13
de gener
del
2018
Actualitzat
el
14
de gener
a les
22:42h
Serà Carles Puigdemont president de la Generalitat durant els propers anys? Aquesta és una de les preguntes primordials que s'hauran de respondre a mida que el calendari més immediat es vagi plasmant al Parlament, que es constitueix dimecres vinent en un context d'excepcionalitat inèdita. L'existència de presos polítics, sumada a la situació d'exili de cinc diputats electes i membres del Govern legítim, dificulta els tràmits més bàsics de la legislatura sorgida del 21-D, des de la votació de la mesa del Parlament fins al mur que suposa la investidura de Puigdemont.
En públic tots els actors –Junts per Catalunya, ERC i la CUP- aposten per la restitució, però les complicacions generen un debat intern que fa aflorar hipotètiques alternatives. Puigdemont, de moment, exigeix a l'Estat que abandoni la voluntat de cometre un "frau democràtic" impedint la investidura, i assegura que l'oposició no es pot dedicar a "amagar-se" en "reglaments i despatxos" per desvirtuar el resultat del 21-D. En aquests termes s'ha expressat davant del consell nacional del PDECat d'aquest dissabte, en el qual ha rebut el suport de tots els quadres del partit.
El cap de cartell de Junts per Catalunya té intenció de tornar al país en cas de ser reescollit president, i això implica que l'òrgan rector de la cambra -previsiblement liderat per Ernest Maragall a proposta d'ERC- ha de fer una interpretació generosa del reglament. Una interpretació que hauria de permetre, segons han parlat en privat la candidatura presidencial i ERC, que un diputat rebés l'encàrrec de llegir el discurs d'investidura de Puigdemont. Aquesta fórmula, que els lletrats no han rebut precisament amb entusiasme, faria que no hi hagués debat entre el candidat i els grups de l'oposició. Una situació inèdita en la història del Parlament.
El govern espanyol ja ha deixat clar que recorrerà "immediatament" una fórmula com aquesta, mentre que Junts per Catalunya minimitza l'opinió dels lletrats. "Hi ha informes que fan uns o altres i que poden tenir unes opinions o altres, unes validades o no pel Tribunal Constitucional, però qui ha de decidir és el president o els diputats electes en el ple, els correspon a ells", va assenyalar divendres Elsa Artadi, dona de confiança de Puigdemont, en declaracions a Brussel·les abans de la reunió dels diputats electes del grup amb el president.
En la cita, per cert, encara no es van concretar els rols ni les persones que formaran part de la direcció. Tres noms guanyen pes: Jordi Sànchez, empresonat a Soto del Real; Albert Batet, alcalde de Valls; i la mateixa Artadi.
En públic tots els actors –Junts per Catalunya, ERC i la CUP- aposten per la restitució, però les complicacions generen un debat intern que fa aflorar hipotètiques alternatives. Puigdemont, de moment, exigeix a l'Estat que abandoni la voluntat de cometre un "frau democràtic" impedint la investidura, i assegura que l'oposició no es pot dedicar a "amagar-se" en "reglaments i despatxos" per desvirtuar el resultat del 21-D. En aquests termes s'ha expressat davant del consell nacional del PDECat d'aquest dissabte, en el qual ha rebut el suport de tots els quadres del partit.
El cap de cartell de Junts per Catalunya té intenció de tornar al país en cas de ser reescollit president, i això implica que l'òrgan rector de la cambra -previsiblement liderat per Ernest Maragall a proposta d'ERC- ha de fer una interpretació generosa del reglament. Una interpretació que hauria de permetre, segons han parlat en privat la candidatura presidencial i ERC, que un diputat rebés l'encàrrec de llegir el discurs d'investidura de Puigdemont. Aquesta fórmula, que els lletrats no han rebut precisament amb entusiasme, faria que no hi hagués debat entre el candidat i els grups de l'oposició. Una situació inèdita en la història del Parlament.
El govern espanyol ja ha deixat clar que recorrerà "immediatament" una fórmula com aquesta, mentre que Junts per Catalunya minimitza l'opinió dels lletrats. "Hi ha informes que fan uns o altres i que poden tenir unes opinions o altres, unes validades o no pel Tribunal Constitucional, però qui ha de decidir és el president o els diputats electes en el ple, els correspon a ells", va assenyalar divendres Elsa Artadi, dona de confiança de Puigdemont, en declaracions a Brussel·les abans de la reunió dels diputats electes del grup amb el president.
En la cita, per cert, encara no es van concretar els rols ni les persones que formaran part de la direcció. Tres noms guanyen pes: Jordi Sànchez, empresonat a Soto del Real; Albert Batet, alcalde de Valls; i la mateixa Artadi.