Graupera va exhibir un liberalisme sense complexos (ideal per ser contraposat a l'esquerra alternativa d'Ada Colau) i va elevar el seu projecte per damunt dels partits, a qui va criticar per les seves tensions. "No es tracta que confieu en els polítics, sinó que els polítics confiïn en vosaltres", va dir en una concessió a l'empoderament ciutadà que, aquí sí, connecta amb l'alcaldessa. Graupera proposa primàries del sobiranisme i sap que l'1-O és el punt de trobada. Per això ofereix com a gran novetat deixar enrere el catalanisme, un artefacte i una actitud que, afirma, és "la por convertida en política i factor estètic". No va quedar curt.
La proposta de Graupera pretén recollir un mínim de 30.000 firmes per impulsar les primàries. Va deixar-ne fora la CUP i els "comuns", i va mirar al PDECat, ERC i els Demòcrates. Els primers estan immersos en un procés de tria de candidat entre els seus militants, els segons han renovat la confiança en Alfred Bosch i els tercers, amb res a perdre i molt espai compartit amb Graupera, van sumar-se entusiàsticament a la proposta només acabar la conferència. El filòsof i el seu entorn busquen la connexió amb Carles Puigdemont per poder articular la candidatura, que ell vol encapçalar, i es faran sentir.
Ofereix orgull, contundència i mentalitat guanyadora. Veurem si tot plegat és una nova forma d'entendre el municipalisme i la ciutat (ahir la incògnita ni tant sols es va començar a resoldre) o es la refundació orgànica en clau barcelonina del sobiranisme que impulsen Puigdemont i sectors del PDECat poc satisfets amb el primer any de vida de la formació. Serà clau l'actitud d'Esquerra, que rebrà fortes pressions amb l'argument que els "comuns" o Cs (els entorns neoconvergents fan córrer que Inés Arrimadas serà candidata) poden tenir l'alcaldia si són els més votats per la dificultat d'articular pactes coherents. Oriol March en fa ver aquesta crònica. I avui, i ja que Barcelona és al focus, us aconsello "La veu de Nació" d'Arnau Urgell sobre el tramvia.
Turull, pendent de la CUP. I mentre l'olla de les municipals a Barcelona comença a bullir, al Parlament de Catalunya les coses es van aclarint. Dilluns al vespre us vam explicar en primícia que Junts per Catalunya i ERC havien pactat intentar investir Jordi Turull quan es confirmés que Jordi Sànchez no podia ser-ho. Ahir es va confirmar. L'expresident de l'ANC va explicar al Suprem, en un intent de sortir de la presó, que renunciava a l'escó i, per tant, a ser investit. Avui Roger Torrent anunciarà una nova ronda de contactes que acabarà proposant Turull. No està lligat el suport de la CUP, que podria obligar a deixar l'acta a Puigdemont i Comín per evitar anar a eleccions. Avui a la tarda, la CUP fixarà posició en un acte al Born CC, però ahir seguia dient que no en tenia prou i que vol "agenda republicana". Cada canvi de candidat rebaixa, per ells, el conflicte amb l'Estat i encareix el preu de la investidura. I Turull és el tercer. Sobre els esculls i condicionants interns i externs i el calendari de la investidura us aconsello les informacions de Roger Tugas i Oriol March. Sobre l'actitud de l'independentisme, també l'opinió de Francesc-Marc Álvaro.
Urdangarin a presó? Avui sabrem si Sànchez i Joaquim Forn (per a qui la Fiscalia demana presó eludible amb una fiança de 100.000 euros) poden sortir o no, i també si Iñaki Urdangarin i el seu soci Diego Torres, condemnats en el cas de corrupció Nóos, entren a presó. Van recórrer al Suprem en un intent de posposar el compliment de la pena. Estarem pendents de les decisions que prengui l'alt tribunal a Madrid. El tracte de favor al cunyat del rei ha fet córrer rius de tinta.
Vist i llegit
Es deia Sudan, tenia 45 anys i va morir ahir en una reserva animal a Kènia. Ell era el darrer exemplar amb vida de rinoceront blanc del nord, una subespècie que es pot extingir en els propers anys si les mostres de semen que se li van extreure no serveixen per fecundar la seva filla o la seva neta. De rinoceront blanc del sud en queden també exemplars comptats. Ho explica aquesta informació d'El País, on també podreu veure imatges de Sudan. L'any 2011 va desaparèixer el rinoceront negre occidental. A casa nostra, el 2000, va desaparèixer la cabra pirenaica. Va ser per la caça intensiva. En el cas dels de l'espècie de Sudan, pel comerç de les seves banyes, que a l'Àsia tenen atribuïdes propietats afrodisíaques i curatives.
El passadís
Manuel Milián Mestre mai ha deixat d'escriure i fer tertúlies. Ha combinat el periodisme amb la política (va ser diputat d'AP i del PP) i l'assessorament a empreses. El seu tarannà conservador es combina amb un caràcter obert i afable que fa que tingui amics de totes les tendències. Va nàixer al Forcall, a la comarca dels Ports. Molt a prop de Morella, d'on és el president del País Valencià, el socialista Ximo Puig. Milián està escrivint aquests dies una biografia autoritzada del president valencià, que és periodista i que ha tancat, per ara amb èxit i una bona relació amb els seus socis valencianistes i d'esquerres del Pacte del Botànic, gairebé trenta anys de governs del PP.
L'efemèride
I sense moure'ns del sud del riu Sénia, tal dia com avui de l'any 1238, fa 780 anys, el rei Jaume I "el Conqueridor" signava a Xàtiva el primer document que conferia lleis pròpies (jutges civils i criminals, la cambra dels jurats de València) a les terres que recentment havia conquerit als sarraïns i que va voler dotar de personalitat pròpia malgrat la seva integració a la corona d'Aragó. El monarca del casal de Barcelona posava la llavor dels Furs valencians, que promulgaria definitivament el 1261 i que Felip V, de la dinastia dels Borbó, aboliria per dret de conquesta el 1707. En aquesta representació teatralitzada al castell de Xàtiva podeu recordar la conquesta de les comarques del sud dels Països Catalans.
L'aniversari
Hi ha coses que, a poc a poc i sense fer soroll, passen a formar part de la nostra vida i la transformen. I avui fa 12 anys Twitter, la xarxa de microblogs que va nàixer en una petita start-up de San Francisco, als Estats Units. "Just setting up my twttr [només muntant el meu twttr]", va escriure Jack Dorsey, propietari de la companyia, en la primera piulada d'una xarxa que ràpidament va modificar el nom per afegir-hi les vocals. Sense ella no sabríem que diuen cada dia Donald Trump, Carles Puigdemont o ens perdríem algunes batusses o perfils humorístics memorables. La xarxa dels 280 caràcters (abans eren 140) també és una font d'informació malgrat que el seu ús s'ha estancat i com a xarxa no és la més eficaç per atreure visitants als mitjans digitals. Funciona més Facebook, en aquest sentit. En aquest vídeo podreu saber-ne més.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi