Altres Barcelones: crònica

El Príap d'Hostafrancs

El veí que la té més grossa

per Dani Cortijo , Barcelona, 3 de desembre de 2017 a les 09:10 |
L'escultura del Príap d'Hostafrancs, al Museu d'Arqueologia de Catalunya | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sempre s'ha dit que Ciutat Vella és el barri que més història té, i, que si volem descobrir coses sobre el passat més llunyà de Barcelona, hem d'anar a cercar-la allà.

Si bé aquesta afirmació és, en certa mesura, correcta, hi ha notables excepcions, ja que aquella petita Barcino romana estava rodejada d'un ampli "ager barcinonensis" amb vil·les i vies de comunicació, com ho demostra la troballa de la malaguanyada Vil·la Romana de la Sagrera, horriblement destruïda per les obres de l'AVE.


Alguns carrers de l'actual Barcelona encara segueixen el traçat de les antigues comunicacions romanes i al seu pas s'hi han trobat al llarg dels anys diversos vestigis de l'antiguitat.

Aquest és el cas del carrer Creu Coberta que travessa el cor del barri d'Hostafrancs. Formava part d'un ramal de la Via Augusta que connectava Cadis i Narbona.


El juliol de 1848, encara a la primera meitat del segle XIX el Diario de Barcelona es va fer ressò d'una important troballa en un solar d'aquest indret.

Es tractava d'una imponent estàtua de més de 2 metres d'alçada que, tenint en compte que no tenia cap, era de proporcions importants. Però per proporcions importants, o més ben dit, desproporcions importants, les del seu enorme penis. El mateix diari especificava que "por la desnudez, bastante significante al par que ofensiva, de alguno de sus miembros"

 

L'escultura del Príap d'Hostafrancs, al Museu d'Arqueologia de Catalunya Foto: Adrià Costa


Antoni Elias de Molins en el seu catàleg la descrivia així: "Priapo como símbolo de fecundidad de la naturaleza. Estatua de piedra berroqueña y de colosales dimensiones. Mide 2,5 metros sin la cabeza. Representa un joven de robustas formas, apoyado sobre un banco de tierra y viste doble túnica".

L'amo del terreny, anomenat Pau Foxart va decidir donar la peça a l'Ajuntament de Barcelona per mitjà de l'Acadèmia de Bones Lletres, motiu gràcies al qual encara es conserva en els nostres dies.

Però la pregunta que us fareu és: què hi feia una gran estàtua amb un penis descomunal en un solar d'Hostafracs? Eren bojos aquests romans o bé eren molt de la conya?

Doncs de conya, en aquest cas, res, perquè tot fa pensar que pel fet que la part posterior de l'estàtua és totalment plana aquesta formava part d'un monument més gran.

Segurament flanquejaria un antic jardí d'època romana dels segles II-III dC.

Priap era un déu de la fertilitat d'origen grec el culte del qual va arribar als romans. Formava part del seguici de Dionís (el Bacus dels romans) i fomentava la fecunditat de camps, bestiar i pesca. Fins i tot va existir un gènere poètic dedicat a ell, el "priapeu" que els grecs es prenien molt seriosament però que els romans van adaptar a finals de la República i l'època d'August com un gènere més de la broma, ara sí.

Estàtues com aquestes se solien posar a l'entrada dels jardins per afavorir-ne la fecunditat i protegir els seus fruits de possibles lladres. Com que els romans eren molt supersticiosos, segurament en veure aquell guàrdia de seguretat amb la seva "porra" potser deturaven els seus instints d'apropiar-se del que no era d'ells.
 

L'escultura del Príap d'Hostafrancs, al Museu d'Arqueologia de Catalunya Foto: Adrià Costa


De la mateixa manera que les societats més antigues veneraven la fertilitat elogiant la capacitat procreadora de la dona, rendint culte a figures femenines que destacaven els seus òrgans sexuals i els pits, com la Venus de Gavà, que es va trobar aquí a prop, els romans com a societat més patriarcal que eren van centrar el seu culte a la fecunditat en l'element masculí. El penis no només era símbol de fertilitat sinó que era un símbol protector contra les malediccions i es representava ben visible flanquejant entrades de comerços o fins i tot muralles (com es pot apreciar en una de les entrades de la ciutat romana d'Empúries).

Existien fins i tot uns amulets anomenats "fascinum" amb forma de penis molt típics que duien normalment penjats al coll els nens fins que vestien la toga viril als 17 anys o també dones, especialment embarassades.

Amb la implantació de la cultura judeo-cristiana, aquesta iconografia va passar a ser considerada tabú però van haver de marcar-se penitències perquè la gent deixés de rendir-li culte.

I què hem de fer si volem visitar el Príap d'Hostafrancs, el veí més irreverent del barri? Fàcil, el tenim aquí a prop. Només cal enfilar cap a Montjuïc, al Museu d'Arqueologia de Catalunya, al Passeig de Sta. Madrona nº39, i el trobarem només entrar tot just a la sala de la dreta del vestíbul.

I, si volem reviure la cultura romana, només cal que estiguem atents a Barcino Colonia Romae, les Jornades Romanes de Barcelona, que organitza cada any al juny el grup de reconstrucció històrica Barcino Oriens de l'Escola Joan Pelegrí, justament al mateix tram de l'antiga via romana on temps enrere va trobar-se el Príap d'Hostafrancs. Hi ha conferències, xerrades, venda d'esclaus, combats de gladiadors i recreació de processos artesanals, gastronòmics i cosmètics romans amb tot el rigor històric o també podrem comprar coques de xocolata anacròniques o melmelada de tomàquet postdescoberta d'Amèrica dels paradistes que sempre s'ho fan venir bé en qualsevol esdeveniment que cridi a possible clientela.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació