Us imagineu anar a una escola enmig de l’Eixample al carrer Rosselló en un edifici del segle XIX on quan toca anar al pati tothom va a jugar a un claustre a cavall entre el gòtic i el renaixentisme d’un convent del Raval del segle XV?
La idea sona atractiva, màgica però poc pràctica, perquè mobilitzar tot l’alumnat per anar fins el claustre i tornar podria suposar invertir massa temps i no els en quedaria per jugar. Però aquesta escola existeix i la canalla va i torna de la classe al claustre baixmedieval de Santa Maria de Jerusalem amb molta rapidesa.
Si anem caminant pel Raval i preguntem per aquest convent el més segur és que ningú ens sàpiga indicar on és. Com a molt ens parlaran d’un carrer de Jerusalem, que passa mig inadvertit tot just rere el mercat de la Boqueria on només hi trobarem cotxes i furgonetes aparcades.
Claustre gòtic del Col·legi Sant Miquel de Barcelona Foto: Mariona Batllés
On és el claustre? Els llibres diuen que ja no existeix! Com hi van tan ràpid els alumnes del Col·legi Sant Miquel? Tenen una porta dimensional o hi ha alguna conspiració oculta?
No, la resposta es molt senzilla: el convent de Santa Maria de Jerusalem, abans ubicat al Raval ja no existeix, però el seu claustre, com ha passat amb moltes altres parts d’edificis de Barcelona fou traslladat pedra per pedra a una altra ubicació. I en aquest cas al xamfrà dels carrers Rosselló (175-179) i Muntaner (158-162) dins l’edifici decimonònic que dona aixopluc al Col·legi Sant Miquel.
L’antic Convent de Santa Maria de Jerusalem estava ubicat en un Raval atapeït de convents. De fet, l’actual Mercat de la Boqueria, que estava molt a prop d’aquest centre religiós, també havia estat un convent, el de Sant Josep.
Sembla ser que els mestres que pels volts de l’any 1468 van dissenyar aquest claustre de 2 nivells van ser Bartomeu Mas i Bernat Nadal.
Claustre gòtic del Col·legi Sant Miquel de Barcelona Foto: Mariona Batllés
L’any 1495, tot just acabada l’edat mitjana, aquest claustre va ser l’escenari d’un escàndol de grans dimensions que va fer que Ferran II (més conegut com a Ferran el Catòlic) decidís fer unes reformes. Resulta que alguns veïns xafarders, des dels balcons de les seves cases que estaven més elevats que el convent van observar com les monges es passejaven lleugeres de vestimenta, segons la documentació “despullades”. Tal com recull Jordi Peñarroja al seu llibre Edificis viatgers de Barcelona, el Rei Ferran les va defensar i ho va fer amb aquestes paraules:
“Les monjes que en aquell habiten, serven la honestat que deuen. E perquè algunes vegades les dites monjes, confiant que ningú fora de dit monestir, les pot veure, no dupten a anar despullades dins les claustres del dit monestir; de hont moltes vegades se segueix que, de les cases circunvehines, ab les sumitats que tenen, miren les claustres del dit monestir, e les monjes resten avergonyides”. Demanant que “en spay de cent canes, casa ninguna puixa puiar tant, que de aquella se puixa mirar cosa alguna dins les claustres”.
L’any 1835, en produir-se la primera bullanga barcelonina en la que molts convents varen ser atacats i alguns d’ells destruïts en el context de la Primera Guerra Carlina, la comunitat fou expulsada i l’edifici va passar a tenir diversos usos militars fins l’any 1846 en què les monges van tornar a l’edifici. Però no per gaire temps ja que el 1868 amb la revolució liberal de “La Gloriosa” marxarien definitivament i el convent seria assaltat i enderrocat. Les germanes van poder hostatjar-se al monestir de Pedralbles. Bona part del claustre i també alguns altres elements de l’edifici es van poder salvar.
Va ser l’any 1885 quan les restes del claustre de Santa Maria de Jerusalem van passar a formar part de l’edifici de l’actual Col·legi Sant Miquel, on resten fins avui, entre la cridòria i el joc del seu alumnat. Una història, malgrat tot, amb final feliç tant per a aquests vestigis com per als alumnes que els gaudeixen.
Claustre gòtic del Col·legi Sant Miquel de Barcelona Foto: Mariona Batllés