Dades obertes

Les dades obertes i la transparència, per a qui?

El Col·legi de Periodistes acull una taula rodona per debatre sobre els reptes amb la informació pública | Els experts destaquen la infrautilització del més d'un miler de portals de dades obertes

per Karma Peiró , 17 de març de 2017 a les 09:07 |
Taula rodona d'experts en transparència i dades obertes al Col·legi de Periodistes | Ignasi Renom
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les administracions públiques (govern, ajuntaments, diputacions, consells comarcals, però també centres educatius, consorcis hospitalaris, universitats, etc.) estan invertint temps i esforços- a més de recursos econòmics- per adaptar-se a la Llei de Transparència catalana, que es va aprovar al desembre del 2014 i que, des de gener del 2016, és d'obligat compliment. És d'obligat compliment, però una anàlisi exhaustiva revela que no s'està posant a disposició del ciutadà la informació que la llei indica.

Aquesta va ser una de les principals queixes que van exposar-se a la taula rodona: "Quin ús fem de les dades obertes i de la transparència?, que va tenir lloc dijous a la tarda, al Col·legi de Periodistes. Els experts van ser la Comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l'Ajuntament de Barcelona, Francesca BriaCarlos Guadian, membre de la consultoria de comunicació digital, Ideograma; la directora del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB, Amparo Moreno Sardà;Concha Catalan, periodista de dades i impulsora del Manifest OpenData.


El plantejament del debat era una continuació del que ja s'havia produït a Barcelona, el passat 4 de març, amb motiu de la celebració del OpenDataDay, una jornada que se celebra simultàniament a altres ciutats del món per avançar en el coneixement i ús de les dades obertes i de la transparència. Però el fet d'organitzar la taula rodona al Col·legi de Periodistes era per animar als professionals de la informació a capbussar-se en el periodisme de dades perquè a Catalunya encara es practica des de molt pocs mitjans. 

"Més traves que no pas avantatges"


Entre les múltiples conclusions del debat va quedar clar que queda molt camí a recórrer, tant per part de les administracions que encara han de publicar moltes dades, en millors condicions, i sense traves de formularis complexos o impediments d'identificació; com per part de la ciutadania, en especial els periodistes, que no arriben als portals de dades obertes, ni fan ús de les fonts públiques. Les estadístiques de consultes i de visites d'aquestes pàgines webs així ho demostren. NacióDigital va publicar un article al respecte a finals de l'any passat, on diferents fonts ja evidenciaven que la ciutadania encara no és conscient del dret a saber i que pot demanar a les administracions pública la rendició de comptes. 

"La ciutadania no se sent captivada per aquesta informació", va explicar la periodista Concha Catalan. "Hi ha més traves que no pas avantatges, amb una indexació poc adequada per algú que no sigui un tècnic informàtic, algunes dades estan desactualitzades", reclamava Carlos Guadián, qui va presentar el 4 de març una anàlisi sobre l'estat de la qüestió de tots els portals d'open data dels ajuntaments catalans.


Per a la catedràtica Amparo Moreno, que des del 2012, està radiografiant la transparència a partir de les pàgines web dels municipis de Catalunya amb el programa Infoparticipa, "estem davant d'un canvi de paradigma, hem de fugir de la terminologia de la llei per captivar al ciutadà. La participació actualment no existeix, hi ha una infravaloració dels portals perquè és complicat arribar a certes dades".

La comissionada de Tecnologia del consistori de Barcelona, Francesca Bria, va insistir en l'obertura de formats, i va donar suport total al Manifest OpenData presentat per la periodista Concha Catalan, on es reclamen, entre altres punts, que es faciliti l'accés a la informació pública, i que les respostes de l'administració siguin més àgils. 

Bria va apuntar també la importància de l'encriptació de les dades que emmagatzemen les administracions públiques i donar la capacitat al ciutadà de decidir quines dades personals vol donar i quines no, tal com obligarà a partir del 2018 la directiva europea.

"No provocar una segona escletxa digital"

Des del públic també es va apuntar que no "es pot provocar de nou una segona escletxa digital" en relació als inicis d'Internet, quan molta gent trobava entrebancs per connectar-se a la xarxa per la dificultat d'accés i les eines del moment. I des de la fila 1, la directora general de transparència, dades obertes i qualitat democràtica de la Generalitat, Núria Espuny, va voler puntualitzar "que s'està fent un gran esforç des del govern per facilitar al màxim l'accés, detectar els problemes i calendaritzar-los per resoldre'ls com més aviat millor. S'està fent una feina ingent des de l'administració". 

D'altra banda, la periodista Neus Vidal, impulsora de la iniciativa Transpapress- un web que recull les notícies sorgides a partir de peticions d'informació pública- va voler recordar "que els periodistes encara no s'estan introduint en el món de les dades, a diferència del que està passant en altres mitjans de l'estat espanyol. A Catalunya anem molt endarrerits en el periodisme de dades. Si els periodistes no ens interessem, molt menys la ciutadania". 

Accedeix a la gravació de la sessió des d'aquí.
 

Taula rodona d'experts en transparència i dades obertes al Col·legi de Periodistes de Catalunya Foto: Ignasi Renom

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació