Arcadi Oliveres: «Hem d'acreditar una majoria clara que no tenim i explicar-nos a les Espanyes»

L'economista i activista social reclama explicar el model de país d'una Catalunya independent i fer més pedagogia, especialment a "la perifèria barcelonina" | Reconeix que encara no sap "si l'actuació de Puigdemont respon a una estratègia ben pensada o és una improvisació total"

Arcadi Oliveras
Arcadi Oliveras | Adrià Costa
03 de febrer del 2018
Actualitzat el 05 de febrer a les 11:11h
Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945) és economista i activista social. Hi ha poques iniciatives de l'antifranquisme en què no hagi participat activament, des de la fundació del Sindicat Democràtic d'Estudiants a l'Assemblea de Catalunya, passant pel moviment veïnal. Va ser membre destacat de Cristians pel Socialisme, un dels noms emblemàtics d'aquells anys. Expresident de Justícia i Pau, moltes de les campanyes per la pau i el desenvolupament (del 0,7% a la lluita contra el comerç d'armes) van lligades al seu nom.

Més recentment, va impulsar amb Teresa Forcades el Procés Constituent a Catalunya. Un projecte que pretenia unificar tota l'esquerra alternativa que no va fructificar. Últimament, el que queda d'aquest espai –que tenia Xavier Domènech com una de les cares destacades- s'ha acostat a la CUP, partit pel qual Oliveres va fer campanya el 21-D. Sense abandonar, però, el seu esperit lliure pensador, ja que, mentre els anticapitalistes anaven clamant per la desobediència, ell es va atrevir a afirmar en un míting que l'independentisme s'havia "precipitat". En aquesta entrevista, fa un repàs de tot això i de com veu la situació política.

- Què haurien de fer les forces sobiranistes per sortir de l'atzucac?

- Sobre el curt termini em costa pronunciar-me, perquè desconec l'estratègia del dia a dia, quines negociacions hi ha, què passa als passadissos. Si em pregunta pel mig termini, estic convençut que això que en diem procés independentista anirà endavant. Perquè això sigui possible, caldria una majoria substancial d'electors que vulguin la independència. Sabent que, amb els càlculs que s'han fet fins ara, tenim un 47%, freguem el 50%, però per un objectiu d'aquesta envergadura encara hem d'explicar-nos a més gent. No em feu donar una xifra. Ens falta encara explicar-nos a molta gent, sobretot -ho hem vist amb el resultat electoral- amb aquella perifèria barcelonina decebuda, amb aquells que se senten desplaçats.  

"Hem d'explicar quin país volem, i encara no ho hem fet"

- Aquesta majoria no la veu encara?

- No la veig. Cal acreditar una majoria clara. Després, hem d'explicar el país que volem, i no ho hem fet. Hem de saber què passarà amb l'energia, què passarà amb la banca, amb l'ecologia, amb el model d'empresa, etc. Quin model de defensa volem. Jo sóc pacifista i no en vull, d'exèrcit, però hi ha sectors dins de l'independentisme que sí. Quin model econòmic volem, com ens relacionem amb els organismes internacionals, què hem de fer amb l'euro, amb la UE, amb l'OTAN...
 

Segons Oliveres, un error del procés ha estat tenir massa pressa. Foto: Adrià Costa


- Però creu que es pot fer alhora un procés cap a la independència i alhora definir en la lletra petita com ha de ser aquest estat?

- Però és que l'alternativa és pitjor. Perquè podríem acabar tenint un estat que sabés sent tan pervers com el que fa l'estat espanyol. Cal definir-nos. I si això suposa dos anys més de temps, em sembla bé tot això ho vull saber. I una altra cosa que hem de fer és anar a explicar-no per les Espanyes. Crec que hagués hagut de fer-ho la Generalitat, enviar dos mil representants a explicar què volia Catalunya, i el que per a ells significaria la independència.

- Vostè ho ha fet?

- Sí, dos cops. Un ja fa uns tres anys, a la Universitat de Lleó, on vaig anar a parlar de temes d'economia, però com que era un 13 de setembre, després d'una Diada massiva, em van preguntar pel país que volíem. Jo els vaig dir com veia jo que havia de ser la Catalunya independent, amb banca ètica, ecològicament sostenible, amb relacions laborals justes. Em van dir "nosaltres volem el mateix" i 300 persones em van aplaudir. L'altra vegada va ser a finals de l'estiu, a Segòvia. Era davant d'un auditori proper a Podem i, en arribar a la sala, vaig veure una pancarta que deia "Si votar es delito, que cambien la ley y permitan el referéndum".

- Hi confia en això?

- Hem d'intentar convèncer-los. Si es fes de manera sistemàtica, un sector de la intel·lectualitat podria respondre. Resumint: caldria acreditar una majoria, definir el país que volem i explicar-nos a les Espanyes.

- Ha criticat el procés per voler anar massa ràpid.

- Jo diria que les decisions adoptades van ser massa precipitades
 

Arcadi Oliveres va ser present en totes les batalles de l'antifranquisme. Foto: Adrià Costa


- Com veu la situació del president Puigdemont?

- Home, enviar tuits i missatges sempre és perillós. Mai he pogut establir si la seva marxa a Brussel·les i tot el que ha fet era una estratègia ben pensada o fruit de la improvisació total. Encara no ho sé. La seva manera de fer, fins al dia que va declarar la independència, em va semblar molt raonable. Ja vaig dir que amb el pas de Mas a Puigdemont hi havíem guanyat.

"Els responsables polítics i policials de la repressió de l'1-O acabaran processats"

- No creu en el relat d'un triomf de l'Estat?

- L'Estat utilitza tots els recursos i poders que té, però ha patit unes relliscades considerables, com el dictamen negatiu del Consell d'Estat. Jo no pensava que s'allargaria tant l'estada a la presó dels consellers i els "Jordis". La justícia està sotmesa a l'estratègia de l'Estat. Els presos no han comès delictes, són innocents. Estic convençut que es produiran queixes substancials de caràcter internacional. I estic segur que els responsables polítics i policials de la repressió de l'1-O acabaran processats.

- Per què va fracassar Procés Constituent?

- Ha fracassat en el propòsit inicial, que era aconseguir una candidatura unitària de les esquerres catalanes a les eleccions del 27-S: Iniciativa, verds, grups diversos i les CUP. En això vam fracassar, però en altres qüestions hem tingut èxit. De Procés Constituent van sorgir molts dels dirigents que ara estan en primer pla, com Xavier Domènech, Albano Dante Fachin, Gerardo Pisarello o Jaume Asens. I a prop nostre hi havia Eulàlia Reguant o Gabriela Serra. Crec que el que tots ells han fet no desmereix Procés Constituent. Vam tenir èxit en campanyes com l'oposició al TTIP, que al final es va aturar gràcies a un senyor que està a les nostres antípodes, Donald Trump.
 

Arcadi Oliveres, entrevistat per Pep Martí. Foto: Adrià Costa


- Felicitats, eh!

- Haha! Bé, a vegades els extrems es toquen. El TTIP no s'ha signat, però s'ha fet una trampeta. Més discretament, s'ha signat un acord entre la UE i el Canadà, que ja té un tractat amb els EUA. La campanya va començar molt abans del triomf de Trump, i si ell ha vingut a nosaltres, què hi farem? També hem tingut èxit en algunes campanyes prorefugiats.

"A Procés Constituent hi havia moltes aspiracions personals, legítimes, i sempre s'hi van definir dos entorns, un a prop de Podem i l'altre de la CUP"

- Per què no va fructificar la proposta de Procés Constituent? Els partits van actuar per tacticisme?

- No vaig veure moviments per part dels partits. Sí que hi havia aspiracions personals diverses, totes elles legítimes. Dit això, dins de Procés sí que hi havia clarament definits dos grups, un entorn de Podem i l'altre entorn de la CUP. En els debats interns, aquesta doble tendència es veia. La gent pro-Podem va trobar el seu espai, i en els que vam quedar a Procés Constituent la línia més pro-CUP va ser evident. Tant que es va proposar d'integrar-se en les llistes de la CUP per al 21-D, però ens van dir que no perquè vam fer tard i ja tenien les llistes fetes.

- És un dels exponents del que podem dir la cultura de la pau. En la seva formació, quin mestratge ha estat més cabdal?

- Diria que el meu pare. Era un home més aviat conservador, però tenia clar aquesta vessant antibèl·lica. Havia viscut la guerra en carn pròpia i em va educar en la cultura de la pau. Això vol dir que a casa no entraven indis ni soldats, ni Hazañas bélicas, que, si algun amic me les deixava, les estripava. També tenia un vessant catalanista, que feia que jo no llegís ni TBO ni Pulgarcito. Si volia llegir-los, treia d'un armari Patufets de la República i em deia que aquesta era la meva llengua i el meu país. Quan això t'ho diuen als sis o set anys, et marca molt.

"El pare em va educar en la cultura de la pau, a casa mai entraven soldadets ni 'Hazañas bélicas'"

- I després?

- Més tard, vaig tenir sort perquè vaig estudiar als Escolapis. Tenien cinc escoles a Barcelona, corresponents als diferents estrats socials: en tenien al carrer Ample, a la ronda Sant Antoni, al carrer Diputació, a Balmes amb Travessera i a Sarrià. Jo estava al mig, a Diputació. Un dels tutors era Xirinacs, capellà recent ordenat. Era un tutor molt sui generis. El primer dia de curs ens va dir que "això és una república i ha de tenir el seu president", que va ser la manera amb què ens va preparar per a l'elecció de delegats. Ens explicava els pobles d'Espanya. Un dia era Euskadi, i ens cantava una cançó basca, un altre dia Andalusia. Devíem tenir dotze o tretze anys.
 

L'activista agraeix al seu pare i als escolapis la seva formació en els valors de la pau. Foto: Adrià Costa


- Xirinacs. Quins altres professors recorda?

- Els Escolapis havien fet una cosa molt interessant, havien acollit en el claustre professors represaliats de la Universitat de Barcelona. I hi havia mestres escolapis que van ser molt importants, com Octavi Fullat i Pancho Botey, que era missioner i em va obrir els ulls als temes de la cooperació. L'escola feia coses que aleshores no es feien, com un cicle de conferències sobre què era el socialisme, la lluita de classes, i feien venir historiadors com Antoni Jutglar. De manera que, amb el pare i l'escola, ja vaig sortir una mica arregladet. Més endavant, caldria esmentar Joan Gomis, de Justícia i Pau, i Frederic Roda, que també van ser decisius per formar-me en els valors de la pau.

- Va ser present en totes les batalles de l'antifranquisme des de començaments dels seixanta. Fins que va ser processat pel tenebrós Tribunal d'Ordre Públic (TOP).

- Des del 1963, jo em vaig enrolar en el que es deia l'Assemblea de Facultat, formada pels delegats de curs. Hi va haver la Caputxinada, quan es va fundar el Sindicat Democràtic d'Estudiants. Més tard, a la primavera de 1968, vam voler celebrar l'1 de Maig. Però no ho vam poder celebrar gaire perquè la policia ens va enviar notificació de procesament a un grup de delegats i sotsdelegats i ens va acusar d'organització de manifestació clandestina. I ens van enviar al TOP. Ens van absoldre.

"El judici per la Caputxinada va començar a les nou i va acabar molt ràpid perquè el jutge tenia un altre judici, i aquest gros, contra membres d'ETA, i estava preocupat. Anys després, ETA el va assassinar"

- La pregunta aquí seria com van aconseguir ser absolts.

- Per dues raons, les dues molt bones. Una perquè teníem un gran advocat, Francesc Casares, que amb molta humilitat i habilitat es va treure de la màniga un document, una carta del degà que deia que érem molt bones persones i no estàvem ficats en res. L'altra raó és que el jutge que ens va jutjar ens considerava de tercera divisió. El judici va començar a les nou i va acabar de seguida perquè ell tenia un altre judici, i aquest gros, contra membres d'ETA, i estava molt preocupat. En tenia motius, perquè anys després, ETA el va assassinar. Aquest jutge es deia Mateu.
 

Oliveres continua sentint-se cristià i socialista. Foto: Adrià Costa


- Va fer la tesi doctoral sobre la indústria militar a Espanya. Va ser una tesi de denúncia?

- És clar. Jo volia fer una protesta en un moment en què Espanya havia entrat a l'OTAN. Vaig començar-la el 1982 i vaig acabar-la el 1993. En aquells anys, Felipe González defensava el lligam amb l'OTAN pel que suposaria també de benefici econòmic en inversions i llocs de treball. Jo vaig defensar la tesi que, a banda del vessant ètic, la indústria militar no era convenient des del punt de vista econòmic. Si s'estudiava els llocs de treball que creava, en comparació a altres sectors de l'economia, suposava una pèrdua. Vaig demostrar que totes les empreses militars de l'INI perdien diners.           

- Continueu sent un cristià pel socialisme? Resta actiu Cristins pel Socialisme?

- Resta actiu, amb Jaume Botey, germà del Francesc Botey que va ser mestre meu, però jo ja no hi vaig. Sí que m'hi considero, de socialista, perquè sóc anticapitalista, però no pas del Partit Socialista. Cristià també, però heterodox, ja que moltes de les coses que diu l'Església em deixen indiferent.

"Martín Villa no ens va legalitzar l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample perquè es deia així, l'esquerra"

- I també va ser un activista de l'associacionisme veïnal. Vau ser un dels fundadors de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample.

- Sí, que va ser l'entitat veïnal de Barcelona que es va legalitzar més tard. Vam demanar l'autorització al darrer governador civil franquista, Rodolfo Martín Villa, qui ens va dir que havíem de canviar el nom perquè això de dir-se d'esquerra, ni que fos de l'Eixample... Vam explicar-li que sempre s'havia dit així, però no hi hagué manera. Vam presentar un recurs davant el ministeri de la Governació, amb tanta mala sort que, quan es va resoldre, el ministre era... Martín Villa, i ens ho va tornar a denegar. Així eren les coses en aquell temps, potser no tan llunyans.
 

Arcadi Oliveres considera que Procés Constituent ha deixat petjada en una nova fornada de dirigents. Foto: Adrià Costa

Arxivat a