Joan Laporta: «Qatar pagava més diners al Barça dels que deia el contracte»

Joan Laporta (Barcelona, 1962) fa dies que somriu. Se'l veu alliberat, tranquil i feliç. Des que l'Audiència de Barcelona va desestimar el recurs del club sobre l'acció de responsabilitat contra la seva junta, l'expresident del Barça sembla que leviti. Rep NacióDigital al seu despatx professional, a l'avinguda Diagonal. En la conversa reclama al barcelonisme articular una moció de censura a Josep Maria Bartomeu, admet la possibilitat de tornar-se a presentar i demana investigar els contractes que va firmar Sandro Rosell quan era president, amb especial atenció al del patrocini de Qatar.

Fa set anys que va deixar de presidir el club, però no ha perdut l'amor pel que el fa singular. Per això, els ulls se li posen vidriosos en dos instants: quan recorda Cruyff i quan agraeix a Guardiola que els tingués "ben posats" en el moment que, sent entrenador del primer equip, va denunciar la "injustícia" de l'acció de responsabilitat. El futur del país? Confiança plena en els que porten el timó del procés. El cap li torna a bullir amb el futbol.   

- S'ha tret un pes de sobre després de la resolució judicial sobre l'acció de responsabilitat?

- La sensació és aquesta. Era una història que portàvem al damunt, a vegades conscientment i, altres vegades, inconscientment. No s'acabava mai. El fet que ja s'hagi acabat definitivament, perquè hem guanyat, ha estat motiu de molta alegria. I la satisfacció va incrementant-se a mesura que passen els dies, perquè és quan vas reconfirmant que això s'ha acabat.   

- Ha estat un calvari.

- Un malson, una situació incòmoda, tot i que estava convençut que guanyaríem i que ho havíem de defensar fins al final. Però és cert que sempre tens aquell petit temor que no surtin les coses com penses.

- Cal esperar algun altre moviment del club?

- Són gent que no accepten la veritat. Ja han demostrat que es pensen que per repetir mil cops una mentida pot acabar sent una veritat. I les mentides sempre tenen còmplices. Per tant, és probable que l'èxercit d'encobridors mediàtics que té aquesta junta directiva comenci ara a desviar l'atenció i a fer veure que això no és important. Voldran que prosperi la seva mentida. Però, malgrat tot, no ho han aconseguit, perquè la sentència ha estat molt clara. És una gran notícia per moltes raons. Primer, perquè deixa constància de la veritat de la nostra gestió malgrat les maniobres dels gestors posteriors del club. Els nostres comptes mai es van sotmetre a l'escrutini de l'assemblea, es van valorar els comptes que van formular aquells que ens volien perjudicar. I, segon, perquè això no era una revenja ni una baralla. Tot aquest procés contra mi i els meus companys de junta servia per emmascarar la veritat de tot plegat. Ells havien de fer tot això per justificar els seus interessos personals, per exemple, en el contracte amb Qatar que servia per esponsoritzar la samarreta del Barça. Tenien interessos personals a Qatar. Tenien negocis a Qatar. El mateix dia que a nosaltres ens van exonerar de tota responsabilitat, un dels impulsors de l'acció de responsabilitat va entrar a la presó sense fiança per presumptes delictes de pertinença a organització criminal, cobrament de comissions il·legals i blanqueig de capitals.

"És probable que l'èxercit d'encobridors mediàtics que té aquesta junta directiva comenci ara a desviar l'atenció i a fer veure que això no és important. Voldran que prosperi la seva mentida"

- Ha parlat d'un exèrcit d'encobridors mediàtics. Es poden identificar?

- N'hi ha tants, que me'n deixaria algun i em sabria greu. Pertanyen a una casta del món del periodisme molt vinculada al nuñisme i, evidentment, contraris a tot canvi i a tot projecte que incorpori certa modernitat. I també va molt lligat a l'espanyolisme sociològic que tenim en aquest país, que actua en contraposició a allò que nosaltres representàvem, el catalanisme.
 
- Quin és el comú denominador d'aquest exèrcit d'encobridors?

- Hi ha uns interessos de grup per tenir influència en un club de futbol que té un pes específic molt important a la nostra societat. I aquest afany per controlar el club, a través de persones interposades, està claríssim. També té a veure amb un nuñisme que ara s'ha convertit en neonuñisme. Finalment, hi ha una vinculació amb els valors que ha representat el nuñisme en contraposició als valors que hem representat nosaltres. El Cruyff-Masia-Catalunya-Unicef es contraposa a uns altres valors.

- La millor manera de definir la junta directiva de Bartomeu és neonuñista?

- Sí, absolutament. Són neonuñistes i no se n'amaguen. I és un neonuñisme per interès. Han estat molt condicionats per aquest entorn sociològic que va dominar el Barça durant molts anys i que, a través d'ells, ha tornat a reeixir.

- Ha acusat el president Bartomeu de mentir. Què és el que li ha fet més mal?

- M'ha dolgut la mentida, de manera reiterada i de forma compulsiva. A més a més, com a mentider no ha complert mai el que va dir. Perquè havia afirmat que si hi havia una sentència en primera instància que ens era favorable, ho deixarien estar. Va passar això i no en van tenir prou, van haver d'apel·lar. Després de set anys, es rendeixen, però encara ho volen actuar de manera tramposa. Crec que hem donat exemple de dignitat i de fermesa en les conviccions. Estic especialment content per aquesta qüestió. I ells han fet un paper patètic. Ho van intentar emmascarar amb la presentació del nou entrenador, i encara els va quedar pitjor, perquè van deslluir la presentació de Valverde i va quedar tot mal explicat. Si Bartomeu tingués una mica de dignitat, hauria de dimitir. Però no ho fan perquè no poden. De la mateixa manera que no han anat al Tribunal Suprem, perquè no poden.

"Si Bartomeu tingués una mica de dignitat, hauria de dimitir"

- Si demana tan clarament la dimissió de Bartomeu i de la seva junta directiva, per coherència no pertocaria presentar una moció de censura?

- Hi ha raons més que suficients per presentar una moció de censura. Això s'hauria de plantejar d'aquí a finals d'any. Ho han fet molt difícil, perquè ja s'han blindat. Quan dic que el club està segrestat en la mentida, en la intoxicació i en la manipulació és perquè han deixat uns estatuts que els van a la mida: han allargat el mandat fins als sis anys i han incrementat els topalls per fer prosperar un vot de censura. Però és tan gros el que estan fent que seria possible aconseguir aquestes majories.

- Però, per fer possible una moció de censura, cal un soci o un grup de socis que ho promoguin. Joan Laporta pot ser aquesta persona?

- Jo ja vaig fer un vot de censura. Tindria més lògica que això ho fes un col·lectiu de socis. I, evidentment, hi donaria suport. Ja no és només que ens van intentar arruïnar, perquè ens volien fer pagar 79 milions d'euros que es van inventar com a pèrdues, sinó que també han aconseguit que el Barça estigui condemnat per doble delicte fiscal. I això és obra dels senyor Rosell i Bartomeu. Per salvar-se ells, van fer que el Barça sortís condemnat en el cas Neymar i el club hagués de pagar una multa. Hi ha més motius. No s'ha explicat mai el contracte amb Qatar. Per això estic demanant que, per protegir el Barça i tenint en compte el que ha passat, un investigador extern analitzi els contractes que han firmat Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. Ens han d'explicar què pagava Qatar al Barça durant tots aquests anys.
 
- Què creu que hi ha darrere del contracte de Qatar?

- Crec que Qatar pagava més diners al Barça.

- I qui se'n beneficiava?

-És el que m'agradaria saber. S'ha d'investigar. Si hi ha un expresident que, en l'exercici del seu càrrec, l'acusen de cobrar comissions il·legals i de blanqueig de capitals, podria ser el nexe causal de tot això. Hi ha consultories que es dediquen a investigar aquestes coses. Això ho hauria de fer el propi club. Ja que van nomenar un chief compliance, suposo que es deuen estar avaluant tots els riscos que es poden derivar de la situació que està patint el club.

- Demana transparència.

- Sí. I demano que s'investigui per estar tots protegits. Perquè en els pròxims mesos ens trobarem que l'FBI demanarà informació i arribaran comissions rogatòries de tot arreu. Com a conseqüència de l'actuació d'un expresident que és a la presó, el Barça està en situació de dubte. El club està judicialitzat per culpa d'una mala actuació i una mala gestió d'aquesta junta directiva. Aquí també hi ha unes persones que no parlen, que sembla que els hagin tallat la llengua, que són el síndic del soci i la famosa comissió ètica. Això és una vergonya. Els organismes que té el club haurien de pronunciar-se. S'ha fet un acarnissament a uns exdirectius i un expresident, als quals s'ha culpat durant set anys d'unes pèrdues que no existien. I això es va fer, no per esperit de revenja, sinó per justificar el contracte amb Qatar. Un contracte, per cert, que des del punt de vistes de les xifres no ha estat a l'alçada del que representa la samarreta del Barça. Per això vull que s'investigui. La samarreta del Barça no s'havia esponsoritzat mai a la nostra història i que es paguessin 35 milions és ridícul. Pot ser que ens trobem que Qatar pagava més. I, si pagava més, a qui pagava? Al Barça? O a qui?
 

"Pot ser que ens trobem que Qatar pagava més. I, si pagava més, a qui pagava? Al Barça? O a qui?"

-Hi ha hagut directius que hn valorat la possibilitat de demanar danys i perjudicis. S'ho planteja? Ho faran de forma col·lectiva si fan aquest pas?

-Aquestes reflexions les farem des de la tranquil·litat. S'ha de mirar molt bé això. Hi ha un perjudici a la imatge i a l'honor que és claríssim, especialment en el cas d'aquells que som més coneguts. I de danys i perjudicis se n'han produït, però és un tipus de demanda complexa. En qualsevol cas, no estem pensant en nosaltres, estem pensant en protegir el Barça.   

Joan Laporta. Foto: Martí Albesa

- Com deia abans, la notícia sobre l'acció de responsabilitat va coincidir amb la detenció i posterior empresonament de Sandro Rosell. Com va reaccionar?

- La sensació no era agradable. És un home que ens ha volgut fer mal, però anar a la presó és molt fort i no ho desitges a ningú. Tothom que tingui un mínim de sensibilitat es pot posar en el lloc d'ell i de la família.

- Fins a quin punt erosiona la imatge del Barça el fet que expresidents, com Núñez en el seu moment o Rosell ara, ingressin a presó?

- Aquestes situacions perjudiquen molt la imatge del club. Un expresident ja va ser condemnat i l'altre és a la presó. Quan Bartomeu diu que això no afecta per res al Barça i no té cap vincle amb el club, s'equivoca. El vincle formal és molt evident, són expresidents. Els delictes que s'imputen a Sandro Rosell coincideixen amb la seva etapa al club. No valorar això i no reaccionar és una irresponsabilitat.

- Havent treballat amb ell al Barça, s'esperava que el cas Rosell acabaria prenent aquestes dimensions?

- No. El tenia per una persona que es guiava molt per la intuïció i poc per la raó, però no ho esperava. Tampoc li coneixia aquests negocis. El que sí que ha passat és que la coincidència de les notícies, que ell entrés a la presó i que a nosaltres ens exoneressin de qualsevol responsabilitat, ha fet que tot plegat agafés més volada. El contrast ho ha estat més impactant. Els socis del Barça no es poden quedar quiets davant de tot això.  

" El club està en el pitjor moment institucional de la seva història recent. Està judicialitzat per culpa de la mala actuació de l'actual junta directiva"

- Quina radiografia en fa del club?

- El club està en el pitjor moment institucional de la seva història recent. Està judicialitzat per culpa de la mala actuació de l'actual junta directiva. La imatge institucional que es transmet del Barça al món és la de la seva vinculació a una trama en la qual ha d'intervenir, fins i tot, l'FBI. El club, per desgràcia, està al bell mig de tot això. Afortunadament, la pilota aguanta el club.

L'expresident del Barça, durant l'entrevista. Foto: Martí Albesa

- Preguntem, doncs, per la pilota. Alguna cosa es deu fer malament perquè, en l'era de Messi, el Madrid hagi jugat tres finals de Champions en els últims quatre anys.

- Sí, tot i que en el futbol és molt difícil guanyar. La llàstima és que tenim un equip superior al Madrid, com es va demostrar al Bernabéu, amb aquell moment estel·lar de Messi ensenyant la samarreta. En Leo sempre sorprèn i encara més quan el rival el fa emprenyar. Sap greu no haver aconseguit més. Potser ha faltat trobar l'equilibri que cal sempre dins d'un equip, però tampoc vull de fer tècnic. Tanmateix, hi ha una cosa que tinc clara. El més important en un club són els jugadors i els entrenadors, així com el secretari tècnic. I quan tens un estil genuí, tens molt de guanyat. Comptes amb un 95% d'opcions de tenir èxit. Però hi ha un 5% restant que és el model de club i la convicció per aplicar-lo. I aquest model funciona si qui ho pilota té ànima. I al Barça tenim una junta directiva que no té ànima. I quan no tens ànima, a vegades no et mereixes guanyar. S'han volgut carregar el que els vam deixar. L'única missió que tenien era fer bé la renovació. I no han fet aquest relleu, perquè no estan capacitats.

"Quan es convoquin eleccions, si estic animat i en un bon moment personal i professional, em presentaré perquè veig que el model de club que vam construir se l'estan carregant. Si les eleccions fossin ara, em presentaria"

- Malgrat tot el que ha passat al club en els darrers anys, no s'albira una alternativa.

- Esclar que hi és. Els que ens vam presentar el 2015 ho érem i vam aconseguir un resultat gens menyspreable malgrat el triplet. L'alternativa hi és, però amb un mandat de sis anys seria de passarell desgastar-te dia a dia. Jo he estat president del Barça i conec el club, i la gent es mobilitza quan hi ha processos electorals. Quan es convoquin eleccions, si estic animat i en un bon moment personal i professional, em presentaré perquè veig que el model de club que vam construir se l'estan carregant. Si les eleccions fossin ara, em presentaria. Si són el 2021, no ho sé. Encara no hi ha ningú que hagi agafat el relleu del model de club que tenia èxit amb la idea de Masia-Cruyff-Unicef-Catalunya, i més en un moment tan important pel país en el qual és necessària una representativitat i un compromís clar. Si fem plegar aquesta junta, ho tornaré a intentar.

- Ha fet autocrítica sobre el fet que, malgrat les virtuts de la seva gestió, l'únic continuador del laportisme és el mateix Joan Laporta?

- N'hi ha molts que poden tenir el paper que jo vaig tenir, però el problema és que aquesta junta directiva, amb l'acció de responsabilitat, han atemorit tothom. Hi ha gent molt preparada. El que passa també és que jo encara no sóc tan gran. Vaig marxar després de dos mandats i deixant el club en un bon moment, i la voluntat dels que han vingut ha estat destruir-nos. Tot això ha provocat que jo tampoc hagi desaparegut. Molta gent pensa que jo encara tinc recorregut, vist el que ha fet l'actual junta i el model d'èxit que vam representar. Sé de gent que ho podria fer millor que jo, però no volen o tenen alguns temors.

- Aquesta junta ha menyspreat el llegat de Cruyff?

- Han estat molt hipòcrites i continuen sent-ho. Són els que li van retirar la medalla de president d'honor. Mai han estat lleials amb el que representava. En vida el van voler esborrar i els mitjans afins a l'actual junta el van voler embrutar. I ara que no hi és se'n volen apropiar.

"La junta li va retirar [a Cruyff] la medalla de president d'honor. Mai han estat lleials amb el que representava"

- El troba molt a faltar?

- Sí, i tant. Una de les coses que més em va animar el 2015 era tenir-lo al costat. Amb ell tenia molta tranquil·litat, sobretot en el tema esportiu. Era anar a cavall guanyador. No sé si sense ell serem capaços de repetir tot el que hem fet.

Joan Laporta. Foto: Martí Albesa

- Ernesto Valverde s'ajusta a l'estil Barça que va idear Cruyff?

- Vull que ho faci. No tinc apriorismes en contra. Ve amb tota la il·lusió i, per a ell, deu ser la culminació. Desitjo que li vagi bé i apliqui el model que ens agrada a la majoria de culers, i també que atengui la Masia. És difícil, però a veure si surten més Messi.

"Etern agraïment a Guardiola: quan es va mullar a favor nostre ens va donar força i ens va treure la sensació de solitud"

- Amb Luis Enqique no ha passat. No s'ha mirat a la Masia.

- No se'ls ha donat tantes possibilitats als jugadors del planter, però els resultats han estat extraordinaris, malgrat que tenia una personalitat complicada. Però la dedicació i els èxits són innegables. Ha estat un molt bon entrenador del Barça. Treure jugadors de casa ens hauria agradat més. I això no només vol dir fer-los pujar, es tracta de marcar un estil a tots els equips. I al final tot és una qüestió de coratge. Si vas al mercat, hi ha molts bons jugadors, però no és el nostre model. Ha tingut mèrit donant l'alternativa a Sergi Roberto.

- Abans ha dit que un motiu per fer el pas el 2015 va ser tenir Cruyff al costat. Alhora, lamenta que no hi hagi un "nou Laporta". Però hi ha un nom que sempre està vinculat al club, el de Josep Guardiola. Ha de tenir algun futur al Barça?

- Serà el que vulgui ser, jo no li vull dir el que ha de fer ni posar-li ni una mica de pressió, perquè som amics. A més hi ha una cosa que vull transmetre, que és l'immens agraïment que li dec després del que hem passat. Ell forma part de la gent que ens ha donat confiança al llarg d'aquests anys. Els nostres advocats han hagut de treballar contra un ventilador de porqueria que ha activat el club. El Pep va ser el primer, quan encara era entrenador del Barça, que públicament es va mullar a favor nostre, i l'agraïment és etern. Ens va donar força i ens va treure la sensació de solitud. El que va fer dient que allò era una injustícia implica tenir molta personalitat i tenir-los ben posats. Ara crec que a la Premier li anirà bé perquè és un geni i el que millor representa el llegat del Johan. A més a més, està envoltat de gent molt vàlida.

"El referèndum es farà. Estem molt ben liderats per Puigdemont, Junqueras i Romeva i no es doblegaran"

- Vostè és conegut sobretot per la faceta de president del Barça, però també s'ha dedicat a la política. Hi va entrar a totes el 2010 i va veure començar el procés. El veurem acabar amb el referèndum?

- Hem de confiar que el referèndum es farà. I ho crec perquè estem molt ben liderats pel president Puigdemont, per Oriol Junqueras i per Raül Romeva. Espero que es mantingui la unitat amb la CUP, i amb el suport d'aquesta posició de Catalunya Sí que es Pot, que pot ser ambigua però en el dret a decidir és d'agrair. Penso que als que lideren això no els doblegaran i veig que les entitats acompanyen. Està tot molt ben pensat i liderat, i vivim un moment històric. Ningú té la bola de vidre del referèndum i s'ha de lluitar fins al final, però tothom està decidit. Si no hi ha acord, es farà el referèndum i serà vinculant. I si surt el sí, hi haurà una declaració d'independència. Aquest és el camí que tracem.

L'expresident del Barça, al seu despatx professional. Foto: Martí Albesa

- Quina resposta n'espera de l'Estat?

- La seva resposta sempre és magnífica perquè són el principal aliat del procés. Cada vegada que es mouen, el moviment independentista creix i es reforça. Crec que ells intentaran intervenir l'autonomia i executaran l'article 155. Però si ho fan, encara reforçaran més el moviment independentista i el procés.

- Tot plegat és la conseqüència del no acord i qualla que per fer la independència caldran sacrificis enmig d'un conflicte polític que és greu. La gent arriscarà?

- La gent està disposada a viure el procés. No és qüestió de risc, la gent té ganes de viure'l, de ser-hi. O intervenen l'autonomia o ens deixen votar, i el conflicte el tenen més ells que nosaltres en això. Tenim la majoria de gent amb ganes de fer això pacíficament i ells no podran passar d'intervenir l'autonomia. I encara més vista la posició de Podem i vist que el PSOE, malgrat que està al costat del PP en tema del dret a decidir, ja accepta la plurinacionalitat de l'Estat. Es va avançant i el problema el tenen ells.

"O l'Estat intervé l'autonomia o ens deixen votar. El conflicte el tenen més ells que no pas nosaltres"

- També va ser regidor a l'ajuntament de Barcelona. Quina valoració fa d'aquest mig mandat d'Ada Colau?

- Està aterrant. És diferent ser a l'oposició i al carrer que governar. S'ha desdit de moltes coses que deia i això és una mostra de maduresa. Anar contra el Mobile i els grans esdeveniments de la ciutat són coses que no s'entenen, i han rectificat. Encara no ha governat prou i això fa difícil la valoració.

- Vostè va sortir d'una forma més accidentada del futbol que de la política, però fa la sensació que s'enyora més del futbol que de la política.

- Tampoc tinc la sensació que fos una sortida traumàtica la del Barça. De la política n'estic satisfet perquè jo volia posar al servei del país la meva notorietat. Crec que era el que tocava i quan vaig veure que els meus companys no volien la unitat, me'n vaig anar al grup mixt. El meu interès era que poguéssim fer un referèndum i quan vaig deixar el Parlament això estava a l'agenda. Vaig estar content de poder ajudar. Jo no he estat mai un polític, jo sóc un home d'acció i en un determinat moment em vaig posar a disposició del país i la ciutat. He complert crec.

- A quina opció política se sent més proper?

- A Catalunya, i ara és moment de lideratges i jo em sento proper als que lideren això. Sé que fan una feina molt complicada i hem de transmetre'ls força, confiança i comprensió. Els admiro.