El deute dels partits amb els bancs supera els 234 milions

Els informes del Tribunal de Comptes sobre els partits polítics sovint fan tremolar els gestors de les diverses formacions, ja que treuen a la llum un gran nombre d'irregularitats comptables en un moment en què l'ombra de la corrupció i el frau és massa allargada -a vegades, amb raó-. En el darrer document, referit als exercicis 2014 i 2015 i fet públic l'última setmana del desembre, s'hi analitzaven per primer cop les finances de Ciutadans (Cs), partit que es vanta de regenerador i que va veure com l'ens fiscalitzador assenyalava nombroses actuacions que vulneraven la legalitat o la normativa comptable -fins al punt que el PP li va exigir explicacions i els liberals van haver de sortir a treure'n ferro-.

Malgrat tot, el Tribunal de Comptes va molt més enllà i fa un reflex general i transversal de l'estat de comptes de tots els partits de l'Estat -o almenys els que, de forma directa o indirecta, s'han presentat en comicis estatals, cosa que exclou la CUP, per exemple-, a través de quasi 1.400 pàgines. Per tant, més enllà de les irregularitats que, en major o menor mesura i gravetat, tots presenten, s'hi poden observar dades tan reservades per a alguns com el deute amb els bancs, les subvencions i ajudes percebudes, les donacions rebudes o el patrimoni net, entre altres.

D'aquesta manera, pel que fa al deute dels partits amb les entitats financeres, la xifra és força elevada, de 234,4 milions d'euros a finals del 2015, dels quals 167,5 milions a llarg termini i 66,9 milions a curt termini. Bona part de l'endeutament, però, és del PSOE, que n'acumula fins a 75,3 milions (57,3 a llarg termini), als quals se li podrien sumar els 15 milions del PSC. Entre uns i altres, els socialistes superen els 90 milions, el 39% del total.

Tot seguit, el PP és el segon partit més endeutat, amb una quantitat a retornar als bancs de 48 milions (26,3 a llarg termini) i, en tercer lloc, el PNB, amb 21,2 milions (15,8 a llarg termini). El partit català amb un major deute era Unió, que ja s'ha liquiditat pels fracassos electorals i la incapacitat de pagar els crèdits. A finals del 2015, devia 16,3 milions. Tampoc no són menyspreables els deutes d'IU (14,5 milions), ICV (11,8 milions) o CDC (11,6 milions). A l'altra cantó hi ha EUiA (122.505 euros) i Podem, que no s'ha endeutat amb les entitats financeres.
 
La principal font de finançament i, per tant, per fer front als deutes que tenen els partits són les ajudes i subvencions públiques, les quals van suposar un elevat cost per a les arques públiques el 2015, quan es van elevar a uns 263,5 milions, entre les estatals, autonòmiques i locals. La quantitat, però, pot ser força superior, ja que no s'hi inclouen les percebudes del Parlament Europeu, les de nombrosos parlaments autonòmics o locals -per errors o deixadesa de les formacions denunciats pel Tribunal de Comptes- o les dels partits no fiscalitzats en aquest informe -com la CUP-.

En tot cas, aquesta xifra és especialment alta també perquè el 2015 va ser any d'eleccions estatals, municipals i en nombroses autonomies, motiu pel qual 102,7 milions de les subvencions són de caràcter electoral i, per tant, excepcional. En tot cas, qui n'acapara més és el PP, amb 99,2 milions, seguit del PSOE (68,9 milions), Cs (14,9 milions), Podem (9,5 milions) o IU (9,1 milions).
 
L'altra font d'ingressos dels partits són els recursos privats, tot i que donen per molt menys, ja que tan sols van aconseguir per aquesta via 65,3 milions, el 2015. Qui més en va recaptar va ser el PSOE (16,2 milions), especialment de les quotes dels afiliats (9,6 milions) i de les aportacions dels càrrecs públics (5,2 milions), seguit de CDC, amb 9,1 milions, per bé que, en aquest cas, la majoria dels recursos (6,4 milions) provenien de la venta de la històrica seu del carrer de Còrsega. En tercer lloc, el PP en va sumar 8,6 milions, repartits sobretot entre quotes d'afiliats (3,2 milions) i aportacions de càrrec públics (2,4 milions).

De fet, la principal font de finançament privat dels partits són les quotes (van recaptar així 23,4 milions en total), seguides de les aportacions dels electes (17 milions). En canvi, les polèmiques donacions tan sols van reportar 6 milions, per bé que cal tenir en compte que la llei tan sols permet ara rebre'n de les persones físiques i no d'empreses, arran de les últimes reformes de la llei de finançament dels partits.

Podria semblar paradoxal que Podem aparegui com el principal receptor de donacions (1,8 milions), molt per sobre del PSC (877.120 euros), PP (831.612) o CDC (649.531). Tot i això, cal tenir en compte que un milió de les donacions es tracta de domiciliacions de rebuts que probablement provenen dels inscrits a Podem, els quals no tenen la categoria d'afiliats (via per la qual el partit no ingressa ni un euro), mentre que 421.189 euros els va rebre a través de campanyes de micromecenatge.
 
L'altra via per promocionar l'activitat i ideari dels partits són les seves fundacions i associacions vinculades, les quals, en aquest cas, van rebre més recursos privats (4,9 milions) que públics (3,4 milions). La major perceptora d'aportacions i donacions és la CatDem, vinculada a CDC, amb 982.121 euros, malgrat que cal agafar-se aquesta dada amb pinces, ja que la majoria (540.000 euros) provenen de transferències del mateix partit. En canvi, en el cas de les fundacions afins al PP -especialment la Faes, que ja se n'ha desvinculat-, el PSOE o Unió, la immensa majoria de recursos privats són donacions d'empreses. La quarta que més recursos privats rep és la Josep Irla, d'ERC, tot i que, en aquest cas, tot es tracta de donacions de persones físiques.

Pel que fa a les subvencions públiques, qui més n'acapara són les del PP -de nou, sobretot la Faes-, amb 1,3 milions, seguides per les del PSOE (715.543 euros), Podem (447.942 euros) i, a molta distància, les d'IU (135.531 euros), ERC (104.197 euros), CDC (93.688 euros) o PSC (77.323 euros). En canvi, Cs afirma que les seves fundacions i associacions vincules no reben recursos públics ni donacions privades -tot i que dos de les tres no les reconeix com a pròpies, però el Tribunal de Comptes sí-.
 
Ara bé, quin dibuix general deixa aquest informe del Tribunal de Comptes? Amb aquests ingressos públics i privats, despeses i deutes, quins són els partits més sanejats i menys? A diferència d'anteriors documents de l'ens fiscalitzador, la majoria de formacions no han de tenir problemes econòmics a curt termini. Així, per exemple, el PP o el PSOE presenten un patrimoni net molt positiu (de 62,3 i 36,7 milions, respectivament), així com la resta partits estatals i catalans, en menor mesura.

En canvi, tres formacions catalanes presentaven un patrimoni net negatiu, el que popularment significa que es trobaven en fallida tècnica. Dues d'elles, Unió (-13 milions) i CiU (-8,6 milions) ja no existeixen -la primera, efectivament, va fer fallida del tot, mentre que la federació, en no poder tenir patrimoni, era lògic que presentés xifres vermelles-, mentre que la tercera és ICV, el patrimoni de la qual no era suficient per tapar els deutes -motiu pel qual potser es va resistir a desfer-se dels seus locals, en el procés de creació de Catalunya en Comú-. Altres partits territorials també estaven en fallida, com Compromís (-1,3 milions), BNG (-552.900 euros) o Geroa Bai (-366.101 euros), però d'altres que històricament ho havien estat clarament, com IU, ara ja presenten números verds.