Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Crònica

Agur, Rajoy

El PNB dona l'estocada al govern del PP i desbrossa el camí de la Moncloa a un Pedro Sánchez que promet una inconcreta negociació "bilateral" amb Catalunya

per Sara González, Madrid, 31 de maig de 2018 a les 20:48 |
L'escó buit de Mariano Rajoy | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Al PNB li sobrava una cadira. Encara no havia arrencat la sessió al Congrés quan els nacionalistes bascos s'han trobat amb sis seients a la seva bancada. Amb l'ajut d'un uixer l'han retornat a qui li faltava: al PP. Una separació de béns en tota regla preludi de l'estocada que consumaran aquest divendres. L'epicentre de la moció de censura presentada per Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy estava, sens dubte, a Euskadi. Fa només vuit dies, els nacionalistes bascos apuntalaven els populars a la Moncloa aprovant els pressupostos. Els mateixos que ara han decidit dir-li eskerrik asko pels 540 milions d'euros compromesos en inversions, però que agur, senyor Rajoy. Hi ha un home a qui Pedro Sánchez deurà bona part de l'èxit de la moció de censura que l'encimbellarà fins a la Moncloa: Santos Cerdán, de Navarra, i número dos d'Organització del PSOE, el dirigent que ha negociat amb el PNB.

Pedro Sánchez havia arribat ajustant-se el nus de la corbata gris marengo. Mariano Rajoy una de verd esperança. Feia un any i mig, des de que va deixar l'escó, que el líder dels socialistes no prenia el faristol de l'hemicicle del Congrés. Pocs van augurar aleshores que tornaria. L'au fènix socialista, que carrega sobre les seves esquenes els pitjors resultats electorals del PSOE, sabia que per desbrossar-se el camí cap a la Moncloa, a més d'articular un discurs de tolerància zero a la corrupció, necessitava llançar consignes en català i en euskera. Inconcretes per no incomodar els propis, però picades d'ullet al cap i a la fi per tenir els seus suports al sac i ben lligats. És per això que Sánchez ha guardat en un calaix els insults al president de la Generalitat, Quim Torra, i li ha ofert diàleg. I és per això també que el líder socialista està disposat a assumir la gran contradicció d'apadrinar uns pressupostos amb un clar segell de dretes i posar les bases per consensuar els del 2019.


Un diàleg inconcret, negociació bilateral i Espanya plurinacional

El líder del PSOE, el mateix que va tancar files amb Rajoy per l'aplicació del 155 i que fa 15 dies reclamava la reforma del codi penal per actualitzar el delicte de rebel·lió, s'ha compromès ara a no "amagar-se darrere dels tribunals i de les togues" i arromangar-se per desfer "el nus gordià" català. No ha explicat com, però ha reconegut Torra com a "representant legítim" de la Generalitat. PDECat i ERC ho han entès com una rectificació, tot i que han deixat clar que segueixen considerant Sánchez "còmplice de la repressió" fins que no demostri el contrari i el PSOE com a part d'un règim que consideren "corcat". El seu vot, han precisat, no és un sí al PSOE, sinó un no a Rajoy i una "última oportunitat" -així ho ha dit Carles Campuzano, del PDECat- perquè afrontin el conflicte amb una negociació de tu a tu amb Catalunya. El portaveu republicà, Joan Tardà, ha estat ras i curt a l'hora de fer la seva petició: "Diàleg sí, però no ens prengui el pèl. Tenim ja massa dolor". Sánchez, parafrasejant Antonio Machado, ho ha resolt amb un "hágamos camino al andar".

Joan Tardà (ERC): "Diàleg sí, però no ens prengui el pèl. Tenim ja massa dolor"

A diferència dels darrers mesos, el dit acusador de Sánchez s'ha centrat en el PP i no en l'independentisme a l'hora de distribuir responsabilitats. A Rajoy li ha retret que sembrés la llavor del conflicte amb el recurs presentat al Tribunal Constitucional contra l'Estatut i que hagi utilitzat la confrontació territorial com a "escut" per blindar-se a la presidència d'Espanya. Ha dit Sánchez que ell no ho farà, malgrat que és una estratègia que no és aliena al PSOE. També ha tret la polseguera al discurs de l'Espanya plurinacional amb el qual va recuperar la secretaria general del PSOE deixant planxada, fins i tot, a la fins aleshores invicta Susana Díaz. L'argamassa amb Podem, Sánchez vol consolidar-la amb mesures com la derogació de la llei mordassa, la recuperació del dret a l'atenció sanitària dels immigrants i l'impuls de polítiques feministes.

 

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, al Congrés Foto: Flickr PSOE


El fantasma d'un pacte entre el PSOE i l'independentisme

Rajoy tenia tres armes per intentar sobreviure. La de reivindicar l'honestedat del seu govern i el seu partit -que ha estat en va amb una sentència de Gürtel molt clara i meridiana que radiografia un sistema de corrupció institucionalitzat-, la d'assenyalar el fracàs a les urnes de Sánchez i l'hemeroteca del descrèdit dels barons socialistes cap al secretari general i, la més efectiva dins de l'unionisme, atiar el fantasma d'un eventual pacte del líder del PSOE amb els independentistes. En les seves últimes hores com a president, Rajoy ha fet ús de la seva llengua viperina per preguntar-li a Sánchez si ara està disposat a donar suport al dret a l'autodeterminació, si ordenarà a la Fiscalia que retiri les acusacions contra els dirigents independentistes o si retornaran el control de les finances a la Generalitat.

Aquest discurs, que també atia Ciutadans i que és efectiu per remoure les aigües internes d'un PSOE on no genera precisament satisfacció la fotografia de la mà de Podem i dels independentistes, ha obligat Sánchez a fer equilibris perquè no es posi en dubte la seva espanyolitat. Per això ha recordat el seu suport al 155 i els alcaldes socialistes que van batallar contra l'1 d'octubre. De fet, dins del PSOE hi ha qui considera que la millor solució hauria estat la dimissió de Rajoy per no arribar al que Rajoy anomena "govern Frankenstein". Sánchez hi ha insistit fins a la sacietat: "Dimiteixi, senyor Rajoy. Aquí i ara. Dimiteixi i aquest debat acabarà". També Ciutadans, contrari a la moció de censura del PSOE però del tot descol·locat en el debat, li ha demanat.
 

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà Foto: ACN


La desesperació de Rivera i el seguidisme d'Iglesias

Aquesta possibilitat s'ha alimentat durant hores fins que la Moncloa ha irromput per frenar-la. "Rajoy no dimiteix perquè no ha fet res dolent. L'únic que ha fet és treure Espanya de la ruïna", deia en un comunicat. De fet, si plegués, facilitaria numèricament que la moció de censura prosperés. La polèmica, segons la Moncloa, respon només a una qüestió: "L'intent dels socis de Sánchez de dissimular i eludir les seves responsabilitats en la decisió de fer president a una persona que sistemàticament ha perdut a les urnes". Certament, Ferraz entrarà en ebullició si, com es preveu, la moció prospera. Amb 84 diputats, Sánchez haurà de fer malabarismes per garantir-se l'estabilitat.

En el curt termini, però, Sánchez es penjarà la medalla d'haver culminat el seu "no és no" fins haver fet fora Rajoy. També la d'haver descol·locat un Albert Rivera que està que trina perquè s'esvaeix l'escenari d'eleccions immediates que creu que tant el beneficiaria i perquè el PSOE tindrà l'atalaia de la Moncloa per projectar-se de cara a les pròximes eleccions. Tot plegat, amb un Pablo Iglesias que, descol·locat per la crisi interna, ha perdut el lideratge en el discurs anti-Rajoy i s'ha concentrat en exhibir el seu perfil irreverent -ha carregat contra Rajoy per no aparèixer en tota la tarda i ha dit "feixista" a Rivera- i impugnatori contra la corrupció del PP: "Sí, ens menjarem amb patates els seus pressupostos, però no hi haurà cap corrupte assegut a la bancada del govern". A Sánchez li ha posat els deures de no "conformar-se amb ser el menys dolent" i a no perdre el temps per articular un diàleg amb Catalunya: "Més val tard que mai".

La desaparició de Rajoy i la negociació clau d'un milagrès

El portaveu del PNB, Aitor Esteban, ha estat l'encarregat de verbalitzar l'epitafi de Rajoy: "El nostre vot negatiu no suposaria directament una major estabilitat". Rajoy no ha volgut estar de cos present per escoltar-ho. S'ha acomiadat del Congrés al migdia, a la mateixa hora que Zidane ha dimitit com a entrenador del Reial Madrid, el seu equip. I ja no se l'ha vist més pel Congrés. El PNB, a qui Sánchez li ha promès que serà el seu soci prioritari, no volia arrossegar la llosa de ser el salvador de Rajoy i confia en tenir garantits els 540 milions en inversions, així com una convocatòria electoral a curt termini.

Aquest divendres al migdia, si res es torça, Pedro Sánchez es veurà erigit en president. El PSOE deurà el seu retorn a la Moncloa, en bona part, a les negociacions amb els nacionalistes bascos comandades per Cerdán, home nascut en una vila navarresa de 3.400 habitants anomenada, ni més ni menys, que Milagro. I sí, certament, si hi ha una paraula que defineix la caiguda de Rajoy, aferrat fins al final al càrrec, i la investidura d'un Sánchez que acumula derrotes històriques a les urnes, és "miracle". Propiciat, clar està, per una corrupció insostenible per un sistema que es pretengui democràtic.
 

El portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban Foto: ACN

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació