09
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
14:43h
Amb molta cura i una grua de gran alçada, fins a nou operaris han encaixat el Frontal Florentí de la Seu sense treure'l de la vitrina, i des de la primera balconada de la façana frontal de la basílica l'han fet baixar fins al pla de terra on esperava el camió per al seu trasllat fins al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, que es troba a Sant Cugat del Vallès. Fins allà, el camió serà custodiat per patrulles dels Mossos d'Esquadra.
El Frontal Florentí de la Seu, que en realitat té el nom de Frontal de la Passió, s'estarà set mesos en restauració i posteriorment serà retornat a la Seu , "on s'instal·larà definitivament a la capella que es deia de la Mare de Déu de Lourdes", segons ha confirmat mossèn Jean Hakolimana, "perquè és una capella on no hi toca el sol i els tècnics han assenyalat que és important que no tingui contacte directe amb la llum solar". D'aquesta manera, mossèn Hakolinama descartava que el frontal acabi en un Museu de la Seu: "el Frontal Florentí és una peça per a la devoció i ha d'anar a la nau central de la basílica, que és on li toca. Les peces pensades per al museu són d'altres característiques".
El projecte inclou la neteja i restauració integral del frontal i la creació d'un espai expositiu a la capella de la Mare de Déu de Lourdes. Aquestes intervencions seran realitzades pels màxims especialistes del país en cada un dels camps d'acció. Al projecte s'ha atorgat un pressupost de 125.000 euros.
El trasllat del frontal a l'interior de la Seu contribuirà a potenciar, encara més, l'extraordinari conjunt patrimonial d'època gòtica format per la magnífica església projectada per l'arquitecte Berenguer de Montagut i els diferents retaules del mateix període artístic, entre els que sobresurt el Retaule del Sant Esperit (1394) obrat per Pere Serra.
La tornada del Floral Florentí al temple coincidirà amb la celebració dels actes de Manresa 2022, per commemorar el 500è aniversari de l'estada d'Ignasi de Loiola a la ciutat, "però també amb el 700è aniversari de l'encàrrec a Berenguer de Montagut de la construcció de la Seu, el 1322".
Estudi tècnic a finals de 2017
La Seu de Manresa en coordinació amb el Bisbat de Vicva encarregar a finals de 2017 un estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat per tenir tota la informació sobre l'estat de conservació del Frontal Florentí de la Seu i, així, disposar d'un full de ruta per millorar-ne la conservació i la seva exposició dins la Seu. Per elaborar el projecte, els restauradors van treure la vitrina del frontal, van prendre diverses mostres i van fer fotografies de tots els detalls de la peça.
El Frontal Florentí, una peça d'interès mundial
El Frontal de la Passió, conegut popularment com a Frontal Florentí és un frontal d'altar gòtic encarregat per Ramon Saera, una dels prohoms manresanes més importants del segle XIV, al brodador florentí Geri di Lapo. Al seu testament, fet el 24 de novembre de 1357 i conservat a l'Arxiu del Museu Comarcal, Saera va deixar en herència el frontal a la basílica manresana.
La peça fa 90 cm d'alçada i 333cm d'amplada. A la part central hi ha representada la Crucifixió i les dues parts laterals estan dividides en nou registres disposats de tres en tres en tres fileres. Es tracta d'una peça de gran rellevància artística a nivell mundial ja que és un dels pocs frontals d'altar gòtics conservats de l'època. Al segle XIV els frontals servien com a ornament dels altars majors perquè, a diferència de les capelles laterals, no s'hi podien col·locar retaules.
"El Frontal de la Passió és una peça d'interès mundial", ha explicat mossèn Hakolimana, "perquè a nivell mundial queden poquíssimes peces d'aquestes característiques, escola i època, per tant és representant d'un gènere, d'un estil, que no té tants testimonis, perquè malauradament se n'han perdut moltes", ha emfatitzat. "Les peces es feien a mida, i per tant, Saera la va encarregar amb la intenció que anés a l'altar de la Seu", ha conclòs.
El Frontal Florentí de la Seu, que en realitat té el nom de Frontal de la Passió, s'estarà set mesos en restauració i posteriorment serà retornat a la Seu , "on s'instal·larà definitivament a la capella que es deia de la Mare de Déu de Lourdes", segons ha confirmat mossèn Jean Hakolimana, "perquè és una capella on no hi toca el sol i els tècnics han assenyalat que és important que no tingui contacte directe amb la llum solar". D'aquesta manera, mossèn Hakolinama descartava que el frontal acabi en un Museu de la Seu: "el Frontal Florentí és una peça per a la devoció i ha d'anar a la nau central de la basílica, que és on li toca. Les peces pensades per al museu són d'altres característiques".
El projecte inclou la neteja i restauració integral del frontal i la creació d'un espai expositiu a la capella de la Mare de Déu de Lourdes. Aquestes intervencions seran realitzades pels màxims especialistes del país en cada un dels camps d'acció. Al projecte s'ha atorgat un pressupost de 125.000 euros.
El trasllat del frontal a l'interior de la Seu contribuirà a potenciar, encara més, l'extraordinari conjunt patrimonial d'època gòtica format per la magnífica església projectada per l'arquitecte Berenguer de Montagut i els diferents retaules del mateix període artístic, entre els que sobresurt el Retaule del Sant Esperit (1394) obrat per Pere Serra.
La tornada del Floral Florentí al temple coincidirà amb la celebració dels actes de Manresa 2022, per commemorar el 500è aniversari de l'estada d'Ignasi de Loiola a la ciutat, "però també amb el 700è aniversari de l'encàrrec a Berenguer de Montagut de la construcció de la Seu, el 1322".
Operaris encaixant el Frontal Florentí a l'interior de la Seu. Foto: CRBMC
Estudi tècnic a finals de 2017
La Seu de Manresa en coordinació amb el Bisbat de Vicva encarregar a finals de 2017 un estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat per tenir tota la informació sobre l'estat de conservació del Frontal Florentí de la Seu i, així, disposar d'un full de ruta per millorar-ne la conservació i la seva exposició dins la Seu. Per elaborar el projecte, els restauradors van treure la vitrina del frontal, van prendre diverses mostres i van fer fotografies de tots els detalls de la peça.
Un gruix d'operaris empeny el frontal a l'interior del camió que el traslladarà a Sant Cugat. Foto: Pere Fontanals
El Frontal Florentí, una peça d'interès mundial
El Frontal de la Passió, conegut popularment com a Frontal Florentí és un frontal d'altar gòtic encarregat per Ramon Saera, una dels prohoms manresanes més importants del segle XIV, al brodador florentí Geri di Lapo. Al seu testament, fet el 24 de novembre de 1357 i conservat a l'Arxiu del Museu Comarcal, Saera va deixar en herència el frontal a la basílica manresana.
La peça fa 90 cm d'alçada i 333cm d'amplada. A la part central hi ha representada la Crucifixió i les dues parts laterals estan dividides en nou registres disposats de tres en tres en tres fileres. Es tracta d'una peça de gran rellevància artística a nivell mundial ja que és un dels pocs frontals d'altar gòtics conservats de l'època. Al segle XIV els frontals servien com a ornament dels altars majors perquè, a diferència de les capelles laterals, no s'hi podien col·locar retaules.
"El Frontal de la Passió és una peça d'interès mundial", ha explicat mossèn Hakolimana, "perquè a nivell mundial queden poquíssimes peces d'aquestes característiques, escola i època, per tant és representant d'un gènere, d'un estil, que no té tants testimonis, perquè malauradament se n'han perdut moltes", ha emfatitzat. "Les peces es feien a mida, i per tant, Saera la va encarregar amb la intenció que anés a l'altar de la Seu", ha conclòs.