24
de juliol
del
2019
Actualitzat
el
25
de juliol
a les
17:28h
Són les 8.30 hores i a la vorera nord del carrer Còrsega circulen vianants atrafegats cap a la feina. Davant l'edifici de l'antiga seu de Convergència hi ha una càmera de TV3 i periodistes que fan guàrdia. A dins, la cúpula del partit acaba de perfilar tots els canvis derivats de l'adeu definitiu d'Oriol Pujol Ferrusola a la secretaria general de la formació pel cas ITV. De sobte, el seu pare travessa la porta automàtica sota l'atenta mirada de l'encarregat de seguretat. Fa una cara inescrutable, camina amb aquella determinació que atorga haver encarnat el poder a Catalunya durant 23 anys i no s'atura davant la càmera. Ve del despatx d'Artur Mas, a qui acaba d'avisar que a la tarda farà públic un comunicat. És 25 de juliol del 2014 i la bomba és a punt d'esclatar. Res serà igual.
A mitja tarda, Pujol envia un comunicat a través dels seus advocats. Confessa que ha tingut diners sense declarar a l'estranger, provinents d'una presumpta "deixa" del seu pare Florenci. Són cinquanta línies que sacsegen la política catalana i que faran que l'expresident de la Generalitat quedi desposseït de l'aura totèmica que tenia i de tots els càrrecs que ostentava. De retruc, l'episodi obligarà el partit que va fundar l'any 1974 a Montserrat a refundar-se. Ja no hi ha marxa enrere: després de deixar anar la bomba informativa, Pujol marxa cap a la Cerdanya. Vol desaparèixer o, almenys, intentar-ho.
Primer passa per la casa del seu fill Josep, a la Tor de Querol, després a Bolvir -a la segona residència del primogènit Jordi, personatge clau en la trama que ha dut la família a estar íntegrament imputada- i finalment es desplaça cap a Queralbs, al Ripollès. Les primeres imatges després del sisme es prenen allà, amb un Pujol mig somrient que esquiva les preguntes dels reporters. Setmanes més tard, seran els diputats els qui busquin respostes en una compareixença parlamentària que ha passat a la posteritat pel "diuen, diuen, diuen". De l'origen de la fortuna se'n sap, encara poca cosa. El cas està en mans de l'Audiència Nacional, i no és gens senzill.
Per què Pujol va decidir confessar? Tot l'entorn familiar hi estava d'acord? Va ser una maniobra per protegir els fills davant la quantitat ingent d'informació que apareixia publicada sobre el moviment de capitals? Una cosa és clara: les activitats de la família de l'expresident no passaven per alt a la direcció de Convergència i, des de feia setmanes, desposseir Pujol dels càrrecs honorífics del fundador estava damunt la taula de Mas. És ell qui fa les preguntes a l'expresident i a Oriol Pujol a principis de juliol, divuit dies abans del comunicat que va canviar la història de la família.
L'avís del 7 de juliol
És el primer dilluns del mes i, per tant, toca reunió de la direcció de Convergència. El diari El Mundo ha publicat que quatre fills de Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, van ingressar fins a 3,4 milions d'euros a Andorra a finals del 2010. Mas demana explicacions als dos membres de la família que ocupen seient a la direcció de CDC. Evasives. Mirades a la taula. Cap resposta concreta. El màxim dirigent nacionalista arrufa el nas i comença a rumiar que potser és hora de deixar anar llast: queden pocs mesos per al 9-N i el que menys convé és un nou escàndol de corrupció.
Al cap de tan sols una setmana, Oriol Pujol Ferrusola dimiteix definitivament com a secretari general. "Me'n vaig de tot per no perjudicar en res", sosté en un comunicat. En aquell moment, la família ja disposa d'un nou assessorament jurídic a càrrec de Cristóbal Martell, un advocat penalista de Barcelona que ja ha defensat personatges com Josep Lluís Núñez. L'únic fill polític de Pujol no estava d'acord amb la confessió pública. No falten dirigents de Convergència que darrere de tot plegat hi veuen el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, que és el tentacle més fosc de la família. Una figura temuda i llegendària a parts iguals en l'imaginari convergent, on mai ha acabat d'encaixar del tot. Ara, tot i estar en llibertat, es mou per sota del radar.
"Estic a disposició si em volen cridar des d’una instància jurídica o tributària", deia Pujol a principis d'agost del 2014. La confessió l'ha dut al Parlament i a l'Audiència Nacional, i ha hagut de veure com els cossos d'investigació entraven a casa seva per buscar proves sobre la presumpta trama irregular que ha fet rica la seva família. "No ho porta gens bé, tot això. Pateix molt", sosté un dels que l'ha visitat al seu despatx del carrer Calàbria, on es posa al dia de tot i escriu el que li passa pel cap. La Vanguardia, de fet, va publicar que va enviar una carta al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la qual li demanava convocar eleccions autonòmiques abans que l'Estat apliqués amb tota la contundència l'article 155 de la Constitució.
Intenta mantenir un cert cordó umbilical amb les institucions que va representar durant 23 anys, però aquestes institucions ja no el tenen en compte. Només apareix, de tant en tant, en actes simbòlics i sempre amb un perfil baix. És el preu que ha de pagar per una confessió sísmica que el va desposseir de l'aura totèmica que irradiava.
A mitja tarda, Pujol envia un comunicat a través dels seus advocats. Confessa que ha tingut diners sense declarar a l'estranger, provinents d'una presumpta "deixa" del seu pare Florenci. Són cinquanta línies que sacsegen la política catalana i que faran que l'expresident de la Generalitat quedi desposseït de l'aura totèmica que tenia i de tots els càrrecs que ostentava. De retruc, l'episodi obligarà el partit que va fundar l'any 1974 a Montserrat a refundar-se. Ja no hi ha marxa enrere: després de deixar anar la bomba informativa, Pujol marxa cap a la Cerdanya. Vol desaparèixer o, almenys, intentar-ho.
Primer passa per la casa del seu fill Josep, a la Tor de Querol, després a Bolvir -a la segona residència del primogènit Jordi, personatge clau en la trama que ha dut la família a estar íntegrament imputada- i finalment es desplaça cap a Queralbs, al Ripollès. Les primeres imatges després del sisme es prenen allà, amb un Pujol mig somrient que esquiva les preguntes dels reporters. Setmanes més tard, seran els diputats els qui busquin respostes en una compareixença parlamentària que ha passat a la posteritat pel "diuen, diuen, diuen". De l'origen de la fortuna se'n sap, encara poca cosa. El cas està en mans de l'Audiència Nacional, i no és gens senzill.
es activitats de la família de l'expresident no passaven per alt a la direcció de Convergència i, des de feia setmanes, desposseir Pujol dels càrrecs honorífics del fundador estava damunt la taula de Mas
Per què Pujol va decidir confessar? Tot l'entorn familiar hi estava d'acord? Va ser una maniobra per protegir els fills davant la quantitat ingent d'informació que apareixia publicada sobre el moviment de capitals? Una cosa és clara: les activitats de la família de l'expresident no passaven per alt a la direcció de Convergència i, des de feia setmanes, desposseir Pujol dels càrrecs honorífics del fundador estava damunt la taula de Mas. És ell qui fa les preguntes a l'expresident i a Oriol Pujol a principis de juliol, divuit dies abans del comunicat que va canviar la història de la família.
L'avís del 7 de juliol
És el primer dilluns del mes i, per tant, toca reunió de la direcció de Convergència. El diari El Mundo ha publicat que quatre fills de Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, van ingressar fins a 3,4 milions d'euros a Andorra a finals del 2010. Mas demana explicacions als dos membres de la família que ocupen seient a la direcció de CDC. Evasives. Mirades a la taula. Cap resposta concreta. El màxim dirigent nacionalista arrufa el nas i comença a rumiar que potser és hora de deixar anar llast: queden pocs mesos per al 9-N i el que menys convé és un nou escàndol de corrupció.
Al cap de tan sols una setmana, Oriol Pujol Ferrusola dimiteix definitivament com a secretari general. "Me'n vaig de tot per no perjudicar en res", sosté en un comunicat. En aquell moment, la família ja disposa d'un nou assessorament jurídic a càrrec de Cristóbal Martell, un advocat penalista de Barcelona que ja ha defensat personatges com Josep Lluís Núñez. L'únic fill polític de Pujol no estava d'acord amb la confessió pública. No falten dirigents de Convergència que darrere de tot plegat hi veuen el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, que és el tentacle més fosc de la família. Una figura temuda i llegendària a parts iguals en l'imaginari convergent, on mai ha acabat d'encaixar del tot. Ara, tot i estar en llibertat, es mou per sota del radar.
L'únic fill que no estava d'acord amb la confessió pública de Pujol era l'Oriol, l'únic que es va dedicar a la política de tota la descendència
"Estic a disposició si em volen cridar des d’una instància jurídica o tributària", deia Pujol a principis d'agost del 2014. La confessió l'ha dut al Parlament i a l'Audiència Nacional, i ha hagut de veure com els cossos d'investigació entraven a casa seva per buscar proves sobre la presumpta trama irregular que ha fet rica la seva família. "No ho porta gens bé, tot això. Pateix molt", sosté un dels que l'ha visitat al seu despatx del carrer Calàbria, on es posa al dia de tot i escriu el que li passa pel cap. La Vanguardia, de fet, va publicar que va enviar una carta al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la qual li demanava convocar eleccions autonòmiques abans que l'Estat apliqués amb tota la contundència l'article 155 de la Constitució.
Intenta mantenir un cert cordó umbilical amb les institucions que va representar durant 23 anys, però aquestes institucions ja no el tenen en compte. Només apareix, de tant en tant, en actes simbòlics i sempre amb un perfil baix. És el preu que ha de pagar per una confessió sísmica que el va desposseir de l'aura totèmica que irradiava.