unesco

Amics de la Unesco de Barcelona, de la història al futur

Un llibre de Pep Martí, “L’heroisme de la normalitat”, explica la història d’una entitat censurada durant el franquisme que ha sabut reinventar-se en èpoques diferents | Detalla la pressió policial durant la dictadura i l’oposició de la federació espanyola d’entitats Unesco a reconèixer Catalunya

per Ferran Casas, 14 de gener de 2017 a les 13:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El periodista Pep Martí, autor de «L'heroisme de la normalitat». Foto: Adrià Costa


La Unesco va néixer el novembre de 1945 com una agència de les Nacions Unides per a l’educació, la ciència i la cultura, en paral·lel a la mateixa creació de l’ONU després de la fi de la Segona Guerra Mundial. La idea que hi bategava era construir unes bases de coneixement que impedissin un nou conflicte internacional. De la Unesco va sorgir l’impuls a una educació primària gratuïta i universal, a la cohesió social i al coneixement científic, Entorn aquest ideal, a molts països es va generar un moviment cívic de suport a aquests objectius. Així van sorgir els amics de la Unesco d’arreu.


Això explica que el primer club d’amics de la Unesco va néixer a Sendai, al Japó, el país que va patir les dues bombes atòmiques contra Hiroshima i Nagasaki. El primer president del club de Sendai havia perdut un fill a la guerra.

Amics de la Unesco de Barcelona va ser la primera entitat entitat d’aquest tipus a Catalunya i també a l’estat espanyol. Va començar a operar el 1958, tot i que no fou legalitzada fins al 1960. Ara, un llibre del periodista de NacióDigital i llicenciat en Història Pep Martí explica els orígens i la trajectòria a L’heroisme de la normalitat. Entre els seus promotors predominaven figures de perfil catalanista i liberal (Miquel Porter, Víctor Mora, Heribert Barrera, Jaume Serra Gasulla, Anton Sala-Cornadó…) però es va optar per oferir la presidència al doctor Ramon Sarró, personalitat “neutral” i amb bons contactes.


El llibre L'heroisme de la normalitat explica les dificultats enormes que va haver de suportar durant la dictadura, amb censures, amenaces i clausures. Des de l’inici, l’entitat –que aleshores s’anomenava Club d’Amics de la Unesco- va organitzar nombroses activitats sobre la realitat internacional, un tret que que manté en l’actualitat. Alhora, a través de les pàgines del llibre, es copsa la capacitat que ha tingut per reinventar-se en èpoques ben diferents, cosa no sempre fàcil en el teixit associatiu.

Amb la recuperació de les llibertats, va mantenir el seu protagonisme, liderada per Josep Martínez de Foix, i després, amb la presidència de Josep Maria Samaranch, va apostar fort pel voluntariat –un tema en el qual va ser pionera- i per programes com l’Altaveu de les cultures, sobre les identitats del món, i pel Certamen Literari, adreçat a les escoles i que és un concurs en què els nois i noies participen amb treballs escrits en català i en la seva llengua materna. Actualment, la presidenta és Rosa Bruguera, la primera dona al capdavant de l’entitat. En aquesta etapa, ha engegat una exitosa Orquestra d'Amics de la Unesco, que dirigeix Gonçal Comellas.


El treball s’ha fet amb material de primera mà, des de la consulta de les actes dels anys més difícils a alguns informes policials sobre el club, sempre vigilat de prop pel govern civil. És útil, en aquest sentit, per conèixer la vida d’una entitat cultural catalanista sota el franquisme.

Una altra característica del llibre és que no és una simple història de l’entitat, sinó que contextualitza Amics de la Unesco dins dels canvis que es van produint al país i també en el camp internacional, alguns que van afectar l’agència de l’ONU, com la sortida dels Estats Units i el Regne Unit de la Unesco, o l’elecció del català Mayor Zaragoza –ben relacionat amb l’entitat- al capdavant de l’organització internacional.

La lluita pel reconeixement de Catalunya

El llibre també detalla aspectes del combat pel reconeixement de Catalunya  en els organismes internacionals. Explica l’oposició de la Federació espanyola d’associacions Unesco a tot el que suposés un estatuts propi per les entitats catalanes Unesco dins de la Federació internacional, que només admet una federació per país. Com també el veto de l’organització espanyola a la candidatura del català Martínez de Foix a l’executiva de la federació internacional. Coses molt actuals.   
   
Dijous vinent, 19 de gener, es presentarà al llibre al Palau Robert, a les set del vespre, en un acte president pel conseller de Cultura, Santi Vila.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació