Expulsats de l'Eixample

Expulsats de l'Eixample. Aquest és el fenomen que cada vegada abraça més veïns d'aquest districte de Barcelona que, ja sigui per l'augment desmesurat del lloguer o per l'interès de convertir el barri en una zona turística, tenen greus dificultats per continuar-hi vivint. La raó principal és l'increment del preu del lloguer, tot i que en determinats casos, els veïns afectats no disposen –ni tan sols- de l'opció de renovar el contracte. Aquest s'acaba i no es manté en unes condicions similars, o bé arriben l'abús i les amenaces. Fins ara els que han aixecat la veu els veïns d'alguns blocs dels carrers amb la trama característica que va dissenyar Cerdà, però n'hi ha molts d'altres que opten per no explicar-ho.

La por a denunciar les pujades abusives del preu del lloguer és el més habitual a l'Eixample, on proliferen els desnonaments invisibles, aquells que es produeixen, precisament, per posar un import inassumible per a l'inquilí o per la no renovació del contracte. Molts veïns temen que fer públic el seu cas o denunciar un pis turístic que els molesta pugui implicar agreujar encara més les condicions que els imposen els propietaris i les empreses immobiliàries, però hi ha excepcions. La Lucía, un nom fictici perquè vol evitar ser reconeguda, s'ha posat en contacte amb NacióDigital després que una de les xarxes veïnals de suport sobre l'habitatge difongués que aquest diari buscava afectats.

El pis modernista de la dreta és un sorollós apartament turístic i a l'escala de l'esquerra s'hi concentren els veïns que afronten pujades desorbitades

El bloc on viu la Lucía concentra diversos elements que expliquen que cada cop sigui més difícil viure a Barcelona. Es tracta d'un edifici modernista protegit del carrer Casp d'un mateix propietari. Des del carrer, té una sola porta, però un cop a dins, hi ha dues entrades. A la dreta, unes escales nobles condueixen al principal, un apartament modernista que pot fer uns 200 metres quadrats. A l'esquerra, un accés molt més modest porta cap a una dotzena de pisos. Abans, eren els típics habitatges de l'Eixample de 120 metres quadrats, però ara, la majoria estan dividits en dos per treure el màxim rendiment a l'hora de llogar-los.

El pis noble de la dreta és un sorollós pis turístic que acumula múltiples queixes veïnals, mentre que a l'escala de l'esquerra s'hi concentren les històries de veïns que han patit les pujades desorbitades dels darrers mesos. La Lucía va arribar-hi fa dos anys per viure-hi sola i li van demanar 900 euros per un immoble reformat. Va aconseguir rebaixar-ho fins a 825. El següent pis que es va arrendar va ser per 900 euros, però sense reformar. A l'octubre, a una parella que pagava 700 euros ja els van demanar 1.000 euros per renovar el contracte. L'única rebaixa que els feien era de 20 euros, fins als 980, i van decidir marxar.
 Foragitats de la ciutat per un lloguer de 1.000 euros

"Van haver de marxar perquè no podien pagar", ressalta la Lucía. Ara, la parella viu a una localitat al centre de Catalunya i, si bé ella admet que ja tenien un projecte de vida fora de Barcelona, s'ho plantejaven per més endavant i "ho han hagut d'accelerar", relata. En aquests moments, la propietat demana 1.000 euros per la resta de pisos, que s'han de reformar. Algun veí ha renovat, però la tendència és que es buidin. La Lucía fa cinc anys que es va traslladar a Barcelona des d'una ciutat molt propera, i ara dubta que pugui seguir-hi: "A mi m'agradaria continuar a Barcelona i crec que això no serà possible. Ens estan fent fora. Qui pot pagar això?".

A l'edifici conviuen amb un pis turístic. Un apartament de 14 places que es lloga per entre 500 i 700 euros la nit, i on acudeixen grups de turistes joves per celebrar comiats de solter i festes. Allà, explica la Lucía, el modus operandi sempre acostuma a ser el mateix. Deixen les maletes, acudeixen al petit supermercat del davant per proveir-se de begudes i es passen tres dies tancats bevent, amb la música alta i fumant marihuana. "Al final, t'obliguen a marxar d'aquí", adverteix. L'enèsima vegada, relata, va aprofitar que havia marxat fora de Barcelona per fer una visita i ja no va tornar a casa en tot el cap de setmana. A la terrassa interior del pis, a més, els veïns havien arribat a veure turistes despullats i posant música les 24 hores.
 
Sense escrúpols amb la gent gran

L'especulació no té escrúpols, tampoc amb la gent gran. L'Antoni és el nom fictici d'un altre veí, aquesta vegada també de la dreta de l'Eixample, amb qui ha parlat aquest diari i que, per por, també prefereix restar en l'anonimat. Ell té 87 anys, i també en fa 87 que viu a Barcelona. El seu cas és especialment delicat, ja que l'expulsió es produeix en un moment de la seva vida en què les opcions es redueixen. Els propietaris li pugen el lloguer a més de 1.000 euros, una condició insostenible si vol continuar vivint en aquesta zona: "Si em fan pagar 1.000 euros, la pensió no m'arriba; ara amb prou feines arribo a final de mes". 

Hi ha gent gran que ha hagut de marxar a viure fora de Barcelona i que cada matí ha d'agafar el tren per tornar i cuidar els nets

Durant els últims anys, l'Antoni ha fet obres al pis –d'uns 60 metres quadrats-, i al barri és una persona coneguda. "Sempre he viscut a la dreta de l'Eixample", relata, i és allà on va al metge, coneix la xarxa de serveis, l'assistent social i té els amics i coneguts: "Em sap molt de greu marxar perquè aquí tinc totes les referències".

Per això, afegeix la seva filla, l'Antoni ha intentat negociar amb la propietat, tot i que aquesta s'hi ha negat perquè l'objectiu és que ell abandoni el pis. En aquest sentit, precisa, el que vol l'empresa propietària és vendre tots els pisos –tal com ja s'ha fet amb alguns immobles del mateix edifici- per un import que rodeja els 530.000 euros.L'Antoni i la seva filla saben, però, que el seu cas no és aïllat, sinó que cada vegada és més comú. "Al nostre veïnat hi ha gent que ha marxat i s'ha vist obligada a contractar una hipoteca per pagar el lloguer", expliquen. Una situació paradigmàtica, però, és la de la gent gran que, tal com relaten, ha hagut de marxar a viure fora de Barcelona, i que cada matí agafa el tren per tornar a l'Eixample i cuidar els nets. "Coneixem dos o tres casos d'avis que tornen cada dia amb tren, i això no és qualitat de vida, ni pels avis, ni pels fills", expliquen. 
 
Empreses que compren edificis sencers

Un altre cas habitual d'expulsió de veïns és aquell que es produeix per part d'empreses que compren la propietat d'un edifici i que, a poc a poc, van finalitzant el contracte amb els veïns, algunes vegades, a través de coaccions. "A nosaltres ens van amenaçar i, quan vam portar el cas als jutjats, van parar", denuncia a NacióDigital un altre veí de la Dreta de l'Eixample, que anomenarem Víctor.

"Nosaltres encara vivim en aquests pisos o, més ben dit, sobrevivim en ells", explica un veí de la Dreta de l'Eixample

La seva situació s'està investigant en un jutjat de Barcelona, malgrat que dels deu pisos que hi havia a l'edifici, només queden veïns en cinc. La propietat de l'habitatge és d'una empresa constituïda en un 99% per una societat holandesa que, segons lamenta en Víctor, no té registre ni domicili a l'estat espanyol. "Nosaltres encara vivim en aquests pisos o, més ben dit, sobrevivim en ells", declara. L'objectiu de la societat, lamenta, és convertir tots els pisos en "habitatges de luxe" amb la finalitat, segons diu, de "fer negoci". 

Augment de fins a un 30% del preu

Rubén Domínguez, membre de la Xarxa d'Habitatge de l'Esquerra de l'Eixample, assegura que la situació és "crítica", ja que el preu del lloguer de bona part dels pisos ha pujat entre un 20% i un 30% en els últims 10 anys. Això suposa un gran nombre de "desnonaments invisibles" que, malgrat que no es fan públics, forcen veïns de tota la vida a marxar perquè "no poden assumir aquesta pujada". A l'Eixample, destaca, els pisos estan "per sobre de la mitjana de Barcelona", que de per sí ja es molt alta, denuncia.

Des del col·lectiu, explica Rodríguez, s'intenta actuar conjuntament per evitar aquests desnonaments invisibles, instant els ciutadans a denunciar-ho: "Intentem que aquesta negociació col·lectiva amb la propietat no acabi, al final, amb l'obligació de marxar del barri". I és que, segons alerta, no només comporta "trencar amb el lloc on s'ha viscut tota la vida", sinó que també "acaba amb tota la xarxa del barri, que afecta el comerç de proximitat, les escoles, els instituts i la vida social". Davant d'això, la majoria de gent intenta seguir a prop del barri o desplaçar-se a altres districtes com Sants, tot i que la majoria ha de traslladar-se a Badalona, l'Hospitalet de Llobregat o barris de la perifèria de Barcelona. Es tracta de persones expulsades de l'Eixample.

 

Dèficit crònic de lloguer assequible

L'Eixample és el districte més poblat de Barcelona, amb uns 265.000 habitants, i el que té més llars, amb més de 112.000 llars. Sorprèn, doncs, que el nombre de pisos de lloguer assequible -amb un preu inferior al de mercat- no arribi als 200, d'un total de 10.500 que té la ciutat. Segons dades facilitades per l'Ajuntament, hi ha 122 habitatges de protecció oficial -on s'integren 30 de la Caixa, 41 de l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació i 51 de la Fundació Família i Benestar Social-, a part de 57 pisos en borsa de lloguer, 15 dependents de la Fundació Hàbitat3 i un cedit per entitats financeres en el mandat anterior. Els habitatges de La Caixa, per exemple, que estan ubicats al número 193 de Roger de Flor, tenen preus que oscil·len entre 664 euros (els de dues habitacions) i els 800 euros (els de tres), segons detalla la responsable del programa d'habitatge de l'Obra Social, Mireia Ferrer, que constata que "no hi ha sòl a l'Eixample" per construir noves promocions. L'Ajuntament també precisa que durant el mandat s'han adquirit a l'Eixample dues finques més, amb un total de 34 pisos situats al número 15 del passatge Gaiolà (amb 7 habitatges) i al número 394 del carrer Còrsega 394 (amb 27). També estan en construcció 131 entre el carrer Viladomat 141, al carrer Comte Borrell 159 i a Alí Bei 102. Aquesta última finca ha quedat temporalment aturada perquè l'empresa ha entrat en concurs de creditors, tot i que l'Ajuntament preveu reprendre la construcció al juny. També preveu 231 immobles més en una promoció a l'àmbit de la plaça de Glòries que pertany a l'Eixample, districte en el qual l'any passat es van registrar 217 desnonaments, el 9,23% dels 2.351 que es van executar a la ciutat.