patrimoni

La Marta Lloret: la caçadora de masies garriguenca

S'ha fet viral a les xarxes reivindicant aquest element tan característic del patrimoni català

per Jaume Ventura , 19 d'abril de 2021 a les 10:24 |
La Marta Lloret, visitant una de les masies | Cedida
La Marta Lloret és coneguda com la caçadora de masies. És tot un fenomen a les xarxes socials (té més de 24.000 seguidors a Instagram i més de 20.000 a Twitter), i tot per la seva tasca de difusió del patrimoni rural català, sobretot d'aquestes cases de camp.

La Marta, de la Garriga, explica en conversa amb NacióGranollers que fa 18 anys que és tècnica en patrimoni cultural, especialitzada en masies i documentant patrimoni o fent catàlegs, estudis històrics i inventaris. Fa dos anys, però, va decidir començar a compartir aquesta passió per les masies a les xarxes. Primer a Instagram, on va acumular 9.000 seguidors, però el boom el va fer amb la seva arribada a Twitter.




La caçadora de masies continua explicant que sempre busca el mateix: "Patrimoni que s'hagi conservat com era originalment, sense reformes, cosa molt difícil avui en dia", reconeix. "Em centro en les parts ben conservades, que per mi no vol dir tant a nivell estructural sinó a mantenir l'aspecte original", precisa.


"Volia compartir aquests tresors i aquest llegat històric, perquè són desconeguts per a molta gent. M'agrada mostrar-ho i ensenyar com es pot restaurar, però també alertar de com està de malament el panorama, amb tantes cases caient i tanta gent volen-hi viure", afegeix.

I és que la Marta es mostra crítica: "Trobo a faltar l'actuació de les administracions. Aquest patrimoni rural, ja siguin les masies, els camins que hi porten o l'entorn, són l'essència del país. I, quan es parla de patrimoni, mai es parla de les masies", lamenta.


I insisteix que la situació és dolenta: "Teníem moltíssimes cases que s'han perdut, que s'estan perdent o que pengen d'un fil. En bon estat n'hi ha poques, i és gràcies als propietaris que s'ho estimen i fan grans esforços. Perdent diners i sense cap ajuda. I sense ells ser rics, tot i la falsa idea que existeix del contrari", rebla.

El contacte

Com arriba la Marta a les masies? "Com que m'hi dedico ja sé on he d'anar. Veient un plànol, amb un topònim o fins i tot perquè m'hi han convidat", explica. "Amb el confinament és més complicat, però intento veure'n cada setmana. També en el meu temps d'oci", afegeix. "Un cop allà em presento, dic qui soc i explico a què em dedico... tampoc revelaré els meus secrets per com em deixen entrar!", diu, rient.

"Això de caçar una masia ve també per la feina de convèncer perquè t'ensenyin què hi ha a dins, es tracta d'establir una relació. Amb molts he creat un vincle, explicant-los en què no s'havien fixat mai però també deixant-me alliçonar i conèixer històries dels seus avantpassats", reconeix. De fet, la Marta destaca que és una manera ben clara de saber com ha evolucionat el país: "De veure com construïen, com aprofitaven els recursos, amb quina eficiència treballaven i com de lluny n'estem, avui. Eren cases molt ben pensades, amb una orientació molt bona per aprofitar la llum", afegeix.

Pel que fa a exemple concrets, explica que va visitar una masia del segle XVI que ella creu que és un bon exemple de bon estat de conservació: "Està conservada sense grans reformes, amb el foc a terra, les corts, la sala... la part negativa és que el propietari els farà fora aviat, tot i haver passat de pares a fills", lamenta. Com a exemple de mala conservació recorda un cas a l'Anoia: "Veia una casa molt espectacular, molt imponent. Al plegar de la feina m'hi vaig acostar i a dins no quedava res, només la galeria. Em caure l'ànima a terra".





 

 

Participació