16
de setembre
del
2021
Actualitzat
el
17
de setembre
a les
16:09h
Vuit maquetes de la Seu de Manresa des de 1320 fins a l'actualitat, des de la parròquia romànica de Santa Maria fins a l'actual basílica col·legiata, que "hauria de ser catedral, o cocatedral, amb la de Vic". Plafons explicatius, també, detallant cada una de les fases de construcció sota la direcció de Berenguer de Montagut, i els mestres d'obres posteriors fins a Soler i March, que va veure com la seva proposta historicista per culminar el temple topava amb la censura de Josep Maria Pericas, Josep Font i Antoni Gaudí, els tres arquitectes als quals el bisbe Torres i Bages va encarregar la supervisió del projecte del mestre principal. La segona proposta de Soler i March, més ajustada a l'arquitectura gòtica nòrdica d'estructures verticals de la que bevia Gaudí, sí que va prosperar.
Les vuit maquetes, finançades amb fons europeus gràcies a una starup creada ex profeso per desenvolupar el projecte, parteixen de les renderitzacions en 3D de les diferents etapes de construcció de la Seu creades per Fermí Bataller, un dels comissaris de l'exposició, per a un documental. Amb aquesta feina es pretenia la impressió en 3D dels dissenys "per acostar els 700 anys de la Seu" i per "generar interès en la història del temple, més enllà de l'erudició", segons ha explicat Enric Masana, secretari de la Demarcació a les comarques centrals del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC), on s'exposarà la mostra fins al proper 10 d'octubre, i coordinador de l'exposició.
"Es va pretendre aprofitar l'immens treball de Bataller per apropar la Seu, la seva arquitectura i la seva història, en una exposició molt visual i que mostrés tots els elements del temple durant la seva construcció de forma molt gràfica", ha continuat Masana.
Una producció molt laboriosa
Però fer una impressió en 3D a partir de la renderització de Bataller no ha estat una tasca fàcil. Ni administrativament ni tècnica. "La impressió en 3D d'alta qualitat està gairebé reservada als processos industrials", ha exposat Masana. "Hem tingut l'ajuda de Jonatan Domènech que ens ha facilitat l'accés a la 3D Factory Incubator de la Zona Franca, però per a poder-hi accedir els Amics de la Seu, amb Francesc Rafat al capdavant, han hagut de creat una startup gairebé ex profeso per accedir als seus serveis", ha completat.
Fermí Bataller, per la seva part, ha explicat les dificultats tècniques per imprimir les maquetes, set de les quals estan fetes en una escala 1/225 i l'última, la de la Seu actual, en 1/100. "La mida de les maquetes ha estat el primer handicap a superar, però més important que això ha estat que la quantitat de vèrtexs dels elements renderitzats no eren assumits per la impressora, que sovint ens donava error per aquest motiu", ha exposat.
Què diuen les maquetes
Bataller, expert en l'arquitectura de Soler i March, i Oms i Ponsa, entre molts altres, ha explicat en detall les maquetes complementades amb els plafons. La primera és una estimació de la parròquia romànica de Santa Maria a partir dels seus fonaments; de la segona a la quarta es mostren les diferents etapes de construcció de la Seu; la cinquena inclou els afegits externs al temple, la sisena és la Seu a partir de la primera visió de l'últim mestre d'obres, Alexandre Soler i March, a partir de la idea inicial de Berenguer de Montagut, i la setena, la Seu tal i com va quedar després de les "observacions" dels tres arquitectes supervisors posats pel bisbe Torras i Bages, Pericas, Font i Gaudí. La vuitena és una maqueta en més grans dimensions amb la Seu actual.
De fet, aquest últim detall històric ha estat el que ha condicionat el nom de l'exposició La Seu de Manresa, 700 anys: De Berenguer de Montagut a Gaudí. "La Seu hauria pogut tenir un aspecte diferent al que té ara si el bisbe Torras i Bages no hagués condicionat el mestratge de Soler i March a la supervisió d'aquests tres arquitectes externs", ha explicat Bataller. "Soler i March tenia en ment un projecte historicista a partir de les anotacions de Berenguer de Montagut, molt similar a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, però els tres arquitectes, influïts pels corrents del gòtic nòrdic no li van acceptar la proposta", exposa. "Finalment, la segona proposta, que incloïa línies més verticals, va ser la que es va dur a terme", finalitza.
L'exposició es podrà veure fins al 10 d'octubre a la Casa Lluvià, seu del COAC a la Catalunya Central, al carrer Arquitecte Oms, 5, de Manresa, de dimecres a diumenge, de 6 de la tarda a 2/4 del vespre.
Buscant un lloc permanent per a explicar la Seu
La producció de l'exposició ha estat possible gràcies a la participació dels Amics de la Seu, que varen crear l'startup que ha permès accedir a la impressió 3D per a fer les maquetes i optar a subvencions europees. El president de l'entitat i també comissari de l'exposició, Francesc Rafat, ha explicitat que la Seu "és una joia arquitectònica" que cal preservar, documentar i explicar.
La mostra, que es va iniciar fa 3 anys "per fer arribar aquesta meravella al gran públic", serà itinerant després que es mostri a Manresa. Masana ha admès que "les mesures contra la pandèmia han trastocat els plans i a dia d'avui encara no hem concretat on s'exposarà, però segurament es portarà a altres demarcacions del Col·legi d'Arquitectes o allà on ens la demanin", ha explicat, "perquè la Seu transcendeix de localismes i és un dels tres referents del gòtic català, juntament amb la basílica de Santa Maria del Mar i la catedral de Mallorca".
Tot i així, un cop finalitzi aquesta itinerància, la voluntat del col·legi és que l'exposició s'aprofiti per complementar la visita turística a la basílica "ja que permet entendre el temple d'una forma molt visual i gràfica". Per definir aquest punt, però, "encara falta parlar-ho amb l'Ajuntament", però "seria ideal que s'instal·lés en un punt proper a la Seu".
Un catàleg que s'ha convertit en un llibre
L'exposició està acompanyada per un llibre editat per Ignasi Torras que recull tota la informació de la mostra d'una manera molt gràfica i visual i que es podrà adquirir a la seu de la demarcació del col·legi a Manresa, "segurament a l'oficina de Turisme de l'Ajuntament, tot i que encara ho hem de concretar" i a les llibreries que s'interessin.
El llibre s'ha presentat aquest dijous a la tarda a la Casa Lluvià en una sessió tancada entre membres del col·legi. Es posa a la venda a un preu de 10 euros, "que és sota cost gràcies a una subvenció que ens ha ajudat en la seva edició", i se n'han editat 1.000 exemplars.
"Vàrem començar editant un catàleg per a l'exposició, però amb la quantitat d'informació amb què treballava Fermí Bataller, finalment ha sortit un llibre", ha bromejat Masana. "En tot cas, bé s'ho val la Seu, que no hauria de ser basílica col·legiata, sinó catedral, o cocatedral, amb la de Vic", ha conclòs.
L'edició del llibre ha estat feta pel COAC i el Centre Obert d'Arquitectura, amb el patrocini de l'Ajuntament de Manresa i amb el suport del Amics de la Seu.
Les vuit maquetes, finançades amb fons europeus gràcies a una starup creada ex profeso per desenvolupar el projecte, parteixen de les renderitzacions en 3D de les diferents etapes de construcció de la Seu creades per Fermí Bataller, un dels comissaris de l'exposició, per a un documental. Amb aquesta feina es pretenia la impressió en 3D dels dissenys "per acostar els 700 anys de la Seu" i per "generar interès en la història del temple, més enllà de l'erudició", segons ha explicat Enric Masana, secretari de la Demarcació a les comarques centrals del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC), on s'exposarà la mostra fins al proper 10 d'octubre, i coordinador de l'exposició.
"Es va pretendre aprofitar l'immens treball de Bataller per apropar la Seu, la seva arquitectura i la seva història, en una exposició molt visual i que mostrés tots els elements del temple durant la seva construcció de forma molt gràfica", ha continuat Masana.
Una producció molt laboriosa
Però fer una impressió en 3D a partir de la renderització de Bataller no ha estat una tasca fàcil. Ni administrativament ni tècnica. "La impressió en 3D d'alta qualitat està gairebé reservada als processos industrials", ha exposat Masana. "Hem tingut l'ajuda de Jonatan Domènech que ens ha facilitat l'accés a la 3D Factory Incubator de la Zona Franca, però per a poder-hi accedir els Amics de la Seu, amb Francesc Rafat al capdavant, han hagut de creat una startup gairebé ex profeso per accedir als seus serveis", ha completat.
Fermí Bataller, per la seva part, ha explicat les dificultats tècniques per imprimir les maquetes, set de les quals estan fetes en una escala 1/225 i l'última, la de la Seu actual, en 1/100. "La mida de les maquetes ha estat el primer handicap a superar, però més important que això ha estat que la quantitat de vèrtexs dels elements renderitzats no eren assumits per la impressora, que sovint ens donava error per aquest motiu", ha exposat.
Què diuen les maquetes
Bataller, expert en l'arquitectura de Soler i March, i Oms i Ponsa, entre molts altres, ha explicat en detall les maquetes complementades amb els plafons. La primera és una estimació de la parròquia romànica de Santa Maria a partir dels seus fonaments; de la segona a la quarta es mostren les diferents etapes de construcció de la Seu; la cinquena inclou els afegits externs al temple, la sisena és la Seu a partir de la primera visió de l'últim mestre d'obres, Alexandre Soler i March, a partir de la idea inicial de Berenguer de Montagut, i la setena, la Seu tal i com va quedar després de les "observacions" dels tres arquitectes supervisors posats pel bisbe Torras i Bages, Pericas, Font i Gaudí. La vuitena és una maqueta en més grans dimensions amb la Seu actual.
De fet, aquest últim detall històric ha estat el que ha condicionat el nom de l'exposició La Seu de Manresa, 700 anys: De Berenguer de Montagut a Gaudí. "La Seu hauria pogut tenir un aspecte diferent al que té ara si el bisbe Torras i Bages no hagués condicionat el mestratge de Soler i March a la supervisió d'aquests tres arquitectes externs", ha explicat Bataller. "Soler i March tenia en ment un projecte historicista a partir de les anotacions de Berenguer de Montagut, molt similar a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, però els tres arquitectes, influïts pels corrents del gòtic nòrdic no li van acceptar la proposta", exposa. "Finalment, la segona proposta, que incloïa línies més verticals, va ser la que es va dur a terme", finalitza.
L'exposició es podrà veure fins al 10 d'octubre a la Casa Lluvià, seu del COAC a la Catalunya Central, al carrer Arquitecte Oms, 5, de Manresa, de dimecres a diumenge, de 6 de la tarda a 2/4 del vespre.
Maquetes de l'església romànica de Santa Maria i de les primeres etapes de construcció de la Seu. Foto: Pere Fontanals
Buscant un lloc permanent per a explicar la Seu
La producció de l'exposició ha estat possible gràcies a la participació dels Amics de la Seu, que varen crear l'startup que ha permès accedir a la impressió 3D per a fer les maquetes i optar a subvencions europees. El president de l'entitat i també comissari de l'exposició, Francesc Rafat, ha explicitat que la Seu "és una joia arquitectònica" que cal preservar, documentar i explicar.
La mostra, que es va iniciar fa 3 anys "per fer arribar aquesta meravella al gran públic", serà itinerant després que es mostri a Manresa. Masana ha admès que "les mesures contra la pandèmia han trastocat els plans i a dia d'avui encara no hem concretat on s'exposarà, però segurament es portarà a altres demarcacions del Col·legi d'Arquitectes o allà on ens la demanin", ha explicat, "perquè la Seu transcendeix de localismes i és un dels tres referents del gòtic català, juntament amb la basílica de Santa Maria del Mar i la catedral de Mallorca".
Tot i així, un cop finalitzi aquesta itinerància, la voluntat del col·legi és que l'exposició s'aprofiti per complementar la visita turística a la basílica "ja que permet entendre el temple d'una forma molt visual i gràfica". Per definir aquest punt, però, "encara falta parlar-ho amb l'Ajuntament", però "seria ideal que s'instal·lés en un punt proper a la Seu".
Un catàleg que s'ha convertit en un llibre
L'exposició està acompanyada per un llibre editat per Ignasi Torras que recull tota la informació de la mostra d'una manera molt gràfica i visual i que es podrà adquirir a la seu de la demarcació del col·legi a Manresa, "segurament a l'oficina de Turisme de l'Ajuntament, tot i que encara ho hem de concretar" i a les llibreries que s'interessin.
El llibre s'ha presentat aquest dijous a la tarda a la Casa Lluvià en una sessió tancada entre membres del col·legi. Es posa a la venda a un preu de 10 euros, "que és sota cost gràcies a una subvenció que ens ha ajudat en la seva edició", i se n'han editat 1.000 exemplars.
"Vàrem començar editant un catàleg per a l'exposició, però amb la quantitat d'informació amb què treballava Fermí Bataller, finalment ha sortit un llibre", ha bromejat Masana. "En tot cas, bé s'ho val la Seu, que no hauria de ser basílica col·legiata, sinó catedral, o cocatedral, amb la de Vic", ha conclòs.
L'edició del llibre ha estat feta pel COAC i el Centre Obert d'Arquitectura, amb el patrocini de l'Ajuntament de Manresa i amb el suport del Amics de la Seu.