El despertador: 14 de febrer

El termòmetre Boya

La declaració de l'exdiputada de la CUP servirà per saber si l'estat vol tibar encara més les coses ja d'entrada o esperar. Avui també són notícia la bronca Junts per Catalunya-ERC, que no s'atura, el "narcotour" de Barcelona, el marquès del Pedroso de Lara, Muriel Casals i Mayra Gómez Kemp

| 14/02/2018 a les 06:00h
Arxivat a: El despertador
Hi ha especulacions de tota mena sobre què farà el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, amb la nova tongada de líders independentistes que ha cridat a declarar per desobediència, rebel·lió i sedició. Avui al matí és el torn de l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, que no pensa rebaixar ni una coma del seu discurs públic ni acatar la legalitat espanyola i que ha passat a l'ofensiva processal. La decisió del jutge, i l'actitud de la Fiscalia, que actua a les ordres del govern de Mariano Rajoy, donarà la mesura del grau de crueltat que seguirà aplicant l'Estat. Ja sabem que no volen dialogar a partir de l'acceptació del resultat del 21-D ni aixecar el peu de l'accelerador amb els actuals presos polítics. Veurem la urgència que tenen per fer-ne més i seguir enverinant la situació.

En els propers dies passaran pel Suprem Marta Rovira, Anna Gabriel, Neus Lloveras, Artur Mas i Marta Pascal. Sara González us en dona tots els detalls en aquesta informació i avui ho podreu seguir tot al minut. Sobre els presos polítics us aconsello la carta que el tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens, envia al president d'Òmnium Jordi Cuixart, reclòs a Soto del Real des de fa 121 nits. Ara més que mai, toca fer pinya i pensar en recuperar posicions més aviat que tard.

 

La bronca que ja cansa. A Boya l'acompanyaran militants i simpatitzants de la CUP a les portes del Suprem. També els diputats del PDECat Sergi Miquel i Míriam Nogueras. És una forma de no repetir la trista polèmica del 4 de gener, quan cap dirigent de l'espai neoconvergent va fer costat a la delegació d'Esquerra que donava suport a Oriol Junqueras en la seva compareixença davant Llarena per intentar recuperar la llibertat. Les relacions de Junts per Catalunya són aquests dies molt pitjors que no pas amb la CUP.

La tensió va esclatar de nou ahir al Parlament després que el president Roger Torrent es negués a avalar els intents de la llista de Puigdemont per investir-lo a distància sense un full de ruta pactat. Sí que estan d'acord en el fet que cal anar al Tribunal Europeu de Drets Humans, però també van enfrontar-se per la forma en què s'havia decidit. Molt poc edificant tot plegat. Es posaran d'acord i no hi haurà eleccions -no convenen a ningú i ni Puigdemont ni Junqueras s'hi podrien presentar ja- però la bronca ja cansa. Us ho expliquen en aquesta crònica Oriol March i Roger Tugas i us aconsello també llegir l'opinió d'Irene Ramentol. Per cert que avui a opinió debuta en Jordi Borda, un periodista esportiu que té una mirada política del Barça i bona ploma. Us recomano seguir-lo.   

"Narcotour" sense Colau. Els periodistes que tenen un peu posat en tot allò que passa a Barcelona estan convocats aquest dimecres a un narcotour pel barri del Raval. Es tracta d'una iniciativa que han organitzat els veïns per fer un recorregut pels carrers on han proliferat els "narcopisos", els habitatges on es trafica amb drogues i que tants problemes de convivència estan ocasionant al barri. Els veïns també han convidat a un itinerari d'aquestes característiques als grups polítics i l'alcaldessa, Ada Colau, la qual per ara no pensa acudir-hi. Jordi Bes va retratar en aquest reportatge la problemàtica.


Vist i llegit

Javier Gallego escrivia ahir a Público l'article "Cautivos y desarmados", en què denuncia la fuga de cervells que pateix l'estat espanyol. La darrera ha estat la de José Manuel Fernández, exportaveu de la Federació de Joves Investigadors, els científics precaris que van denunciar en diverses ocasions l'oblit de la recerca a Espanya. Fernández, per cert, se'n va a Bèlgica, que segons Gallego, "és el lloc on darrerament marxen els qui han de fugir".   


 El passadís

L'executiu José Manuel Lara García, net del fundador del grup Planeta, era ahir un dels personatges del dia a Barcelona després de perdre la batalla interna contra el president de la companyia Josep Crehueras, que compta amb el favor de la majoria dels accionistes familiars. Pep Martí va fer-ne aquest sucós reportatge. No es descartava que en algun moment intenti de nou tornar a la cúpula. Dependrà de si és tan persistent com l'avi. El rei Joan Carles I, com un reconeixement a la seva tasca com a editor, li va concedir un títol nobiliari. El vell Lara, mort el 2003, podia triar entre un ducat i un marquesat, i va optar per la segona opció. Ho volia ser del seu poble, el Pedroso, a Sevilla. Molts dels habitants del municipi vinguts a Catalunya treballaven a Planeta. El marquesat del Pedroso, però, tenia ja propietaris després de ser instituït el 1690 per Carles II. La solució va ser imaginativa. Els Lara serien marquesos del Pedroso de Lara. El títol el va heretar José Manuel Lara Bosch, el fill gran, primer, i el seu fill, el conseller delegat ara cessat, el 2015. El marquès no es donarà per vençut.  


 L'efemèride

El seu adéu va ser un autèntic xoc per a l'independentisme. Muriel Casals (Avinyó, 1945) va morir fa tot just dos anys i ens va deixar un buit difícil d'omplir dins del sobiranisme civil i del grup parlamentari de Junts pel Sí. Casals, després d'anys fent activisme -especialment des de la presidència d'Òmnium Cultural-, va integrar-se a la candidatura de CDC i ERC a les eleccions plebiscitàries del 27-S com a número 3 per Barcelona. Per davant hi tenia Carme Forcadell, amb qui tantes manifestacions i xerrades al territori havia compartit quan comandaven Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana. Eren, en certa manera, el seny i la rauxa de la "revolta dels somriures", com li agradava dir a Casals. Podreu trobar una galeria de la trajectòria de l'expresidenta d'Òmnium, que inclou la seva intervenció en el Concert per la Llibertat que va complir el Camp Nou l'any 2013.


 L'aniversari

El 14 de febrer de 1948 va nàixer a la ciutat de l'Havana, a Cuba, l'actriu i presentadora Mayra Gómez Kemp, nacionalitzada espanyola. Va arribar a Espanya després que els seus pares, actors, haguessin marxat de l'illa per l'arribada del castrisme. Va fer de cantant i actriu i presentadora, i l'èxit li va arribar el 1977 quan va començar a aparèixer a l'Un, dos, tres, el concurs estrella de TVE, que aleshores era l'única cadena de televisió. El 1982 salta definitivament a la fama quan Chicho Ibáñez Serrador la tria per presentar-lo durant sis anys. Després presentaria diversos programes de ràdio i televisió, també a emissores privades fins que es va retirar. Ha superat un càncer de llengua i un de coll. El 2014 va publicar les memòries "Hasta aquí puedo leer", la frase que deia a les parelles que participaven al concurs quan els obligava a triar entre el premi que els oferien o seguir arriscant per aconseguir-ne un de millor. En aquest vídeo la podeu veure acomiadar-se d'una de les temporades amb un dard inclòs a l'actriu Victoria Abril per avergonyir-se, segons ella, de ser una de les "noies" de l'Un, dos, tres. Al costat de Gómez Kemp hi havia l'actriu i model catalana Lydia Bosch.   
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Aida Morales | 5 comentaris
01/01/1970
El més probable és que el jutge Pablo Llarena demani, d'entrada, una petició de detenció internacional de l'exdiputada de la CUP | La dirigent anticapitalista defensarà el caràcter polític de l'exili per evitar l'extradició
Messi ha marcat aquest dimecres el seu primer gol contra el Chelsea. | FCBarcelona
01/01/1970
Els blaugrana han aconseguit, de la mà de Messi, un gol balsàmic a fora de casa en un partit que s'havia posat molt complicat amb el gol inicial de Willian
01/01/1970
L'artista madrileny exposa cartells amb cares pixelades i explicacions sobre els motius dels empresonaments també dels "Jordis" o del dirigent del SAT Andrés Bódalo o els titellaires detinguts el 2016
El Govern en ple, la nit del referèndum de l'1-O | Jordi Bedmar / Govern
Oriol March | 8 comentaris
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final
Bandera de la Confederació Helvètica. | Europa Press
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
La Confederació Helvètica -on hi ha una de les seus de les Nacions Unides- va acollir molts refugiats catalans a la fi de la Guerra Civil | Josep Tarradellas es va endur l'òrgan vital de l'"Avi" a Lausana i el va retornar a Catalunya el 1977
La fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Perfil de la que va ser la primera dona fiscal general de l'Estat, que avui ha interrogat Marta Rovira i Marta Pascal | Molt conservadora i antiavortista ferotge, ha estatuna peça de l’engranatge del Partit Popular en el ministeri públic | Es va pronunciar a favor del processament del president Artur Mas
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 11 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius