El triomf de Ciutadans no enterra el procés: l'independentisme salva la majoria absoluta
Arrimadas s'imposa en vots i escons, però el sobiranisme conserva el control del Parlament en unes eleccions que ratifiquen els blocs | Puigdemont supera ERC en diputats i haurà de decidir si se sotmet a la investidura, com va prometre en campanya | Rajoy, autor intel·lectual dels comicis del 155, converteix el PP en un partit irrellevant
L'equip de Junts per Catalunya, amb Elsa Artadi i els consellers Rull i Turull, al capdavant | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'equip de Junts per Catalunya, amb Elsa Artadi i els consellers Rull i Turull, al capdavant Foto: Adrià Costa
Catalunya ha viscut amb estrès el darrer trimestre del 2017. Des del referèndum de l'1 d'octubre -alterat per la repressió de la policia espanyola, uns incidents que sempre més quedaran gravats a la retina dels catalans-, el país ha hagut de digerir fets de gran transcendència a una velocitat vertiginosa. Ha assistit a la declaració de la República i també a l'aplicació de l'article 155, amb la posterior intervenció de l'autonomia en paral·lel a l'empresonament i l'exili del Govern. Els catalans han tancat l'episodi d'estrès col·lectiu amb una presència massiva a les urnes aquest dijous (un 81% del cens, un altre rècord des de la restauració de la democràcia). El resultat, un triomf de Ciutadans en vots i escons (37), victòria que no enterra el procés. L'independentisme pot brandar una majoria absoluta de 70 diputats i més del 47% dels sufragis. Aquest és la resposta (complexa) dels catalans a la convocatòria electoral de Mariano Rajoy.
Amb una participació disparada -a les ciutats més poblades ha augmentat considerablement, feu més propici per a les forces constitucionalistes-, Ciutadans ha passat el rasclet. Inés Arrimadas aconsegueix ser primera força a les capitals de Barcelona, Tarragona i Lleida. L'increment de vots a l'anomenat cinturó roig i a la zona metropolitana de Tarragona ha afavorit especialment el partit taronja, per davant del PSC i els "comuns". ERC no ha mantingut el pols amb Ciutadans que pronosticaven les enquestes. Limitada pel lideratge "escapçat" d'Oriol Junqueras, no ha superat Arrimadas en vots, tampoc en escons (32), tot i fer forat en ciutats metropolitanes. Conscient de la majoria sobiranista -encapçalada per Junts per Catalunya-, Marta Rovira ha recalcat que ha arribat el moment que la Moncloa s'assegui a negociar. No sembla un horitzó factible.
Carles Puigdemont i els consellers a l'exili, compareixent des de Brussel·les Foto: Adrià Costa
Puigdemont: "Rectificació, reparació i restitució"
Els republicans han cedit el podi independentista a Carles Puigdemont, que s'ha imposat en escons (34) tot i dibuixar un empat tècnic en vots amb ERC. El president a l'exili ha sembrat el triomf en més de 600 municipis, i a les demarcacions de Girona i Lleida. El resultat de Junts per Catalunya, amb el president com principal -i únic- argument electoral, només permet un somriure incòmode a l'independentisme, el de la majoria. Puigdemont i ERC en tindrien prou amb una abstenció de la CUP per a la investidura. Els anticapitalistes es queden amb 4 diputats. Una sagnia evident a Tarragona i Lleida, on perden representació. Des de Brussel·les, Puigdemont ha brandat el suport recollit per la República i ha cridat el Govern legítim a tornar a Palau: "És un resultat que ningú pot discutir. La República catalana ha guanyat la monarquia del 155". "La recepta de Rajoy no ha funcionat", ha afegit en la seva compareixença.
La majoria independentista suma, però com cristal·litzarà un acord per formar Govern i quina vida tindrà la legislatura? La CUP ha demanat desplegar la República i no atendrà una via autonomista, per molt que hagi perdut múscul. L'estratègia sobiranista es redifinirà -la CUP tindrà menys força per exigir-, però el primer que hauran de decidir els partits que van declarar la República el 27 d'octubre és com avancen. "Rectificació, reparació i restitució", ha demanat Puigdemont a l'estat espanyol com a pas inicial. La responsabilitat d'assumir la presidència correspon al president exiliat, que va prometre el seu retorn en campanya. Si torna, però, probablement serà detingut i empresonat. Al seu torn, l'unionisme ho tindrà clar: Arrimadas serà el nom propi més repetit els pròxims dies, sobretot a Madrid. "Presidenta, presidenta", li han cantat aquest dijous. Un lema difícil de complir. El perill d'un possible bloqueig no s'ha esvaït.
Albert Rivera i Inés Arrimadas celebren el resultat electoral Foto: ACN
Constatada l'opa al PP -insignificant ja a Catalunya amb 3 escons, i sense representació a Tarragona, Girona i Lleida-, Ciutadans guanya els comicis, però el bloc anti-155 suma 78 escons davant dels 57 de l'unionisme. Arrimadas no disposa d'una majoria alternativa que li permeti pilotar el Parlament. Això sí, l'auge de la formació taronja frena el viratge a l'esquerra que havia dibuixat la política catalana en les últimes eleccions, de les municipals a les espanyoles.
Puigdemont i la relació amb ERC
Puigdemont, des de l'exili de Brussel·les, va transmetre setmanes enrere a Artur Mas i Marta Pascal que només una llista sense les sigles del PDECat i amb ell al capdavant podia frenar la sagnia del partit i retenir l'esperança de l'independentisme. La segona posició d'aquest 21-D equival a una derrota i una victòria: la desfeta del duel general amb Ciutadans i el triomf -de regust agredolç- davant d'ERC. No seria estrany que, en els pròxims dies, l'entorn del president formuli crítiques a l'estratègia d'ERC. En qualsevol cas, les dues forces hauran de negociar.
Amb la majoria absoluta salvada, però el retorn de Puigdemont convertit en un gran interrogant, també s'endevinen reflexions al partit. El PDECat ha fet un pas al costat en aquestes eleccions i voldrà recuperar protagonisme. Les lluites intestines que havien quedat en somort per l'excepcionalitat del moment emergiran en els propers mesos. Està en joc el timó de la formació. ERC haurà d'entomar un futur immediat més que complicat: les veus del sobiranisme que li exigien una genoflexió a Puigdemont afloraran i els haurà d'entomar amb el líder empresonat. Més enllà de les anàlisis immediates, el camí de les llistes separades d'ERC ha eixamplat el global de vots independentistes, una lliçó del que va ser i podria haver estat el 27-S.
Marta Rovira, a la seu electoral d'ERC Foto: Josep Maria Montaner
Rajoy, derrotat; Iceta, molt soroll i poc rèdit
El resultat de Ciutadans no només modifica el mapa del Parlament, també té ressonància a Espanya. L'ascens de la formació d'Arrimadas, acompanyat de la patacada del PP, és un seriós avís per a Rajoy, autor intel·lectual de les eleccions i perdedor de la nit. Ni capitanejant la campanya d'Albiol, el PP ha aturat la seva davallada. Amb una majoria feble al Congrés, el líder popular notarà l'alè a partir d'ara del partit d'Albert Rivera, que encetarà la pugna pel vot de centre-dreta a Espanya, una batalla gens menor per a la futura governabilitat de l'Estat. Rivera podrà brandar els resultats a Catalunya per projectar-se com a alternativa, una fortalesa que no podran exhibir ni Pedro Sánchez ni Pablo Iglesias, hipotecats per la decepció de Miquel Iceta (17 escons) i el resultat raquític de Xavier Domènech (8 diputats).
El viratge d'Iceta cap a posicions conservadores -la inclusió de les restes d'Unió a la llista i l'aval al 155- no li ha servit al líder socialista per tenir un paper protagonista a les urnes. El PSC -quarta força a Barcelona ciutat- només aconsegueix millorar tímidament els 16 escons del 2015. Després d'alimentar el perfil presidencialista, el vot útil contra el projecte independentista l'ha afeblit. Iceta és un dels perdedors de la nit. Domènech, també, perquè el seu tripartit amb ERC i el PSC és una quimera.
Els "comuns" tenen un debat pendent després del segon resultat fallit en unes eleccions catalanes. Aquesta vegada amb un candidat de l'agrat d'Ada Colau i la participació del partit de l'alcaldessa, l'esquerra alternativa no ha complert expectatives, incòmode com ha estat per a Catalunya en Comú la polarització dels comicis. Amb pitjor resultat que Catalunya Sí que es Pot (11 escons el 2015), coalició liderada per ICV, els "comuns" hauran de fer autocrítica. No han estat capaços de retenir els resultats aclaparadors de les eleccions espanyoles i han quedat cinquens a la ciutat de Barcelona. Les cares de l'equip de Domènech eren de tristesa. Més que mai, la joia de la corona de la confluència és l'alcaldia de Barcelona, i les municipals, estadi que marcarà si es consolida un espai polític avui eclipsat i amenaçat per la musculatura metropolitana de Ciutadans.
Un elector vota aquest dijous amb la bandera espanyola davant d'un altre ciutadà amb llaç groc Foto: Sergi Cámara
Resultat anòmal per a una campanya anòmala
Els catalans s’han pronunciat després de conèixer l'últim informe de la Guàrdia Civil -que ja considera delictes de rebel·lió les manifestacions de la Diada- i d'escoltar l’última advertència de Mariano Rajoy, formulada en plena jornada de reflexió. En un sopar-míting a Madrid amb la plana major del PP, el president espanyol va avisar l’independentisme -sense citar-lo- que tothom ja sap “què és el 155”. La formulació de l’argument, amb categoria d’amenaça, és simple: la intervenció de l’autonomia de Catalunya és una lliçó “que ha quedat per al futur i per sempre”. La dreta espanyola ha desistit de buscar una solució política al plet català. Ha conclòs que l'única recepta és aplicar la força de l'Estat en tota la seva expressió. La Moncloa, amb l’aval del Senat, ja va segar l’autonomia i està disposat a tornar-ho a fer. Les paraules de Rajoy demostren l’anormalitat de l’escenari català.
En realitat, l’única estampa de normalitat de les últimes tres setmanes s’ha viscut aquest 21 de desembre. Després d’una campanya anòmala, en què han arribat més notícies dels tribunals que dels mítings -estrany com és que els dos principals candidats independentistes no hagin pogut trepitjar Catalunya: Junqueras continua a la presó i Puigdemont s’ha exiliat a Brussel·les-, l’única imatge de quotidianitat de les últimes dates s’ha viscut als col·legis electorals. S’ha votat amb calma, fent cua, però amb calma. A diferència de l’1 d’octubre, quan la policia espanyola va utilitzar la violència per estomacar electors i requisar urnes, la ciutadania s’ha pogut expressar sense cops de porra ni temor. Aquest és el drama de la Catalunya que apira a ser sobirana. Que ha hagut d’assumir com a normal el que és extraordinari.
Aquest 22 de desembre comença una nova etapa, plena d'incògnites. Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart continuaran a la presó. Però arriba el moment de les aliances per formar el Govern, combinacions limitades per com de marcats són els blocs i per l'excepcionalitat de la judicialització de la política. El calendari ja el coneixem: el 23 de gener és la data límit per a la sessió constitutiva del Parlament i el 6 de febrer per al debat d’investidura. El calendari judicial se solaparà: l'11 de gener tornen a declarar Sànchez, Cuixart i Forn al Suprem.
La legislatura que s’enceta s’endevina tant o més transcendent que l’anterior, veurem si també és tant o més convulsa. L’independentisme ha de recalcular la ruta mentre Ciutadans acumularà altaveus per repetir compulsivament el seu resultat victoriós. És probable que el nou executiu, ara una incògnita, avanci a un ritme més reposat. El país entra en terreny desconegut. Ciutadans somriu, però no ha enterrat el procés.
Urnes plenes al col·legi Pompeu Fabra de Manlleu Foto: Adrià Costa
Mostra el teu compromís amb NacióDigital. Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
A només
Per A només el 29 de desembre de 2017 a les 19:48
00
És diu regla , sistema o fórmula D'Hondt , pallús .
mai oblidarem el maltracte d'europa i espanya contra Catalunya.
Per Anònim el 24 de desembre de 2017 a les 12:20
30
hi ha hagut manipulació del vot, això és indiscutible... tot l'aparell político-financer d'Espanya i Europa contra Catalunya. C's finançat pels alemanys i els fons reservats espanyols... mai oblidarem el maltracte d'europa i espanya contra Catalunya.
No és un marrón, es politica
Per Anònim el 23 de desembre de 2017 a les 15:24
12
El de "Suerte" no entiende nada. Por suerte, en Cataluña hacemos politica y nos gustan los retos.
Nos gustan las diferencias y nos gusta hablar y pactar (todo lo que se quieren cargar los de C"s).
Veo que no entiendes de qué va la politica AUTÉNTICA y sobretodo LA DEMOCRACIA!!
Colonoscòpia fina
Per Apòzema Vasques ( M0ntbrió ) el 22 de desembre de 2017 a les 20:37
30
Els analistes electorals taronges l'han ben encertada .
S'han menjat al PPC i al PSOE també.
Enhorabona als experts.
El referèndum ja s´ha fet.....
Per Anònim el 22 de desembre de 2017 a les 20:10
32
Parleu de que ha guanyat la República, d´afiançament de l´independentisme.....
La realitat és que ahir es va celebrar un referèndum per l´indepèndencia (tant per participació com per mentalització), i el SI va obtindre un 47% i el NO un 53%.
Heu d´assumir que mitja Catalunya com a mínim no vol l´independència i que a les àreas metropolitanes de Barcelona i Tarragona és senzillament minoritari.
Suerte
Per Anònim el 22 de desembre de 2017 a les 14:46
23
Teneis un marrón muy grande en Cataluña. Espero que lo solucioneis bien.
Per a tots...
Per Anònim el 22 de desembre de 2017 a les 13:08
94
Es molt trist que un partit purament creat per els mes rics obtingui aquets resultats. Tan sols els motiva l odi a tot el catala. Hi ha molta gent que aixo es el que els ha mogut a anar a votar. Gaudiu d aquesta euforia I tant de bo no os hagueu d arrepentir mes endevant. Els independentiste tan sols demanem un pais millor per tots , pero principalment per elsnostres fills I nets. Salut I Republica.
No sé
Per Carn d'olla i escudella per esmorzar el 22 de desembre de 2017 a les 12:21
32
ens esperen 4 anys de processisme i dilacions i poca concreció a no ser que pensem en un nou referendum per a quan? tres, quatre, cinc anys? (per perdre'l) o una reforma constitucional (una pèrdua de temps) . No crec que Europa posi massa de la seva part. I si no estem disposats a defensar la unilateralitat (som com som)....es el que hi ha, perquè si hem d'esperar que vulguin pactar o negociar res aquests espanyols, ja podem esperar asseguts asseure. Que em temo es el que farem. Això sí, si ens fem la il·lusió de ser ja una república...cadascú es conforma amb el que pot. Hem d'admetre que aquests anys no s'ha fet la feina que s'havia de fer i tard o d'hora caldrà passar comptes als dirigents un cop no hi hagi presos polítics.
Al Surrealisme Masias , 22/12/2017 a les 08:46
Per Anònim el 22 de desembre de 2017 a les 12:11
40
El problema és que l'Eulàlia Reguant ja no és diputada, ni tan sols es presentava. Informa't una miqueta abans d'escriure.
Per: Torneu a ser minoria 01:28
Per Anònim el 22 de desembre de 2017 a les 11:31
66
""Es molt divertit que el vot d'un ignorant d'un poble perdut de l'interior conti x3 en comparació a un votant de ciutat.""
Vaya, vaya... ¡En Cs hay supremacistas...! eso si que es divertido. ¿Pero que no estaba claro que el supremacismo era todo indepe?
Veieu lo que us dic mes amunt? Aquets paios son molt astuts amb el llenguatge, lo que pasa es que aquet ha caigut dins de la seva propia trampa.
Ah, y la ley catalana es la misma que la española. Supongo que como estais muy-muy preocupados por la igualdad entre españoles eso os parecerá bien.... ¿o no?
Millor posaria com a titol
Per Anònim el 22 de desembre de 2017 a les 11:07
125
"El triomf de ciutadans no els hi serveix per a res" perquè, malgrat tota la propaganda les mentides, manipulacions de dades i d'economia, els empresonaments, prohibicions de campanya, la mega campanya de ciutadanos que ens hauran d'explicar qui els hi ha pagat i un tant etcetera l'independentisme queda com estava i millor dit reforçat.
Trenqueu, companys
Per Antoni Ferret el 22 de desembre de 2017 a les 10:24
26
L’esperança de la CUP
Més enllà de les consideracions de partit, d’ideologies, d’independències, etc., pensant en termes de les persones, que és lo que hauria de ser, retinguem dues dades bàsiques: Uns 900.000 votants han donat suport a aquells que havien maltractat les persones, sobretot les més perjudicades (sense feina, sense subsidi..., deixant-les abandonades a la seva sort). Aquest és el llast veritable de Catalunya, lo que no deixa avançar el país per una via humanista.
Enfront, les dues opcions que posem les persones per davant de tot, tenim cap a mig milió de persones votants. Moltes menys. És clar que, aquesta vegada, molta gent ha votat per la seva salvació com a espanyols . O sigui que aquest mig milió podria ser bastant més. Però ara no ho sabem.
Avui, la clau principal és veure què faran els companys/es de la CUP, si continuaran donat suport a la Màfia catalana o hi trencaran d’una puta vegada. Aquest és, avui, el gran repte de Catalunya: amb la Màfia o contra la Màfia.
Expresso tres desitjos: 1) Que els companys i companyes trenquin amb aquesta gent que ha fet tant de mal a les persones. / 2) Que aquesta mala gent no se’n surtin. / 3) Que, a partir d’ara, relativitzat el gran mur que ens dividia, Comuns i CUP confluïm cada vegada més en un esforç comú, en una via humanista.
Referendum?
Per Anònim el 22 de desembre de 2017 a les 09:50
15
Pedimos un referéndum bien organizado y controlado?
La CUP?
Per Antoni Ferret el 22 de desembre de 2017 a les 09:33
06
Derrota de les forces catalanes humanistes. Però... gran incertitud.
Els partits independentistes tenen, en principi, 70 diputats. Ara bé: els companys i companyes de la CUP, un dia, van decidir fer costat a una majoria de dretes, de manera totalment provisional, perquè tenien la il•lusió d'assolir la independència, que per a ells/es era (i és) la il•lusió de la seva vida.
Ara, si no tenen aquesta independència a l'abast (perquè els altres dos partits ja han vist que, ara com ara, no pot ser), és molt i molt probable que pensin que no val pas la pena de continuar-se comprometent amb un partit de dretes. Que ja ho han fet prou i massa, i els ha costat 6 diputats.
I lo bo del cas és que, segons el seu tarannà, la cosa l'hagi de decidir una assemblea (quasi segur). I per fer una assemblea nacional, pot ser que abans n'hagin de fer de comarcals (tot i que no és estrictament necessari). De manera que la cosa pot trigar.
Doncs bé: si els companys i companyes decidissin que ja n'hi ha prou, JxCat i ERC es quedarien amb 66... És clar que la CUP també podria abstenir-se, i la cosa passaria pels pèls.
Però és que també podria passar... que ERC cregués convenient una altra via...
No n'hi ha gaires possibilitats, excepte que... es pensés que hi ha una solució dolenta... però no tan dolenta com... una altra.
Doncs primer esperar què diu la CUP.
"Prefiero una España monàrquica-neofranquista que rota" diuen els espanyols.
Per Josep el rebel17 el 22 de desembre de 2017 a les 09:15
107
El triomf de Cs em recorda quan els feixistes deien " Prefiero una España roja que rota " ara aquestos " liberals demòcrates " espanyols de Cs diuen : "Prefiero España monàrquica -neofranquista que rota "
Hortalizo
Per Angel Cs el 22 de desembre de 2017 a les 08:47
1718
Viva España!!! Gran triunfo de Cs, para dejar atras la moda pasajera del independentismo
Surrealisme
Per Masias el 22 de desembre de 2017 a les 08:46
97
Una de les conseqüencies mes surrealistes d´aquest pruses saturnia sera veure a l´Albiol i la Eulalia Reguant perreando el Saturday Night Fever al Grup Mixt.
I tot aixo mentre el fugit segueix vivint a la seva Republica de Bob Esponja a Brussel.les.
Pasarem mes gana que el gos d´un iogui pero a riure no ens guanyara ningu.
només
Per Anònim el 22 de desembre de 2017 a les 08:40
208
només el sistema pervertit d'hont, ha permés tenir majoria pelada al independentisme.
els no independentistes, tenen quasi 250 000 vots més... mare meva.
1 de cada 4 catalans, ha votat ciutadans, mare meva, es brutal
Dos preguntes
Per Mireia Vila el 22 de desembre de 2017 a les 08:15
39
Tornarà Puidemont a donar la cara?
I amb qui pactarà Puigdemont?
hi hagut TUPINADA i forta
Per Anònim el 22 de desembre de 2017 a les 08:08
1417
no em crec gens aquests resultats.
els del 1-O eren clarament uns altres i tenint en compte que ha va haver més de 800 mil paperetes que no les vam poder compta, perquè se les van endur. però fent una regla de tres, no costa gaire de saber que eren vots pel SÍ.
el partit que ha guanyat, el del "ansar", ciudadanus, a fet una campanya molt bruta i ha tingut un pressupost ilimitat
els votants del exterior, no han pogut votar tots
ahir es van contabilizar mostres de frau com sobres ja em paperetes a dins, justament de ciudadanus
no descarto una ajuda per part de indra, que va ser qui va recompta els vots.
i la gent del cinturo "roig" de l'area metropolitana de Barcelona, que sempre havien cregut que eren socialistes, el que són és "anticatalans"....han demostrat que poden canviar el vot, però sempre al més dolent, per Catalunya, però amb la seva ignorància, no veuen que van en contra d'ells mateixos...han votat extrema-dreta com si res....inaudit!...potser ni s'han adonat? o tant el fa anar contra ells mateixos, l'important és anar contra els catalans?
els seus familiars van emigrar a Catalunya, per què allà no podien ni menjar, literalment es morien de gana, estaven sota la bota dels "señoritos" de torn i els tenien a la misèria...ara encara aquests "señoritos" els tenen ben dominats.
fa falta molta feina, molta pedagogia per part nostra sí volem fer la República
ho sento, tothom està molt content, però jo no ho veig així...no hem guanyat res, hem resistit això sí....ara falta veure com es tradueix això per part dels nostres polítics, lluitaràn per anara endavant o només per els seus llocs i continuar uns quants anys més ?
No l'enterra pero s'ha de cambiar d'estratègia.
Per Anònim el 22 de desembre de 2017 a les 02:42
175
Hem salvat la cara per pels pero a partir d'ara s'ha de jugar amb molta inteligència. Queda clar que la base independentista te el màxim en dos milions de vots i això es insuficient. Compte amb cometre errors que Cs estara preparat per aprofitarse'n. Si guanyés Cs ja ens podem preparar per cantar allò de "yo soy español, español, español". Per ells el "proyecto de todos los catalanes" es que perdem la nostra personalitat i asumim la d'ells, així "no hay supremacismos". Compte que aquets paios son molt astuts amb el llenguatge i ho tenen tot molt estudiat.
Torneu a ser minoria
Per Anònim el 22 de desembre de 2017 a les 01:28
2623
Espero que deixeu de parlar del poble de Catalunya quan només sou el 47%.
Torneu a ser minoria social, torneu a perdre els arguments per fer el que volgueu.
Només teniu majoria en escons degut a una llei injusta que els propis indepes no teniu interés en canviar fins que no beneficiï als que no us agrada.
Es molt divertit que el vot d'un ignorant d'un poble perdut de l'interior conti x3 en comparació a un votant de ciutat.
Però això a vosaltres us va molt bé, fins que un dia beneficiï al contrari, llavors sereu els primers en criticar-la.
2.062.000 Vots indepes
2.296.000 Vots no indepes
Seguiu somiant truites.
I ARA: QUÈ?
Per Anònim el 22 de desembre de 2017 a les 00:41
123
Tornem a l'estatut d'autonomia?
Restituïm tal com era abans i anem fent 2-4 anys més fins "salvar" la majoritadeta de les poltrones?
O fem la independència? Com? Amb els programes electorals que ni tan sols l'esmentaven seriosament?
Han manipulat les xifres, i d'aquí 2-4 anys per art de màgia ja no hi haurà majoria de res. Tots dividits per regnar l'imperi colonial.
Per Anònim el 22 de desembre de 2017 a les 00:37
813
Ni collaboracionisme ni colonialisme
Independència.
El problema es que "independència" no figura en el programa electoral dels partits "catalanistes".
Diran que es per por que els invalidin la junta electoral.
Us han vist el cul i us prenen per idiotes.
I els petulants corromputs de Cyudad de Anos, el maquillatge taronja del colonialisme, encara més.
Te amo Cataluña
Per Jonathan marc el 22 de desembre de 2017 a les 00:34
3618
Después de todo lo vivido seguimos vivos más que nunca
Viva Cataluña independiente
No podem seguir així
Per Anònim el 22 de desembre de 2017 a les 00:24
716
Seria tan greu deixar anar el llast dels municipis i districtes on té majoria absoluta l’espanyolisme? Per uns quants punts al PIB, i uns foradets al mapa, no crec que la viabilitat de l’Estat Català quedés compromesa. Forçaria els espanyols a pactar amb Catalunya si no volen haver d’enviar-los menjar amb paracaigudes. I nosaltres no hauríem de patir perquè ens governin des del gueto.
Malgrat tot
Per De Vila-real el 22 de desembre de 2017 a les 00:13
2918
A pesar del gobierno y del aparato fascista (jueces, fuerzas armadas, oligarquía económica y medios de manipulación) i tot i no fer candidatura única i de país, ha tornat a guanyar la República Catalana.
Respecteu-ho!
Felicitats catalans i endavant Catalunya!!!!
L'inpendentisme segueix sent minoria.
Per Quin pais! el 22 de desembre de 2017 a les 00:09
2929
47,5% del vot emès, amb una abstenció del 18 %. Ben lluny de ser majoria social.
Som al mateix escenari que el 27S, els indepndentistes minoria de vots però majoria d'escons. Nomes que ara els indepes ja saben quin pa s'hi dona per violar la llei.
REPÚBLICA CATALANA
Per J.M.Pol el 21 de desembre de 2017 a les 23:53
3215
🎗 VIVA LA REPÚBLICA CATALANA
#Llibertatpresospolitics
NI UN PAS ENRERE