a través de Luxemburg per "estalviar-se embussos". "Soc un home lliure, no un fugitiu", sosté. En aquell moment, la Fiscalia General de l'Estat encara no havia presentat cap querella per rebel·lió.
Puigdemont justifica haver anat a viure a Waterloo perquè els lloguers són més barats que a Brussel·les i apunta que hi ha més tranquil·litat. "Hi ha qui m'ha acusat de viure a Waterloo en una mansió pagant un lloguer altíssim. Que potser hem de viure en un lloc on no es pugui treballar? Hi ha una gran solidaritat, també econòmica, per part de molts i molts catalans que volen que continuem treballant a l'exili en les condicions més dignes possibles", apunta el dirigent independentista. A Berlín, quan va ser alliberat de la presó de Neümunster per la justícia alemanya, es va allotjar en un aparthotel. Hi va arribar després del període més convuls de l'exili, marcat per la detenció quan tornava d'un viatge a Finlàndia.
El líder de JxCat indica que "cap dels trajectes que es va publicar" a la premsa és el correcte, per bé que no el detalla. "Potser ens van seguir a través dels mòbils però, en qualsevol cas, no vaig fer la ruta que ells diuen. I tampoc m'acompanyaven les persones que està investigant la justícia espanyola", recalca Puigdemont. Es va adonar que el detindrien quan, després de creuar la frontera alemanya, va veure que primer el seguien dos cotxes i després s'hi van sumar dos més. Els van escortar fins a un lloc indeterminat -en cap cas, diu, la gasolinera en la qual es va situar la detenció als mitjans- i se'l va traslladar a Neümusnter, on va passar des del 25 de març fins al 5 d'abril. Recorda haver signat autògrafs a altres reclusos i apunta que un d'ells fins i tot li va fer arribar una estelada a la cel·la. No sap d'on la va treure.
Entre les eleccions i la DUI
El president a l'exili aprofita per fer un repàs de com va anar la setmana del 23 al 27 d'octubre, que va començar amb la seva aposta per convocar eleccions autonòmiques i va derivar en la declaració -no desplegada- de la independència. Segons ell, un empresari català, "unionista però amb bons contactes a totes dues bandes", rep un missatge de text d'un ministre espanyol i corre a ensenyar-li a Puigdemont. El ministre diu que podria intercedir davant Rajoy si ell està disposat a parlar, però "al cap de cinc minuts" aquest membre del govern espanyol contesta a l'empresari que l'exlíder del PP no vol perquè "tot ha anat massa lluny". Malgrat tot, el líder de JxCat segueix endavant amb la idea d'anar a eleccions.
Posa quatre condicions a l'Estat: no aplicar el 155, demanar a la Fiscalia que no "persegueixi" els líders independentistes, retornar els deu mil policies desplegats a Catalunya als seus respectius territoris, i aturar el control de les finances catalanes. Comunica les peticions a la Moncloa i activa tres fonts a Madrid perquè facin de mediadores: una de política, una de social i una d'econòmica. "Algú" parla directament amb Rajoy, que pateix per si aquests comicis es fan servir com a "eleccions constituents". Puigdemont, en senyal de bona voluntat, envia una còpia sense signar del decret de convocatòria, que ja estava preparat. Xavier García Albiol, però, surt a parlar en públic dient que s'aplicarà igualment el 155 encara que hi hagi comicis autonòmics, i hi ha una "petita revolució" al grup parlamentari de Junts pel Sí.
Puigdemont parla amb Enric Millo, delegat del govern a Catalunya, i li demana si el que ha dit Albiol és cert. "La resposta és ambigua", rememora. El que vol Madrid és que el president convoqui les eleccions i, després, "pronunciar-se". "És inacceptable, evidentment: no ho penso anunciar si no se'm donen garanties", remarca el líder de JxCat. Després d'uns missatges d'última hora, Puigdemont compareix per anunciar que renuncia a convocar eleccions i per deixar clar que es manté el ple del Parlament de l'endemà, 27 d'octubre, quan es proclamarà la independència. "Si l'Estat i el govern espanyol s'haguessin compromès explícitament a respectar les condicions, hauria convocat eleccions i el Parlament no hauria fet la declaració d'independència. Jo estava convençut que la millor manera de ressituar-se era fer uns nous comicis", assegura el president a l'exili, crític amb el que va passar el 10 d'octubre.
Segons ell, en aquella jornada hi va haver una "farsa", perquè tot i suspendre la declaració de l'estat català ningú de l'Estat va apostar fermament pel diàleg. Això va portar a l'escenari de finals de mes, quan la majoria del Govern -menys Puigdemont i Oriol Junqueras, diu el president a l'exili- va dormir a l'estranger. El dia 28, el líder de JxCat es reuneix a l'Empordà amb Marta Rovira, secretària general d'ERC. "Després d'analitzar la situació, considerem que la millor opció és optar per l'exili nosaltres també. Això és el que decidim. En aquell moment ja tinc clar que marxo cap a Brussel·les", apunta. Ho farà el dia 29, amb cotxe i travessant França, sense "ficar-se en cap maleter".
"Una mena de fracàs personal"
"No aspiro a tenir cap paper en el futur. El que vull és tornar a la meva normalitat tan aviat com sigui possible i recuperar el màxim de llibertat", assenyala Puigdemont en les últimes pàgines del llibre. Sosté que proposarà la constitució del Consell de la República. "Haig d'arribr a un punt acceptable en què pugui donar la mà a una nova generació de líders. Però quan la solució s'hagi normalitzat, no vull continuar fent política", apunta Puigdemont, que no troba bé que els dirigents polítics "es perpetuïn eternament en el poder". El que somia, en tot cas, és poder tornar a Girona i "gaudir del lloc que més estimo" en companyia de la seva dona i les seves filles. "Per desgràcia, la meva situació no és la que preveia. En aquest sentit, és una mena de fracàs personal. Però no puc desentendre-me'n", apunta.
Està preparat per anar a la presó a Espanya? "Si cal", sí. "Però el meu empresonament complicaria encara més la possibilitat de trobar una solució política. Seria un gran error, perquè el que vam fer no és cap solució política", recalca. En tot cas, però, admet que per a l'Estat seria "una festa i una venjança". "Aquesta història no s'acabarà posant els líders a la presó o forçant-los a l'exili", assevera en l'última frase del llibre.
"La meva dona no va tocar el seu cotxe per res i jo no m'he ficat mai en cap maleter. Em vaig asseure al cotxe i vaig viatjar per França amb tota normalitat, fins arribar a Bèlgica. Tampoc vaig agafar cap avió a Marsella, com es va insinuar. És increïble que la gent s'inventi coses així; això demostra el nivell de degradació de la premsa a Espanya", assegura el president a l'exili, que al llarg de tot el relat carrega amb duresa contra la connivència entre els grans grups mediàtics i el relat de l'Estat contra el procés. Segons el màxim dirigent de Junts per Catalunya (JxCat), el que va fer va ser travessar França en cotxe i entrar a Bèlgica a través de Luxemburg per "estalviar-se embussos". "Soc un home lliure, no un fugitiu", sosté. En aquell moment, la Fiscalia General de l'Estat encara no havia presentat cap querella per rebel·lió.
"Em vaig asseure al cotxe i vaig viatjar per França amb tota normalitat, fins arribar a Bèlgica. Tampoc vaig agafar cap avió a Marsella", assegura Puigdemont
Puigdemont justifica haver anat a viure a Waterloo perquè els lloguers són més barats que a Brussel·les i apunta que hi ha més tranquil·litat. "Hi ha qui m'ha acusat de viure a Waterloo en una mansió pagant un lloguer altíssim. Que potser hem de viure en un lloc on no es pugui treballar? Hi ha una gran solidaritat, també econòmica, per part de molts i molts catalans que volen que continuem treballant a l'exili en les condicions més dignes possibles", apunta el dirigent independentista. A Berlín, quan va ser alliberat de la presó de Neümunster per la justícia alemanya, es va allotjar en un aparthotel. Hi va arribar després del període més convuls de l'exili, marcat per la detenció quan tornava d'un viatge a Finlàndia.
El líder de JxCat indica que "cap dels trajectes que es va publicar" a la premsa és el correcte, per bé que no el detalla. "Potser ens van seguir a través dels mòbils però, en qualsevol cas, no vaig fer la ruta que ells diuen. I tampoc m'acompanyaven les persones que està investigant la justícia espanyola", recalca Puigdemont. Es va adonar que el detindrien quan, després de creuar la frontera alemanya, va veure que primer el seguien dos cotxes i després s'hi van sumar dos més. Els van escortar fins a un lloc indeterminat -en cap cas, diu, la gasolinera en la qual es va situar la detenció als mitjans- i se'l va traslladar a Neümusnter, on va passar des del 25 de març fins al 5 d'abril. Recorda haver signat autògrafs a altres reclusos i apunta que un d'ells fins i tot li va fer arribar una estelada a la cel·la. No sap d'on la va treure.
Entre les eleccions i la DUI
El president a l'exili aprofita per fer un repàs de com va anar la setmana del 23 al 27 d'octubre, que va començar amb la seva aposta per convocar eleccions autonòmiques i va derivar en la declaració -no desplegada- de la independència. Segons ell, un empresari català, "unionista però amb bons contactes a totes dues bandes", rep un missatge de text d'un ministre espanyol i corre a ensenyar-li a Puigdemont. El ministre diu que podria intercedir davant Rajoy si ell està disposat a parlar, però "al cap de cinc minuts" aquest membre del govern espanyol contesta a l'empresari que l'exlíder del PP no vol perquè "tot ha anat massa lluny". Malgrat tot, el líder de JxCat segueix endavant amb la idea d'anar a eleccions.
Posa quatre condicions a l'Estat: no aplicar el 155, demanar a la Fiscalia que no "persegueixi" els líders independentistes, retornar els deu mil policies desplegats a Catalunya als seus respectius territoris, i aturar el control de les finances catalanes. Comunica les peticions a la Moncloa i activa tres fonts a Madrid perquè facin de mediadores: una de política, una de social i una d'econòmica. "Algú" parla directament amb Rajoy, que pateix per si aquests comicis es fan servir com a "eleccions constituents". Puigdemont, en senyal de bona voluntat, envia una còpia sense signar del decret de convocatòria, que ja estava preparat. Xavier García Albiol, però, surt a parlar en públic dient que s'aplicarà igualment el 155 encara que hi hagi comicis autonòmics, i hi ha una "petita revolució" al grup parlamentari de Junts pel Sí.
Puigdemont assegura que es va reunir amb Marta Rovira el 28 d'octubre al vespre i que allà van decidir que el millor era marxar a l'exili
Puigdemont parla amb Enric Millo, delegat del govern a Catalunya, i li demana si el que ha dit Albiol és cert. "La resposta és ambigua", rememora. El que vol Madrid és que el president convoqui les eleccions i, després, "pronunciar-se". "És inacceptable, evidentment: no ho penso anunciar si no se'm donen garanties", remarca el líder de JxCat. Després d'uns missatges d'última hora, Puigdemont compareix per anunciar que renuncia a convocar eleccions i per deixar clar que es manté el ple del Parlament de l'endemà, 27 d'octubre, quan es proclamarà la independència. "Si l'Estat i el govern espanyol s'haguessin compromès explícitament a respectar les condicions, hauria convocat eleccions i el Parlament no hauria fet la declaració d'independència. Jo estava convençut que la millor manera de ressituar-se era fer uns nous comicis", assegura el president a l'exili, crític amb el que va passar el 10 d'octubre.
Segons ell, en aquella jornada hi va haver una "farsa", perquè tot i suspendre la declaració de l'estat català ningú de l'Estat va apostar fermament pel diàleg. Això va portar a l'escenari de finals de mes, quan la majoria del Govern -menys Puigdemont i Oriol Junqueras, diu el president a l'exili- va dormir a l'estranger. El dia 28, el líder de JxCat es reuneix a l'Empordà amb Marta Rovira, secretària general d'ERC. "Després d'analitzar la situació, considerem que la millor opció és optar per l'exili nosaltres també. Això és el que decidim. En aquell moment ja tinc clar que marxo cap a Brussel·les", apunta. Ho farà el dia 29, amb cotxe i travessant França, sense "ficar-se en cap maleter".
"Una mena de fracàs personal"
"No aspiro a tenir cap paper en el futur. El que vull és tornar a la meva normalitat tan aviat com sigui possible i recuperar el màxim de llibertat", assenyala Puigdemont en les últimes pàgines del llibre. Sosté que proposarà la constitució del Consell de la República. "Haig d'arribr a un punt acceptable en què pugui donar la mà a una nova generació de líders. Però quan la solució s'hagi normalitzat, no vull continuar fent política", apunta Puigdemont, que no troba bé que els dirigents polítics "es perpetuïn eternament en el poder". El que somia, en tot cas, és poder tornar a Girona i "gaudir del lloc que més estimo" en companyia de la seva dona i les seves filles. "Per desgràcia, la meva situació no és la que preveia. En aquest sentit, és una mena de fracàs personal. Però no puc desentendre-me'n", apunta.
Sosté que està "preparat" per anar a la presó espanyola, però apunta que això "complicaria encara més la possibilitat de trobar una solució política"
Està preparat per anar a la presó a Espanya? "Si cal", sí. "Però el meu empresonament complicaria encara més la possibilitat de trobar una solució política. Seria un gran error, perquè el que vam fer no és cap solució política", recalca. En tot cas, però, admet que per a l'Estat seria "una festa i una venjança". "Aquesta història no s'acabarà posant els líders a la presó o forçant-los a l'exili", assevera en l'última frase del llibre.