L'antic cementiri jueu de Montjuïc i algunes de les seves restes reutilitzades

L'espai és desconegut per la majoria de la població i algunes de les seves làpides van ser emprades com a material d'obra

Restes del cementiri jueu de Montjuïc
Restes del cementiri jueu de Montjuïc | Dani Cortijo
16 de setembre del 2018
Actualitzat el 21 de març del 2024 a les 18:41h

Si de la Plaça Sant Iu estant mirem cap a la façana lateral del Palau del Lloctinent, observant amb atenció podrem veure que algunes de les pedres amb les quals es va construir el 1549 per ordre de l'Emperador Carles V són una mica peculiars. Alguns només hi veuran símbols enigmàtics, però els qui estiguin familiaritzats amb la cultura jueva detectaran immediatament que es tracta de caràcters de l'alfabet hebreu.

Molts vianants, de fet la majoria dels barcelonins, encara no s'han fixat mai en aquest detall, molt important pel seu simbolisme tenint en compte la procedència d'aquestes enigmàtiques pedres. Montjuïc, la muntanya que corona la ciutat per la seva banda de mar, segons les teories etimològiques rep aquest nom per ser "la muntanya dels jueus", tot i que altres apunten que era el "mont iovis", de Júpiter.

El que sí que està demostrat arqueològicament és que entre el Mirador de l'Alcalde i el Tir Olímpic tot just als peus del castell, com a mínim des del segle XI (tot i que se suposa que també en èpoques anteriors) fins al 1391 a causa de la massacre perpetrada al Call, va haver-hi instal·lat un cementiri jueu. En diverses excavacions s'han arribat a documentar més de 700 individus enterrats en aquella necròpoli i nombrós material funerari.

En el moment de construir el Palau del Lloctinent, el barri jueu ja havia estat arrasat i després de 1492, amb l'ordre d'expulsió que els Reis Catòlics van donar a tota la comunitat, teòricament ja no quedaven jueus a la ciutat.

Els carrers del Call van ser rebatejats amb noms cristians. El cas més sagnant sens dubte és el del carrer Major del Call, que va passar a dir-se de Sant Domènech del Call, en record al dia que es va assaltar el barri per assassinar els jueus que hi vivien, el dia de Sant Domènech de 1391 precisament. Recentment l'Ajuntament ha plantejat canviar el nom del carrer com a acte de desgreuge.

Com que en el moment de la construcció del Palau del Lloctinent la necròpoli jueva ja havia estat desmantellada, algunes de les seves làpides foren reutilitzades com a material d'obres. A la façana del mateix edifici que mena a la Plaça del Rei, prop del Saló del Tinell i a nivell del terra també es pot contemplar alguna pedra amb inscripcions jueves.

El palau fou dissenyat originalment per albergar el virrei, tot i que mai va servir per a aquesta finalitat. Un dels usos que sí que va tenir va ser el de seu del Tribunal del Sant Ofici, més conegut com a Inquisició, de sòrdida memòria.

Una de les ocupacions principals d'aquesta institució fou precisament vetllar per la puresa del cristianisme de jueus convertits a la força i la seva descendència, ja que alguns seguien mantenint el seu culte originari en secret.